11-S 2022. Pel Socialisme als PPCC, juntem-nos!

Ara fa tres anys un grup d’encara militants de l’Esquerra Independentista vàrem fer públic el Col·lectiu 9 de Setembre, que pretenia «obrir un procés de debat sobre els principals problemes que fa temps considerem que arrossega el moviment. I amb ells, la corresponent incapacitat per transformar la realitat en la qual vivim». Aquell primer gest de discrepància es va viure des de dins del moviment com un exabrupte que posava en qüestió la pax romana que els diferents aparells burocràtics havien instal·lat dins les organitzacions, i tot i que el col·lectiu va desfer-se per la poca unitat ideològica i les diferents visions dels i les seues membres, ens va servir per a aprendre.

I vàrem aprendre, entre altres coses, que ens calia abans que res un procés de debat i clarificació teòrica, ideològica i política. Saber utilitzar les eines de l’anàlisi marxista de la realitat per discernir el què, el com, i el qui és el subjecte de l’emancipació. Aquest procés ha començat a madurar, i en cada publicació hem intentat aportar dades, perspectives i anàlisi per enfilar l’agulla de la creació d’un nou moviment comunista què, aquest sí, bandege l’oportunisme i el nacionalisme romàntic.

Amb el naixement d’Horitzó Socialista vèiem i veiem il·lusionats com un gruix considerable del jovent abrandava sense embuts la bandera roja i feia un pas endavant per construir les eines que més útils puguen ser per lluitar pel Socialisme. Ens permetran, amb tota humilitat, veure’ns reflectits en la seua fèrria voluntat i valentia. El jovent és la saba de la revolució, el cor que bombeja espenta i il·lusió, i no se li podran mai posar traves amb burocràcies, donats per descomptats i vetos.

Hui, els indicadors econòmics i les anàlisis de la geopolítica ens mostren que som a les portes d’una greu crisi econòmica i el creixement del feixisme a tota Europa, també a l’Estat espanyol i els Països Catalans, el proletariat es troba orfe d’una organització que puga guiar-nos cap a la lluita. La insensatesa de no ser autocrítics, de no voler assumir que el projecte polític de l’Esquerra Independentista és a hores d’ara llunyà per la immensa majoria de les nostres companyes de classe a barris com Malilla de València, Les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet o La Torrassa a L’Hospitalet de Llobregat ens va fer trencar amb ell i cercar el nostre propi camí.

L’Esquerra Independentista ha caigut, fruit de la seua feblesa teòrica en el tacticisme, l’institucionalisme i el parlamentarisme. Per fer de pota esquerrana del «procés» els ha calgut, fins i tot, mentir al poble treballador com va reconéixer la seua exdiputada Gabriela Serra en entrevista amb la periodista Gemma Nierga el passat 27 de juny. Si la veritat és sempre revolucionària, la mentida… Però tot s’hi valia en la llarga marxa del front patriòtic cap al no res.

Praxi no ha deixat mai de reconéixer a tothom que ens ha volgut sentir que som un petit col·lectiu de treballadors i treballadores que volen lluitar pel Socialisme des del nostre racó del món. Som tan sols, estem segurs, un dels molts que somien en un futur sense classes, on l’ésser humà puga desenvolupar les seues capacitats artístiques, científiques i tecnològiques en pau i en harmonia amb el planeta. I per això, caldrà que superem el mode de producció capitalista per avançar cap al comunisme, i ens és imprescindible ser més, moltes més, milions! Però tot viatge comença en un primer pas, i aquest, ara i ací, és la vertebració del Moviment Comunista als Països Catalans.

Per això volem fer pública una decidida crida a totes aquelles què romanen en casa «cremades» i a les que encara dins la disciplina d’organitzacions i moviments veuen que la lluita pel Socialisme als Països Catalans és mancat encara d’una organització que puga orientar el treball militant diari. L’eina pel combat l’hem de construir entre tots i totes!

Pel socialisme als Països Catalans,
Juntem-nos!