29 i 30 de maig de 2021: Salut és Serveis 100% Públics

La pandèmia és el catalitzador d’una nova crisi socioeconòmica que ja es preveia i de la qual la classe capitalista, amb els seus còmplices institucionals, vol sortir-ne com sempre, socialitzant les despeses i privatitzant els beneficis, i amb conseqüències nefastes per a la resta: atur disparat, augment de la pobresa, aprofundiment de les desigualtats, etc. Una pandèmia que s’allarga malgrat que s’esforcin a parlar-nos de “post-pandèmia” i prometin que la vacuna permetrà donar-la per acabada mentre es deixa la vacunació en mans del “lliure” mercat, com s’ha fet sistemàticament amb tot allò públic que hauria de garantir-nos la qualitat de vida.

El capitalisme no atén criteris sanitaris ni tan sols humanitaris: la indústria farmacèutica, havent rebut milions en finançament públic, imposa el seu interès mercantil per impedir l’alliberament de les patents, amb el vist-i-plau de la UE, i impedint així un programa de

vacunació eficient per a la població mundial. Alhora els estats membres de la UE i les elits econòmiques preparen el seu “rescat”, que incrementarà l’altíssim deute públic amb el capital privat i aprofundirà en la retallada de recursos públics com les pensions per poder continuar transferint fons públics a l’IBEX35. Mentrestant l’Atenció Primària, que hauria de ser clau en la prevenció i promoció de la Salut comunitària, pateix una demolició programada: més tasques i menys recursos i sempre lluny del 25% de la inversió en sanitat que demana l'OMS. Per contra, imperen els consorcis publicoprivats, l’hospitalocentrisme i els macrohospitals, i la gestió

mercantilista generalitzada. I la situació és similar a tots els serveis públics: la gestió inhumana a les residències, les pèssimes condicions laborals de les treballadores sociosanitàries o una educació pública faltada de recursos i amb ràtios pels núvols que

n’impossibiliten la inclusivitat.

La Plataforma adoptem les definicions de “Salut” del X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Perpinyà, 1976): “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa", i de la Conferència Internacional sobre Atenció Primària (URSS, 1978): “estat de

complet benestar, físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties”. Volem un model de serveis públics de titularitat, gestió i provisió públiques, és a dir, que tot el seu cicle de treball es faci des de les institucions públiques i amb la participació directa de treballadores i de la població en general. Un model feminista, integral, universal i basat en la sobirania popular que ens garanteixi les millors condicions laborals i la millor atenció. Cal municipalitzar i nacionalitzar, sense indemnitzacions, serveis i recursos per cobrir les necessitats de tota la població.

Diem no al desviament de recursos públics cap a qualsevol entitat privada. La mercantilització, imposada per la classe capitalista, sotmet els serveis al criteri del màxim benefici i la mínima despesa, cosa que precaritza les condicions laborals i empitjora l’atenció. A més, n’impedeix la gestió sobirana. Defensem els serveis públics que necessitem amb l'acció conjunta de treballadores i del conjunt de la població d'arreu del país. Des de la sobirania popular, garantim-nos les necessitats bàsiques i construïm una institucionalitat per a tothom!