9 d’octubre. País Valencià, Països Catalans! Recuperem els carrers per guanyar la llibertat!

Un any més, l’esquerra independentista i el conjunt del Moviment Popular celebrem la diada del 9 d’octubre. Aquesta diada nacional representa per totes nosaltres una jornada de lluita on les treballadores dels Països Catalans ens oposem, un cop més, als atacs al nostre poble i a la nostra cultura.

Celebrar el 9 d’octubre és un clam irreductible per la unitat de la classe treballadora, una unitat més que necessària si volem passar a l’ofensiva i lluitar contra aquells qui ens fan la vida cada vegada més dura. El nostre territori és aniquilat cada dia en el context de l’emergència climàtica: les línies de molt alta tensió (MAT), l’ampliació del port de València i la creació de macroparcs fotovoltaics i eòlics en són exemples. A més, se’ns condemna a la precarietat: el preu de l’habitatge està pels aires a molts punts del país i els desnonaments són el pa de cada dia. Els acomiadaments són cada cop més freqüents, i també ho són els ERO. Els serveis públics han anat passant a mans privades i sent retallats. La violència masclista ha estat una constant abans, però sobretot després de la pandèmia. I, a més, els atacs racistes i LGBTI-fòbics no han fet més que augmentar en mans del feixisme i l’extrema dreta, que difonen el seu discurs d’odi sense embuts ni objeccions.

El govern espanyol alimenta el blaverisme i el feixisme al País Valencià, que són els titelles de la burgesia. Així, la bèstia del feixisme no dubta i utilitza la seua violència més extrema contra totes nosaltres, amb atacs a la llengua, l’anticatalanisme i l’espanyolisme més ranci. També, mitjançant la seua homofòbia, transfòbia, racisme i masclisme. No hem d’oblidar, però, que el Pacte del Botànic també és un titella. Després de dècades de corrupció i misèria sota successius governs del PP, ens van prometre el canvi, tot i que el seu govern suposadament progressista encara perpetua i fa com qui no veu els atacs al territori, a les treballadores, a la llengua, etc. En definitiva, aquesta idea del “poder valencià a Madrid” no va d’augmentar la sobirania del País Valencià, no ha servit per a millorar les nostres vides, sinó que ha demostrat ser un consens amb totes les polítiques antisocials del govern espanyol. Per tant, la “via valenciana” autonomista es tradueix en més centralització de poder a l’estat. Tenir més poder autonòmic no és garantia de res: són les engrunes que ens ofereix un estat subjugat a les reestructuracions europees.

Necessitem una alternativa. Davant el projecte nacional de l’espanyolisme, basat en la repressió i la negació de la identitat i la cultura del nostre poble; davant els intents de condemnar-nos a la misèria; davant la seua divisió imposada a les treballadores del País Valencià de la resta de treballadores dels Països Catalans: la nostra resposta ha de ser ben clara. Hem de seguir lluitant per transformacions estructurals: prohibir els ERO, recuperar el control públic dels recursos sanitaris privats i expropiar habitatges buits a grans tenidors, nacionalitzar les elèctriques… I tot això només serà possible si ens organitzem, si augmentem el nostre convenciment i la nostra determinació, si enfortim els nostres projectes i les nostres lluites diàries. Els nostres anhels són grans, però també ho és la nostra capacitat per canviar-ho tot, per construir aquell món que portem als cors.

Aquest 9 d’octubre eixim als carrers per recuperar-los, per construir la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans. Per guanyar la llibertat.