lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 28/04/2017

1r de Maig. Més enllà d’una commemoració: sentit i unitat de classe treballadora.

Embat
[Cat/Cas]Estos últimos años también hemos visto luchas laborales que dejan intuir una potencialidad, y nos muestran que la perspectiva de clase no está obsoleta, al contrario.

1r de Maig. Més enllà d’una commemoració: sentit i unitat de classe treballadora.

 

El 1r de maig és, com cada any, una data assenyalada per a la classe treballadora. Una classe treballadora que segueix patint els efectes de la mal anomenada crisi, i d’un mercat laboral cada vegada més desregularitzat i precaritzat: torns esgotadors, hores extres no pagades, descansos no respectats, contractes fraudulents, temporalitat, accidents laborals.

Aquests últims anys també hem vist lluites laborals que deixen intuir una potencialitat, i ens mostren que la perspectiva de classe no està obsoleta, al contrari. Vagues com les de Panrico, el Correscales de Movistar, els Remolcadors del Port de Barcelona, la d’Esfosa que va destapar la greu situació en el sector de Càrniques i les falses cooperatives, la de neteja de l’aeroport de Barcelona, el renéixer de la lluita obrera a la sanitat privada amb la vaga a quatre hospitals del Grup Quirón, del servei a bord de trens de Ferrovial, la llarga lluita de les treballadores i treballadors de Contact Center (Telemàrqueting), la ja habitual lluita tan constant com irregular dels treballadors de TMB (Metro, Autobusos i Telefèric), i l’actual i mediàtic pols entre govern / empresaris i els estibadors portuaris; així com l’organització dels sectors més precaritzats com les cambreres d’hotel amb les Kellys i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Tampoc podem oblidar la lluita dels treballadors i treballadores de l’administració, de la sanitat i l’educació, en defensa d’aquests serveis públics (i contra les privatitzacions, els concerts, per les remunicipalitzacions i per l’interès comú de totes i tots), tenint com a últim exponent la vaga del sector de l’ensenyament del 18 de gener, o l’actual lluita dels treballadors i treballadores de gestió de residus de Barcelona (SIRESA). O també aquelles lluites més humils i no tan mediàtiques, però no per això menys importants, com la de Pedro González, treballador de la Societat Mediambiental Municipal d’Igualada, acomiadat per les seves activitats sindicals, i readmès després de més d’un any de lluita . 

Aquests exemples de lluita i organització han de servir per superar la resignació, animar a que els i les més precaritzades s’empoderin, i encoratjar als sindicats revolucionaris a donar cobertura als sectors més vulnerables.

Cliqueu l’imatge per baixar el full en pdf

No hauríem de destacar aquest dia únicament per homenatjar els màrtirs de Chicago, o passejar les banderes del nostre sindicat. Hem de connectar el sentit d’aquesta data amb els conflictes laborals que hi ha hagut els darrers anys, i establir perspectives de futur per les lluites. Per això, a més de les mobilitzacions, podem plantejar la jornada de l’1 de maig per fer valoracions i repassar la conjuntura laboral actual. Així com revisar els conflictes que s’han produït, un mapatge de sindicats i implantació en les empreses, i traçar tàctiques i fulls de ruta per l’avanç de la lluita obrera. Les raons principals per vincular les reivindicacions que tenen lloc el 1r de maig amb la resta de dies són per legitimar, visibilitzar i reforçar aquestes reivindicacions de la classe treballadora, així com donar continuïtat a les lluites, permetre acumular forces i escalar el conflicte de classe.

En el darrer curs la meitat de les vagues realitzades a l’Estat espanyol van tenir lloc a Catalunya. Això evidencia que, tot i la contínua erosió dels partits del processisme i de l’anomenada nova política, les condicions de malestar social continuen vives en un poble complex i en tensió, esperant en molts casos trobar el canal per expressar-se. Per recuperar l’ofensiva, l’esquerra ha de superar les dificultats per transcendir els interessos d’organització, i passar a privilegiar la construcció d’espais unitaris, capaços de posar sobre la taula qüestions estructurals que ens afecten com a treballadores i treballadors, amb certes garanties de victòria . Avui més que mai toca donar a les lluites obreres una empenta i tornar a ilusionar a la classe treballadora, no només per defensar els pocs drets que ens queden, sinó per anar recuperant-ne cada vegada més.

Aquest any serà clau per activar un nou cicle de lluites. Des d’Embat animem a secundar les mobilitzacions en cada localitat, i treballar per aquesta tan inajornable unitat i sentit de classe.

 

 

 

 

 

________________

1º de Mayo. Más allá de una conmemoración: sentido y unidad de clase trabajadora.

 

El 1º de mayo es, como cada año, una fecha señalada para la clase trabajadora. Una clase trabajadora que sigue sufriendo los efectos de la mal llamada crisis, y de un mercado laboral cada vez más desregularizado y precarizado: turnos agotadores, horas extras no pagadas, descansos no respetados, contratos fraudulentos, temporalidad, accidentes laborales. 

Estos últimos años también hemos visto luchas laborales que dejan intuir una potencialidad, y nos muestran que la perspectiva de clase no está obsoleta, al contrario. Huelgas como las de Panrico , el Correscales de Movistar, los Remolcadores del Puerto de Barcelona, la de Esfosa que destapó la grave situación en el sector de Cárnicas y las falsas cooperativas, la de limpieza de el aeropuerto de Barcelona , el renacer de la lucha obrera a la sanidad privada con la huelga en cuatro hospitales del Grupo Quirón , del servicio a bordo de trenes de Ferrovial , la larga lucha de las trabajadoras y trabajadores de Contact Center ( Telemarketing ), la ya habitual lucha tan constante como irregular de los trabajadores de TMB (Metro, Autobuses y Teleférico), y el actual y mediático pulso entre gobierno / empresarios y los estibadores portuarios; así como la organización de los sectores más precarizados como las camareras de hotel con las Kellys y el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes . 

Tampoco podemos olvidar la lucha de los trabajadores y trabajadoras de la administración , de la sanidad y la educación, en defensa de estos servicios públicos (y contra las privatizaciones, los conciertos, por las remunicipalitzacions y por el interés común de todas y todos), teniendo como último exponente la huelga del sector de la enseñanza del 18 de enero , o la actual lucha de los trabajadores y trabajadoras de gestión de residuos de Barcelona ( SIRESA ). O también aquellas luchas más humildes y no tan mediáticas , pero no por ello menos importantes, como la de Pedro González, trabajador de la Sociedad Medioambiental Municipal de Igualada , despedido por sus actividades sindicales, y readmitido después de más de un año de lucha. 

Estos ejemplos de lucha y organización deben servir para superar la resignación, animar a que los y las más precarizadas se apoderen, y alentar a los sindicatos revolucionarios a dar cobertura a los sectores más vulnerables.

Haga clic en la imagen para descargar la hoja en pdf

No deberíamos destacar este día únicamente para homenajear a los mártires de Chicago, o pasear las banderas de nuestro sindicato. Debemos conectar el sentido de esta fecha con los conflictos laborales que ha habido en los últimos años, y establecer perspectivas de futuro para las luchas. Por ello, además de las movilizaciones, podemos plantear la jornada del 1 de mayo para hacer valoraciones y repasar la coyuntura laboral actual. Así como revisar los conflictos que se han producido, un mapeo de sindicatos e implantación en las empresas, y trazar tácticas y hojas de ruta para el avance de la lucha obrera . Las razones principales para vincular las reivindicaciones que tienen lugar el 1º de mayo con el resto de días son para legitimar, visibilizar y reforzar estas reivindicaciones de la clase trabajadora, así como dar continuidad a las luchas, permitir acumular fuerzas y escalar el conflicto de clase .

En el último curso la mitad de las huelgas realizadas en España tuvieron lugar en Cataluña . Esto evidencia que, a pesar de la continua erosión de los partidos del processisme y de la llamada nueva política, las condiciones de malestar social siguen vivas en un pueblo complejo y en tensión, esperando en muchos casos encontrar el canal para expresarse. Para recuperar la ofensiva , la izquierda debe superar las dificultades para trascender los intereses de organización , y pasar a privilegiar la construcción de espacios unitarios , capaces de poner sobre la mesa cuestiones estructurales que nos afectan como trabajadoras y trabajadores, con ciertas garantías de victoria . Hoy más que nunca toca dar a las luchas obreras un empujón y volver a ilusionar a la clase trabajadora, no sólo para defender los pocos derechos que nos quedan, sino para ir recuperando cada vez más.

Este año será clave para activar un nuevo ciclo de luchas. Desde Embat animamos a secundar las movilizaciones en cada localidad, y trabajar por esta tan inaplazable unidad y sentido de clase.

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal