lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 16/04/2014

[Cat/Cast] Mango explota la classe treballadora als Països Catalans i a Bangla Desh

CSI
No se trata de un accidente desgraciado, sino de un cúmulo de abusos contra las personas trabajadoras, sobre todo mujeres con menos de 30 años

Catalan

A l'abril del 2013 més de 1.100 persones treballadores, la majoria dones joves, moriren en l'esfondrament d'un edifici ple de tallers tèxtils a Dhaka, la capital de Bangla Desh.

Avui dia l'empresa catalana Mango es nega a indemnitzar les treballadores i treballadors supervivents, més de 2.000. Una comanda urgent es demanà a la fàbrica Phantom Tac, albergada en l'edifici col·lapsat i mentre Mango s'excusa dient que “encara no s'havia formalitzat una relació comercial” quan el desastre esdevingué, empleats del taller van assegurar haver començat a treballar en l'elaboració de les peces sol·licitades.

No es tracta d'un accident desgraciat, sinó d'un cúmul d'abusos contra les persones treballadores, sobretot dones amb menys de 30 anys. Es tractava d'un edifici nou amb deficiències i irregularitats de construcció que albergava tallers on les treballadores fabricaven roba per multinacionals ben conegudes (Primark, Benetton, El Corte Inglés, JC Penney o Le Bon Marché) en unes condicions laborals indignes. Bangla desh paga el salari mínim més baix del món (28€ al mes), aqueix que li ha convertit en el segon exportador mundial de roba del món després de Xina.

Mango, que es creà a Barcelona i es va expandir en primer lloc a la resta dels Països Catalans, genera feina precària al nostre país i també s'aprofita de l'explotació en altres indrets per maximitzar els seus beneficis. La criminal pràctica de Mango afecta la classe treballadora, però especialment a les dones. Per una banda, per les condicions dures de feina que afecten aquesta meitat de la societat, i per altra, pel estereotips patriarcals que genera amb la seua roba i les seus campanyes publicitàries. Recentment, Mango ha editat una nova línia de roba anomenada Violeta by Mango per a talles grans. Aquestes talles van des de la 40 a la 52. És a dir, que Mango considera que la talla 40 és gran, quan és juntament amb la 38, de les talles més venudes als Països Catalans. Aquest missatge discriminatori, promou l'anorèxia i fa una diferenciació errònia del que entenem com a persona amb talla gran. Volem que la indústria de la moda s’adapte al cos de la dona i no a la inversa. Aquesta nova línia és injusta i discriminatòria i no respon a la realitat, sinó a les pautes del que el patriarcat i el capitalisme entenen que han de ser els cossos femenins. Segrega i no aglutina, exercint encara més pressió estètica sobre les joves i les dones en general.

Per altra banda, aquest mes de gener, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, va etzibar que apostar per la indústria catalana com Mango és una prioritat, obviant totes aquestes situacions de precarietat, explotació i violència de classe i de gènere, aliant-se amb empreses capitalistes i patriarcals d’origen català per buscar complicitats i suports sobiranistes de cara a la celebració de la consulta convocada a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Dia rere dia, l’esquerra pactista, com la que representa ERC, demostra que no és garant dels interessos ni del poble treballador català ni de cap altre.

Així doncs, des de la COS, exigim a Mango:
· Que pague les indemnitzacions a les treballadores de Bangla desh.
· Que dignifique les condicions de treball tant als Països Catalans com arreu.
· Que deixe d'usar els cossos de les dones treballadores per traure beneficis i per reproduir el sistema d'opressió patriarcal.
· Que retire la campanya Violeta by Mango i augmente les seues talles sense segregació.
· I, finalment, defensem l'autoorganització i la lluita com a eina bàsica de la classe treballadora per guanyar la nostra llibertat.

Traducción La Haine-Països Catalans
Castellano

En abril del 2013 más de 1.100 personas trabajadoras, la mayoría mujeres jóvenes, murieron en el derrumbamiento de un edificio lleno de talleres textiles a Dhaka, la capital de Bangladesh.

Hoy en día la empresa catalana Mango se niega a indemnizar las trabajadoras y trabajadores supervivientes, más de 2.000. Un pedido urgente se pidió en la fábrica Phantom Taco, albergada en el edificio colapsado y mientras Mango se excusa diciendo que “todavía no se había formalizado una relación comercial” cuando el desastre aconteció, empleados del taller aseguraron haber empezado a trabajar en la elaboración de las piezas solicitadas.

No se trata de un accidente desgraciado, sino de un cúmulo de abusos contra las personas trabajadoras, sobre todo mujeres con menos de 30 años. Se trataba de un edificio nuevo con deficiencias e irregularidades de construcción que albergaba talleres donde las trabajadoras fabricaban ropa por multinacionales muy conocidas (Primark, Benetton, El Corte Inglés, J.C. Penney o Le Buen Marché) en unas condiciones laborales indignas. Bangla desh paga el salario mínimo más bajo del mundo (28€ al mes), ese que le ha convertido en el segundo exportador mundial de ropa del mundo después de China.

Mango, que se creó en Barcelona y se expandió en primer lugar al resto de los Países Catalanes, genera trabajo precario a nuestro país y también se aprovecha de la explotación en otros lugares para maximizar sus beneficios. La criminal práctica de Mango afecta la clase trabajadora, pero especialmente a las mujeres. Por un lado, por las condiciones duras de trabajo que afectan esta mitad de la sociedad, y por otra, por el estereotipos patriarcales que genera con su ropa y las suyos campañas publicitarias. Recientemente, Mango ha editado una nueva línea de ropa llamada Violeta by Mango para tallas grandes. Estas tallas van desde la 40 a la 52. Es decir, que Mango considera que la talla 40 es grande, cuando es junto con la 38, de las tallas más vendidas a los Países Catalanes. Este mensaje discriminatorio, promueve la anorexia y hace una diferenciación errónea del que entendemos como persona con talla grande.

Queremos que la industria de la moda se adapto al cuerpo de la mujer y no a la inversa. Esta nueva línea es injusta y discriminatoria y no responde a la realidad, sino a las pautas del que el patriarcado y el capitalismo entienden que tienen que ser los cuerpos femeninos. Segrega y no aglutina, ejerciendo todavía más presión estética sobre las jóvenes y las mujeres en general.

Por otro lado, este mes de enero, el presidente de Esquerra Republicana de Cataluña (ERC), Oriol Junqueras, espetó que apostar por la industria catalana como Mango es una prioridad, obviando todas estas situaciones de precariedad, explotación y violencia de clase y de género, aliándose con emprendidas capitalistas y patriarcales de origen catalán para buscar complicidades y apoyos soberanistas de cara en la celebración de la consulta convocada en la Comunitat Autónoma de Cataluña. Día detrás día, la izquierda pactista, como la que representa ERC, demuestra que no es garante de los intereses ni del pueblo trabajador catalán ni de ningún otro.

Así pues, desde la CSI, exigimos a Mango:
*· Que pague las indemnizaciones a las trabajadoras de Bangla desh.
*· Que dignifice las condiciones de trabajo tanto a los Países Catalanes como por todas partes.
*· Que deje de usar los cuerpos de las mujeres trabajadoras para sacar beneficios y para reproducir el sistema de opresión patriarcal.
*· Que retire la campaña Violeta by Mango y aumento sus tallas sin segregación.
*· Y, finalmente, defendemos la autoorganización y la lucha como herramienta básica de la clase trabajadora para ganar nuestra libertad.

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal