lahaine.org
Barcelona :: 03/08/2016

La CUP denuncia una oleada represiva contra los vendedores ambulantes y exige que se detenga

CUP
Es necesario que se detenga inmediatamente la persecución policial, política y mediática que han emprendido tanto el Ayuntamiento como la Generalitat contra l@s más débiles

[Català]

La CUP denuncia una onada repressiva contra els venedors ambulants i exigeix que s'aturi

 

El passat 12 de juliol el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va citar a més d’una desena de municipis catalans, entre altres institucions, per coordinar les accions per abordar el "top manta". El Síndic de Greuges va destacar la voluntat de treballar coordinadament per part de les diverses institucions que van participar-hi. La Generalitat, la Delegació del Govern espanyol i els ajuntaments de Barcelona, Salou, Roses i Sitges, tot i les diferències en el color polític dels  seus governs, són el “nucli impulsor” i els encarregats de programar les accions.

Les paraules de Rafel Ribó una vegada finalitzada la reunió, en què s’afirmava que el fenomen del ‘top manta’ no és propi d’una societat democràtica i madura, mostren que les institucions, incapaces d’abordar les situacions de pobresa i precarietat a les que un sector de la població es veu abocat, ha optat per la via de la invisibilització d’aquestes situacions. Per fer-ho, s'aplica una lògica repressiva contra aquella població que, desprovista d’unes mínimes garanties materials, busca en el top manta la seva estratègia de supervivència. La CUP de Sitges, en un comunicat del dia 28 de juliol lamentava que la primera actuació coordinada es dugués a terme a través de l’actuació policial. I és que, de fet, el primer fruit d'aquella reunió va ser que Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana patrullarien conjuntament a la zona del port de Barcelona o la contractació de més policia local per augmentar la pressió a altres municipis de les costes catalanes.

Van ser diversos els col·lectius i entitats socials que, després de la reunió, advertien que les accions empreses de forma coordinada per part dels òrgans institucionals podrien acabar comportant detencions, tancaments al CIE i deportacions cap als i les venedores ambulants. A Barcelona, el grup municipal del la CUP Capgirem Barcelona va preguntar a la sessió plenària a l’Alcaldessa de Barcelona si era conscient que amb la col·laboració policial podrien acabar enviant al circuit racista de la Llei d'Estrangeria espanyola als i les venedores ambulants.  

Tot i que l’Alcaldessa va demanar prudència a les regidores de la CUP el comptador repressiu ja s'havia posat en marxa i, la nit anterior, segons el seu testimoni, un venedor ambulant va ser colpejat a la cama per agents de paisà de la Guàrdia Urbana amb una porra extensible, havent de ser operat. Pocs dies després un altre venedor ambulant va ser detingut per la Guàrdia Urbana per ser després portat a la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) i d'allà finalment, per instrucció del jutjat nº20 de Barcelona, ha acabat al CIE a l'espera de la seva expulsió.

Les accions es manifesten clarament com una forma de racisme institucional que s’aplica a través d’una violència patent. En tant que agents d’aquesta violència institucional, els diversos òrgans institucionals han buscat legitimar les seves actuacions tot intentant generar un estat d’opinió que criminalitza les persones que es dediquen a la venda ambulant. Mentre Rafel Ribó parlava d’incivisme i manca de respecte a les normes bàsiques de convivència, Jordi Jané assegurava el seu compromís en investigar la provinença dels productes que es posen a la venda en el top manta, on es falsifiquen i qui hi ha al darrere.

La realitat, però, és que l’onada repressiva ha anat dirigida a les persones més visibles del col·lectiu i enfocada a generar por i minvar el potencial mobilitzador dels venedors ambulants organitzats en la defensa dels seus drets.

Aquesta generació de por ha anat acompanyada d’una política d’estigmatització del ‘top manta’. En són exemples les campanyes ‘Si li compres, no l’ajudes’ (Sitges) o ‘Atura’t i treute la manta’ (Vandellós) En alguns casos, això s'ha fet amb una dosi extrema d'hipocresia, com en el cas de l'Ajuntament de Barcelona, que inaugurava el comptador de persones mortes al Mediterrani a l’hora que extremava les polítiques repressives contra el col·lectiu de persones migrades, cedint als interessos del lobby de comerciants i empresaris d’hosteleria i turístics que, sota l’excusa de defensar “els drets dels treballadors i dels consumidors”, només amaguen discursos racistes que busquen mantenir els seus interessos econòmics i de classe.

Així, des de la Candidatura d’Unitat Popular manifestem que:

·    És imprescindible abordar el ‘top manta’ des d’un punt de vista social conjuntament amb els col·lectius de manters, organitzacions socials, etc. En aquest sentit, cal recordar - per exemple-  que el propi Sindicat de Venedors Ambulants va presentar a
l'Ajuntament de Barcelona una sèrie de propostes socials per a poder realitzar la seva feina sense haver de patir la repressió que estan patint. Mesures absolutament assumibles i que només requereixen de voluntat política per dur-les a terme.

·   Cal que s’aturi immediatament  la persecució policial, política i mediàtica que han endegat tant l'Ajuntament com la Generalitat contra els i les més febles.

·   Es fa necessària una aposta clara dels ajuntaments i les Generalitat per fer front al circuit racista de la Llei d’Estrangeria i per posar en marxa una xarxa que garanteixi els drets de totes les persones, independentment del seu origen.

Així doncs, manifestem el nostre suport al col·lectiu de manters i al Sindicat de Venedors Ambulants i ens sumem a la demanda que les institucions locals emprenguin les accions necessàries per a exigir la posada en llibertat de les companyes tancades a la presó i al CIE.

Candidatura d’Unitat Popular
Barcelona, 2 d’agost de 2016

____________________________

[Castellano]


El pasado 12 de julio el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, citó a más de una decena de municipios catalanes, entre otras instituciones, para coordinar las acciones para abordar el "top manta". El Síndic de Greuges destacó la voluntad de trabajar coordinadamente por parte de las diversas instituciones que participaron. La Generalitat, la Delegación del Gobierno y los ayuntamientos de Barcelona, Salou, Roses y Sitges, a pesar de las diferencias en el color político de sus gobiernos, son el "núcleo impulsor" y los encargados de programar las acciones.

Las palabras de Rafael Ribó una vez finalizada la reunión, en la que se afirmaba que el fenómeno del 'top manta' no es propio de una sociedad democrática y madura, muestran que las instituciones, incapaces de abordar las situaciones de pobreza y precariedad en las que un sector de la población se ve abocado, ha optado por la vía de la invisibilización de estas situaciones. Para ello, se aplica una lógica represiva contra aquella población que, desprovista de unas mínimas garantías materiales, busca en el top manta su estrategia de supervivencia. La CUP de Sitges, en un comunicado del día 28 de julio lamentaba que la primera actuación coordinada se llevara a cabo a través de la actuación policial. Y es que, de hecho, el primer fruto de esa reunión fue que Mossos y Guardia Urbana patrullarían conjuntamente en la zona del puerto de Barcelona o la contratación de más policía local para aumentar la presión a otros municipios de las costas catalanas.

Fueron varios los colectivos y entidades sociales que, después de la reunión, advertían que las acciones emprendidas de forma coordinada por parte de los órganos institucionales podrían acabar comportando detenciones, cierres en el CIE y deportaciones hacia los y las vendedoras ambulantes. En Barcelona, el grupo municipal del la CUP cambian Barcelona preguntó a la sesión plenaria a la Alcaldesa de Barcelona si era consciente de que con la colaboración policial podrían terminar enviando el circuito racista de la Ley de Extranjería española a los y las vendedoras ambulantes.

Aunque la Alcaldesa pidió prudencia a las concejalas de la CUP el contador represivo ya se había puesto en marcha y, la noche anterior, según su testimonio, un vendedor ambulante fue golpeado en la pierna por agentes de paisano de la Guardia Urbana con una porra extensible, debiendo ser operado. Pocos días después otro vendedor ambulante fue detenido por la Guardia Urbana para ser luego llevado a la comisaría del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) y de ahí finalmente, por instrucción del juzgado nº20 de Barcelona, ha acabado en el CIE a la espera de su expulsión.

Las acciones se manifiestan claramente como una forma de racismo institucional que se aplica a través de una violencia patente. En tanto que agentes de esta violencia institucional, los diversos órganos institucionales han buscado legitimar sus actuaciones intentando generar un estado de opinión que criminaliza las personas que se dedican a la venta ambulante. Mientras Rafael Ribó hablaba de incivismo y falta de respeto a las normas básicas de convivencia, Jordi Jané aseguraba su compromiso en investigar la procedencia de los productos que se ponen a la venta en el top manta, donde se falsifican y quién está detrás .

La realidad, sin embargo, es que la ola represiva ha ido dirigida a las personas más visibles del colectivo y enfocada a generar miedo y mermar el potencial movilizador de los vendedores ambulantes organizados en la defensa de sus derechos.

Esta generación de miedo ha ido acompañada de una política de estigmatización del 'top manta'. Son ejemplos las campañas 'Si le compras, no la ayudas' (Sitges) o 'Parar y treute la manta' (Vandellós) En algunos casos, esto se ha hecho con una dosis extrema de hipocresía, como en el caso del Ayuntamiento de Barcelona, que inauguraba el contador de personas muertas en el Mediterráneo a la hora que extremaba las políticas represivas contra el colectivo de personas migradas, cediendo a los intereses del lobby de comerciantes y empresarios de hostelería y turísticos que, bajo la excusa de defender "los derechos de los trabajadores y de los consumidores", sólo esconden discursos racistas que buscan mantener sus intereses económicos y de clase.

Así, desde la Candidatura de Unidad Popular manifestamos que:

· Es imprescindible abordar el 'top manta' desde un punto de vista social conjuntamente con los colectivos de manteros, organizaciones sociales, etc. En este sentido, cabe recordar - por ejemplo- que el propio Sindicato de Vendedores Ambulantes presentó al Ayuntamiento de Barcelona una serie de propuestas sociales para poder realizar su trabajo sin tener que sufrir la represión que están sufriendo. Medidas absolutamente asumibles y que sólo requieren de voluntad política para llevarlas a cabo.

· Es necesario que se detenga inmediatamente la persecución policial, política y mediática que han emprendido tanto el Ayuntamiento como la Generalitat contra los y las más débiles.

· Se hace necesaria una apuesta clara de los ayuntamientos y la Generalitat para hacer frente al circuito racista de la Ley de Extranjería y para poner en marcha una red que garantice los derechos de todas las personas, independientemente de su origen.

Así pues, manifestamos nuestro apoyo al colectivo de manteros y el Sindicato de Vendedores Ambulantes y nos sumamos a la demanda que las instituciones locales emprendan las acciones necesarias para exigir la puesta en libertad de las compañeras encerradas en prisión y el CIE .

Candidatura de Unidad Popular
Barcelona, 2 de agosto de 2016

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal