Comisiones bancarias en las redes de solidaridad

[Catalá]

Comissions bancàries a les xarxes de solidaritat

Entitats com València Acull o el CEAR País Valencià denuncien que les comissions que apliquen els bancs, així com altres pràctiques habituals, estan reduint l'import de les donacions que arriben a la població més afectada per l'emergència social actual. El col·lectiu ha constatat que l'aplicació d'algunes comissions o el cobrament de factures pendents comporta una reducció d'entre el 60% i el 80% de la quantia que s'havia de rebre

El col·lectiu València Acull obté aquests diners a través de les donacions particulars que es fan a la caixa de resistència / LUCAS GUERRA

El col·lectiu València Acull ha llançat una campanya per a denunciar que les entitats bancàries, a través de comissions a les transaccions, es queden part de les ajudes que els col·lectius envien a les persones més vulnerables durant la situació d’emergència actual. Aquestes comissions i altres pràctiques habituals dels bancs es fan per diverses raons. Poden ser per manteniment o per moviments en caixers aliens, però també cobraments de factures pendents o quotes per targetes. En alguns casos, han arribat a reduir la quantia de la donació entre un 60% i un 80% menys. “Com és possible que apliquen comissions tan elevades per a un fi social, i més en aquesta situació d’emergència?”, es pregunta Paco Simón, membre de València Acull. Per ara, a la campanya també s’hi ha sumat la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià.

El col·lectiu considera que per pal·liar els efectes de “l’emergència social que estem vivint es requereixen mesures excepcionals de suport a les persones més vulnerables i que les entitats financeres no estan assumint”. Per tant, exigeixen als bancs que aturen l’aplicació de totes les comissions a les transaccions destinades a pal·liar els efectes socials i econòmics de la COVID-19, la qual cosa “contribuiria a millorar la malparada reputació de les entitats financeres, després dels més de 65.000 milions de fons públics dels quals es van beneficiar amb el rescat”. També han demanat a l’Estat espanyol que prenga mesures al respecte, “però de moment no hi ha hagut resposta per cap de les dues bandes”, lamenta Simón.

Des de la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià expliquen que, durant aquesta pandèmia, la majoria de les persones més vulnerables són persones migrades en situació administrativa irregular

Des de la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià expliquen que, durant aquesta pandèmia, la majoria de les persones més vulnerables són persones migrades en situació administrativa irregular, les quals ja tenien una situació complicada abans. “Moltes treballaven sense contracte o en condicions precàries, i ara estan molt més vulnerabilitzades”, explica Jaume Durà, coordinador de CEAR al País Valencià. Aquesta situació administrativa irregular comporta que les persones no puguen obrir-se un compte bancari. “Sense compte no poden empadronar-se i, per tant, no poden demostrar que estan vivint ací ni accedir a certes ajudes”, denuncia Durà. A més a més, segons expliquen des del col·lectiu València Acull, el confinament implica que les donacions s’hagen de realitzar mitjançant transferències, per la qual cosa qui no disposa d’un compte bancari té més dificultats per a accedir a les ajudes.

Malgrat que una directiva europea de l’any 2014 estableix que l’accés a un compte bancari és un dret bàsic, a moltes persones en situació administrativa irregular no se’ls està facilitant, emparant-se en una altra normativa per a evitar el blanqueig de capitals. “Una persona migrant en situació administrativa irregular, imagina’t els mils de milions d’euros que tindrà per a blanquejar. És ridícul!”, ironitza Simón. La dificultat per a obrir un compte obstaculitza l’accés a ajudes com la Renda Valenciana d’Inclusió, que sí que reconeix les persones en situació administrativa irregular però “en la pràctica a moltes persones no els arriba perquè no poden obrir-se un compte”, assegura Simón. Segons explica, hi ha casos en què sí que han accedit a obrir un compte, ja siga per la comprensió de les treballadores dels bancs o a canvi de la contractació d’una assegurança. El col·lectiu València Acull està documentant tots aquests casos i té intenció de dirigir-se, juntament amb la resta d’entitats que s’hi vulguen sumar, al Banc d’Espanya “per a denunciar l’arbitrarietat amb què alguns bancs obrin comptes a persones en situació irregular i altres no, incomplint la normativa europea”, explica Simón.

Comissions bancàries a la vulnerabilitat

La crisi de la COVID-19 i l’estat d’alarma han suposat encara més dificultats econòmiques a les persones més vulnerables, ja que per a moltes el seu únic ingrés provenia de treballs sense contracte, que han hagut d’aturar. Per a aquestes persones, les donacions són urgents per a poder cobrir les seues necessitats bàsiques. És el cas de Yassine, qui es dedicava a aparcar cotxes. Des de l’estat d’alarma, però, no ha pogut seguir treballant i no té cap ingrés. A més a més, ha de pagar el lloguer del seu pis, situat al barri d’Orriols de València.

València Acull li va transferir una donació de 50 euros per a comprar aliments, ja que la seua sol·licitud d’ajuda al centre municipal de serveis socials encara no s’ha resolt. Quan Yassine va tractar de traure els diners, el caixer automàtic només li va donar 20 euros, ja que la resta se’ls va quedar el banc per “cobraments pendents”. El col·lectiu ha consultat la seua situació amb advocades i, segons explica Simón, “eixe concepte és ambigu”. “Poden ser comissions internes del banc o rebuts que li queden per pagar, però pel que ens ha dit i hem comprovat, no li queda res per pagar”. Un cas similar és el de Loubna, qui treballava sense contracte cuidant una persona major fins que va començar el confinament. A Loubna li van transferir 60 euros, amb els quals confiava comprar aliments per a ella i els seus fills, però el banc es va quedar 48 euros per “comissions de manteniment pendents”. “Estan fent negoci amb la precarietat de la gent”, denuncia Durà.

El col·lectiu València Acull obté aquests diners a través de les donacions particulars que es fan a la caixa de resistència, els fons de la qual es destinen a pal·liar els efectes immediats de la crisi. “És una solució temporal. Les ajudes les han d’aprovar els serveis socials, però com que l’administració és lenta i ara està desbordada, tractem de donar-los alguna cosa perquè puguen sobreviure aquestes setmanes”, explica Simón. El col·lectiu denuncia que aquestes donacions particulars també estan sent reduïdes a causa de comissions bancàries. És el que li va passar a Carmen, qui va transferir 50 euros al compte obert del col·lectiu en concepte d'”Emergència social coronavirus”. D’aquesta quantitat, el banc es va quedar 3,95 euros per “preu de servei de transferència aliena”. Carmen va exigir a l’entitat que li retornara la comissió i que aturara aquests cobraments “vergonyosos”, però no va rebre cap resposta. Segons detalla Simón, al llarg del mes d’abril, a través d’aquesta caixa de resistència, han pogut donar fins a 16.000 euros en ajudes directes a 300 persones. “Hi ha hagut una resposta de la societat molt solidària que no s’ha correspost amb l’actitud dels bancs”, lamenta.

 Les ajudes no arriben

Les ajudes de l’Estat espanyol per a pal·liar els efectes de la crisi no arriben a les persones migrades en situació irregular, ja siga perquè treballaven en l’economia submergida, perquè no poden obrir-se un compte o, directament, perquè no se’ls inclou en les ajudes, com és el cas de la renda mínima vital que prepara el govern, la qual, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, “no està prevista” perquè arribe a les persones en situació administrativa irregular. L’única mesura que s’ha pres en relació amb aquestes persones ha estat la flexibilització laboral perquè pogueren treballar al camp temporalment. Per a Simón, “és una mesura utilitarista, perquè no volen que es perda la collita”. “No és una mesura social. És com dir: ‘Els explotarem un poc i després que tornen al seu estat d’exclusió natural’”, denuncia. Per aquests motius, més de 900 col·lectius s’han sumat a les diverses campanyes per a exigir la regularització urgent de les persones migrades en situació irregular.

Segons Durà, “les persones migrades que sí que tenen documents també es troben amb dificultats, ja que en molts casos no tenen una xarxa de persones que les puguen ajudar a tirar endavant, com sí que la té la gent nascuda ací”. Posa l’exemple de les dones que treballen al servei domèstic, les quals “majoritàriament provenen de l’Amèrica Llatina i enviaven part dels diners que guanyaven a les seues famílies d’allà”. “Moltes –continua– s’han quedat sense treball i ja no poden enviar res. La seua precarietat és molt major”. Per la seua part, Simón considera que amb la crisi que vindrà després de l’estat d’alarma “el futur per a totes les persones migrades serà tràgic, entre altres coses, perquè els treballs durs i mal pagats que la gent amb nacionalitat no volia fer, segurament, ara estarà més disposada a fer-los per poder sobreviure, i les persones migrades quedaran encara més excloses”, lamenta Simón. A més a més, segons exposa Durà, a açò se suma l’augment del racisme i la xenofòbia de l’extrema dreta, que “no tardarà a demanar que s’aplique el criteri de preferència nacional a l’hora de reconstruir l’economia i donar ajudes, és a dir, els d’ací primer. Molta gent, amb la situació de crisi, replicarà eixe missatge, i això és molt preocupant”, prediu Durà.

