lahaine.org
Barcelona :: 25/05/2017

[Cat/cast]El extraño caso del guardia urbano con tres números de placa

Jesús Rodríguez / Directa.cat
Uno de los agentes que integraba el operativo de la montaña de Montjuïc donde murió un hombre en agosto de 2014 hizo constar un número de identificación falso

(Català)

L’estrany cas del guàrdia urbà amb tres números de placa

 

Un dels agents que integrava l’operatiu de la muntanya de Montjuïc on va morir un home l’agost del 2014 va fer constar a l’atestat un número d’identificació policial fals Rosa Peral i Albert López –actualment empresonats per la mort del guàrdia urbà Pedro Rodríguez– no van actuar sols el migdia del 9 d’agost de 2014 a la muntanya de Montjuïc; els acompanyava un tercer integrant de la Unitat de Suport Diürn (USD) de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tots tres van ser els únics testimonis de la caiguda del ciutadà Jose Antonio González –de 50 anys i nascut a Utrillas (Terol)– per un penya-segat del parc de Miramar, tot i que un caporal i dos agents més van participar en l’operatiu però es trobaven a més distància. En l’encapçalament de l’atestat d’aquella intervenció es va fer constar que la Targeta d’Identitat Professional (TIP) del tercer agent testimoni de l’incident responia al número 26356. Curiosament, a la tercera pàgina de l’atestat es fa referència al policia amb el número 26536, és a dir, s’intercanvia el 3 pel 5.

Doncs bé, cap de les dues TIP reflectides en aquell atestat corresponen a l’identificatiu que el mateix agent va fer constar en l’atestat judicialitzat que es va elaborar en relació a un incident a la plaça del Duc de Medinaceli l’agost del 2012. En aquell cas el policia va reiterar –en fase d’instrucció i durant la vista oral– que el seu TIP corresponia al número 26365. En conclusió, un guàrdia urbà i tres números de placa. Les dades d’identificació de l’agent les va aportar a la causa el sots-inspector de la Unitat de Suport Diürn, després que així li reclamés el jutjat d’instrucció 25 de Barcelona. Durant mesos, però, els agents de la USD van voler fer pensar a la jutgessa que els fets de la plaça del Duc de Medinaceli havien passat el 24 d’agost, quan realment l’incident es va produir el 27 d’agost, com més endavant quedaria demostrat en sentència ferma. L’advocat de SOS Racisme personat a la causa va destacar en un recurs davant l’Audiència de Barcelona que “la divergència de dates és l’existència d’una possible actuació policial destinada a encobrir l’agressió comesa”.
Els Mossos reobren la causa de Montjuïc

Després de l’aparició de l’agent calcinat al pantà de Foix i de l’empresonament de Peral i López, els Mossos d’Esquadra han reobert la carpeta sobre l’incident del 9 d’agost de 2014 a la muntanya de Montjuïc. Entre els investigadors plana la sospita que José Antonio González no hauria mort de manera accidental, sinó que l’haurien empès, tal com va reconèixer la mateixa Peral davant la jutgessa de Vilanova que investiga el cas. Pedro Rodríguez –l’agent calcinat i parella de Peral–, coneixedor d’aquesta circumstància, hauria fet xantatge a la parella de policies empresonats en assabentar-se que mantenien una relació sentimental en secret, i això hauria estat el desencadenant de l’homicidi. Segons la versió oficial dels fets, a un quart d’una del migdia d’aquell dia, al camí de terra que uneix el passatge de les Bateries i el mirador de la muntanya, només hi havia quatre persones: dues són la parella d’agents empresonada i dues estan mortes. L’home que es va precipitar muntanya avall va morir aquella mateixa nit a l’Hospital Clínic –després de passar per l’Hospital del Mar– i el policia que utilitzava tres TIP diferents va morir uns mesos més tard en un accident de trànsit, quan conduïa la seva motocicleta per una carretera amb corbes i se li va creuar un animal salvatge.

