ePub
pdf
El jutge cita a declarar com a investigat per la trama d’espionatge digital un agent
El jutge cita a declarar com a investigat per la trama d’espionatge digital un agent de la Comissaria General d’Informació
El jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat dicta una pròrroga de la investigació i acorda la declaració d’un mosso d’esquadra que va ser expedientat pel cos i traslladat a Manresa arran del cas Identitats Suplantades
Després del recurs contra l’arxivament presentat tant per la part querellant com pel Ministeri fiscal, el jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat ha acordat la pròrroga de la investigació sobre els casos d’espionatge digital contra l’organització juvenil La Forja per un termini màxim de sis mesos. El jutge instructor ha ordenat una sèrie de diligències que inclouen prendre declaració en qualitat d’investigat a l’agent de Mossos amb TIP 15718, recaptar el seu històric penal i requerir a la Divisió d’Afers Interns (DAI) de Mossos l’expedient disciplinari obert a l’agent, al que la Directa va tenir accés amb bona part de la informació esborrada. El jutjat reconeix l’existència d’”indicis racionals de criminalitat” que “permeten acreditar l’existència d’un delicte de descobriment i revelació de secrets, així com d’un delicte de falsedat documental”.
La trama d’espionatge digital, destapada per la Directa l’octubre de 2020, va consistir en la suplantació i accés no autoritzat a almenys una catorzena de correus electrònics i més d’una seixantena de missatges d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris, des del desembre de 2019 fins a l’octubre de 2020. A través d’Alerta Solidària, La Forja, una de les principals organitzacions afectades, va presentar dues querelles: una pel falsejament de l’adreça del correu personal de la seva portaveu Lluna Berlanga i l’altra que agrupa la resta de casos d’espionatge digital contra l’organització política juvenil. Ara, després que el jutjat de l’Hospitalet hagi acceptat la pròrroga, totes dues causes continuaran investigant-se.
La trama d’espionatge digital va consistir en la suplantació i accés no autoritzat a almenys una catorzena de correus i més d’una seixantena de missatges d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris
La part querellant, a finals de 2020, ja va transmetre al jutjat l’existència d’un expedient obert per part de Mossos on s’identificava un suposat autor dels fets denunciats i es resolia el seu trasllat a Manresa i, per tant, apartar-lo de la Comissaria General d’Informació. Per això, Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, creu que “la decisió ja l’hauria d’haver adoptat el jutge d’ofici, i no allargar la tramitació d’aquesta causa”. Així i tot, l’advocada no se sorprèn perquè considera que és “la tònica habitual de no perseguir els delictes quan els cometen agents dels cossos policials”.
Va ser el 12 de desembre de 2020, mitjançant una nota de premsa, quan la policia catalana va assenyalar que la investigació efectuada per la Divisió d’Afers Interns (DAI) s’havia concretat en un expedient disciplinari cap al mosso apartat. La instrucció interna recull que l’agent -que ara haurà de comparèixer davant el jutge- va reconèixer haver creat el correu electrònic fictici laforjabaixemporda@protonmail.com i que el 15 de juliol de 2020 va facilitar al sergent un accés a la pàgina web “d’una organització” que la Comissaria General d’Informació estava investigant.
Aquest correu electrònic és, precisament, el que el suplantador va facilitar en el primer correu enviat a Pau Turró, qui aleshores era militant a l’Alt Empordà de l’organització juvenil de l’esquerra independentista La Forja, fent-se passar pel nucli del Baix Empordà. El talp demanava a Turró si li podia remetre unes ponències al correu de protonmail, ja que, des del suposat nucli, no podien accedir a l’espai intern on estaven guardades per “problemes tècnics”. La “pàgina web” que l’agent expedientat va facilitar al sergent, en realitat, era l’accés a un núvol fictici on La Forja havia col·locat –a tall d’esquer– la suposada documentació sol·licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empordà, després que Turró corroborés les seves sospites: des del nucli del Baix Empordà no havien enviat cap correu demanant documentació.
Gràcies al núvol trampa, van poder enregistrar totes les dades de connexió del talp o els talps digitals: proveïdor d’internet, adreces IP, navegadors, dispositius, hores i dates. I és a través d’aquestes dades que la Directa va poder confirmar que les connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP, que s’havien utilitzat des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), que realitza vigilàncies i seguiments de persones i organitzacions sota les ordres de la Comissaria General d’Informació (CGI), i des d’altres organismes ubicats a la seu central de la policia catalana, al Complex Central Egara de Sabadell.
Precintar l’ordinador dos anys després dels fets
Ara, en sintonia amb el que havia sol·licitat la part querellant, el jutjat acorda que la Brigada d’Investigació Tecnològica (BIT) del Cos Nacional de Policia espanyola identifiqui el titular d’una de les IP així com les dades relacionades, però deixa fora altres matrícules digitals que es van registrar a través del núvol fictici. També, tal com incloïa el recurs d’apel·lació, el jutge mana que es procedeixi a la identificació i precinte de l’ordinador utilitzat per l’investigat durant el període dels fets per “poder analitzar el contingut”. En l’escrit especifica “prohibint la seva manipulació”, quan ja fa més d’un any que es va presentar la querella.
El jutjat rebutja prendre mesures per esclarir qui va adquirir la targeta de Lykamobile per activar un telèfon que es va utilitzar per suplantar la portaveu de La Forja, Lluna Berlanga, i en cinc casos més
En canvi, el jutjat rebutja prendre mesures per esclarir qui va adquirir la targeta de Lykamobile per activar un telèfon que es va utilitzar per suplantar la portaveu de La Forja, Lluna Berlanga, i en cinc casos més. De la investigació interna de Mossos també se’n desprèn que la línia telefònica es va contractar amb un DNI fals, un fet punible. Des d’Alerta Solidària lamenten que l’administració de justícia hagi trigat tant temps a ordenar determinades passes, quan a la querella ja varen demanar un seguit de diligències, que varen ampliar quan van tenir notícia de la identificació de l’autor. “Ara, havent transcorregut tant temps, difícilment podran dur-se a terme o tindran el resultat que haurien tingut si l’administració de justícia hagués actuat amb la diligència deguda”, lamenta Pous.
Per ara, doncs, el focus judicial, com la resolució de l’expedient de Mossos, continua centrat en un sol agent i en una única adreça de correu electrònic, però la realitat de la trama, acreditada per la Directa, és molt més extensa: les almenys catorze adreces de correu electrònic suplantades afecten La Forja, però també Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base, el Sindicat de Llogateres, Batzac, CGT Barcelona, CNT-AIT Catalunya i Poble Lliure. Per Pous, “sembla poc creïble pensar que una sola persona hagués pogut posar-se en contacte amb tantes persones, entitats i organitzacions, hagués pogut crear tants perfils, etc. sol” i subratlla que “cal saber qui en tenia coneixement i implicació”. I si vertaderament era un sol agent que va actuar al marge d’ordres i dels seus superiors, l’advocada considera “sorprenent” que la sanció imposada no fos l’expulsió immediata del cos.
