El poder judicial exclou families vulnerables.

EL PODER JUDICIAL EXCLOU FAMÍLIES VULNERABLES DE LA MORATÒRIA DE DESNONAMENTS

El Reial decret llei 11/2020 i la seva ampliació del mes de desembre han permès suspendre molts desnonaments, però la PAH de Terrassa denuncia que hi ha jutjats que es neguen a suspendre llançaments de persones que reuneixen els requisits. A més, avui, mobilitzacions arreu de l'Estat reclamaran l'ampliació de la normativa, que, teòricament, queda sense efecte el 9 d'agost

La comitiva judicial es va presentar a casa Soumaya Lakhial, amb un menor a càrrec, per desnonar-la el passat 13 de juliol / PAH TERRASSA

És mare soltera amb dos menors d’edat a càrrec, okupa un pis d’un gran tenidor -Divarian- i actualment cobra 700 euros al mes com a cuidadora. A més, un dels seus fills té una discapacitat reconeguda del 41%. El passat 8 de juliol, el jutjat de primera instància número 3 de Terrassa pretenia desnonar la família de Sandra Sánchez, després d’haver dictaminat “que no s’acredita que concorrin els requisits de vulnerabilitat” establerts per la moratòria estatal. La PAH va aconseguir ajornar-lo in extremis, però ja té nova data per al 21 d’octubre, quan farà dos mesos i mig que la pròrroga de la moratòria haurà finalitzat i milers d’execucions s’hauran reactivat.

Si bé és cert que el Reial Decret-llei 11/2020 de mesures urgents en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, i especialment la seva ampliació amb el Reial Decret-llei 37/2020, ha permès suspendre molts desnonaments, hi ha famílies que en queden excloses i altres que no s’hi han pogut acollir tot i reunir les condicions. Per aquesta raó, avui la PAH Terrassa denuncia avui a les 11 h del matí en roda de premsa que alguns jutjats no apliquen la moratòria, tot i complir els requisits pertinents i quan tant la defensa d’ofici com l’Ajuntament han acreditat la situació familiar de vulnerabilitat en seu judicial. La Plataforma, la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa i les Comissions de Drets Humans i d’Habitatge de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa lliuraran una carta al Jutge Degà perquè corregeixi aquestes situacions i alhora volen reivindicar una nova pròrroga i ampliació de la moratòria, com les PAH del conjunt de l’Estat, que han convocat mobilitzacions avui arreu de l’Estat per exigir que es prorrogui la moratòria i s’ampliï a casos que per ara no estan contemplats.

El jutge va denegar la suspensió del desnonament de Maira Cerrato a Barcelona, que té informe de vulnerabilitat i menors a càrrec|ARXIU

Sandra Sánchez és una excepció a Terrassa, ni Terrassa és l’únic municipi on hi ha casos com aquest. Fa un parell de setmanes, el jutjat de primera instància número 3 de la ciutat vallesana va acordar tirar endavant el desnonament de la família d’Ouafae Grilli, malgrat okupar un pis del gran tenidor Divarian -controla en un 20% pel BBVA i en un 80% pel fons d’inversió Cerberus-, comptar amb un informe que acredita el risc d’exclusió residencial i viure amb dues criatures menors d’edat -de vuit i tres anys. Va ser la PAH qui, el 8 de juliol, es va plantar a la porta de casa seva i va aconseguir que la comitiva es fes enrere. Grilli no haurà de continuar vivint en la incertesa perquè, per fi, després de quatre anys en espera, acaba de signar l’adjudicació d’un pis de la mesa d’emergència. Un cas similar, també de Divarian, és el de Soumaya Lakhial, que un cop separada del seu marit, no va poder seguir pagant el lloguer sola i va okupar un habitatge d’un gran tenidor amb un fill menor d’edat a càrrec. Actualment percep la Renda Garantida, però no és suficient per fer front a un lloguer a preu de mercat. Malgrat això i un informe de serveis socials que ho detalla, el jutjat de primera instància número 5 de Terrassa va desestimar la suspensió del llançament per al passat 13 de juliol, que finalment es va aturar a porta i ha estat ajornat fins al setembre.

La PAH de Barcelona denuncia que Maira Cerrato ha estat exclosa de la moratòria sense cap raó. Viu amb la seva germana, mare des de fa tres setmanes, i amb quatre criatures d’edats entre tres i 13 anys en un pis de Divarian

Més enllà de Terrassa, un cas recent és el de Loubna Fahd i el seus quatre fills menors d’edat a l’Hospitalet de Llobregat, que, segons explica l’Assemblea de Defensa de Drets d’Hospitalet, és víctima de violència de gènere i té reconeguda la situació de vulnerabilitat, perquè només disposa d’uns ingressos de 700 euros al mes. Així i tot, el jutjat de primera instància número 3 de l’Hospitalet va decidir tirar endavant el seu desnonament el passat 13 de juliol, que el moviment pel dret a l’habitatge va aturar. La PAH de Barcelona denuncia que Maira Cerrato ha estat exclosa de la moratòria sense cap raó. Viu amb la seva germana, mare des de fa tres setmanes, i amb quatre criatures d’edats entre tres i 13 anys en un pis de Divarian. “Tinc informe de vulnerabilitat, en el que s’inclou que la meva germana té un informe de psiquiatria”, explica Cerrato, qui és treballadora de la llar i ingressa entre 780 i 950 euros al mes. El seu pare també viu amb elles i treballa puntualment de paleta. El passat 16 de juliol, si la PAH no hagués convocat a porta, tots serien al carrer.

Josep Babot reconeix que les darreres setmanes han viscut un repunt d’execucions, però que “malgrat ser insuficient i té moltes llacunes”, la moratòria ha tingut uns efectes considerables. De dades públiques no n’hi ha i el termòmetre és l’experiència de les PAH, els col·lectius i els sindicats d’habitatge. Per una banda, el Consell General del Poder Judicial assegura a la Directa que no disposa del nombre de famílies que s’han pogut acollir a la moratòria des que va entrar en vigor i per l’altra, el ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana tampoc. Només a Barcelona, l’Ajuntament calcula que entre el 18 de gener i el 28 de febrer de 2021, el 77% dels desnonaments es van aturar “gràcies al poder de negociació que brinda la moratòria estatal” i el 7% per la moratòria 37/2020 de la Generalitat, que ha quedat parcialment sense afecte arran de la decisió del Tribunal Constitucional de tombar diversos articles del Decret llei 17/2019.

https://directa.cat/el-poder-judicial-exclou-families-vulnerables-de-la-moratoria-de-desnonaments/