[Cat/Cast] 14 de juny | Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem!

Avui en dia, reivindicar els Països Catalans és fer un exercici de memòria col·lectiva: recordar una història marcada per la resistència, la dignitat i el coratge de totes i cadascunes de les persones del nostre país.

Fa ja 355 anys de l’esquarterament del nostre territori amb la signatura del Tractat dels Pirineus; que duplicava el jou que reposa sobre les nostres espatlles des de llavors. Són dos els Estats que ens oprimeixen i neguen la nostra identitat col·lectiva. D’un costat, el francès, amb les seves polítiques genocides de marginalització del fet català a les comarques de la Catalunya Nord. De l’altre, l’espanyol, que davant de la fallida de l’autonomisme com a mesura per frenar la voluntat del poble català de ser i existir aguditza les ofensives estatals i proposa mesures centífruges i recentralitzadores per silenciar-nos.

Parlar de la Catalunya Nord és parlar de resistència. De totes i cadascuna de les famílies que decideixen matricular les seves filles a La Bressola com a única opció d’escolarització en llengua catalana. De la Fundació Arrels, del Casal de Perpinyà, de’n Josep de Calassanç. De la mancança d’una oferta d’educació pública en la nostra llengua a una part del nostre país.

Parlar del País Valencià és fer un reconeixement a totes i cadascuna de les lluitadores del Sud, que incansablement batallen per la dignitat del valencià, el català de totes. D’Escola Valenciana, dels centenars de famílies tancades de fa mesos en centres d’educació secundària per defensar les Línies en valencià que el Govern autonòmic vol eliminar sota pretextos de manca de liquiditat pública.

Parlar de les Illes Balears i Pitiüses és parlar de dignitat. D’un exemple sense precedents: d’una societat que s’ha volcat en la defensa del seu sistema educatiu de manera aferrissada. És reconèixer la tasca de l’Assemblea de Docents, de l’heroic docent en vaga de fam Jaume Sastre; de tothom qui està conformant una marea verda imparable contra el Decret de Trilingüisme i la prepotència del Govern de Bauzá.

Parlar del Principat de Catalunya és no oblidar l’aberrant invenció del LAPAO a la Franja d’Aragó. És posar contra la paret tot governant que acatarà sentències injustes del TSJC contra la immersió lingüística, el model de cohesió social més fort i de consens que existeix al nostre país. Que no desobeirà totes aquelles lleis injustes perquè el seu servilisme, els seus interessos i privilegis són molt més forts que qualssevol demanda del poble. És recordar que aquest mateix Govern és el qui lloa la LEC, clara precursora de la Llei Wert, aprova el Decret de Plantilles o reprimeix les estudiants que desobeeixen les Competències Bàsiques.

Parlar de Països Catalans és parlar d’un projecte de país basat en les persones, en la justícia social, en la igualtat de gènere, d’una educació del i per al poble. Són molts els atacs que patim per part dels Estats opressors i el gran capital. Malgrat aquestes ganes d’esborrar el nostre poble, les seves habitants ens hem mantingut fermes en el què creiem: en els drets i llibertats que mereixem tots i cadascun de les ciutadanes dels Països Catalans. No van poder eliminar la nostra llengua durant el Franquisme ni ho podran fer ara si ens mantenim actives i organitzades, si mantenim viva la nostra llengua. Els Països Catalans i la llengua catalana sols tenen un destí que tard o d’hora esdevindrà realitat: la llibertat.

És per això que totes les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentista donem el nostre ple suport a la plataforma Som Escola i a la mobilització unitària del 14 de juny. Reafirmem el nostre compromís amb les docents en lluita, famílies en peu de guerra, estudiants organitzades i treballadores del món educatiu que han demostrat reiteradament que no pensen renunciar a un dels pilars de la nostra societat: l’educació en català.

Continuarem treballant perquè aquesta mobilització es tradueixi en coordinació i organització de tots els col·lectius en lluita dels Països Catalans. Perquè la lluita contra la LOMQE és comuna, com ho fou la lluita contra la LEC, el TIL, contra els tancaments de línies en valencià, la inversió dels governs autonòmics en escoles gestionades per fundacions religioses com l’Opus Dei o la denúncia de la constant precarització de la situació laboral del professorat i treballadores del món educatiu… i només així, responent sempre com a classe i com a poble, farem passos cap a la construcció de l’educació que el nostre país i les seves habitants necessiten.

CONSTRUÏM L’EDUCACIÓ QUE VOLEM! #somescola14j

Als Països Catalans, 14 de juny de 2014

Alerta Solidària
ARRAN
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Endavant
Moviment en Defensa de la Terra (MDT)
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

[Castellano]

14 de junio | Para unos Países Catalanes de todas. Construimos la educación que queremos!

Hoy en día, reivindicar los Países Catalanes es hacer un ejercicio de memoria colectiva: recordar una historia marcada por la resistencia, la dignidad y el coraje de todas y cada una de las personas de nuestro país.

Hace ya 355 años del descuartizamiento de nuestro territorio con la firma del Tratado de los Pirineos; que duplicaba el yugo que reposa sobre nuestros hombros desde entonces. Son dos los Estados que nos oprimen y niegan nuestra identidad colectiva. De un lado, el francés, con sus políticas genocidas de marginalización del hecho catalán en las comarcas de la Cataluña Norte. Del otro, el español, que ante la quiebra del autonomismo como medida para frenar la voluntad del pueblo catalán de ser y existir agudiza las ofensivas estatales y propone medidas centífruges y recentralizadoras por silenciarnos.

Hablar de la Cataluña Norte es hablar de resistencia. De todas y cada una de las familias que deciden matricularse a sus hijas a La Bressola como única opción de escolarización en lengua catalana. De la Fundación Raíces, del Casal de Perpiñán, de Josep de Calasanz. De la carencia de una oferta de educación pública en nuestra lengua a una parte de nuestro país.

Hablar del Valencia es hacer un reconocimiento a todas y cada una de las luchadoras del Sur, que incansablemente batallan por la dignidad del valenciano, el catalán de todas. De Escola Valenciana, los cientos de familias cerradas hace meses en centros de educación secundaria para defender las Líneas en valenciano que el Gobierno autonómico quiere eliminar bajo pretextos de falta de liquidez pública.

Hablar de las Islas Baleares es hablar de dignidad. De un ejemplo sin precedentes: de una sociedad que se ha volcado en la defensa de su sistema educativo de manera enconada. Es reconocer la labor de la Asamblea de Docentes, del heroico docente en huelga de hambre Jaume Sastre; de todo el mundo que está conformando una marea verde imparable contra el Decreto de Trilingüismo y la prepotencia del Gobierno de Bauzá.

Hablar del Principado de Cataluña es no olvidar la aberrante invención del LAPAO en la Franja de Aragón. Es poner contra la pared todo gobernante que acatará sentencias injustas del TSJC contra la inmersión lingüística, el modelo de cohesión social más fuerte y de consenso que existe en nuestro país. Que no desobedecerá todas aquellas leyes injustas porque su servilismo, sus intereses y privilegios son mucho más fuertes que cualquier demanda del pueblo. Es recordar que este mismo Gobierno es el que alaba la LEC, clara precursora de la Ley Wert, aprueba el Decreto de Plantillas o reprime estudiantes que desobedecen las Competencias Básicas.

Hablar de Países Catalanes es hablar de un proyecto de país basado en las personas, en la justicia social, en la igualdad de género, de una educación del y para el pueblo. Son muchos los ataques que sufrimos por parte de los Estados opresores y el gran capital. A pesar de estas ganas de borrar nuestro pueblo, sus habitantes nos hemos mantenido firmes en el que creemos: en los derechos y libertades que merecemos todos y cada uno de las ciudadanas de los. No pudieron eliminar nuestra lengua durante el Franquismo ni podrán hacerlo ahora si nos mantenemos activas y organizadas, si mantenemos viva nuestra lengua. Los Países Catalanes y la lengua catalana sólo tienen un destino que tarde o temprano se hará realidad: la libertad.

Es por ello que todas las organizaciones que conforman la Izquierda Independentista damos nuestro pleno apoyo a la plataforma Som Escola ya la movilización unitaria del 14 de junio. Reafirmamos nuestro compromiso con las docentes en lucha, familias en pie de guerra, estudiantes organizadas y trabajadoras del mundo educativo que han demostrado reiteradamente que no piensan renunciar a uno de los pilares de nuestra sociedad: la educación en catalán.

Continuaremos trabajando para que esta movilización se traduzca en coordinación y organización de todos los colectivos en lucha de los. Porque la lucha contra la LOMQE es común, como lo fue la lucha contra la LEC, el TIL, contra los cierres de líneas en valenciano, la inversión de los gobiernos autonómicos en escuelas gestionadas por fundaciones religiosas como el Opus Dei o la denuncia de la constante precarización de la situación laboral del profesorado y trabajadoras del mundo educativo ... y sólo así, respondiendo siempre como clase y como pueblo, haremos pasos hacia la construcción de la educación que nuestro país y sus habitantes necesitan.

CONSTRUIMOS LA EDUCACIÓN QUE QUEREMOS! # Somescola14j

En los Países Catalanes, 14 de junio de 2014

Alerta Solidaria
RAS
Candidatura de Unidad Popular (CUP)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Adelante
Movimiento en Defensa de la Tierra (MDT)
Sindicato de Estudiantes de los Países Catalanes (SEPC)