[Cat/Cast]Manifiesto de Comunistes Pel Sí

[Català]

Manifest de Comunistes Pel Sí

La revolució socialista pot esclatar, no només arran d'una gran vaga, o una manifestació de carrer, o un motí de famolencs, o una insurrecció militar, o un aixecament colonial, sinó també a conseqüència de qualsevol crisi política, com per exemple el cas Dreyfus, o l'incident de Saverne, o d'un referèndum amb motiu de la separació d'una nació oprimida (...)

V.I. Lenin – La Revolució Socialista i el dret de les nacions a l’autodeterminació

El proper 1 d’octubre està previst que es celebri l’esperat i llargament reivindicat Referèndum d’Autodeterminació a Catalunya, culminació de tot un moviment nacional-popular amb grans aspiracions democràtiques i sobiranistes que porta més de deu anys en marxa, arran dels greuges i polèmiques entorn a l’Estatut, de les continues sentències del Tribunal Constitucional, de la dinàmica recentralitzadora i repressiva de l’Estat espanyol, i de la negació sistemàtica del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya.

Així doncs, hem arribat a un punt de no retorn que definirà sense dubtes el futur del nostre país d’una manera o una altra, depenent dels propers esdeveniments. Davant aquesta situació històrica i excepcional a casa nostra, els i les comunistes no podem romandre de braços creuats.

Pels nostres drets nacionals i socials

Considerem que a hores d’ara, la defensa activa del dret d’autodeterminació del poble català i dels seus drets nacionals passa invariablement per donar suport i recolzament a la convocatòria del Referèndum, una reivindicació democràtica negada -com d’altres- per l’Estat i que tindrà doncs, un caràcter desobedient i unilateral, en un escenari inèdit fins ara i que conté més que mai, un component revolucionari i de ruptura democràtica que els i les comunistes hem d’aprofitar per elevar el nivell de consciència i resistència del poble de Catalunya. A més, aquesta situació ha donat pas i generat la debilitat més gran des de la transició del tradicional braç polític de la dreta catalana: de l’hegemonia de CiU a la feblesa del PDECat.

Així, per garantir la celebració del Referèndum caldrà encarar-ho amb fermesa, exigint la seva posada en marxa i l’aplicació sense dilacions del seu futur resultat, mobilitzant el màxim de forces per defensar aquest dret i confrontar la campanya repressiva i antidemocràtica de l’Estat, que no cessaran, així com les temptacions del Govern de la Generalitat de fer-se enrere a última hora.

El nostre paper, a més, ha de servir per garantir la independència de classe i evitar la instrumentalització del moviment nacional per part de forces i interessos aliens a la classe treballadora i capes populars, degut a la transversalitat i pluralitat d’aquest referèndum. També ens ha de servir per fer un lligam estret entre les reivindicacions nacionals i socials, convergint en una força imparable de canvi real. Parlem de les lluites sindicals, per un treball digne, amb salaris i pensions que superin la barrera dels mileuristes i que s’incrementin segons la inflació, per eliminar la precarietat laboral i les practiques patronals autoritàries i antidemocràtiques dins l’empresa, per la reducció del temps de treball, per la lluita contra les desigualtats econòmiques i socials generades per l’acumulació de capital, per un habitatge digne, pel feminisme, pels serveis públics amb gestió democràtica publica, per les remunicipalitzacions, per la defensa del territori i el medi ambient, contra la guerra imperialista i per l’acolliment dels refugiats, etcètera.

Pel trencament del règim del 78

L’actual crisi del règim espanyol posa de manifest que ara és a Catalunya on se situa la baula més dèbil de la monarquia, i per tant, on més fort hem de colpejar per aconseguir el seu trencament, obrint també un espai d’oportunitat per altres pobles de l’Estat, pel seu alliberament social i nacional.
Aquesta és la millor aportació internacionalista que les classes treballadores podem fer, a més d’estrènyer els llaços solidaris entre pobles.

Ara bé, no hi haurà veritable alliberament ni sobirania nacional si no sortim també de les estructures imperialistes de la Unió Europea, l’euro, i la OTAN, que ens condemnen al deute, la precarietat i la guerra. La lluita contra les polítiques fonsmonetaristes i contra les mesures de laTroika és una condició indispensable per la nostra emancipació nacional i social. La República Catalana pot obrir la porta a la ruptura amb aquestes estructures supraestatals i és per això que la oligarquia catalana i espanyola malden perquè no es reixeixin els anhels de llibertat del nostre poble.

Per la República Catalana i el Procés Constituent, pel Socialisme

El resultat del Referèndum d’Autodeterminació tindrà més reconeixement internacional i més legitimitat quanta més participació tingui. No podrà endarrerir més el debat per posar les bases de la futura República Catalana. Hem d’evitar una transició buida de continguts socials, amb un esquema agafat mecànicament de l’Estat espanyol -com ja s’ha denunciat més d’una vegada amb el treball de les anomenades estructures d’Estat- i limitat a un simple recanvi d’elits.

El nostre objectiu doncs, serà un Procés Constituent popular, transparent i inclusiu, amb participació de les entitats i col·lectius socials, de l’extensa xarxa d’associacionisme català, per tal de crear un nou país a l’alçada, una República al servei de la classe treballadora. Un procés constituent, capaç, a la vegada, d’incorporar idees innovadores com, per exemple, l’elecció per sorteig d’alguns milers de ciutadans, amb criteris de diversitat, perquè participin en la redacció de la constitució que determini quin es el país que volem.

Finalment, considerem que el SÍ ha de ser el vot tant dels independentistes com el vot d’aquells i aquelles que aposten per una federació o confederació de repúbliques lliures.
Només és possible federar o confederar estats que prèviament han aconseguit la seva llibertat i només és acceptable fer-ho si la federació o confederació constituïda reconeix la lliure determinació com a dret fonamental de totes i cadascuna de les repúbliques que la integren.

Conclusió

Així doncs, amb aquests plantejaments i objectius posem en marxa la plataforma de Comunistes Pel Sí, complementària d’altres espais unitaris com Esquerres per la Independència o els Comitès de Defensa de la República, amb intenció d’entomar de manera unitària aquest nou repte, recolzant el Referèndum i demanant el vot afirmatiu per acabar amb el règim del 78, proclamar la República Catalana, i organitzar a les classes treballadores de la ciutat i del camp, per lluitar pel Socialisme des de la voluntat internacionalista i solidaria amb tots el pobles de l’estat, del Mediterrani i del món. Votem Sí des de l’opció europea d’arribar a una Agrupació lliure d’estats que respecti la sobirania, que garanteixi el benestar comú, que aprofundeixi en la democràcia, que treballi per la pau i que planti cara al poder financer i monopolista.

________________

[Castellano]

Manifiesto de ComunistesPel Sí

La revolución socialista puede estallar, no solamente a raíz de una gran huelga, o una manifestación callejera, o un motín de hambrientos, o una insurrección militar, o un levantamiento colonial, sino también a consecuencia de cualquier crisis política, como por ejemplo el caso Dreyfus, o el incidente de Saverne, o de un referéndum con motivo de la separación de una nación oprimida, etc.

V.I. Lenin – La Revolución Socialista y el derecho de las naciones a la autodeterminación

El próximo 1 de octubre está previsto que se celebre el esperado y largamente reivindicado Referéndum de Autodeterminación en Cataluña, culminación de todo un movimiento nacional-popular con grandes aspiraciones democráticas y soberanistas que lleva más de diez años en marcha, a raíz de los agravios y polémicas en torno al Estatuto, de las continuas sentencias del Tribunal Constitucional, de la dinámica recentralizadora y represiva del Estado español, y de la negación sistemática del derecho de autodeterminación del pueblo de Cataluña.

Así pues, hemos llegado a un punto de no retorno que definirá sin dudas el futuro de nuestro país de una manera u otra, dependiendo de los próximos acontecimientos. Ante esta situación histórica y excepcional, los y las comunistas no podemos permanecer de brazos cruzados.

Por nuestros derechos nacionales y sociales

Consideramos que actualmente, la defensa activa del derecho de autodeterminación del pueblo catalán y de sus derechos nacionales pasa invariablemente por apoyar la convocatoria del Referéndum, una reivindicación democrática negada -como otras- por el Estado y que tendrá pues, un carácter desobediente y unilateral, en un escenario inédito hasta ahora y que contiene más que nunca, un componente revolucionario y de ruptura democrática que los y las comunistas tenemos que aprovechar para elevar el nivel de conciencia y resistencia del pueblo de Cataluña. Además, esta situación ha dado paso y generado la debilidad más grande desde la transición del tradicional brazo político de la derecha catalana: de la hegemonía de CiU a la debilidad del PDECat.

Así pues, para garantizar la celebración del Referéndum habrá que encararlo con firmeza, exigiendo su puesta en marcha y la aplicación sin dilaciones de su futuro resultado, movilizando el máximo de fuerzas para defender este derecho y confrontar la campaña represiva y antidemocrática del Estado, que no cesarán, así como las tentaciones del Gobierno de la Generalitat de hacerse atrás a última hora.

Nuestro papel, además, tiene que servir para garantizar la independencia de clase y evitar la instrumentalización del movimiento nacional por parte de fuerzas e intereses ajenos a la clase trabajadora y capas populares, debido a la transversalidad y pluralidad de este referéndum. También nos tiene que servir para forjar un vínculo estrecho entre las reivindicaciones nacionales y sociales, convergiendo en una fuerza imparable de cambio real. Hablamos de las luchas sindicales, por un trabajo digno, con salarios y pensiones que superen la barrera de los mileuristas y que se incrementen según la inflación, para eliminar la precariedad laboral y las practicas patronales autoritarias y antidemocráticas dentro de la empresa, por la reducción del tiempo de trabajo, por la lucha contra las desigualdades económicas y sociales generadas por la acumulación de capital, por una vivienda digna, por el feminismo, por los servicios públicos con gestión democrática publica, por las remunicipalizaciones, por la defensa del territorio y el medio ambiente, contra la guerra imperialista y por la acogida de los refugiados, etcétera.

Por la ruptura del régimen del 78

 La actual crisis del régimen español pone de manifiesto que ahora es en Cataluña donde se sitúa el eslabón más débil de la monarquía, y por lo tanto, donde más fuerte tenemos que golpear para conseguir su ruptura, abriendo también un espacio de oportunidad para otros pueblos del Estado, por su liberación social y nacional. Esta es la mejor aportación internacionalista que las clases trabajadoras podemos hacer, además de estrechar los lazos solidarios entre pueblos.

Ahora bien, no habrá verdadera liberación ni soberanía nacional si no salimos también de las estructuras imperialistas de la Unión Europea, el euro, y la OTAN, que nos condenan a la deuda, la precariedad y la guerra. La lucha contra las políticas fondomonetaristas y contra las medidas de la Troika es una condición indispensable por nuestra emancipación nacional y social. La República Catalana puede abrir la puerta a la ruptura con estas estructuras supraestatales y es por eso por lo que la oligarquía catalana y española se afanan porque no se cumplan los anhelos de libertad de nuestro pueblo. 

 Por la República Catalana y el Proceso Constituyente, por el Socialismo

 El resultado del Referéndum de Autodeterminación tendrá más reconocimiento internacional y más legitimidad cuánta más participación tenga. No podrá atrasar más el debate para poner las bases de la futura República Catalana.

Tenemos que evitar una transición vacía de contenidos sociales, con un esquema cogido mecánicamente del Estado español -como ya se ha denunciado más de una vez con el trabajo de las llamadas estructuras de Estado- y limitado a un simple recambio de élites.Nuestro objetivo pues, será un Proceso Constituyente popular, transparente e inclusivo, con participación de las entidades y colectivos sociales, de la extensa red de asociacionismo catalán, para crear un nuevo país a la altura, una República al servicio de la clase trabajadora. Un proceso constituyente, capaz, a su vez, de incorporar ideas innovadoras cómo, por ejemplo, la elección por sorteo de algunos miles de ciudadanos, con criterios de diversidad, para que participen en la redacción de la constitución que determine qué país es el que queremos.

 Finalmente, consideramos que el SÍ tiene que ser el voto tanto de los independentistas como el voto de aquellos y aquellas que apuestan por una federación o confederación de repúblicas libres. Sólo es posible federar o confederar estados que previamente han conseguido su libertad y sólo es aceptable hacerlo si la federación o confederación constituida reconoce la libre determinación como derecho fundamental de todas y cada una de las repúblicas que la integran. 

 Conclusión

 Así pues, con estos planteamientos y objetivos ponemos en marcha la plataforma de ComunistesPel Sí, complementaria de otros espacios unitarios como Esquerres per la Independència o los Comitès de Defensa de la República, con intención de emprender de manera unitaria este nuevo reto, apoyando el Referéndum y pidiendo el voto afirmativo para acabar con el régimen del 78, proclamar la República Catalana, y organizar en las clases trabajadoras de la ciudad y del campo, para luchar por el Socialismo desde la voluntad internacionalista y solidaria con todos el pueblos del estado, del Mediterráneo y del mundo. Votamos Sí desde la opción europea de construir una Agrupación libre de estados que respete la soberanía, que garantice el bienestar común, que profundice en la democracia, que trabaje por la paz y que haga frente al poder financiero y monopolista.