[Fotos] [Cat/Cast] Valoració de la vaga d’estudiants del 27-F

Catalan

Des tots els racons dels Països Catalans, plantant cara

Ahir, 27 de febrer, es va desenvolupar una nova jornada de vaga en l’ensenyament de secundària, formació professional i Universitats. Aquesta jornada de vaga va traspassar els límits autonòmics i va unir les estudiants d’arreu dels Països Catalans en un nou clam multitudinari contra el sistema actual d’educació i a favor d’una educació pública, popular, catalana, de qualitat i antipatriarcal.

Múltiples ciutats, viles i pobles van presenciar mobilitzacions i activitats diverses, doncs l’organització de les estudiants de secundària va permetre que la jornada es desenvolupés més enllà de les capitals i que més de 30 pobles i ciutats diferents fossin també protagonistes de la vaga, garantint la territorialitat completa dels Països Catalans. En els barris de les grans ciutats també es van desenvolupar diversos actes descentralitzats durant les primeres hores del dia.

Això respon també a l’enfocament que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem donat a aquesta vaga, un pas més en la Campanya Nacional “Educació digna en una terra lliure”. Centrada en l’enfortiment i la organització del Moviment Estudiantil arreu per tal de guanyar lluites locals de cada centre o Facultat, el 27F ha sigut l’articulació de totes les lluites locals desenvolupades arreu, vehiculant-les mitjançant un discurs global que denunciï els veritables culpables de les problemàtiques amb les que ens trobem les estudiants dels Països Catalans en el nostre dia a dia.

Organització i mobilització de les bases

En la jornada d’ahir vam poder veure com l’organització de la base és l’única que permet que les protagonistes de la vaga no fossim més que nosaltres, les estudiants. I és precisament l’autoorganització de les estudiants la que va permetre que hi hagués un ampli seguiment de la vaga (en algunes ciutats de més del 70%) arreu dels Països Catalans, tot i que el professorat no hi estava convocat. Fóren diverses les mostres de suport que hem rebut des de sindicats de treballadores i professtorat, altres organitzacions estudiantils internacionalistes i organtizacions diverses.

Cal destacar aquest seguiment més enllà de les grans mobilitzacions a les grans ciutats: piquets matiners, xerrades i debats, classes al carrer, dinars i berenars populars, tallers de realització de murals o pancartes, presentacions de treballs de recerca de temàtiques socials d’estudiants de Batxillerat i altres activitats van omplir el llarg del dia als Instituts i Facultats de tot el territori.

També vam poder presenciar grans mobilitzacions a les grans ciutats, on diferents barris i pobles van confluir per participar en la manifestació unitària. Aquest és el cas de Barcelona, Girona, Castelló, València o Palma, entre d’altres.

De la desobediència a l’empoderament

El dia d’ahir va suposar un pas més dins la Campanya Nacional “Educació digna en una terra lliure” que enguany ha impulsat el SEPC. La voluntat de continuar treballant en l’enfortiment del Moviment Estudiantil a través de la feina local continua, i el 27F n’ha sigut un dia de visualització arreu i d’unió de forces a l’hora d’assenyalar els culpables que volen destruir l’educació pública als Països Catalans.

Són exemples d’aquests fets l’obtenció d’una Mesa de Negociacions entre la UPF i el Comitè de Vaga Local, que exigia un fons de beques públic, la gratuïtat dels crèdits de pràctiques (i/o la remuneració d’aquestes), l’augment dels màsters públics i el fraccionament de la matrícula. També, la convocatòria d’una assemblea oberta del Moviment Estudiantil de la Universitat de Lleida per plantejar com continuar treballant a nivell local i així fer més passos cap a l’obtenció de les seves reivindicacions pròpies i l’aturació del claustre de la UB on s’anaven a aprovar uns estatus que pretenien suprimir la democràcia interna dins la Universitat.

El moviment estudiantil al punt de mira

De nou, ja finalitzada la jornada de culminació de totes aquestes lluites, hem de tornar a denunciar la coacció que de facto exerceixen Equips Directius i cossos policials vulnerant el dret fonamental de vaga i manifestació.

Amenaces amb penalitzacions acadèmiques greus, mentides sobre els terminis legals de convocatòries, provocar la confusió obligant a fer tràmits que no són necessaris…. Alguns Equips Directius buscaven desmotivar l’organització estudiantil i en alguns llocs com l’IES Rafel Campalans d’Anglès (Girona) decidiren desobeir la prohibició i no no permetre la realització de les classes al no tenir permís per sortir del centre.

Pel que fa als cossos policials, segons dades d’Alerta Solidària, més de 150 persones foren identificades i amenaçades en el dia d’ahir. Totes elles durant, abans o després de les mobilitzacions estudiantils: a Castelló, València, Tarragona, la Seu d’Urgell, Barcelona… La repressió subtil és poc visible per les baixes xifres en detencions però massiva per l’efecte intimidador i directe sobre les estudiants mobilitzades. L’actuació dels agents de la Brigada Mòbil, les Divisions d’Informació… són l’evidència de la por que tenen a l’auge de mobilitzacions i l’aposta clara per frenar-les.

O ELS SEUS PRIVILEGIS, O LA NOSTRA DIGNITAT

Castellano

Desde todos los rincones de los Países Catalanes, plantando cara

El, 27 de febrero, se desarrolló una nueva jornada de huelga en la enseñanza de secundaria, formación profesional y Universidades. Esta jornada de huelga traspasó los límites autonómicos y unió las estudiantes de todo los Países Catalanes en un nuevo clamor multitudinario contra el sistema actual de educación y a favor de una educación pública, popular, catalana, de calidad y antipatriarcal.

Múltiples ciudades, villas y pueblos presenciaron movilizaciones y actividades diversas, pues la organización de las estudiantes de secundaria permitió que la jornada se desarrollara más allá de las capitales y que más de 30 pueblos y ciudades diferentes fueran también protagonistas de la huelga, garantizando la territorialidad completa de los Países Catalanes. En los barrios de las grandes ciudades también se desarrollaron varios actos descentralizados durante las primeras horas del día.

Esto responde también al enfoque que desde el Sindicato de Estudiantes de los Países Catalanes hemos dado a esta huelga, un paso más en la Campaña Nacional “Educación digna en una tierra libre”. Centrada en el fortalecimiento y la organización del Movimiento Estudiantil por todas partes para ganar luchas locales de cada centro o Facultad, el 27F ha sido la articulación de todas las luchas locales desarrolladas por todas partes, vehiculándolas intermediando un discurso global que denuncie los verdaderos culpables de las problemáticas con las que nos encontramos las estudiantes de los Países Catalanes en nuestro día a día.

Organización y movilización de las bases

En la jornada de ayer pudimos ver como la organización de la base es la única que permite que las protagonistas de la huelga no *fossim más que nosotros, las estudiantes. Y es precisamente la autoorganización de las estudiantes la que permitió que hubiera un amplio seguimiento de la huelga (en algunas ciudades de más del 70%) en todo los Países Catalanes, a pesar de que el profesorado no estaba convocado. *Fóren diversas las muestras de apoyo que hemos recibido desde sindicatos de trabajadoras y *professtorat, otras organizaciones estudiantiles *internacionalistes y *organtizacions diversas.

Hay que destacar este seguimiento más allá de las grandes movilizaciones a las grandes ciudades: piquetes tempraneros, charlas y debates, clases en la calle, comidas y meriendas populares, talleres de realización de murales o pancartas, presentaciones de trabajos de investigación de temáticas sociales de estudiantes de Bachillerato y otras actividades llenaron el largo del día a los Institutos y Facultades de todo el territorio.

También pudimos presenciar grandes movilizaciones en las grandes ciudades, donde diferentes barrios y pueblos confluyeron para participar en la manifestación unitaria. Este es el caso de Barcelona, Girona, Castelló, Valencia o Palma, entre otros.

El día de ayer supuso un paso más dentro de la Campaña Nacional “Educación digna en una tierra libre” que este año ha impulsado el SEPC. La voluntad de continuar trabajando en el fortalecimiento del Movimiento Estudiantil a través del trabajo local continúa, y el 27F ha sido un día de visualización por todas partes y de unión de fuerzas a la hora de señalar los culpables que quieren destruir la educación pública en los Países Catalanes.

Son ejemplos de estos hechos la obtención de una Mesa de Negociaciones entre la UPF y el Comité de Huelga Local, que exigía un fondo de becas público, la gratuidad de los créditos de prácticas (y/o la remuneración de estas), el aumento de los másteres públicos y el fraccionamiento de la matrícula. También, la convocatoria de una asamblea abierta del Movimiento Estudiantil de la Universitat de Lleida para plantear como continuar trabajando a nivel local y así hacer más pasos hacia la obtención de sus reivindicaciones propias y la *aturació del claustro de la UB donde se iban a aprobar unos estatus que pretendían suprimir la democracia interna dentro de la Universidad.

El movimiento estudiantil en su punto de mira

De nuevo, ya finalizada la jornada de culminación de todas estas luchas, tenemos que volver a denunciar la coacción que de facto ejercen Equipos Directivos y cuerpos policiales vulnerando el derecho fundamental de huelga y manifestación.

Amenazas con penalizaciones académicas graves, mentiras sobre los plazos legales de convocatorias, provocar la confusión obligando a hacer trámites que no son necesarios…. Algunos Equipos Directivos buscaban desmotivar la organización estudiantil y en algunos lugares como el IES Rafel Campalans de Anglès (Girona) decidieron desobedecer la prohibición y no no permitir la realización de las clases al no tener permiso para salir del centro.

En cuanto a los cuerpos policiales, según datos de Alerta Solidaria, más de 150 personas fueron identificadas y amenazadas en el día de ayer. Todas ellas durando, antes o después de las movilizaciones estudiantiles: en Castelló, Valencia, Tarragona, la Seu d'Urgell, Barcelona… La represión sutil es poco visible por las bajas cifras en detenciones pero masiva por el efecto intimidador y directo sobre las estudiantes movilizadas. La actuación de los agentes de la Brigada Móvil, las Divisiones de Información… son la evidencia del miedo que tienen al auge de movilizaciones y la apuesta clara para frenarlas.

O SUS PRIVILEGIOS, O NUESTRA DIGNIDAD