[Cat/Cast] Pels nostres drets, dignitat i lluita!

Catalan Nosaltres, la classe treballadora, som la majoria explotada, oprimida i silenciada. Nosaltres som la majoria, els i les condemnades de la història, els i les oblidades, els i les sense veu. Som els i les milers i milers de treballadors en atur, sense treball. Som els i les milers de treballadores en precari, que patim l’explotació i unes condicions laborals que empitjoren anys rere anys -amb cada nova reforma laboral-. Som les milers de persones desnonades cada dia, sense dret a sostre. Som els i les treballadores que veiem com els nostres drets socials -subsidis, pensions, ajudes a la dependència- són retallats i ens condemnen a la marginalitat. Som els i les que patim la degradació de la sanitat, l’educació i la resta de serveis públics. Som els i les que sofrim les llistes d’espera als centres sanitaris quan ens posem malaltes. Som els i les estudiants que suportem unes escoles autoritàries i sense recursos. Som les dones, les més precàries, les que engreixem majoritàriament les estadístiques de l’atur, les que quedem relegades a treballar en negre i tornar a les tasques de cura. Som les dones, agredides i violades, condemnades a no poder decidir sobre els nostres cossos. Som els i les joves sense treball o amb un treball precari, vulnerables i més susceptibles d’explotació. Som la generació que volen condemnar sense futur. Som els i les invisibles que fugim de la misèria, sense papers. Som els i les que emigrem i cerquem un futur millor lluny de les nostres cases, encara que ens hi juguem la vida en les pasteres i els murs. Som els i les caps de turc: insultades, acusades, perseguides i tancades en els CIE’s. Som els i les que no ens conformem i ens rebel·lem, els i les que patim la repressió: quan ens persegueixen i ens jutgen, quan ens tanquen en els calabossos i les presons. Som els pobles la llengua i la cultura dels quals són perseguides i reprimides. Som les nacions oprimides. Però mentre les nostres condicions de vida empitjoren, hi ha una minoria que se’n beneficia. Hi ha culpables de la nostra misèria, i tenen noms i cognoms. Les grans empreses i els seus propietaris són responsables de la misèria, són els que ens acomiaden i ens exploten per a enriquir-se. Són els que deslocalitzen les empreses, els que ens abaixen els salaris, els que ens imposen unes pitjors condicions de treball, els que juguen amb les nostres vides… Són sangoneres que ens xuclen la sang per aconseguir més guanys. Són les empreses com Mercadona, Mango, Coca-cola o Panrico. Són els empresaris Roig, Matutes o Lara. Els bancs també són els causants del patiment de milers de famílies desnonades mentre són rescatats amb diners públics, fan negoci i especulen amb les nostres vides per acumular més beneficis. Els polítics corruptes són culpables, ells fan les lleis que afavoreixen les oligarquies, els bancs i les grans empreses. Els diferents partits que governen -PP, PSOE, CiU…-, tant a l’estat espanyol com a les autonomies, compleixen els dictats de la Troika (el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea). Eixos polítics que ens han fet endeutar i ara avantposen el pagament d’aquest deute il·legítim, són responsables de les retallades i les privatitzacions, els causants de la nostra misèria. També són còmplices i culpables els mitjans de comunicació que manipulen i amaguen la realitat. I els sindicats grocs que pacten les nostres condicions de treball, les pensions i els EROs a canvi d’unes subvencions, que ens enganyen i juguen amb les nostres esperances, amb la nostra lluita. I els jutges que fan complir lleis injustes i ens condemnen. I la policia que ens colpeja i ens reprimeix. Només nosaltres, la classe treballadora dels Països Catalans, podem aturar aquestes agressions amb organització i lluita. Cal plantar-los cara, tant al carrer com als llocs d’estudi i de treball. Cal crear espais de lluita i resposta contra les violències. Cal articular de forma efectiva l’exercici real del dret d’autodeterminació del nostre poble. Cal treballar constantment i a consciència en la construcció d’un nou model econòmic, un nou sistema polític, una nova societat, sense explotació, sense opressió, lliure i realment democràtica. En aquest context, cal ser presents en les lluites del nostre poble. Manifestant-nos contra el feixisme i combatent-lo barri a barri. Aturant desnonaments i enfortint la solidaritat veïnal. Defensant el nostre dret a l’autodeterminació i la nostra proposta independentista, i fent front a les agressions contra la nostra llengua. Cal que omplim els carrers i places de dignitat i lluita. Pels Països Catalans! Pel Socialisme! Independència per canviar-ho tot! Castellano Nosotros, la clase trabajadora, somos la mayoría explotada, oprimida y silenciada. Nosotros somos la mayoría, los y las condenadas de la historia, los y las olvidadas, los y las sin voz. Somos los y las miles y miles de trabajadores en paro, sin trabajo. Somos los y las miles de trabajadoras en precario, que sufrimos la explotación y unas condiciones laborales que empeoran años detrás años -con cada nueva reforma laboral-. Somos las miles de personas desahuciadas cada día, sin derecho a techo. Somos los y las trabajadoras que vemos como nuestros derechos sociales -subsidios, pensiones, ayudas a la dependencia- son recortados y nos condenan a la marginalidad. Somos los y las que sufrimos la degradación de la sanidad, la educación y el resto de servicios públicos. Somos los y las que sufrimos las listas de espera a los centros sanitarios cuando nos ponemos enfermas. Somos los y las estudiantes que soportamos unas escuelas autoritarias y sin recursos. Somos las mujeres, las más precarias, las que engordamos mayoritariamente las estadísticas del paro, las que quedamos relegadas a trabajar en negro y volver a las tareas de cura. Somos las mujeres, agredidas y violadas, condenadas a no poder decidir sobre nuestros cuerpos. Somos los y las jóvenes sin trabajo o con un trabajo precario, vulnerables y más susceptibles de explotación. Somos la generación que quieren condenar sin futuro. Somos los y las invisibles que huimos de la miseria, sin papeles. Somos los y las que emigramos y buscamos un futuro mejor lejos de nuestras casas, aunque nos jugamos la vida en las pateras y los muros. Somos los y las jefas de turco: insultadas, acusadas, perseguidas y cerradas en los CIE’s. Somos los y las que no nos conformamos y nos rebelamos, los y las que sufrimos la represión: cuando nos persiguen y nos juzgan, cuando nos cierran en los calabozos y las prisiones. Somos los pueblos la lengua y la cultura de los cuales son perseguidas y reprimidas. Somos las naciones oprimidas. Pero mientras nuestras condiciones de vida empeoran, hay una minoría que se beneficia. Hay culpables de nuestra miseria, y tienen nombres y apellidos. Las grandes empresas y sus propietarios son responsables de la miseria, son los que nos despiden y nos explotan para enriquecerse. Son los que deslocalizan las empresas, los que nos bajan los salarios, los que nos imponen unas peores condiciones de trabajo, los que juegan con nuestras vidas… Son sanguijuelas que nos chupan la sangre para conseguir más ganancias. Son las empresas como Mercadona, Mango, Coca-cola o Panrico. Son los empresarios Rojo, Matutes o Lara. Los bancos también son los causantes del sufrimiento de miles de familias desahuciadas mientras son rescatados con dinero público, hacen negocio y especulan con nuestras vidas para acumular más beneficios. Los políticos corruptos son culpables, ellos hacen las leyes que favorecen las oligarquias, los bancos y las grandes empresas. Los diferentes partidos que gobiernan -PP, PSOE, CiU…-, tanto en el estado español como las autonomías, cumplen los dictados de la Troika (el Fondo Monetario Internacional, el Banco Central Europeo y la Comisión Europea). Esos políticos que nos han hecho endeudar y ahora anteponen el pago de esta deuda ilegítima, son responsables de los recortes y las privatizaciones, los causantes de nuestra miseria. También son cómplices y culpables #los medios que manipulan y esconden la realidad. Y los sindicatos amarillos que pactan nuestras condiciones de trabajo, las pensiones y los Eros a cambio de unas subvenciones, que nos engañan y juegan con nuestras esperanzas, con nuestra lucha. Y los jueces que hacen cumplir leyes injustas y nos condenan. Y la policía que nos golpea y nos reprime. Sólo nosotros, la clase trabajadora de los Países Catalanes, podemos parar estas agresiones con organización y lucha. Hay que hacerlos frente, tanto en la calle como a los lugares de estudio y de trabajo. Hay que crear espacios de lucha y respuesta contra las violencias. Hay que articular de forma efectiva el ejercicio real del derecho de autodeterminación de nuestro pueblo. Hay que trabajar constantemente y en conciencia en la construcción de un nuevo modelo económico, un nuevo sistema político, una nueva sociedad, sin explotación, sin opresión, libre y realmente democrática. En este contexto, hay que ser presentes en las luchas de nuestro pueblo. Manifestándonos contra el fascismo y combatiéndolo barrio en barrio. Parando desahucios y fortaleciendo la solidaridad vecinal. Defendiendo nuestro derecho a la autodeterminación y nuestra propuesta independentista, y haciendo frente a las agresiones contra nuestra lengua. Hace falta que llenamos las calles y plazas de dignidad y lucha. Por los Países Catalanes! Por el Socialismo! Independencia para cambiarlo todo!