ePub
pdf
Interior manté al seu lloc de treball els mossos condemnats per tortures racistes al Bages
El conseller Joan Ignasi Elena incompleix l'anunci que va fer quatre mesos enrere, quan va assegurar que retiraria definitivament la condició de funcionaris públics als sis agents antiavalots condemnats
Interior manté al seu lloc de treball els mossos condemnats per tortures racistes al Bages que va prometre expulsar del cos
El conseller Joan Ignasi Elena incompleix l'anunci que va fer quatre mesos enrere, quan va assegurar que retiraria definitivament la condició de funcionaris públics als sis agents antiavalots condemnats a un any de presó i a sis mesos d'inhabilitació per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme
Quatre mesos després de l’acord de conformitat que condemnava amb sentència ferma sis mossos d’esquadra per les tortures racistes comeses el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages) contra un jove anomenat Wubi, la Directa ha pogut confirmar que els agents antiavalots de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 3.533, 9.124, 9.767, 14.943, 15.860 i 17.695 continuen treballant.
Fonts dels Mossos d’Esquadra asseguren que “el departament d’Interior està a l’espera de la comunicació oficial de l’Audiència Provincial per procedir a l’execució que determini la sentència”. Tanmateix, si bé és cert que l’òrgan judicial encara no ha emès la interlocutòria d’execució de la pena, també ho és que el conseller Joan Ignasi Elena no necessita aquest tràmit per complir la seva promesa.
Hores després de conèixer-se la condemna als policies a un any de presó i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme, el titular d’Interior va assegurar el passat 18 de setembre que tots ells serien expulsats del cos i perdrien la condició de funcionaris públics. Des del mateix Departament afirmen que en paral·lel a la via judicial hi ha una via administrativa encetada: “tenen un expedient disciplinari obert a l’espera que hi hagi sentència ferma, però fins aleshores no pots decidir si els fas fora, sense això nosaltres no els podem fer fora legalment del cos”.
No obstant això, el relat oficial queda desmentit per dues bandes: en primer lloc, perquè la sentència sí que és ferma i el mateix pacte de conformitat acordat per les parts del procediment judicial estableix que no es pot recórrer; en segon terme, perquè el director general dels Mossos d’Esquadra, actualment Pere Ferrer, amb els fets provats per un tribunal ja podria haver reactivat l’expedient disciplinari existent, o incoar-ne un de nou, per, mitjançant la via administrativa, procedir a l’expulsió dels agents que la conselleria va anunciar als quatre vents.
Així ho confirmen diverses fonts jurídiques consultades per la Directa, que contradiuen les explicacions dels gabinets de comunicació d’Interior i del mateix cos. “Quan hi ha un procediment penal la jurisdicció administrativa s’ha d’aturar perquè hi ha obligació jurídica de tenir en compte els fets provats per la sentència penal, però sí que existeix la possibilitat de la doble imposició sancionadora, via penal i via administrativa”, explica l’advocada Laia Serra. “Per cursar la seva pròpia imposició d’una sanció, l’administració pública només ha d’esperar que la sentència sigui ferma per respectar els fets provats, per tant, ja podria haver actuat d’ofici”.
Per altra banda, Serra apunta que “l’execució de les conseqüències del delicte, sigui presó o penes accessòries que tinguin a veure amb la suspensió temporal o definitiva d’un determinat ofici o càrrec, sí que estan al dictat del tribunal que fa complir la sentència, per tant, la Generalitat només complirà aquesta específica mesura de suspensió temporal en funció de quan li sigui notificada la interlocutòria i es comenci l’execució”.
És a dir, si el que pretén la Generalitat és complir únicament la pena pactada per la via penal de sis mesos d’inhabilitació, ha d’esperar a la interlocutòria d’execució de la sentència, que de forma anòmala encara no s’ha emès quatre mesos després de celebrar-se la vista oral. Ara bé, si Joan Ignasi Elena vol complir la seva promesa d’expulsar els agents de forma definitiva, ja podria haver iniciat el procediment per fer-ho.
“Han de morir persones?”
En la vista oral celebrada el passat mes de setembre, els sis agents dels Mossos van admetre que van apallissar un jove racialitzat anomenat Wubi –un d’ells que ho va tolerar– clavant-li puntades de peu i llençant-li escopinades, així com colpejant-li el cap contra el terra. Al mateix temps, tal com es pot escoltar a la gravació, proferien insults contra ell, com ara “puto negro de mierda”, o frases com “vete más lejos que África, mejor”, “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país” o “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”. Mentrestant, el noi els implorava que el deixessin estar amb súpliques com “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”.
Després d’assabentar-se de què els agents continuen treballant, l’entitat que ha fet l’acompanyament jurídic i psicosocial a la víctima, SOS Racisme, ha emès un comunicat en què denuncia “l’incompliment del compromís i la falta de voluntat política per a fer efectius els mecanismes previstos en la legislació per a protegir la població no blanca del racisme policial i institucional”. Al seu torn, l’entitat antiracista assegura que l’anunci d’expulsió definitiva del cos, “que es va difondre i es va justificar com una mesura exemplaritzant orientada a protegir els drets humans, és en realitat una obligació, segons el decret de Funció Pública que estipula que la inhabilitació de manera absoluta o especial porta aparellada l’expulsió del cos”.
En paral·lel, valoren que en aquest cas “aquesta és una més de les múltiples traves, deixadesa i retards que s’han anat posant per a protegir, mantenir i encobrir els policies, revulnerabilitzant la dignitat de la persona víctima i deixant desprotegides també a totes les altres persones amb les quals aquests agents poguessin intervenir”. Finalment, es pregunten si “haver torturat, agredit, humiliat i propinat insults racistes a un jove negre, i a més estar condemnats per això després d’haver reconegut els fets, no és suficient per a cessar aquests policies, què ha de succeir perquè la institució compleixi amb la seva obligació legal? Han de morir persones?”.
Cal recordar que fins al dia d’avui, Interior (comandat primer per JxCat i ara per ERC) només ha canviat de destinació els sis agents implicats, que han continuat treballant tot i que el Parlament de Catalunya va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que inclou el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest.
Obstacles policials
El corporativisme policial ha estat una tònica en aquests quatre anys de procediment. Durant més d’un any i mig, els imputats i alguns dels seus superiors van obstaculitzar el correcte desenvolupament de la investigació judicial i van promoure l’encobriment dels fets, tal com ha denunciat reiteradament SOS Racisme.
En un primer moment, els sis agents imputats es van negar a identificar les seves veus davant del jutjat; posteriorment, els seus superiors van optar per la mateixa estratègia, tot i que finalment dos sergents i un sotsinspector van rectificar i van aportar la informació requerida. Finalment, els sis agents van demanar fer la roda de reconeixement davant la víctima amb la cara tapada amb passamuntanyes, forçant la renúncia de l’acusació a la pràctica d’aquesta prova.
Es dona la circumstància que el caporal 9124, ara condemnat i líder del grup durant l’agressió a Wubi, va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i també va ser testimoni al judici contra deu feministes del Bages i el Moianès a qui la Fiscalia demanava dinou anys i sis mesos de presó. Tot i les seves declaracions inculpatòries contra les encausades dels dos procediments judicials, en el primer dels casos els nou acusats van ser absolts i en el segon només tres de les deu encausades van ser condemnades a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i a una multa de 180 euros per delicte lleu de danys.