Mossos sospita que el mort de Montjuïc no hauria caigut de manera accidental, sinó que l’haurien empès, tal com va reconèixer Peral davant la jutgessa de Vilanova que investiga el cas

Segons dades de SOS Racisme, la TIP 26356 –una de les dues identificacions del tercer agent que apareixen a l’atestat dels fets de Montjuïc– també figura en la documentació d’un dispositiu contra la venda ambulant del 15 d’abril de 2014 al centre de Barcelona. L’agent va testificar contra un manter, explicant que aquest havia fet caure una dona quan fugia d’una batuda policial. En aquell cas el manter va desmentir les paraules del policia.

Els anys de plom contra els manters

Les actuacions a la muntanya de Montjuïc o a la plaça del Duc de Medinaceli, que ara tornen a primera línia de l’actualitat arran de la mort del pantà de Foix, no van ser fets aïllats. Formaven part d’una política planificada pel regidor Joaquim Forn (CDC), que va assignar la tasca de persecució de la venda ambulant a la Unitat de Suport Diürn de la Guàrdia Urbana, amb seu a la comissaria de la Zona Franca. Una unitat que ha mantingut la seva activitat els dos primers anys del mandat d’Ada Colau. El Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de racisme i xenofòbia de SOS Racisme ha atès en el període 2010-2016 fins a 77 denúncies d’abusos perpetrats per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, 44 de les quals contra venedors ambulants. Agressions físiques, identificacions per perfil ètnic, insults xenòfobs o detencions irregulars formen part de la llarga llista de greuges que s’han portat davant de la justícia.

Malgrat tot, “la mala praxis judicial”, segons valora l’entitat antiracista, “és de vegades un greu impediment en la denúncia de les vulneracions de drets dutes a terme pels agents de policia”. En un document que han difós a través del seu web reflexionen que “lamentablement hem constatat que les pràctiques policials racistes a Barcelona no són casos aïllats i que el sancionament d’actituds i actuacions racistes dins del cos de la Guàrdia Urbana no ha sigut, avui dia, una prioritat per l’Ajuntament de Barcelona”. Alberto López, sospitós del crim del pantà de Foix, va ser condemnat per l’agressió a la plaça del Duc de Medinaceli, i tot i així, no va ser apartat del cos, mantenint les seves funcions en l’àmbit de la persecució de la venda ambulant.

_______________

(Castellano)

El extraño caso del guardia urbano con tres números de placa

 

Uno de los agentes que integraba el operativo de la montaña de Montjuïc donde murió un hombre en agosto de 2014 hizo constar en el atestado un número de identificación policial falsoUn agente de la Guardia Urbana en un operativo contra manteros en la Rambla de Barcelona

Rosa Peral y Albert López -actualmente encarcelados por la muerte del guardia urbano Pedro Rodríguez- no actuaron solos el mediodía del 9 de agosto de 2014 en la montaña de Montjuïc ; los acompañaba un tercer integrante de la Unidad de Apoyo Diurno (USD) de la Guardia Urbana de Barcelona. Los tres fueron los únicos testigos de la caída del ciudadano Jose Antonio González -de 50 años y nacido en Utrillas (Teruel) – por un acantilado del parque de Miramar, aunque un cabo y  dos agentes participaron en el operativo pero se encontraban a más distancia. En el encabezamiento del atestado de aquella intervención se hizo constar que la Tarjeta de Identidad Profesional (TIP) del tercer agente testigo del incidente respondía al número 26356. Curiosamente, en la tercera página del atestado se hace referencia al policía con el número 26536, es decir, se intercambia el 3 por 5.

Pues bien, ninguna de las dos TIP reflejadas en ese atestado corresponden al identificativo que el mismo agente hizo constar en el atestado judicializado que se elaboró en relación a un incidente en la plaza del Duque de Medinaceli agosto del 2012 . En ese caso el policía reiteró -en fase de instrucción y durante la vista oral- que su TIP correspondía al número 26365. En conclusión, un guardia urbano y tres números de placa. Los datos de identificación del agente las aportó a la causa el subinspector de la Unidad de Apoyo Diurno, después de que así le reclamara el juzgado de instrucción 25 de Barcelona. Durante meses, sin embargo, los agentes de la USD quisieron hacer pensar a la juez que los hechos de la plaza del Duque de Medinaceli habían pasado el 24 de agosto, cuando realmente el incidente se produjo el 27 de agosto , como más adelante quedaría demostrado en sentencia firme. El abogado de SOS Racismo personado en la causa destacó en un recurso ante la Audiencia de Barcelona que “la divergencia de fechas es la existencia de una posible actuación policial destinada a encubrir la agresión cometida”.
Los Mossos reabren la causa de Montjuïc

Tras la aparición de la agente calcinado en el pantano de Foix y del encarcelamiento de Peral y López, los Mossos han reabierto la carpeta sobre el incidente del 9 de agosto de 2014 en la montaña de Montjuïc. Entre los investigadores plana la sospecha de que José Antonio González no habría muerto de manera accidental, sino que lo habrían empujado, como reconoció la propia Peral ante la juez de Vilanova que investiga el caso. Pedro Rodríguez -el agente calcinado y pareja de Peral-, conocedor de esta circunstancia, habría chantajeado a la pareja de policías encarcelados en enterarse de que mantenían una relación sentimental en secreto, y esto habría sido el desencadenante del homicidio . Según la versión oficial de los hechos, a un cuarto del mediodía de ese día, en el camino de tierra que une el pasaje de las Baterías y el mirador de la montaña, sólo había cuatro personas: dos son la pareja de agentes encarcelada y dos están muertas. El hombre que se precipitó montaña abajo murió esa misma noche en el Hospital Clínico -tras pasar por el Hospital del Mar- y el policía que utilizaba tres TIP diferentes murió unos meses más tarde en un accidente de tráfico, cuando conducía su motocicleta por una carretera con curvas y se le cruzó un animal salvaje.

Mossos sospecha que el muerto de Montjuïc no habría caído de manera accidental, sino que lo habrían empujado, como reconoció Peral ante la juez de Vilanova que investiga el caso

Según datos de SOS Racismo, la TIP 26356 -una de las dos identificaciones del tercer agente que aparecen en el atestado de los hechos de Montjuic- también figura en la documentación de un dispositivo contra la venta ambulante del 15 de abril de 2014 en centro de Barcelona. El agente testificó contra un mantero, explicando que este había hecho caer una mujer cuando huía de una redada policial. En ese caso el mantero desmintió las palabras del policía.

Los años de plomo contra los manteros

Las actuaciones en la montaña de Montjuïc o en la plaza del Duque de Medinaceli, que ahora vuelven a primera línea de la actualidad a raíz de la muerte del pantano de Foix, no fueron hechos aislados. Formaban parte de una política planificada por el concejal Joaquim Forn (CDC), que asignó la tarea de persecución de la venta ambulante en la Unidad de Apoyo Diurno de la Guardia Urbana, con sede en la comisaría de la Zona Franca. Una unidad que ha mantenido su actividad los dos primeros años del mandato de Ada Colau. El Servicio de Atención y Denuncia para las Víctimas de racismo y xenofobia de SOS Racismo ha atendido en el periodo 2010-2016 hasta 77 denuncias de abusos perpetrados por agentes de la Guardia Urbana de Barcelona, 44 de las cuales contra vendedores ambulantes . Agresiones físicas, identificaciones por perfil étnico, insultos xenófobos o detenciones irregulares forman parte de la larga lista de agravios que se han llevado ante la justicia.

Sin embargo, “la mala praxis judicial”, según valora la entidad antirracista, “es a veces un grave impedimento en la denuncia de las vulneraciones de derechos realizadas por los agentes de policía”. En un documento que han difundido a través de su web reflexionan que “lamentablemente hemos constatado que las prácticas policiales racistas en Barcelona no son casos aislados y que el sancionament de actitudes y actuaciones racistas dentro del cuerpo de la Guardia Urbana no ha sido, hoy día, una prioridad para el Ayuntamiento de Barcelona “. Alberto López, sospechoso del crimen del pantano de Foix, fue condenado por la agresión en la plaza del Duque de Medinaceli, y aún así, no fue apartado del cuerpo, manteniendo sus funciones en el ámbito de la persecución de la venta ambulante.

https://directa.cat/lestrany-cas-del-guardia-urba-amb-tres-numeros-de-placa

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal