El TC ratifica dividit els tres anys de presó pel setge al Parlament

per Europa Press, Barcelona, Catalunya | 24 de juny de 2021 a les 19:53 | Imatge de les accions d'Aturem el Parlament. | Adrià CostaEl Tribunal Constitucional (TC) finalment ha confirmat la sentència de tres anys de presó contra vuit manifestants que van intentar aturar un ple del Parlament el juny del 2011. L'alt tribunal ha rebutjat el recurs d'empara presentat pels encausats després d'un periple de molts anys i amb sentències contradictòries i, a més, ho ha fet dividit i després de tombar una primera proposta que pretenia absoldre els manifestants.

Fonts del tribunal han explicat a Europa Press aquest dijous que hi haurà diversos vots particulars contra la ponència del magistrat conservador Antonio Narváez, favorable a les condemnes dictades el 2015 pel Tribunal Suprem en una sentència redactada per Manuel Marchena. Aquesta, al seu torn, tombava la decisió prèvia de l'Audiència Nacional que absolia els encausats.

En una primera sentència, l'Audiència Nacional va absoldre els 19 acusats de cometre delictes contra les altes institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita, ja que entenia que calia admetre "excés" en l'exercici de la llibertat d'expressió per la "dificultat" d'alguns sectors per fer-se sentir. Amb l'oposició de l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, el tribunal va considerar que la llibertat d'expressió i el dret de manifestació "gaudeixen d'una posició preferent en l'ordre constitucional" i havien de ser objecte d'"una especial protecció".

Arran del recurs al Suprem a aquesta primera sentència, el ponent inicial d'aquest tribunal va plantejar mantenir l'absolució, però no va aconseguir el suport de la sala, motiu pel qual va ser rellevat per Marchena. Aquest sí que la aconseguir la majoria per anul·lar la decisió de l'Audiència Nacional i condemnar a vuit dels implicats a tres anys de presó, acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat.

En la seva sentència, va argumentar que "paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu va suposar afectar no ja el dret fonamental de participació polítics dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l'ordre democràtic".

El recurs d'empara va ser presentat el 2016 al TC, però fins al 2019 no va arribar el ple. La ponència va recaure inicialment en el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, que va proposar absoldre de nou els manifestants recolzant-se en un canvi de criteri de la Fiscalia a l'hora de proposar l'estimació del recurs dels condemnats en el seu dia pel Suprem i argumentant que s'havien vist vulnerats els seus drets fonamentals.

A diferència del paper que va tenir durant el recurs al Suprem, en què la Fiscalia va acusar l'Audiència Nacional de "politització extrema" per haver absolt els manifestants, el ministeri públic va canviar de criteri i en aquest cas apostava per acceptar el recurs d'empara al tribunal de garanties.

Així i tot, el magistrat Narváez ha aconseguit que el TC avali els arguments del Marchena conforme l'exercici de la llibertat d'opinió i el dret de reunió "no poden operar com a elements neutralitzants d'altres drets i principis indispensables per a la vigència del sistema constitucional". Confirma, per tant, els tres anys de presó per a vuit manifestants.

 https://www.naciodigital.cat/noticia/221706/tc-ratifica-dividit-tres-anys-preso-setge-parlament