Espai Veïnal #Cabanyal allibera un bloc de cinc habitatges de la Sareb per a famílies del barri

Les activistes exigeixen l'aquisició de l'immoble per part de l’administració pública, a través del decret 6/2020 per a l’ampliació d’habitatge públic al País Valencià mitjançant els drets de tanteig i retracte.

Aquest dissabte, cap a les sis de la vesprada, s’ha fet pública l’okupació d’un bloc de cinc habitatges –tres pisos i dues unitats habitacionals– situat al número 236 del carrer la Reina del Cabanyal. L’immoble, propietat de la Sareb –l’anomenat banc dolent creat en 2012 per a rescatar els bancs i les caixes d’estalvis que havien provocat la crisi financera de 2008–, s’ha destinat a famílies del barri amb dificultats d’accés a l’habitatge. L’acció ha estat reivindicada pel col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal, que ha denunciat que l’edifici es trobava totalment buit i abandonat des de feia anys. Les activistes exigeixen la seua adquisició per part de l’administració pública, a través del decret 6/2020 per a l’ampliació d’habitatge públic al País Valencià mitjançant els drets de tanteig i retracte; així com la regularització de la situació habitacional de les famílies amb l’aprovació d’un lloguer social de llarga durada i adaptat als recursos econòmics.

Pocs minuts després que l’okupació es fera pública, una vintena d’agents antiavalots de la Policia Nacional espanyola, en cinc furgons, es van presentar a la porta de l’edifici per intentar tombar-la i aturar l’acció. Ràpidament, un centenar de persones, dividides en grups de deu i mantenint la distància de seguretat d’un metre i mig, es va concentrar entre els agents i l’edifici per practicar la resistència pacífica i mostrar el seu suport. Durant aquest moment de tensió i perplexitat per part dels agents, aquests varen identificar un membre d’Espai Veïnal Cabanyal. Mentrestant, i fins a la retirada dels antiavalots a les huit de la vesprada, veïnes i activistes clamaven “ni gent sense cases, ni cases sense gent” i “al Cabanyal resistència veïnal”.

Una vintena d’agents antiavalots de la Policia Nacional espanyola, en cinc furgons, es van presentar a la porta de l’edifici per intentar tombar-la i aturar l’acció|LUCAS GUERRA

Des d’Espai Veïnal Cabanyal han explicat que, en els darrers dos anys, diverses famílies del barri en situació de vulnerabilitat i amb menors o persones dependents a càrrec seu han acudit a l’assemblea del col·lectiu “sense cap tipus d’alternativa habitacional ni cap altra opció que okupar una casa, si no volien dormir al carrer”. I rematen: “Les administracions no els hi feien cas, però mitjançant el suport mutu i l’autogestió hem alliberat el bloc d’habitatges”.

El preu inabastable del lloguer i les condicions inassumibles per a poder accedir a un habitatge, agreujades durant la crisi sociosanitària actual, produeixen que “moltes famílies s’hagen vist desnonades de les seues cases, enfrontant-se a l’angoixa diària de no tenir un sostre segur”, es llegeix al comunicat que ha publicat el col·lectiu a les seues xarxes. I apunten que els únics responsables són les entitats bancàries, els fons d’inversió i els grans tenedors que especulen amb l’habitatge. “Fa anys que el Cabanyal està patint un procés de gentrificació a causa dels fons voltors, fent que els lloguers siguen desorbitats i abocant-nos a buscar aquest tipus de solucions”, conclouen.

Els agents de la Policia Nacional espanyola varen identificar un membre d’Espai Veïnal Cabanyal|LUCAS GUERRA

Espai Veïnal forma part de la xarxa EntreBarris de la ciutat de València, que està exercint una forta resistència enfront un model de ciutat supeditat als interessos especulatius. “Aquesta okupació s’emmarca en l’acció directa contra aquest model de ciutat i el procés de gentrificació que estem patint al barri”, denuncien.

Amb aquesta acció també s’ha denunciat l’onada de criminalització de l’okupació que han protagonitzat diversos mitjans de comunicació al llarg de l’estiu. Les notícies sobre les okupacions i la inseguretat que generen, així com el treball que desenvolupen les empreses de desokupació han copat alguns dels programes de màxima audiència. Aquesta cobertura, però, contrasta amb les dades. Segons xifres del Ministeri d’Interior espanyol, en l’any 2019, se’n van okupar 14.621 cases. D’aquestes, les okupacions a xicotetes propietàries representen el 0,02%, mentre que la resta, el 99,8%, són a bancs, fons d’inversió o grans tenedors. “Sabem que aquesta criminalització està impulsada pels bancs i fons d’inversió davant la crisi, amb la por que les classes populars prenguem el que és nostre”, reblen en el comunicat, en què també han advertit que mentre hi haja milers de cases buides, “no permetrem que les famílies hagen de patir per tenir sostre”.

Fuente