_____________

[Castellano]

Comisiones bancarias en las redes de solidaridad

Entidades como Valencia Acoge o el CEAR País Valenciano denuncian que las comisiones que aplican los bancos, así como otras prácticas habituales, están reduciendo el importe de las donaciones que llegan a la población más afectada por la emergencia social actual. El colectivo ha constatado que la aplicación de algunas comisiones o el cobro de facturas pendientes conlleva una reducción de entre el 60% y el 80% de la cuantía que se había de recibir

El colectivo Valencia Acoge obtiene este dinero a través de las donaciones particulares que se hacen en la caja de resistencia / Lucas Guerra

El colectivo Valencia Acoge ha lanzado una campaña para denunciar que las entidades bancarias, a través de comisiones en las transacciones, se quedan parte de las ayudas que los colectivos envían a las personas más vulnerables durante la situación de emergencia actual . Estas comisiones y otras prácticas habituales de los bancos se hacen por varias razones. Pueden ser por mantenimiento o por movimientos en cajeros ajenos, pero también cobros de facturas pendientes o cuotas por tarjetas. En algunos casos, han llegado a reducir la cuantía de la donación entre un 60% y un 80% menos. "¿Cómo es posible que aplican comisiones tan elevadas para un fin social, y más en esta situación de emergencia?", Se pregunta Paco Simón, miembro de Valencia Acoge. Por ahora, la campaña también se ha sumado la Comisión de Ayuda al Refugiado (CEAR) en Valencia.

El colectivo considera que para paliar los efectos de "la emergencia social que estamos viviendo se requieren medidas excepcionales de apoyo a las personas más vulnerables y que las entidades financieras no están asumiendo". Por lo tanto, exigen a los bancos que detienen la aplicación de todas las comisiones en las transacciones destinadas a paliar los efectos sociales y económicos de la Covidien-19, lo que "contribuiría a mejorar la maltrecha reputación de las entidades financieras, tras de los más de 65.000 millones de fondos públicos de los que se beneficiaron con el rescate ". También han pedido al Estado español que tome medidas al respecto, "pero de momento no ha habido respuesta por ninguna de las dos bandas", lamenta Simón.

Desde la Comisión de Ayuda al Refugiado (CEAR) en Valencia explican que, durante esta pandemia, la mayoría de las personas más vulnerables son personas migradas en situación administrativa irregular, las que ya tenían una situación complicada antes. "Muchas trabajaban sin contrato o en condiciones precarias, y ahora están mucho más vulnerabilizadas", explica Jaume Durà, coordinador de CEAR en Valencia. Esta situación administrativa irregular conlleva que las personas no puedan abrirse una cuenta bancaria. "Sin cuenta no pueden empadronarse y, por tanto, no pueden demostrar que están viviendo aquí ni acceder a ciertas ayudas", denuncia Durà. Además, según explican desde el colectivo Valencia Acoge, el confinamiento implica que las donaciones a realizar mediante transferencias,

A pesar de que una directiva europea de 2014 establece que el acceso a una cuenta bancaria es un derecho básico, a muchas personas en situación administrativa irregular no se les está facilitando, amparándose en otra normativa para evitar el blanqueo de capitales. "Una persona migrante en situación administrativa irregular, imagínate los miles de millones de euros que tendrá para blanquear. Es ridículo! ", Ironiza Simón. La dificultad para abrir una cuenta obstaculiza el acceso a ayudas como la Renta Valenciana de Inclusión, que sí reconoce las personas en situación administrativa irregular pero "en la práctica a muchas personas no les llega porque no pueden abrirse una cuenta ", asegura Simón. Según explica, hay casos en los que sí han accedido a abrir una cuenta, ya sea por la comprensión de las trabajadoras de los bancos o a cambio de la contratación de un seguro. El colectivo Valencia Acoge está documentando todos estos casos y tiene intención de dirigirse, junto con el resto de entidades que se quieran sumar, al Banco de España "para denunciar la arbitrariedad con que algunos bancos abran cuentas a personas en situación irregular y otros no, incumpliendo la normativa europea ", explica Simón.

 Comisiones bancarias a la vulnerabilidad

La crisis de la Covidien-19 y el estado de alarma han supuesto aún más dificultades económicas a las personas más vulnerables, ya que para muchas su único ingreso provenía de trabajos sin contrato, que han tenido que parar. Para estas personas, las donaciones son urgentes para poder cubrir sus necesidades básicas. Es el caso de Yassine, quien se dedicaba a aparcar coches. Desde el estado de alarma, sin embargo, no ha podido seguir trabajando y no tiene ningún ingreso. Además, debe pagar el alquiler de su piso, situado en el barrio de Orriols de Valencia.

Valencia Acoge le transfirió una donación de 50 euros para comprar alimentos, ya que su solicitud de ayuda al centro municipal de servicios sociales todavía no se ha resuelto. Cuando Yassine trató de sacar el dinero, el cajero automático sólo le dio 20 euros, ya que el resto se les quedó el banco por "cobros pendientes". El colectivo ha consultado su situación con abogadas y, según explica Simón, "ese concepto es ambiguo". "Pueden ser comisiones internas del banco o recibos que le quedan por pagar, pero por lo que nos ha dicho y hemos comprobado, no le queda nada para pagar". Un caso similar es el de Loubna, quien trabajaba sin contrato cuidando una persona mayor hasta que comenzó el confinamiento. A Loubna le transfirieron 60 euros, con los que confiaba comprar alimentos para ella y sus hijos, pero el banco se quedó 48 euros por "comisiones de mantenimiento pendientes". "Están haciendo negocio con la precariedad de la gente", denuncia Durà.

El colectivo Valencia Acoge obtiene este dinero a través de las donaciones particulares que se hacen en la caja de resistencia, los fondos de la que se destinan a paliar los efectos inmediatos de la crisis. "Es una solución temporal. Las ayudas las tienen que aprobar los servicios sociales, pero como que la administración es lenta y ahora está desbordada, tratamos de darles algo que puedan sobrevivir estas semanas ", explica Simón. El colectivo denuncia que estas donaciones particulares también están siendo reducidas debido a comisiones bancarias. Es lo que le pasó a Carmen, quien transfirió 50 euros en la cuenta abierta del colectivo en concepto de "Emergencia social coronavirus". De esta cantidad, el banco se quedó 3,95 euros por "precio de servicio de transferencia ajena". Carmen exigió a la entidad que le devolverá la comisión y que detendrá estos cobros "vergonzosos", pero no recibió ninguna respuesta. Según detalla Simón, a lo largo del mes de abril, a través de esta caja de resistencia, han podido dar hasta 16.000 euros en ayudas directas a 300 personas. "Ha habido una respuesta de la sociedad muy solidaria que no se ha correspondido con la actitud de los bancos", lamenta.

Las ayudas no llegan

Las ayudas del Estado español para paliar los efectos de la crisis no llegan a las personas migradas en situación irregular, ya sea porque trabajaban en la economía sumergida, porque no pueden abrirse una cuenta o, directamente, porque no se les incluye en las ayudas, como es el caso de la renta mínima vital que prepara el gobierno, la que, según el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones español, "no está prevista" para que llegue a las personas en situación administrativa irregular. La única medida que se ha tomado en relación con estas personas ha sido la flexibilización laboral para que pudieran trabajar en el campo temporalmente. Para Simón, "es una medida utilitarista, porque no quieren que se pierda la cosecha". "No es una medida social. Es como decir: 'Los vamos a explotar un poco y después de que vuelven a su estado de exclusión natural ", denuncia.más de 900 colectivos se han sumado a las diversas campañas para exigir la regularización urgente de las personas migradas en situación irregular.

Según Durà, "las personas migradas que sí tienen documentos también se encuentran con dificultades, ya que en muchos casos no tienen una red de personas que las puedan ayudar a salir adelante, como sí la tiene la gente nacida aquí". Pone el ejemplo de las mujeres que trabajan en el servicio doméstico, las cuales "mayoritariamente provienen de América Latina y enviaban parte del dinero que ganaban a sus familias de allí". "Muchas -continúa- se han quedado sin trabajo y ya no pueden enviar nada. Su precariedad es mucho mayor ". Por su parte, Simón considera que con la crisis que vendrá después del estado de alarma "el futuro para todas las personas migradas será trágico, entre otras cosas, porque los trabajos duros y mal pagados que la gente con nacionalidad no quería hacer, seguramente, ahora estará más dispuesta a hacerlos para poder sobrevivir, y las personas migradas quedarán aún más excluidas ", lamenta Simón. Además, según expone Durà, a esto se suma el aumento del racismo y la xenofobia de la extrema derecha, que "no tardará en pedir que se aplique el criterio de preferencia nacional a la hora de reconstruir la economía y dar ayudas, es decir, los de aquí primero. Mucha gente, con la situación de crisis, replicará ese mensaje, y esto es muy preocupante ", predice Durà.

https://directa.cat/comissions-bancaries-a-les-xarxes-de-solidaritat/