lahaine.org
Nacionales PP.Catalans, Anti Patriarcado :: 08/03/2016

#8deMarç | Treiem les urpes al patriarcat!

Arran
Perquè els Països Catalans seran feministes o no seran.

Només nosaltres les dones joves de classe treballadora trobem en la desgràcia de ser les doblement explotades pel capitalisme i el patriarcat, la virtut de ser l’únic subjecte polític amb capacitat per poder aturar, bloquejar, paralitzar i enderrocar des de dos espais o esferes d’acció, aquests mateixos sistemes d’opressió. Quan diem llavors que juntes som més fortes no ho fem només com a consigna, us volem transmetre a vosaltres, les joves encara no organitzades, que teniu, que tenim a les nostres mans, la força per construir una societat nova i lliure de qualsevol forma de violència masclista.

Ara que d’una banda veiem com el terrorisme patriarcal s’organitza per assegurar la continuïtat dels privilegis masculins i que, d’altra, trobem com els discursos més “progressistes” se’n fan ressò de la dels feminicidis sense aprofundir en la causa real dels mateixos, cal recordar perquè estem ací i quin és el sentit d’eixir al carrer cada 8 de març. Ni festiu, ni folklòric, ni res de celebracions. El nostre 8 de març feminista i combatiu es reconeix en els origens d’aquesta diada, en les vagues i protestes  protagonitzades per les obreres del tèxtil a Nova York o les mobilitzacions de les dones treballadores el 8 de març de 1917 a Sant Petesburg, preludi de la Revolució Bolxevic. Trenquem amb el silenci al qual la construcció patriarcal de la història ens sotmet per, des de la nostra joventut, reconéixer-nos en el passat i el present de cada dona lluitadora.

Des de les milicianes de la guerra civil, a les partisanes que resistien contra el feixisme a Europa, passant per les que han travessat fronteres carregades de les informacions vitals per guanyar batalles i a les que han practicat més tard avortaments clandestins. De les que mitjançant la cura, els afectes i el suport mutu s’han bastit de la força necessària per a resistir i véncer, fins a les combatents kurdes que fan front al feixisme i protagonitzen una revolució amb nom de dona, passant per cada assemblea i col·lectiu de dones autoorganitzades que als Països Catalans són ara la llavor que farà florir la revolució feminista a la nostra terra.

És un fet que som doblement explotades no només per història, sinó també per present. Als Països Catalans les dones cobrem de mitjana un 20% menys que els homes. La divisió sexual del treball ens força a assumir tot el treball de reproductiu que, invisibilitzat des de la llar, representa la base per al manteniment de la vida de les persones que sustenten el sistema capitalista. A sobre, tenim pitjors condicions de treball, i se’ns obliga a una bona presència, a un bon somriure, a complir amb unes pressions estètiques i se’ns assetja sexualment de cambreres a un bar, d’infermeres, de dependents de roba o de caixeres d’un supermercat. Pel gènere oprimit que tenim assignat hem d’ocupar només els llocs de treball que s’ajusten a aquest, sent les mestres de primària però no d’educació superior. Se’ns exigeix el doble de treball que als homes per ser la meitat de visibles i reconegudes que ells i, a més d’ocupar els treballs més precaris, protagonitzem els índexs d’atur de llarga durada més elevats, així com de pobresa i exclusió social.

Amb la pressió afegida que qualsevol comportament que se n’isca de l’heteronorma i trenque amb una joventut encarada exclusivament com a una fase provisional de la vida on treballem per assolir la creació d’una família nuclear, ens farà enfrontar-nos també a l’estigmatització i l’aïllament. I amb la consciència que és precisament en el si d’aquests nuclis on més directament patim la violència directa, psicològica i física, que acaba per transformar-se en els 43 feminicidis el passat 2015. Que ningú no ens vinga ara a parlar d’igualtats formals, de ciutadanies i del fet que les seues lleis capitalistes, misògines i ultraconservadores han de regular les nostres vides.

Desobediència davant les seues institucions d’opressió, siguen estatals, autonòmiques, eclesiàstiques, escolars o els mitjans de comunicació. Autodefensa individual i col·lectiva per respondre directament i amb contundència a les seues agressions, perquè no tinguem por quan tornem soles a casa, per ocupar l’espai públic amb plena llibertat reivindicant que el carrer, les places, els barris, els pobles i la nit són i seran nostres. Autoorganització com a única alternativa per no sentir-nos soles, per saber que som moltes, que no són problemes individuals sinó polítics, per trencar amb l’aïllament i com a base per a l’estructuració del conjunt del nostre moviment. Perquè els Països Catalans seran feministes o no seran.

El 8 de març i la resta de l’any: TREIEM LES URPES AL PATRIARCAT!

JUNTES SOM MÉS FORTES!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 7 de març del 2016

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal