9N: Desobediència o acatament

[Català]

La mobilització al carrer serà uns dels factors que influirà en el procés
ROBERT BONET

Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, introduïa ahir alguns dubtes sobre el dia que es votarà i entrarà en vigor la nova Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, eina jurídica catalana que s'utilitzarà per convocar la consulta del 9 de novembre. En una entrevista al canal 3/24 especulava amb la possibilitat que aquesta votació no es fes a continuació del ple del 19 de setembre, sinó que contemplava la possibilitat que la votació s'efectués durant la setmana següent. Malgrat això, totes les fonts parlamentàries coneixedores de la cuina de les negociacions en relació a aquesta llei mantenen que la votació es farà el 19 de setembre, just l'endemà del referèndum per a la independència d'Escòcia. Un cop aprovada la llei per una àmplia majoria parlamentària, es publicarà d'urgència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i serà aleshores quan Artur Mas –previsiblement el mateix dia– signarà el decret de convocatòria de votació pel 9 de novembre. Els serveis jurídics de l'Advocacia General de l'Estat a dia d'avui ja tenen preparat el recurs d'impugnació contra el decret, i per tant, en poques hores la consulta quedarà suspesa automàticament per ordre del Tribunal Constitucional (TC). La suspensió es mantindrà durant les setmanes que el TC trigui a deliberar la sentència, però el màxim òrgan jurisdiccional espanyol ja ha avançat mitjançant múltiples filtracions que la decisió serà de ben segur contrària al redactat de la pregunta de la consulta, i per tant, aquesta quedaria definitivament il·legalitzada. La data que es faci pública la il·legalització, però, podria ser posterior al 9 de novembre.

Per tot això, ja sigui aprovada el 19 de setembre o pocs dies després, l'entrada en vigor de la llei serà el punt d'inici d'una carrera contra rellotge on totes les institucions, partits polítics, però sobretot les organitzacions de la societat civil que defensen el dret a decidir hauran de dibuixar un camí clar que superi els obstacles imposats des del Govern de Mariano Rajoy i el Tribunal Constitucional. Un paper clau en tot aquest procés el tindrà Artur Mas, que sap que les seves decisions quedaran fortament condicionades per com es posicioni l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la resta de formacions polítiques favorables a la celebració de la consulta i el conjunt del teixit social sobiranista.

Durant l'octubre es mantindran els preparatius del 9N

És per això que, ara com ara –segons totes les fonts consultades–, el president de la Generalitat no ha pres cap decisió en ferm a propòsit de com actuarà l'endemà de la previsible suspensió de la consulta, quan el Govern espanyol l'impugni davant dels dotze jutges del TC. Aquesta indefinició podria explicar-se per una voluntat de no mostrar totes les cartes, o pel fet que d'ara fins al 9N molts esdeveniments poden redibuixar l'escenari definitiu des d'on prendre la decisió més difícil de la seva carrera política. Mas ha repetit fins a la sacietat que la decisió es prendrà després de sondejar totes les forces polítiques que van signar l'acord del dia i data de la consulta –CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP-AE– i si és possible amb consens. El fet que la CUP-AE hagi impulsat una intensa campanya per a la desobediència, que ERC en veu d'Oriol Junqueras s'hagi postulat per fer la consulta “malgrat el que diguin dotze jutges” i que ICV-EUiA s'hagi decantat per defensar la democràcia i el dret a vot per sobre de qualsevol decisió “d'un Tribunal Constitucional polititzat i fortament desprestigiat”, crea un escenari on la desobediència pot tenir més pes que l'acatament.

Fonts de l'entorn de Presidència de la Generalitat de Catalunya, asseguren que, com a conseqüència de tot plegat, el president de la Generalitat cada dia que passa està més convençut d'anar més enllà de la suspensió del TC i continuar amb els preparatius de la consulta durant el mes d'octubre, a l'espera de veure si la determinació de la societat civil sobiranista es manté i les amenaces del Govern espanyol no fan un salt qualitatiu. Tres elements; la presència de gent mobilitzada al carrer, el grau d'amenaça per part de l'Estat espanyol i a qui obeirà la policia catalana, és el que en el nucli dur de l'entorn del president anomenen eufemísticament les “garanties” per poder posar les urnes el 9 de novembre.

En el capítol d'amenaces caldrà veure fins a qui punt l'executiu de Mariano Rajoy i la cúpula judicial espanyola estan disposats a controlar l'actuació dels Mossos d'Esquadra a mesura que s'apropi el 9N, així com les coaccions que rebin els conserges dels centres escolars –podrien rebre l'amenaça de ser imputats penalment– que hauran d'obrir les portes dels centres de votació. En aquest sentit, és molt reveladora la informació que publicava el diari ABC en la seva edició del 2 de setembre. Segons aquest rotatiu espanyolista, Rajoy estaria disposat –després d'un aval del Senat– a intervenir els departaments que dirigeixen Ramon Espadaler (Interior) i Irene Rigau (Ensenyament) amb la comesa de poder controlar l'actuació dels Mossos d'Esquadra i els conserges de les escoles catalanes durant el 9N.

Si avançat el mes d'octubre i amb les espases en alt el Govern de la Generalitat no s'atrevís a posar les urnes i acatés la prohibició del TC, la convocatòria seria ràpidament reemplaçada –Mas no és favorable a escenaris d'incertesa– per unes eleccions plebiscitàries que forçosament s'haurien de celebrar al cap de 55 dies hàbils, és a dir, a finals de gener o durant el febrer de 2015. Però això ja és avançar-se molt en els esdeveniments i primer caldrà veure fins on arriben les intencions desobedients de la majoria social pel dret a decidir que aquest 11 de setembre sortirà al carrer en la que molt probablement sigui la manifestació més gran de la història de Catalunya.

La concreció de la voluntat desobedient per ara només s'ha materialitzat en la convocatòria d'una vaga general d'estudiants impulsada pel sindicat estudiantil SEPC a partir de l'endemà del veto constitucional. Quins sectors seguiran aquestes passes? Ara com ara això és una incògnita.

[Castellano] Traducido por La Haine

9N: Desobediencia o acatamiento

La movilización en la calle será unos de los factores que influirá en el proceso

Núria de Gispert, presidenta del Parlamento de Cataluña, introducía ayer algunas dudas sobre el día que se votará y entrará en vigor la nueva Ley de consultas populares no referendarias y participación ciudadana, herramienta jurídica catalana que se utilizará para convocar la consulta del 9 de noviembre. En una entrevista en el canal 3/24 especulaba con la posibilidad de que esta votación no se hiciera después del pleno del 19 de septiembre, sino que contemplaba la posibilidad de que la votación se efectuara durante la semana siguiente. Sin embargo, todas las fuentes parlamentarias conocedoras de la cocina de las negociaciones en relación a esta ley mantienen que la votación se hará el 19 de septiembre, justo al día siguiente del referéndum para la independencia de Escocia. Una vez aprobada la ley por una amplia mayoría parlamentaria, se publicará de urgencia en el Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña y será entonces cuando Artur Mas -previsiblemente el mismo día- firmará el decreto de convocatoria de votación para el 9 de noviembre. Los servicios jurídicos de la Abogacía General del Estado a día de hoy ya tienen preparado el recurso de impugnación contra el decreto, y por tanto, en pocas horas la consulta quedará suspendida automáticamente por orden del Tribunal Constitucional (TC). La suspensión se mantendrá durante las semanas que el TC tarde deliberar la sentencia, pero el máximo órgano jurisdiccional español ya ha avanzado mediante múltiples filtraciones que la decisión será seguro contraria al redactado de la pregunta de la consulta, y por tanto, esta quedaría definitivamente ilegalizada. La fecha que se haga pública la ilegalización, pero, podría ser posterior al 9 de noviembre.

Por todo ello, ya sea aprobada el 19 de septiembre o pocos días después, la entrada en vigor de la ley será el punto de inicio de una carrera contra reloj donde todas las instituciones, partidos políticos, pero sobre todo las organizaciones de la sociedad civil que defienden el derecho a decidir deberán dibujar un camino claro que supere los obstáculos impuestos desde el Gobierno de Mariano Rajoy y el Tribunal Constitucional. Un papel clave en todo este proceso lo tendrá Artur Mas, que sabe que sus decisiones quedarán fuertemente condicionadas por cómo se posicione la Asamblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, el resto de formaciones políticas favorables a la celebración de la consulta y el conjunto del tejido social soberanista.

Durante octubre se mantendrán los preparativos del 9N

Es por ello que, por ahora -según todas las fuentes consultadas-, el presidente de la Generalitat no ha tomado ninguna decisión en firme a propósito de cómo actuará el día siguiente a la previsible suspensión de la consulta, cuando el Gobierno español la impugne ante los doce jueces del TC. Esta indefinición podría explicarse por una voluntad de no mostrar todas las cartas, o por el hecho de que ahora hasta el 9N muchos eventos pueden redibujar el escenario definitivo desde donde tomar la decisión más difícil de su carrera política. Mas ha repetido hasta la saciedad que la decisión se tomará tras sondear todas las fuerzas políticas que firmaron el acuerdo del día y fecha de la consulta -CiU, ERC, ICV-EUiA y CUP-AE- y si es posible con consenso. El hecho de que la CUP-AE haya impulsado una intensa campaña para la desobediencia, que ERC en voz de Oriol Junqueras se haya postulado para hacer la consulta "pese a lo que digan doce jueces" y que ICV haya decantado para defender la democracia y el derecho a voto por encima de cualquier decisión "de un Tribunal Constitucional politizado y fuertemente desprestigiado", crea un escenario donde la desobediencia puede tener más peso que el acatamiento.

Fuentes del entorno de Presidencia de la Generalitat de Catalunya, aseguran que, como consecuencia de todo ello, el presidente de la Generalitat cada día que pasa está más convencido de ir más allá de la suspensión del TC y continuar con los preparativos de la consulta durante el mes de octubre, a la espera de ver si la determinación de la sociedad civil soberanista se mantiene y las amenazas del Gobierno no hacen un salto cualitativo. Tres elementos; la presencia de gente movilizada en la calle, el grado de amenaza por parte del Estado español y a quién obedecerá la policía catalana, es lo que en el núcleo duro del entorno del presidente llaman eufemísticamente las "garantías" para poder poner las urnas el 9 de noviembre.

En el capítulo de amenazas habrá que ver hasta que punto el Ejecutivo de Mariano Rajoy y la cúpula judicial española están dispuestos a controlar la actuación de los Mossos a medida que se acerque el 9N, así como las coacciones que reciban los conserjes de los centros escolares -podrían recibir la amenaza de ser imputados penalment- que deberán abrir las puertas de los centros de votación. En este sentido, es muy reveladora la información que publicaba el diario ABC en su edición del 2 de septiembre. Según este rotativo españolista, Rajoy estaría dispuesto -tras un aval del Senado- a intervenir los departamentos que dirigen Ramon Espadaler (Interior) e Irene Rigau (Enseñanza) con el cometido de poder controlar la actuación de los Mossos y los conserjes de las escuelas catalanas durante el 9N.

Si avanzado el mes de octubre y con las espadas en alto el Govern no se atreviera a poner las urnas y acatara la prohibición del TC, la convocatoria sería rápidamente reemplazada -Mas no es favorable a escenarios de incertidumbre- por unas elecciones plebiscitarias que forzosamente deberían celebrarse al cabo de 55 días hábiles, es decir, a finales de enero o durante febrero de 2015 Pero eso ya es adelantarse mucho en los eventos y primero habrá que ver hasta donde llegan las intenciones desobedientes de la mayoría social por el derecho a decidir que este 11 de septiembre saldrá a la calle en la que muy probablemente sea la manifestación más grande de la historia de Cataluña.

La concreción de la voluntad desobediente por ahora sólo se ha materializado en la convocatoria de una huelga general de estudiantes impulsada por el sindicato estudiantil SEPC a partir del día siguiente del veto constitucional. ¿Qué sectores seguirán estos pasos? Por ahora esto es una incógnita.

La Directa