lahaine.org
Barcelona :: 05/02/2015

[CAT-CAS] Miles de personas reclaman en Barcelona la reapertura del caso 4F

Celia Castellano
La convocatoria se ha extendido por todo el territorio con diversas concentraciones a las puertas de los ayuntamientos de pueblos y ciudades

[Català]

A les set d’aquesta tarda milers de persones han sortit en manifestació de la Plaça Universitat per reivindicar la reobertura del cas 4F rere una pancarta amb el lema "No es una poma. És tot el cistell". Al començament de la manifestació, Mariana Huidrobo, mare de Rodrigo Lanza, ha emfatitzat que “després de l'emissió del documental per TV3 la premsa s'ha fixat en qui va tirar el test per desviar l'atenció del que realment estem denunciant amb el documental Ciutat Morta: un muntatge de corrupció policial, política i judicial”. En un lateral d'Universitat dues noies realitzaven el tall de cabell a quadres pel qual van detenir a Patrícia Heras el 2006 com a pressumpte coautora dels fets del 4F.

Milers de persones s'han manifestat rere una pancarta amb el lema "No es una poma. És tot el cistell"

La manifestació ha baixat per plaça Catalunya i Via Laietana fins Plaça Sant Jaume sota els crits de “desmuntatge 4F”, “Heras i serás”, “Ayuntamiento, miento, miento, miento”, i “Guàrdia Urbana torturadors”. Al mateix cinema de Via Laietana que va ser okupat per l'estrena del documental Ciutat Morta el juny de 2013, s'ha encartellat una imatge amb el rostre i el nom de Patricia Heras per rebatejar el cinema, al temps que es projectava una fotografia seva a la façana. Durant el recorregut també s’han denunciat les condemnes de fins 3 anys i nou mesos contra 4 persones jutjades pels aldarulls de l'Efecte Can Vies el passat mes de maig, la condemna a 4 anys de presó a Alfon, qui es trobava a la manifestació, la impunitat policial del assassinat de Pedro Àlvarez i de Juan Andrés Benítez, i les tortures als CIE's.

Durant el recorregut s'han denunciat diversos casos repressius

Una vegada a Plaça Sant Jaume, amb l'Ajuntament i la Generalitat fortament protegides per antiavalots de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra respectivament, les manifestants han observat expectants com una de les companyes de Patricia Heras, Diana Torres, llençava sobre els caps de la gentada part de les cendres de la seva amiga, així com la barreja de la seva pròpia sang, amb cendres i Orujo, al so de Cindy Lauper. “Vull venjança i retribució, una paraula heretada de les bruixes, i sanament per curar-nos d'aquesta merda de sistema en el que vivim amb el suport i la col·lectivitat”. Tot seguit ha demanat als presents un minut de crits per la Patrícia. Per finalitzar, una de les mares de les condemnades de Can Vies ha fet una crida a la mobilització per lluitar contra una societat injusta.

L'emissió del documental Ciutat Morta

La manifestació pel 4F arriba després que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit premiar el documental Ciutat Morta amb el Premi Ciutat de Barcelona 2014 després del passi del canal 33, tot i que amb un fragment censurat per ordre judicial. “Considerem que és favorable, un reconeixement a la llibertat d’expressió i amb un jurat independent, perquè sinó no creiem que ens l’haguessin donat, però estem valorant si anem a recollir el premi el 10 de febrer. No volem que l’ajuntament l’empri per rentar-se la cara.”, afirma Xapo Ortega, codirector del documental. No obstant això, després de la pressió social i de que el Parlament hagi demanat revisar les actuacions judicials, la fiscalia s'ha negat a reobrir el cas per “manca de noves proves”, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que els judicis de 2006 van complir amb tots els requisits legals estipulats i les agressions als detinguts van ser correctament investigades. Cal recordar que els dos guàrdies urbans processats per tortures l'any 2011, Víctor Bayona i Bakari Samyang, testimonis claus de l'acusació durant el judici 4F, van entrar en la presó el passat 8 de gener condemnats a dos anys i tres mesos per torturar a Yuri Jardine. Tanmateix, tots dos continuen rebent en reclusió pensions vitalícies de fins 1800 euros mensuals

Posicionament de l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana

Per la seva part, l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana (ACGUB) va fer públic el passat 29 de gener un comunicat en el que emfatitza estar totalment en contra del documental, el titlla de parcial i esbiaixat, i surt en defensa del actual cap de la policia local de Gavà i responsable de la Unitat d’Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana al 2006, Víctor Gibanel. En concret l’associació apunta que “durant més de 10 anys ha fet una gran tasca professional, especialment en la recollida d’informació sobre els moviments radicals violents amb l’objectiu de minimitzar els riscos i els danys a la ciutat de Barcelona”. Al mateix comunicat la ACGUB afirma que el documental intenta “sembrar el dubte davant els ciutadans, de manera que futures accions de grups afins als autors del film puguin quedar parcialment emparades en l’ombra del dubte de l’actuació policial, política o judicial.”

La tortura, pràctica sistemàtica

Segons la Coordinadora estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, entre 2004 i 2014 s’han arxivat 6.621 denúncies d’agressions, 1.032 d’elles únicament de migrants, i 833 morts sota custodia de cossos de l’Estat. No s’ha d’oblidar la pallissa a un noi per part de 4 agents de la Comissaria de Ciutat Vella la setmana passada al Pou de la Figuera, la mort de Juan Andrés Benítez l’any passat, i les continues tortures i vexacions denunciades per la campanya estatal pel tancament dels CIE i la plataforma Tanquem Els Cies així com la mort d’Idrissa Diallo i Alik Manukyan. Segons l’anuari MediaCat, al 2012 es van produir 11 morts a comissaries catalanes. Amnistia Internacional afirma que les tortures usualment són arxivades sense investigació exhaustiva, amb una transgressió sistemàtica del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i la Convenció de la ONU contra la Tortura de 1984. Si aquestes normes no s’ignoressin, Juan Pintos, Alex Cisterna, i Rodrigo Lanza, no haurien d’haver esperat fins gener de 2007, gairebé un any després dels fets del 4F, per a que algú fos cridat a declarar com a testimoni sobre les denúncies de tortura. No va ser fins el 18 de juliol del mateix any quan la jutgessa Carmen García Martínez va interpel·lar a Rodrigo Lanza sobre les tortures i, posteriorment, va sobreseure i arxivar el cas.

Directa.cat

________________

[Castellano]

Miles de personas reclaman en Barcelona la reapertura del caso 4F
La convocatoria se ha extendido por todo el territorio con diversas concentraciones a las puertas de los ayuntamientos de pueblos y ciudades

A las siete de esta tarde miles de personas han salido en manifestación de la Plaza Universitat para reivindicar la reapertura del caso 4F tras una pancarta con el lema "No es una manzana. Es todo el cesto". Al comienzo de la manifestación, Mariana Huidrobo, madre de Rodrigo Lanza, enfatizó que "después de la emisión del documental para TV3 la prensa se ha fijado en quien tiró la maceta para desviar la atención de lo que realmente estamos denunciando con el documental Ciutat Morta: un montaje de corrupción policial, política y judicial ". En un lateral de Universidad dos chicas realizaban el corte de pelo a cuadros por el que detuvieron a Patricia Heras en 2006 como presunto coautora de los hechos del 4F.

Miles de personas se han manifestado tras una pancarta con el lema "No es una manzana. Es todo el cesto"

La manifestación ha bajado por plaza Cataluña y Via Laietana hasta Plaza Santiago bajo los gritos de "desmontaje 4F", "Heras y serás", "Ayuntamiento, Mientes, Mientes, Mientes", y "Guardia Urbana torturadores". Al mismo cine de Via Laietana que fue okupado por el estreno del documental Ciudad Muerta en junio de 2013, se ha encartelado una imagen con el rostro y el nombre de Patricia Heras para rebautizar el cine, al tiempo que se proyectaba una fotografía su en la fachada. Durante el recorrido también se han denunciado las condenas de hasta 3 años y nueve meses contra 4 personas juzgadas por los disturbios del Efecto Can Vies el pasado mes de mayo, la condena a 4 años de prisión a Alfon, quien se encontraba en la manifestación, la impunidad policial del asesinato de Pedro Álvarez y Juan Andrés Benítez, y las torturas en los CIE 's.

