Totes les activitats econòmiques podrien ser liberalitzades pel TTIP

Entrevista a Frédéric Viale, membre del consell científic d'ATTAC a l'Estat francèsFrédéric Viale està especialitzat en la política comercial de la Unió Europea /

Frédéric Viale és membre del consell científic d'ATTAC a l'Estat francès, una organització que lluita contra la globalització econòmica des de l'any 1998. La seva especialitat és la política comercial de la Unió Europea i els tractats de lliure comerç. Viale va ser una de les primeres persones que va assabentar-se que la UE estava negociant en secret un tractat de lliure comerç amb els Estats Units. L'Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (TTIP, en les seves sigles en anglès) permetrà que les multinacionals nord-americanes puguin operar a la UE amb total llibertat i puguin perseguir aquells estats que s'oposin als seus “interessos legítims”. A la pràctica, l'acord podria devastar els serveis públics de tots els estats membres de la UE, començant per l'educació i la salut. En el marc de la campanya "No al TTIP", Viale ha realitzat diverses xerrades a Catalunya i nosaltres ho hem aprofitat per fer-li quatre preguntes.

Ja fa uns quants mesos que sentim parlar del TTIP. En quin estat es troben actualment les negociacions?

Hi ha un tractat entre la UE i el Canadà que ja s'ha signat. Pel que fa al tractat entre la UE i els EEUU, estan a la vuitena ronda de negociacions. Oficialment, han d'acabar el 2016, però no se'n sortiran pas. Hi ha massa coses damunt la taula. Excepte l'exèrcit, la policia i la justícia, totes les activitats econòmiques podrien ser liberalitzades pel TTIP. Totes. Ara mateix estan discutint quins productes i serveis quedarien al marge de l'acord.

"L'objectiu no és crear riquesa, sinó obrir nous sectors d'activitat per a les empreses, com ara la salut o l'educació, i, sobretot, impedir que ningú pugui imposar regles que encareixin els costos de producció"

D'intercanvis comercials entre la UE i els EEUU ja n'hi ha molts. Quines són les particularitats del TTIP?

La gran novetat és que no es tracta d'un acord sobre el comerç, sinó sobre les normes que el regulen.  L'objectiu és que tot allò que es fabrica a un cantó de l'Atlàntic pugui ser acceptat a l'altre, sense condicions. Per aconseguir-ho, es posaran en marxa dos mecanismes: un mecanisme de resolució de conflictes i un mecanisme de convergència reglamentària. El primer permet perseguir judicialment un estat que pren decisions que van contra els “interessos legítims” de les empreses. És gràcies a un acord d'aquest tipus que les multinacionals SMS Energy, Vivendi i Aigües de Barcelona poden reclamar 1.200 milions de dòlars a Argentina per haver limitat el preu de l'aigua i l'energia. El segon mecanisme, el de convergència reglamentària, crearà un comitè d'experts al qual s'hauran de sotmetre totes les normatives que tinguin una incidència sobre el comerç. En cas que un estat vulgui, per exemple, prohibir un producte que afecta la salut de les persones, haurà de passar prèviament per aquest comitè, que demanarà l'opinió de les empreses.

Segons diuen, els acords de lliure comerç fomenten la competitivitat de les empreses, abarateixen els preus i, en última instància, creen llocs de treball. Com és que vostès s'oposen a tots aquests beneficis?

Tot això forma part d'una vella creença liberal, que diu que els beneficis d'avui es convertiran en inversions demà i en llocs de treball demà passat. Però fa més de trenta anys que aquesta promesa no es compleix! Si no m'equivoco, a la UE hi ha 28 milions d'aturats. No pot ser que insisteixin constantment en allò que no funciona. En realitat, l'objectiu no és crear riquesa, sinó obrir nous sectors d'activitat per a les empreses, com ara la salut o l'educació, i, sobretot, impedir que ningú pugui imposar regles que encareixin els costos de producció.

Frédéric Viale en la conferència que va realitzar el passat dia 12 a Girona / Toni Ferragut

M'imagino que un tractat que afecta milions de persones haurà de ser ratificat pels parlaments nacionals, no és així?

No n'estiguis tan segur. Primer, s'ha de signar l'acord. Després, es presentarà al Consell de Ministres de la UE. Si al consell li sembla bé, l'acord passarà al Parlament Europeu, que també hi dirà la seva. A partir d'aquí, comença la incertesa. El TTIP és un acord mixt, que afecta competències exclusives de la Unió Europea en matèria de comerç i inversió i competències dels estats pel que fa a la regulació. Normalment, els parlaments nacionals haurien de ratificar l'acord, però això ho haurà de decidir una comissió jurídica, que s'hi podria pronunciar en contra. Haurem d'iniciar una batalla política per forçar la ratificació nacional.

Si les negociacions són secretes, com és que en coneixen el contingut?

No puc pas dir-ho! (Rialles) Tenim documents que han sortit de forma clandestina dels equips de negociació. Als despatxos de la Comissió Europea hi ha gent que està molt descontenta de com s'està gestionant tot plegat i filtren informació. Tenim el mandat de la negociació i les posicions de la UE de juny i juliol de l'any passat, però ens falten els darrers documents. Fa quinze dies, la UE va decidir jugar la carta de la transparència. No sabem quina informació publicarà exactament, però no n'esperem gran cosa.

"Els EEUU reclamen que se suprimeixi tot allò que fa referència a la protecció dels consumidors, la protecció del medi ambient i la protecció social. Tot això els molesta"

Quin paper juguen els lobbiesempresarials en les negociacions?

D'entrada, cal dir que són molts. A Brussel·les hi ha 15.000 persones que treballen pels lobbies i 30.000 funcionaris de la UE. D'aquestes 15.000 persones, el 60% estan al servei de la indústria, el comerç i la banca. D'altra banda, la UE està completament gangrenada per la pràctica de les portes giratòries. Els alts funcionaris treballen un dia per la Comissió Europea i l'altre, per les empreses. El negociador en cap del TTIP, sense anar més lluny, és un exbanquer. En podríem posar desenes d'exemples. Hi ha moltes organitzacions empresarials que fiquen cullerada a les negociacions. Transatlantique Business Council és la més important: agrupa la indústria i la banca dels dos cantons de l'Atlàntic i en reclama un acord des de fa anys. Si accedeixes a la seva pàgina web, veuràs que demana exactament el mateix que la Comissió Europea.

En una negociació, sempre hi ha dos punts de partida divergents que de mica en mica es van acostant. Què hi ha a la balança de les negociacions?

La UE demana que els EEUU obrin els mercats públics. Es tracta d'un negoci enorme que està vedat a les empreses europees perquè les administracions nord-americanes contracten empreses nacionals. La UE també demana que es relaxi la reglamentació bancària dels EEUU, que és més estricta que l'europea. Els EEUU, per la seva banda, reclamen que se suprimeixi tot allò que fa referència a la protecció dels consumidors, la protecció del medi ambient i la protecció social. Tot això els molesta.

El mes de gener, una força progressista va guanyar les eleccions de Grècia. A l'Estat espanyol també podria succeir una cosa similar. Aquests canvis polítics poden aturar el TTIP?

Sí. Espanya és ara mateix l'esperança d'Europa. Grècia ja ha dit que s'oposa tant al tractat amb el Canadà com al tractat amb els EEUU, però és un país petit. Grècia representa el 3% del PIB europeu i Espanya, el 12%. No és el mateix. Jurídicament, un sol país no pot aturar un tractat al Consell de Ministres. Cal, com a mínim, una minoria de bloqueig representada per dos grans països i tres de petits. Ara bé, políticament, aquest tipus de coses no es poden fer si un gran país diu que no. Si canvia el color polític d'Espanya, la perspectiva és completament diferent. El que és segur és que el canvi no vindrà de França, perquè el Front Nacional no és, en absolut, una força progressista.