Una dotzena d'alcaldables imputats han guanyat les eleccions als Països Catalans

  Aquest cop però, no s'ha complert el tòpic que diu que les urnes no castiguen els corruptes 

L'actual president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet (CiU), al centre, ha revalidat la seva majoria absoluta a Vila-seca i tornarà a ser alcalde malgrat estar imputat en una de les peces del cas Innova. Diputació de Tarragona

Encara que gairebé tots els partits que concorren a les eleccions fan bandera de mà dura contra la corrupció i alguns tenen codis ètics que impedeixen als seus quadres presentar-se a unes eleccions en cas d’estar sota sospita d’haver comès alguna activitat il·lícita en l’exercici del càrrec públic, el cert és que a l’hora de la veritat, les formacions que han acaparat més poder en l'àmbit local han condescendit a acceptar com a com alcaldables i candidats a regidor personatges que actualment estan imputats per delictes econòmics, per la seva tirada popular als municipis respectius. Encara que alguns han tornat a guanyar les eleccions i alguns fins i tot ja tenen assegurada la vara d’alcalde, aquest cop s'ha trencat aquell tòpic que diu que la corrupció no es castiga a les urnes.

Un dels casos de corrupció que més ha contagiat l’administració local del país (pel volum i nombre d’imputats i investigats) és l’anomenat cas Innova, la xarxa que presumptament afavoria els interessos de grups sanitaris privats des d’ajuntaments com Reus i Tortosa. A Reus, el número quatre de la llista, Marc Arza, va ser imputat en el cas a principis de maig, després de l’escorcoll de l’Ajuntament per part de membres de la Guàrdia Civil. La interlocutòria judicial d’imputació considera que Arza, juntament amb la fins ara primera tinent d’alcalde Teresa Gomis, van maniobrar a favor de l’empresa Traiber per tal que els metges de l’hospital Sant Joan seguissin utilitzant les pròtesis d’aquest fabricant, després que des del centre sanitari les haguessin descartat per obsoletes. CiU ha estat la llista més votada a Reus, però amb 7 regidors, ho tindrà difícil per tornar a governar, en un consistori molt fragmentat (fins a set grups municipals) i on la CUP -la força que va destapar el cas Innova- li trepitja els talons amb sis regidors.

Un dels imputats en una de les peces del cas Innova sí tornarà a governar. Es tracta de l’alcalde de Vila-seca (Baix Camp), Josep Poblet, que amb 11 regidors, ha obtingut la majoria absoluta per a CiU. Poblet, juntament amb sis edils i ex edils del municipi, està imputat des del 2014 per presumptes delictes de blanqueig de diners, malversació de fons públics, malversació i falsedat documental, entre altres. La justícia indaga si el Consistori va pagar 68.000 euros entre el 2007 i el 2010 de forma fraudulenta a Jorge Batesteza, exgerent d'infraestructures del Servei Català de la Salut (CatSalut) com a contrapartida per les obres de construcció d’un centre sanitari, una operació en la qual hi havia pel mig la constructora Comsa, propietat de la família Sumarroca. Poblet, que també ha estat president de la Diputació de Tarragona en l’última legislatura, va rebre el suport explícit d’Artur Mas el passat mes de març.

Jaume Domínguez, als Pallaresos (Tarragonès), que ha estat alcalde a través d’una marca blanca del PSC, ha de declarar aquest mes de juny com a imputat per un presumpte delicte de malversació de cabals públics i falsedat documental. S’investiga si una constructora li va fer gratis unes reformes a casa seva com a compensació per haver rebut l’adjudicació dels arranjaments de dos carrers del poble, La llista de Domínguez ha guanyat les eleccions, però s’ha quedat a dos regidors de la majoria absoluta i no té l’alcaldia garantida.

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (al centre) en la inauguració d'una fira al municipi amb el secretari general d'Unió i conseller d'Interior, Ramon Espadaler. El partit li dóna suport, malgrat el cas per pressumptes abusos sexuals que té pendent.

Un cas ben particular és de Salt, al Gironès, on CiU ha tornat a apostar pel democratacristià Jaume Torramadé com a alcaldable, malgrat que aquest té pendent de resolució un cas de presumptes abusos sexuals a una antiga col·laboradora del seu partit, Minerva Amador. Els fets denunciats van succeir a finals del 2012, en un sopar en un restaurant gironí, en el transcurs del qual l’alcalde saltenc, segons les conclusions del fiscal, va tocar un pit i va acaronar les cuixes en direcció a la zona genital a Amador, que havia estat contractada com a càrrec de confiança de la diputació gironina a instàncies de Torramadé. Els assistents al sopar (entre ells set regidors convergents de Salt i l’alcalde de Bescanó) van signar una carta en defensa de Torramadé. Arran de l’escàndol, aquest va dimitir del seu càrrec de president de la Diputació de Girona. El fiscal li demana una indemnització de 1.000 euros a Amador i una ordre d’allunyament respecte a aquesta. CiU ha tornat a guanyar les eleccions a Salt, però per poca diferència: ha obtingut sis regidors i queda en mans d’ERC, que s’ha erigit com a segona força del municipi del Gironès, que torni a ser alcalde o que s’articuli un acord entre diversos partits per a desbancar-lo.

De condemnat a imputat a Cercs

A Cercs (Berguedà), la federació convergent va haver de defenestrar l’històric i polèmic alcalde, Ferran Civil, després que aquest fos condemnat a un any de presó i set d’inhabilitació per autoritzar unes naus industrials en un terreny protegit. Però el seu substitut, Jesús Calderer, també ha estat imputat recentment per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per haver tolerat unes obres il·legals en una masia que és propietat, justament, d’una regidora d’Esquerra. Amb tot, CiU, amb sis regidors, ha revalidat la seva majoria absoluta a Cercs.

Joan Casas, alcalde de Sant Feliu de Pallerols (CiU), a la Garrotxa, està imputat per presumptes delictes de frau, prevaricació, i tràfic d’influències, juntament amb dos arquitectes municipals i el secretari de l’Ajuntament. La denúncia la va promoure el grup independent de l'oposició. El gener passat va declarar al jutjat i es va viure un plenari mogut entre partidaris i detractors de l’alcalde. Amb cinc regidors, ha tornat a obtenir majoria absoluta per davant de la llista d’ERC.

A Santa Maria de Montbui (Anoia), seguirà a l’alcaldia Teo Romero, històric alcalde socialista des del 1995.
Romero, que ja va ser indultat pel Govern espanyol de Rodríguez Zapatero d’una condemna de sis anys de presó per prevaricació, ara es troba de nou imputat d’un possible delicte de malversació per haver fet diversos viatges a llocs com l’Argentina, el Japó o Síria, aprofitant el seu càrrec com a president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (ho va ser entre el 2007 i el 2010), quan, segons el jutjat que investiga el cas, en molts d’aquests desplaçaments es va dedicar fonamentalment a fer turisme a títol personal.
L’any passat, amb el suport de Plataforma per Catalunya, el consistori va rebutjar una moció que plantejava que els imputats poguessin presentar-se a les eleccions. Aquest cop, però, amb vuit regidors, tindrà majoria absoluta.

El PP ha intentat desmarcar-se a última hora de l'alcalde de Vilafranca de Bonany, que ha tornat a guanyar les eleccions. A la foto, amb la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom / Consell de Mallorca

A l’illa de Mallorca, el Partit Popular de José Ramón Bauzá, en un intent extrem de fer bandera de la lluita anticorrupció, anunciava fa uns mesos que les llistes del seu partit estarien netes d’imputats per delictes vinculats a l’administració fraudulenta. Amb tot, s’han produït un parell de casos més que sospitosos. A Vilafranca de Bonany, l’alcalde, Montserrat Rosselló està imputat pel jutjat de Manacor que investiga les despeses en contractacions de càrrecs municipals quan va accedir a l’alcaldia l’any 2011. El març passat, Rosselló trencava formalment amb el PP balear i anunciava que acudiria a la cita electoral amb una nova marca, el Partit per al Poble. Amb aquesta llista ha obtingut una nova majoria absoluta, amb sis regidors, però cal tenir en compte que el PP ni tan sols hi competia amb una llista alternativa.

Un cas similar és el de l’alcalde d’Alaró, Joan Simonet, processat per un jutjat d’Inca per assetjament laboral d’una treballadora del consistori.
Simonet s’ha presentat amb la marca blanca Junts per Alaró (també sense competir amb el PP) i ha guanyat les eleccions, encara que una entesa del PSIB i Més per Mallorca el podria desbancar de l’alcaldia. A Pollença, el fins ara alcalde popular, Bartomeu Cifre, també imputat en un cas relacionat amb la tramitació de les obres d’una urbanització, s’ha presentat amb les sigles Tots per Pollença i ha guanyat els comicis, obtenint sis regidors (tot i que en aquest cas, sí que el PP hi ha trencat formalment i ha presentat una candidatura, que ha sumat un edil). Amb tot, un acord d’esquerres seria majoritari.

País Valencià, més enllà del cas Rus

Al País Valencià, on el PP bat tots els rècords de regidors i diputats autonòmics involucrats en escàndols de corrupció, el president del Consell -el popular Alberto Fabra- va fer firmar recentment un compromís als seus càrrecs electes de dimitir de les seves responsabilitats en cas que resultessin imputats per delictes econòmics o de mala administració de béns públics. El cas més emblemàtic de la croada (més o menys gesticulada) de Fabra, encara que activat molt in extremis, és el d’Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva (la Costera) i president de la Diputació valenciana, imputat per cobrament de comissions il·legals en el cas Imelsa, va ser expedientat pel seu partit en difondre’s un vídeo en què se’l sentia contant bitllets en un cotxe, però com que les llistes ja estaven proclamades s’ha acabat presentant. Amb tot, la ciutadania de Xàtiva ha acabat castigant la situació explosiva en què Rus havia deixat el municipi i ha perdut les eleccions, per darrere del PSPV (que ha estat la llista més votada) i d’Esquerra Unida, després de més d’una dècada de majories absolutes.

Però en canvi Fabra ha estat més condescendent amb altres alcaldables que també estan imputats, encara que per delictes més discrets. El de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa), Òscar Clavell, figura com a imputat per malversació pel pagament d’unes factures a una empresa de neteja i transport de residus sospitosament inflades.
Amb tot, Clavell ha encapçalat la candidatura del PP al seu poble, que ha estat la més votada, encara que per un estret marge. Un acord del PSPV, Esquerra Unida i Compromís el podria desbancar. El mateix si fa no fa passa a Sogorb (Alt Palància), on l’alcalde popular Rafael Calvo, i set regidors estan imputats per prevaricació per desobediència continuada de la normativa que regula les festes de bous al carrer. La llista de Calvo ha guanyat les eleccions per un estret marge amb el PSPV i una candidatura local decidirà l’alcaldia.

Al seu torn, l’alcaldessa de Benicàssim (la Plana Alta) i diputada provincial de Castelló, Susana Marqués, juntament amb vuit membres del seu equip de Govern fins ara, estan imputats per prevaricació per haver pagat presumptament amb fons públics el deute amb una societat de capital mixt.
La llista encapçalada per Marqués ha tornat a guanyar amb comoditat les eleccions, amb vuit regidors, seguida del PSPV amb sis, encara que com està sent norma al País Valencià, una entesa de forces d’esquerra podria desbancar-la. A Callosa de Segura (Baix Segura), Javier Pérez ha tornat a encapçalar la candidatura del PP, tot i estar imputat per un presumpte delicte de prevaricació, originat per la denúncia d’un funcionari de la policia local, que assegura haver estat acomiadat després de negar-se a no tramitar unes infraccions de familiars de l’alcalde. La llista del PP també ha guanyat en aquest municipi, amb 8 regidors, encara que una entesa de PSPV, EUPV i Som Callosa el podria descavalcar de l’alcaldia.