Durante el recorrido se han denunciado varios casos represivos

Una vez en Plaza Sant Jaume, con el Ayuntamiento y la Generalitat fuertemente protegidas por antidisturbios de la Guardia Urbana y los Mossos respectivamente, las manifestantes han observado expectantes como una de las compañeras de Patricia Heras, Diana Torres, tiraba sobre los cabezas del gentío parte de las cenizas de su amiga, así como la mezcla de su propia sangre, con cenizas y Orujo, al son de Cindy Lauper. "Quiero venganza y retribución, una palabra heredada de las brujas, y sanamente para curarnos de esta mierda de sistema en el que vivimos con el apoyo y la colectividad". A continuación pidió a los presentes un minuto de gritos por Patricia. Para finalizar, una de las madres de las condenadas de Can Vies ha hecho un llamamiento a la movilización para luchar contra una sociedad injusta.

La emisión del documental Ciutat Morta

La manifestación por el 4F llega después de que el Ayuntamiento de Barcelona haya decidido premiar el documental Ciudad Muerta con el Premio Ciudad de Barcelona 2014, después del pase del canal 33, aunque con un fragmento censurado por orden judicial. "Consideramos que es favorable, un reconocimiento a la libertad de expresión y con un jurado independiente, porque sino no creemos que nos la hubieran dado, pero estamos valorando si vamos a recoger el premio el 10 de febrero. No queremos que el ayuntamiento la emplee para lavarse la cara. ", Afirma Xapo Ortega, codirector del documental. Sin embargo, tras la presión social y de que el Parlamento haya pedido revisar las actuaciones judiciales, la fiscalía ha negado a reabrir el caso por "falta de nuevas pruebas", y el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña afirma que los juicios de 2006 cumplieron con todos los requisitos legales estipulados y las agresiones a los detenidos fueron correctamente investigadas. Cabe recordar que los dos guardias urbanos procesados por torturas en 2011, Víctor Bayona y Bakari Samyang, testigos claves de la acusación durante el juicio 4F, entraron en la cárcel el pasado 8 de enero condenados a dos años y tres meses para torturar a Yuri Jardine. Sin embargo, ambos continúan recibiendo en reclusión pensiones vitalicias de hasta 1.800 euros mensuales

Posicionamiento de la Asociación de Mandos de la Guardia Urbana

Por su parte, la Asociación de Mandos de la Guardia Urbana (ACGUB) hizo público el pasado 29 de enero un comunicado en el que enfatiza estar totalmente en contra del documental, el tacha de parcial y sesgado, y sale en defensa del actual jefe de la policía local de Gavà y responsable de la Unidad de Información y Documentación de la Guardia Urbana en 2006, Víctor Gibanel. En concreto la asociación apunta que "durante más de 10 años ha hecho una gran labor profesional, especialmente en la recogida de información sobre los movimientos radicales violentos con el objetivo de minimizar los riesgos y los daños en la ciudad de Barcelona". Al mismo comunicado la ACGUB afirma que el documental intenta "sembrar la duda ante los ciudadanos, por lo que futuras acciones de grupos afines a los autores del filme puedan quedar parcialmente amparadas en la sombra de la duda de la actuación policial, política o judicial. "

La tortura, práctica sistemática

Según la Coordinadora estatal para la Prevención y Denuncia de la Tortura, entre 2004 y 2014 se han archivado 6.621 denuncias de agresiones, 1.032 de ellas únicamente de migrantes, y 833 muertes bajo custodia de cuerpos del Estado. No hay que olvidar la paliza a un chico por parte de 4 agentes de la Comisaría de Ciudad Vieja la semana pasada en el Pou de la Figuera, la muerte de Juan Andrés Benítez el año pasado, y las continuas torturas y vejaciones denunciadas para la campaña estatal por el cierre de los CIE y la plataforma Cerramos los Cíes así como la muerte de Idrissa Diallo y Alik Manukyan. Según el anuario mediación, el 2012 se produjeron 11 muertes en comisarías catalanas. Amnistía Internacional afirma que las torturas usualmente son archivadas sin investigación exhaustiva, con una transgresión sistemática del Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos y la Convención de la ONU contra la Tortura de 1984. Si estas normas no ignorasen, Juan Pintos, Alex Cisterna y Rodrigo Lanza, no deberían haber esperado hasta enero de 2007, casi un año después de los hechos del 4F, para que alguien fuera llamado a declarar como testigo sobre las denuncias de tortura. No fue hasta el 18 de julio del mismo año cuando la jueza Carmen García Martínez interpeló a Rodrigo Lanza sobre las torturas y, posteriormente, sobreseyó y archivó el caso.

Traducido por La Haine

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal