Catalunya se queda sin urgencias

[Català]

Catalunya es queda sense urgències

Dels 194 centres d'atenció primària (CAP) que tenen atenció continuada, urgències nocturnes, 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable que es desplaça al domicili del pacient i 22 s'han quedat sense servei en el que portem d'agost.

D'acord amb les dades de Salut, recollides ara per la Intersindical, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total. Un mapa interactiu a Google Maps elaborat a partir d'informacions del 3cat24.cat permet consultar quines són les poblacions de Catalunya que s'han quedat sense urgències.
El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat ERO, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València. Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

El Servei d’Auxiliars Sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona disposa de dos torns diürns, un de matí i un altre de tarda, cada torn disposa d’uns 13-14 treballadors per cobrir tots els trasllats dins de l’hospital, així com per fer mobilitzacions de malalts enllitats i altres funcions com contencions de malalts psiquiàtrics, etc. El torn de nit de moment està sent respectat (són 5 auxiliars sanitaris per a tot l’hospital)

Des del juliol passat, tant el torn de matí com el de tarda, té una mitjana de 4-5 treballadors sense cobrir. Però és més, segons Andrés García, treballador del torn tarda, i Secretari de Jurídica de CGT de Sanitat de Barcelona, al mes d’agost és pitjor: "Hi ha dies d’aquest mes d’agost, que hi ha fins a 7 persones sense cobrir pel torn de tarda, és a dir hi ha més companys sense cobrir que treballant ", afegeix. La situació és insostenible, hi ha 6 o 7 auxiliars sanitaris per torn, per cobrir tota l’activitat diària. Andrés García afegeix: "a les sales se’ns queixen cada dos per tres, diuen que la culpa no és nostra, però molts malalts no es poden aixecar perquè amb 6 o 7 persones treballant no arribem a cobrir tota la demanda de serveis".

L’activitat dels auxiliars sanitaris, és comparable a un mes de desembre, amb demores d’1 hora en els serveis, i amb moltes sales sense poder anar a mobilitzar, perquè no hi ha personal suficient.

"Molts companys corren per fer els serveis, i la feina surt. Molta gent té por d’un ERO ", afegeix Andrés García.

El coordinador dels Auxiliars Sanitaris va donar l’ordre verbal, que no es comentés a les sales les absències. Per tant moltes companyes (auxiliars i infermeres) desconeixen que d’una plantilla de 13-14 auxiliars, estan treballant 6 o 7. Si ho sabessin suposo que un altre gall cantaria.

Sense urgències a molts municipis rurals

La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

[Castellano]

De los 194 centros de atención primaria (CAP) que tienen atención continuada, urgencias nocturnas, 56 han perdido horas de atención, 32 se han cambiado por un médico de guardia localizable que se desplaza al domicilio del paciente y 22 han quedado sin servicio en lo que llevamos de agosto.

De acuerdo con los datos de Salud, recogidas ahora por la Intersindical, en toda Catalunya hay 85 Centros de Asistencia Primaria cerrados coincidiendo con el periodo veraniego, lo que representa un 7% del total. Un mapa interactivo de Google Maps elaborado a partir de informaciones del 3cat24.cat permite consultar cuáles son las poblaciones de Catalunya que se han quedado sin urgencias.

El Departament de Salut anunció en junio que cerraría las urgencias nocturnas de 73 centros, suprimiría 17 servicios sanitarios y en cambiaría de puesto 24. Esto implica la reducción horaria de algunos ambulatorios, principalmente de los servicios de urgencias nocturnos, y el cierre de otros coincidiendo con el periodo veraniego, aunque en algunos casos con la amenaza de un adiós definitivo. También se han cerrado salas de operaciones y se han aprobado ERE, además de la rebaja de un 5% del salario de los profesionales. La Conselleria de Salut ha defendido los cambios por la necesidad de ahorrar unos 50 millones de euros según los cálculos iniciales, pero no ha convencido a los usuarios que ven peligrar la atención urgente y cercana.

En el caso de las ambulancias, desde el Servicio de Emergencias Médicas (SEM) puntualizan que no hay menos vehículos, sino que se prestarán menos horas de servicio. De las 2.375.000 de 2010 se pasará a 2.225.000, reducción que se ha decidido en función de los criterios de población, territorio y tiempo de trayecto estimado hasta varios puntos. A estos cambios hay que sumar el conflicto laboral por la huelga indefinida de los trabajadores de las empresas adjudicatarias del servicio.

En Barcelona , la Federació d'Associacions de Veïns ha alertado de que el servicio se ha reducido a casi todos los distritos. La primera noticia fue el cierre del centro de urgencias que el Hospital Clínic tenía en la calle Valencia. Destaca el caso de Sants-Montjuïc, donde el CAP de Manso concentra las urgencias nocturnas de siete centros sanitarios. Los ambulatorios de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec y Sants atienden de lunes a viernes de 8 a 20 horas, mientras que Carlos Ribas y Numancia también abren los sábados de 9 a 17 horas.

En el distrito de Sant Andreu , el CAP que lleva el mismo nombre recibirá las urgencias que se atendían en Bon Pastor, Vía Barcino y La Sagrera.

En Gràcia , cierra el turno de noche del Hospital de l'Esperança, donde la presión popular ha conseguido que se sigan atendiendo urgencias entre las 8 las 20 horas. Y en el Hospital Dos de Maig, la continuidad está pendiente de si hay acuerdo entre los trabajadores, la Generalitat y la Cruz Roja.

El Servicio de Auxiliares Sanitarios del Hospital Clínic de Barcelona dispone de dos turnos diurnos, uno de mañana y otro de tarde, cada vez dispone de unos 13-14 trabajadores para cubrir todos los traslados dentro del hospital, así como para hacer movilizaciones de enfermos encamados y otras funciones como contenciones de enfermos psiquiátricos, etc. El turno de noche de momento está siendo respetado (son 5 auxiliares sanitarios para todo el hospital)

Desde julio pasado, tanto el turno de mañana como el de tarde, tiene una media de 4-5 trabajadores sin cubrir. Pero es más, según Andrés García, trabajador del turno tarde, y Secretario de Jurídica de CGT de Sanidad de Barcelona, ​​en el mes de agosto es peor: "Hay días de este mes de agosto, que hay hasta 7 personas sin cubrir por el turno de tarde, es decir hay más compañeros sin cubrir que trabajando ", añade. La situación es insostenible, hay 6 ó 7 auxiliares sanitarios por turno, para cubrir toda la actividad diaria. Andrés García añade: "en las salas se nos quejan cada dos por tres, dicen que la culpa no es nuestra, pero muchos enfermos no se pueden levantar porque con 6 ó 7 personas trabajando no llegamos a cubrir toda la demanda de servicios".

La actividad de los auxiliares sanitarios, es comparable a un mes de diciembre, con demoras de 1 hora en los servicios, y con muchas salas sin poder ir a movilizar, porque no hay personal suficiente.

"Muchos compañeros corren para hacer los servicios, y el trabajo sale. Mucha gente tiene miedo de un ERE", añade Andrés García.

El coordinador de los Auxiliares Sanitarios dio la orden verbal, que no se comentara en las salas las ausencias. Por lo tanto muchas compañeras (auxiliares y enfermeras) desconocen que de una plantilla de 13-14 auxiliares, están trabajando 6 ó 7. Si lo supieran supongo que otro gallo cantaría.

Sin urgencias en muchos municipios rurales

El recorte no distingue entre los municipios del área metropolitana de Barcelona y los del resto de Catalunya. En Arbúcies se han recogido más de 1.500 firmas en contra del cierre de las urgencias, que obligará a la gente a ir hasta la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minutos en coche y carreteras heladas en invierno- para ser atendidos.

También han hecho notar su peculiaridad de montaña los municipios afectados por el recorte en Ripollès , donde la intención de Salut es que sólo haya atención nocturna en el Hospital de Campdevànol. Esto quiere decir que cierran los turnos nocturnos de los centros de asistencia primaria de Ripoll y Camprodon.

Un vistazo a las redes sociales permite encontrar rápidamente los grupos de protesta por el cierre de los servicios de urgencias en los ambulatorios. Es el caso de los usuarios del CAP Castellbisbal, del municipio del mismo nombre, y también del de Molins de Rei , los pacientes del cual tendrán que desplazarse hasta Sant Andreu de la Barca o hasta San Joan Despí para recibir atención médica fuera del horario habitual. También se han quejado a la red los usuarios del CAP Ernest Lluch del núcleo de Can Trias, en Viladecavalls, y el de Sant Sadurní d'Anoia.

En Badia del Vallès , el cierre nocturno del CAP también ha provocado indignación y protestas, también de municipios vecinos, como Barberà del Vallès, donde se encuentran que en verano también está cerrado el ambulatorio Rosa los Vientos. En caso de que los usuarios opten por desplazarse hasta Sabadell también se encontrarán con un servicio reducido, porque el 6 de agosto y, en principio, hasta octubre, una docena de CAPs estarán cerrados los sábados. De estos doce, además, tres cierran todo agosto.

La lista de municipios con afectaciones es larga y también encontramos nombres como los de Solsona o Deltebre . También los municipios del Pallars, donde usuarios y trabajadores han denunciado la pérdida de casi una cuarta parte del personal sanitario en un área marcada por la dispersión geográfica y que, por tanto, es más difícil el acceso a los servicios.

El recorte sanitaria también se concreta en expedientes de regulación de empleo (ERE) como los de los hospitales de Calella y Blanes y la reducción de las camas disponibles en los centros de toda Catalunya.