[Vídeo] Desobeïm | Pel Referèndum. Per la Independència. Pels Països Catalans!

[Català]

Va ser un hivern. Els carrers van esclatar i el poble va fer la vaga més preciosa de totes. Desobeint, i afrontant de cara la por a la repressió. Així va ser com vam guanyar la jornada laboral de 8 hores i tots els drets socials. Va ser un hivern de 1919.

I van venir mals temps. Els pendons vermells de torn van deixar d'embolicar-se amb la senyera i van pactar amb Espanya lleialtat a canvi d'ordre. Aquell ordre que els permetia continuar vivint damunt les costelles del poble. Els mals temps del 23.

Però va tornar l'abril. I vam tornar a desobeir. Vam desobeir la llei espanyola però sobretot vam desobeir el seny trampós del regionalisme conservador. I va ser així com va venir la República i se'ns va obrir el camí cap a la llibertat. 

I va ser un estiu del 36 que vam aturar el cop feixista al carrer. Sols, el poble. Contra el poder. Contra tota llei i tot ordre. I va començar a aflorar una vida nova que el feixisme criminal es va encarregar de segar. Però vam resistir, fins al final, fins a les darreres passes damunt els molls del port d'Alacant, aquell març del 39.

I va arribar 1977. Però aquesta vegada no vam desobeir. Era millor el pacte, ens deien, mentre es repartien el pastís entre franquistes i opositors respectables. I d'allà va venir la Constitució, i el seu article 8 que fa de l'exèrcit el garant de la unitat d'Espanya. I el seu article 145, que prohibeix la federació dels Països Catalans. I la guerra bruta al País Valencià, i els pactes de la vergonya a Catalunya. I la màfia institucionalitzada.

I ara? Ara és l'hora de la desobediència. No tornarem a deixar que ens enganyin amb un nou pacte. No permetrem que els que han gestionat l'autonomisme durant 30 anys ens diguin ara què està bé i què està malament. 
La nostra paraula no la segrestarà ni el president de La Caixa i cap altre oligarca de torn. I que ho tinguin clar, la nostra independència serà la fi dels seus privilegis.

Renunciarem a la nostra llibertat per complir una «legalitat» que no hem votat, i que va ser imposada sota amenaça militar? 

La nostra independència és enemiga del seu ordre, i de les seves fronteres imposades, i dels seus privilegis de classe, i del seu robatori continuat.

La nostra independència és alegria, és igualtat, compromís, lluita i il·lusió! És uns Països Catalans millors per a la seva gent. 

És el fil roig que rebrota perquè no se n'ha anat mai.

No permetrem que ens tornin a segrestar la paraula. No ens faran creure! Ara sí que no ho faran! Les urnes al carrer i la voluntat popular al poder! És el poble qui més ordena!

[Castellano]

Fue un invierno. Las calles estallaron y el pueblo hizo la huelga más preciosa de todas. Desobedeciendo, y afrontando de cara el miedo a la represión. Así fue como ganamos la jornada laboral de 8 horas y todos los derechos sociales. Fue un invierno de 1919.

Y vinieron malos tiempos. Los pendones rojos de turno dejaron de envolverse con la bandera y pactaron con España lealtad a cambio de orden. Aquel orden que les permitía seguir viviendo sobre las costillas del pueblo. Los malos tiempos del 23.

Pero volvió abril. Y volvimos a desobedecer. Hicimos desobedecer la ley española pero sobre todo tuvimos que desobedecer la cordura tramposa del regionalismo conservador. Y fue así como vino la República y se nos abrió el camino hacia la libertad.

Y fue un verano del 36 que detuvimos el golpe fascista en la calle. Solos, el pueblo. Contra el poder. Contra toda ley y todo orden. Y empezó a aflorar una vida nueva que el fascismo criminal se encargó de segar. Pero resistimos, hasta el final, hasta los últimos pasos sobre los muelles del puerto de Alicante, aquel marzo de 39.

Y llegó 1977 Pero esta vez no desobedecimos. Era mejor el pacto, nos decían, mientras se repartían el pastel entre franquistas y opositores respetables. Y de ahí vino la Constitución, y su artículo 8 que hace del ejército el garante de la unidad de España. Y su artículo 145, que prohíbe la federación de los Països Catalans.  Y la guerra sucia en el País Valenciano, y los pactos de la vergüenza en Cataluña. Y la mafia institucionalizada.

Y ahora? Ahora es la hora de la desobediencia. No volveremos a dejar que nos engañen con un nuevo pacto. No permitiremos que los que han gestionado el autonomismo durante 30 años nos digan ahora qué está bien y qué está mal.
Nuestra palabra no la secuestrará ni el presidente de La Caixa y ningún otro oligarca de turno. Y que lo tengan claro, nuestra independencia será el fin de sus privilegios.

Renunciaremos a nuestra libertad para cumplir una «legalidad» que no hemos votado, y que fue impuesta bajo amenaza militar?

Nuestra independencia es enemiga de su orden, y de sus fronteras impuestas, y de sus privilegios de clase, y de su robo continuado.

Nuestra independencia es alegría, es igualdad, compromiso, lucha e ilusión! Es unos Países Catalanes mejores para su gente.

Es el hilo rojo que rebrota porque no se ha ido nunca.

No permitiremos que nos vuelvan a secuestrar la palabra. No nos harán creer! Ahora sí que no lo harán! Las urnas en la calle y la voluntad popular en el poder! Es el pueblo quien más ordena!