Abril Roig

Des de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran, volem donar eixida a la campanya per l’abril roig, una dinàmica que pretén des de hui, i fins al pròxim 1r de maig, posar damunt la taula la capacitat del jovent dels Països Catalans per fer valdre la unitat d’acció en l’àmbit sociolaboral arreu del país.

Amb més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, les joves de classe treballadora i especialment les dones, estem patint les conseqüències més directes de la completa re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista. Som conscients però, de que aquesta dinàmica no respon a un fet casual, i que els efectes que en termes de precarietat laboral caracteritzen hui els nostres llocs de feina són el començament d’una nova etapa del capitalisme a escala global, on a les joves dels Països Catalans se’ns ha reservat el paper d’omplir amb feines precàries i temporals el nou mercat laboral.

Com també ho som del fet que l’actual taxa d’atur mai tornarà a nivells previs als de la crisi, i que l’objectiu de les grans multinacionals, el sector de l’hostaleria, les ETTs i totes les responsables de l’explotació que patim, és generar un exèrcit de reserva constant en forma d’aturades que pressione a la baixa les nostres condicions de treball i potencie la individualitat i la competitivitat entre treballadores com a única eixida possible.

Diàriament ens trobem amb salaris mísers i diferències de sous entre homes i dones, amb treballs sense contracte i per tant sense accés a baixes mèdiques ni cotització a la seguretat social i amb feines temporals o estacionals que ens generen inestabilitat personal i ens impossibiliten planificar les nostres vides o emancipar-nos. També la pluriocupació, les ETTs o els contractes de pràctiques no remunerades de Formació Professional i Universitats aguditzen aquesta explotació, que es converteix en doble en el cas de les dones joves de classe treballadora.

Com a dones llavors, enfrontem en primera persona els efectes de la doble jornada laboral a la llar i fora, així com de la divisió sexual del treball, la discriminació masclista, la pressió estètica i l’assetjament sexual, especialment als sectors de la restauració, l’hosteleria i l’oci nocturn. Davant els centres educatius i universitaris, que a través de convenis de pràctiques legalitzen el treball gratis al servei d’empreses que es lucren de la feina de les estudiants; davant les multinacionals, els grans magatzems i les tendes de roba que se’ns presenten com a espais idíl·lics per prosperar i fer nostre el “somni americà”, només la unitat, la solidaritat, l’acció i la lluita ens permetran revertir la situació i avançar cap a la recuperació i la conquesta de drets.

Amb l’horitzó present en fer front a totes les agressions esmentades, cal però tornar a posar damunt la taula les aspiracions emancipadores de les joves de classe treballadora, que només podran ser plenament realitzades amb l’organització de totes i l’articulació de lluites que ens facen avançar cap a la construcció del socialisme. Reivindiquem la necessitat d’aprendre de les vagues històriques de les milers d’obreres i camperoles anònimes que van donar la seua vida per construir un nou món al nostre país, així com la urgència d’una praxi internacionalista que vaja més enllà dels gestos de solidaritat, i que es plantege com una necessitat sense la qual no podrem enderrocar el nou cicle del capitalisme que s’inicia amb acords com el TTIP.

Passem doncs, de la indefensió a l’atac, per plantejar noves formes d’acció sindical que tinguen en compte les característiques del treball juvenil, per crear de xarxes de suport mutu i punts d’informació laboral. Per la unitat d’acció sindical, i per enfortir les assemblees de treballadores que desborden la dinàmica pactista dels grans sindicats que desmobilitzen les treballadores i impossibiliten la materialització de lluites emancipadores. Per elles, per nosaltres, per totes, les joves plantem cara a l’atur i la precarietat.

Les joves, apostem per la construcció d’uns Països Catalans socialistes i feministes!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 31 de març de 2015