[Cat/Cast] L’Esquerra Independentista davant l’immobilisme del Congrés Espanyol

Catalan

Davant la negativa del Congrés dels diputats Espanyol al traspàs de Competències a la Generalitat per tal de realitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre, l’Esquerra Independentista volem expressar, un cop més i amb més èmfasi que mai, la nostra ferma voluntat i compromís amb el poble català per tal de decidir sobre el futur d’una part del nostre territori.

Entenem que aquesta primera negativa de l’Estat Espanyol a que una part del poble català exerceixi el seu dret a vot obre les portes cap al camí que sempre hem defensat des del nostre moviment: un camí marcat per la desobediència com a única via per assolir els drets nacionals, socials i de gènere per al conjunt de les classes populars, no només de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó de tots els Països Catalans.

La negativa del Congrés ens reafirma en la nostra posició de que els nostres drets no els assolirem demanant res a ningú, sinó que el procés d’emancipació de les classes populars catalanes vindrà, exclusivament, de la mobilització i conscienciació d’aquestes. Així, cal emfatitzar que el fet de que l’Estat es negui al dret a decidir d’una part del país no només posa de manifest que no existeix pacte possible sinó que visualitza, un cop més, el conflicte democràtic entre un poble que cada vegada està exigint més intervenció política directa, i unes elits econòmiques i polítiques que li neguen la seva sobirania i el seu dret a autogovernar-se.

Aquest últim fet només és un nou afegit a la constatació de que des de l’encaix a l’Estat Espanyol no existeix una via possible per a exercir la democràcia; la democràcia real, entesa com a govern del poble, que ens permeti decidir sobre totes les qüestions de la nostra vida. Així, fem explícit, un cop més, que la desobediència i la organització seran les úniques vies possibles per a aconseguir la independència plena, que no hem d’anar a demanar res a ningú, sinó que únicament a través del nostre propi treball i lluita aconseguirem la independència real que ens permeti, per dignitat, canviar-ho tot.

Alerta Solidària
ARRAN
Candidatura d’Unitat Popular
Coordinadora Obrera Sindical
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional
Moviment en Defensa de la Terra
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Castellano

Ante la negativa del Congreso de los diputados Español al traspaso de Competencias a la Generalitat para realizar la consulta soberanista del 9 de noviembre, la Izquierda Independentista queremos expresar, un golpe más y con más énfasis que nunca, nuestra firme voluntad y compromiso con el pueblo catalán para decidir sobre el futuro de una parte de nuestro territorio.

Entendemos que esta primera negativa del Estado Español a que una parte del pueblo catalán ejerza su derecho en voto abre las puertas hacia el camino que siempre hemos defendido desde nuestro movimiento: un camino marcado por la desobediencia como única vía para lograr los derechos nacionales, sociales y de género para el conjunto de las clases populares, no sólo de la Comunitat Autónoma de Cataluña, sino de todos los Països Catalans.

La negativa del Congreso nos reafirma en nuestra posición de que nuestros derechos no los lograremos pidiendo nada a nadie, sino que el proceso de emancipación de las clases populares catalanas vendrá, exclusivamente, de la movilización y concienciación de estas. Así, hay que enfatizar que el hecho de que el Estado se niegue al derecho a decidir de una parte del país no sólo pone de manifiesto que no existe pacto posible sino que visualiza, un golpe más, el conflicto democrático entre un pueblo que cada vez está exigiendo más intervención política directa, y unas élites económicas y políticas que le niegan su soberanía y su derecho a autogobernarse.

Este último hecho sólo es un nuevo añadido a la constatación de que desde la ensambladura a la Sido Espanyol no existe una vía posible para ejercer la democracia; la democracia real, entente como gobierno del pueblo, que nos permita decidir sobre todas las cuestiones de nuestra vida. Así, estiércol explícito, un golpe más, que la desobediencia y la organización serán las únicas vías posibles para conseguir la independencia llena, que no tenemos que ir a pedir nada a nadie, sino que únicamente a través de nuestro propio trabajo y lucha conseguiremos la independencia real que nos permita, por dignidad, cambiarlo todo.