[Cat/Cast] Vilaweb entrevista a Pablo Hasel

Traducción A. Bas. para La Haine

Catala

El raper Pablo Hasel és una víctima més de la repressió de l'Audiència espanyola contra cantants i grups de música. Té uns quants casos oberts i diverses condemnes, acusat de suposats delictes, com ara enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona espanyola i els cossos de policia. Diumenge es va saber que l'Audiència espanyola havia deixat en suspens l'execució de la primera condemna contra ell per enaltiment del terrorisme, tot i que es manté la pena d'un any i la multa per injúries a la corona i als cossos policíacs.

A més, resta pendent de la resolució del Tribunal Suprem espanyol sobre la seva segona condemna, que implicaria que entrés a la presó. Fa anys que es mentalitza per quan arribi el moment, tot i que reconeix que es fa molt dur i que l'espera és angoixant. Hasel atén telefònicament VilaWeb per parlar del seu cas. Lamenta que la gent hagi normalitzat la repressió, critica el paper dels partits independentistes i fa una crida a una vaga que faci mal a l'oligarquia espanyola. Per ell, el model de lluita en què cal fixar-se és el de les Armilles Grogues.

--Com esteu? Us va sorprendre que l'Audiència espanyola deixés en suspensió una condemna en contra vostra?

--Sento ràbia. No em sorprèn, perquè no és la primera vegada que l'Audiència Nacional filtra una sèrie d'informacions a la premsa per confondre. Com la darrera condemna per presumpte enaltiment del terrorisme, que me la van rebaixar a nou mesos, amagant més d'un any de presó i la multa per injúries a la corona i a les forces de seguretat de l'estat. La gent llegia que només eren dos mesos i que no entraria a la presó, i tampoc parlaven dels dos anys d'antecedents ferms. Ho fan amb una clara intenció de desactivar la solidaritat. Crec que preparen el terreny per quan surti la sentència ferma, que segurament em portarà a la presó.

--Us referiu al recurs que ha de resoldre el Suprem. En teniu cap previsió? --No pot trigar gaire, fa més d'un any que espero. En el cas de Valtònyc, va trigar més o menys igual. Pensem que sortirà aviat.

--Més d'una vegada heu dit que estàveu disposat a afrontar la presó. Impressiona la vostra contundència, però comença a fer vertigen? Us heu preparat psicològicament? --Fa molts anys que em mentalitzo, tot i que és molt dur. Sento molta impotència, molta ràbia i també tristesa perquè no hi ha prou solidaritat. No en el meu cas i prou, sinó en tots els casos de repressió: cal més solidaritat i una resposta més contundent per a aturar-ho. O, si més no, que l'estat s'ho pensi a l'hora d'exercir més repressió. Aquesta espera tan llarga, que també la va patir Valtònyc, la provoca l'estat per crear-te una angoixa i un estat psicològic. No pots fer plans a mitjà ni a curt termini perquè no saps si d'aquí a un parell de setmanes o tres mesos et tancaran a la presó tres o quatre anys o vés a saber quants.

--La suspensió de l'Audiència espanyola diu que no podeu cometre cap delicte en tres anys. La condemna va ser per haver compost cançons. Continuareu fent música com sempre? --Sí, en continuo fent. De fet, cada vegada que faig una xerrada o un concert és un acte de desobediència perquè el que hi dic em pot comportar una altra condemna. Sóc com un delicte errant! És un avís clar que si continuo per aquí, aniré a la presó, però no em ve de nou, perquè fa anys que m'avisen.

--Teniu més causes obertes. --A l'octubre tinc un parell de judicis penals. Un per una protesta a la universitat i un altre per un muntatge de la Guàrdia Urbana de Lleida, que va agredir un company per haver enganxat cartells a favor del dret d'autodeterminació abans de l'1-O. En tenim proves i les hem mostrades al nou ajuntament d'ERC, a veure si hi fa alguna cosa, que el policia que va apallissar-lo va fer molts piulets celebrant la violència de l'1-O. És un conegut feixista que dóna suport a Ciutadans i que animava a agredir els votants. Per haver-lo denunciat i un fals testimoni, em demanen presó per coaccions a la justícia. Diuen que vaig amenaçar-los. A part, encara sense data, tinc un judici per delicte d'odi per haver dit nazi a un jugador que va fitxar pel Betis, Zozulya.

--Respecte del cas Valtònyc: si el Tribunal d'Estrasburg li dóna la raó en la causa contra Espanya, això us podria beneficiar? --No tinc gairebé cap esperança. Aquest tribunal ha condemnat l'estat espanyol per tortures i també va absoldre Otegi per haver dit que el rei era el cap dels torturadors, però l'estat espanyol ha continuat condemnant per aquests 'delictes'.

--Com veieu la situació política, després de les detencions dels set independentistes del 23-S? --És molt trist com es va normalitzant la repressió, fins i tot entre persones que s'oposen a l'estat espanyol. S'ha interioritzat que poden empresonar persones i que per a respondre-hi, n'hi ha prou de sortir mitja hora o una hora al carrer. Són coses molt greus, molt. Veiem com l'estat espanyol cada vegada avança més perquè ningú l'aturi, com en el cas escandalós d'aquests empresonaments. Si davant aquests casos no s'oposa una ferma resistència, continuarà avançant. No sé què pot acabar passant. Gran part de la culpa que no hi hagi una resposta contundent contra la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals és dels partits polítics, que desmobilitzen força davant aquesta repressió feixista. El problema es va perpetuant i l'estat avança i ens esclafa amb una facilitat que és terrible.

--Què més s'hauria de fer per respondre a la repressió? --En l'àmbit institucional, els partits haurien de trencar la normalitat i desobeir. Pel que fa a nosaltres, no és cap secret que estic a favor de tots els mitjans de lluita. Però fins i tot dins la desobediència pacífica, es poden fer moltíssimes coses que fan més mal que una manifestació d'una hora i cap a casa. Hi ha hagut algunes vegades que s'han ocupat vies de tren. S'hauria de fer una vaga de debò, una vaga combativa que aturés la producció i fes mal a l'oligarquia espanyola, que és qui realment té el poder. Es mouen sobretot per interessos econòmics i hem de fer-los mal. La vaga del 3 d'octubre està molt sobrevalorada i la prova més evident és que l'oligarquia espanyola no va queixar-se d'aquella vaga perquè no va fer-li mal. Això ho podem comparar amb l'oligarquia francesa, que sí que s'ha queixat i està molt preocupada per la lluita de les Armilles Grogues.

--Les Armilles Grogues són el moviment a seguir? També s'ha parlat d'Hong Kong. --Discrepo pel que fa a Hong Kong perquè han rebut el suport dels Estats Units i del Regne Unit i això me n'allunya. Ara, sí que considero que els manifestants d'Hong Kong, amb els mitjans de lluita, fan mal, com les Armilles Grogues. Aquí ens esclafen molt fàcilment perquè es rebutja l'autodefensa i, fins i tot, dins la lluita pacífica es pot fer molt més mal econòmic.

--Criticàveu els partits. L'empresonament i l'exili dels dirigents els ha paralitzat? --Sempre dic que la por és legítima i comprensible, però si un té por que s'aparti i que s'hi posi un altre que sigui més valent. Un no pot omplir-se la boca amb segons quines coses i després fer tot el contrari. Hi ha moltíssima por, però no són honestos, no ho volen reconèixer. Això de prometre que s'avança cap a la independència o parlar de desobediència en abstracte em sembla un engany terrible a la gent.

--Com s'ha de respondre a la sentència del Suprem? --Hi ha un error de base. No hem d'actuar només quan l'estat exerceix una repressió tan bèstia. S'ha de portar la iniciativa. Una vegada es va guanyar el referèndum, l'endemà s'hauria d'haver declarat la independència i defensar-la als carrers. Una gran part del poble que va votar estàvem preparats, era el que volíem i el que esperàvem. L'1-O es va córrer un gran risc, gairebé va haver-hi un mort i hi va haver molts ferits. Igual que la gent estava disposada a córrer el risc, ho estava per defensar la victòria del referèndum. El moment es va deixar escapar, però tota aquella gent que estava disposada a defensar la independència als carrers avui encara hi és, tot i estar més desmobilitzada. Si de debò es fes una crida a defensar la independència, la gent hi seria. Això convé, i no cal esperar la sentència per a això. Em sembla una vergonya que Torra només digui que s'avançarà cap a la independència si la sentència no absol els presos. És com dir que si els absolguessin, abandonarien la lluita per la independència, però realment penso que ja l'han abandonada.

Castellano

El rapero Pablo Hasel es una víctima más de la represión de la Audiencia española contra cantantes y grupos de música. Tiene unos cuántos casos abiertos y varias condenas, acusado de supuestos delitos, como por ejemplo enaltecimiento del terrorismo e injurias contra la corona española y los cuerpos de policía. El domingo se supo que la Audiencia española había dejado en suspenso la ejecución de la primera condena contra él por enaltecimiento del terrorismo, a pesar de que se mantiene la pena de un año y la multa por injurias a la corona y a los cuerpos policíales

Además, resto pendiente de la resolución del Tribunal Supremo español sobre su segunda condena, que implicaría que entrara a la prisión. Hace años que se mentaliza por cuando llegue el momento, a pesar de que reconoce que se hace muy duro y que la espera es ngustiosa. Hasel atiende telefónicamente a VilaWeb para hablar de su caso. Lamenta que la gente haya normalizado la represión, critica el papel de los partidos independentistas y hace un llamamiento a una huelga que haga daño a la oligarquía española. Por él, el modelo de lucha en que hay que fijarse es el de los Chalecos Amarillos.

--Como estáis? Os sorprendió que la Audiencia española dejara en suspensión una condena en contra vuestra?

--Siento rabia. No me sorprende, porque no es la primera vez que la Audiencia Nacional filtra una serie de informaciones a la prensa para confundir. Como la última condena por presunto enaltecimiento del terrorismo, que me la rebajaron a nueve meses, escondiendo más de un año de prisión y la multa por injurias a la corona y a las fuerzas de seguridad del estado. La gente leía que solo eran dos meses y que no entraría a la prisión, y tampoco hablaban de los dos años de antecedentes firmes. Lo hacen con una clara intención de desactivar la solidaridad. Creo que preparan el terreno por cuando salga la sentencia firme, que seguramente me llevará a la prisión.

--Os referís al recurso que tiene que resolver el Supremo. tenéis ninguna previsión?

--No puede tardar mucho, hace más de un año que espero. En el caso de Valtònyc, tardó más o menos igual. Pensamos que saldrá pronto.

--Más de una vez habéis dicho que estabais dispuesto a afrontar la prisión. Impresiona vuestra contundencia, pero empieza a hacer vértigo? Os habéis preparado psicológicamente?

--Hace muchos años que me mentalizo, a pesar de que es muy duro. Siento mucha impotencia, mucha rabia y también tristeza porque no hay bastante solidaridad. No en mi caso y bastante, sino en todos los casos de represión: hace falta más solidaridad y una respuesta más contundente para pararlo. O, cuando menos, que el estado se lo piense a la hora de ejercer más represión. Esta espera tan larga, que también la sufrió Valtònyc, la provoca el estado para crearte una angustia y un estado psicológico. No puedes hacer planes a medio ni a corto plazo porque no sabes si de aquí a un par de semanas o tres meses te cerrarán en la prisión tres o cuatro años o ve a saber cuántos.

--La suspensión de la Audiencia española dice que no podéis cometer ningún delito en tres años. La condena fue por haber compuesto canciones. Continuaréis haciendo música como siempre?

--Sí, continúo haciendo. De hecho, cada vez que imparto una charla o un concierto es un acto de desobediencia porque el que digo me puede comportar otra condena. Soy como un delito errante! Es un aviso claro que si continúo por aquí, iré a la prisión, pero no me viene de nuevo, porque hace años que me avisan.

--Tenéis más causas abiertas.

--En octubre tengo un par de juicios penales. Uno por una protesta en la universidad y otro por un montaje de la Guardia Urbana de Lleida, que agredió un compañero por haber enganchado carteles a favor del derecho de autodeterminación antes del 1-O. tenemos pruebas y las hemos mostrado en el nuevo ayuntamiento de ERC, a ver si hace algo, que el policía que lo apaleó hizo muchos piulets celebrando la violencia del 1-O. Es un conocido fascista que apoya a Ciutadans y que animaba a agredir los votantes. Por haberlo denunciado y unos falsos testimonios, me piden prisión por coacciones a la justicia. Dicen que los amenacé. Aparte, todavía sin fecha, tengo un juicio por delito de odio por haber dicho nazi a un jugador que fichó por el Betis, Zozulya.

--Respecto del caso Valtònyc: si el Tribunal de Estrasburgo le da la razón en la causa contra España, esto os podría beneficiar?

--No tengo casi ninguna esperanza. Este tribunal ha condenado el estado español por torturas y también absolvió Otegi por haber dicho que el rey era el jefe de los torturadores, pero el estado español ha continuado condenando por estos 'delitos'.

--Cómo veis la situación política, después de las detenciones de los siete independentistas del 23-S?

--Es muy triste como se va normalizando la represión, incluso entre personas que se oponen en el estado español. Se ha interiorizado que pueden encarcelar personas y que para responder, basta de salir media hora o una hora a la calle. Son cosas muy graves, mucho. Vemos como el estado español cada vez avanza más porque nadie lo pare, como en el caso escandaloso de estos encarcelamientos. Si ante estos casos no se opone una firme resistencia, continuará avanzando. No sé qué puede acabar pasando. Gran parte de la culpa que no haya una respuesta contundente contra la represión y la vulneración de derechos y libertades fundamentales es de los partidos políticos, que desmovilizan bastante ante esta represión fascista. El problema se va perpetuando y el estado avanza y nos chafa con una facilidad que es terrible.

--Que más se tendría que hacer para responder a la represión?

--En el ámbito institucional, los partidos tendrían que romper la normalidad y desobedecer. En cuanto a nosotros, no es ningún secreto que estoy a favor de todos los medios de lucha. Pero incluso dentro de la desobediencia pacífica, se pueden hacer muchísimas cosas que hacen más mal que una manifestación de una hora y hacia casa. Ha habido algunas veces que se han ocupado vías de tren. Se tendría que hacer una huelga de verdad, una huelga combativa que parara la producción e hiciera daño a la oligarquía española, que es quien realmente tiene el poder. Se mueven sobre todo por intereses económicos y tenemos que hacerlos daño. La huelga del 3 de octubre está muy sobrevalorada y la prueba más evidente es que la oligarquía española no se quejó de aquella huelga porque no le hizo daño. Esto lo podemos comparar con la oligarquía francesa, que sí que se ha quejado y está muy preocupada por la lucha de los Chalecos Amarillos.

--Los Chalecos Amarillos son el movimiento a seguir? También se ha hablado de Hong Kong.

--Discrepo en cuanto a Hong Kong porque han recibido el apoyo de los Estados Unidos y del Reino Unido y esto me aleja. Ahora, sí que considero que los manifestantes de Hong Kong, con los medios de lucha, hacen daño, como los Chalecos Amarillos. Aquí nos chafan muy fácilmente porque se rechaza la autodefensa y, incluso, dentro de la lucha pacífica se puede hacer mucho más mal económico.

--Criticabais los partidos. El encarcelamiento y el exilio de los dirigentes los ha paralizado?

--Siempre digo que el miedo es legítimo y comprensible, pero si uno tiene miedo que se aparte y que se pose otro que sea más valiente. Uno no puede llenarse la boca con según qué cosas y después hacer todo el contrario. Hay muchísimo miedo, pero no son honestos, no lo quieren reconocer. Esto de prometer que se avanza hacia la independencia o habla de desobediencia en abstracto me parece un engaño terrible a la gente.

--Cómo se tiene que responder a la sentencia del Supremo?

--Hay un error de base. No tenemos que actuar solo cuando el estado ejerce una represión tan bestia. Se tiene que llevar la iniciativa. Una vez se ganó el referéndum, el día siguiente se tendría que haber declarado la independencia y defenderla en las calles. Una gran parte del pueblo que votó estábamos preparados, era lo que queríamos y lo que esperábamos. El 1-O se corrió un gran riesgo, casi hubo un muerto y hubo muchos heridos. Igual la gente estaba dispuesta a correr el riesgo, lo estaba para defender la victoria del referéndum. El momento se dejó escapar, pero toda aquella gente que estaba dispuesta a defender la independencia en las calles hoy todavía está, a pesar de estar más desmovilizada. Si de verdad se hiciera un llamamiento a defender la independencia, la gente estaria. Esto conviene, y no hay que esperar la sentencia para lo cual. Me parece una vergüenza que Torra solo diga que se avanzará hacia la independencia si la sentencia no absuelve los presos. Es como decir que si los absolvieran, abandonarían la lucha por la independencia, pero realmente pienso que ya la han abandonado