Jornadas Anarcofeministas: Mujeres anarquistas propagadoras de la Idea

[Castellano]

El Sábado 13 de marzo se celebró el quinto acto enmarcado en las Jornadas Anarcofeministes que se han organizado dentro del Centenario de la CNT en Barcelona, esta vez el tema expuesto ha sido el papel de muchas mujeres como propagadoras de las ideas libertarias en diversos campos.

La tarde se dividió en dos secciones, una primera charla programada con Maria Ángeles García Maroto y con Antonina Rodrigo como escritoras y propagadoras anarquistas de renombre y el otro se compuso de la presentación de diferentes proyectos y publicaciones anarcofeministes. La tarde estuvo marcada por la intención de mostrar cómo el anarcofeminismo organiza, vehicula, trabaja, y sobre todo, se comunica.

A pesar de la inesperada ausencia de Antonina Rodrigo, Maria Ángeles García Maroto cubrió las expectativas de la charla con el desarrollo de su pensamiento anarcofeminista y las experiencias que la han llevado hasta desear una sociedad "de seres iguales, libres y RESPONSABLES". Para Maroto las mujeres deben adoptar una posición de resistencia frente a la sociedad patriarcal, y así lo han hecho muchas durante tiempo, incluso antes de Mujeres Libres, aunque exista la aceptación popular que fueron las primeras anarcofeministes. Anteriormente, otros militantes del anarquismo también adoptaron actitudes y discursos que actualmente llamamos anarcofeministas, pero de alguna forma habían huido del concepto feminista ya que la asimilaban a las sufragistas burguesas. Algunos ejemplos son Emma Goldman, Lucy Parson Lola Iturbe o Elizabeth Cady.

La primera vez en que se usa el concepto anarcofeminista va muy ligado al contexto revolucionario de los años 60, que a pesar de ser incompelt, logró ciertos cambios sustanciales.

Por lo tanto, qué es el anarcofeminisme se preguntó Maroto? El anarquismo como doctrina antiautoritaria que resiste la desigualdad debe ser plenamente consciente de que la primera opresión entre iguales es el PATRIARCADO. Por tanto, resulta absolutamente necesario que se vehicule una lucha subversiva en todos los ámbitos de nuestra vida para desembarazarnos de la primera y horrible opresión que el patriarcado nos impone. En este punto, y poniendo las diferencias del anarcofeminismo frente al feminismo de la igualdad, Maroto recalcó la importancia de no aceptar las "concesiones de los poderes fácticos" porque solo son eso, cierta permisividad para fagocitar una lucha por el DERECHO A NUESTRAS VIDAS y aniquilarla con falsas igualdades.

No habrá ninguna rotura si no somos capaces de romper con los valores prototipados de género y de sexo que predestinan nuestras vidas y relaciones. Pero somos conscientes las anarcofeministes, dice la escritora, de que esta realidad de opresión de género está presente y que por esta, las mujeres comparten una idiosincrasia común como oprimidas diferente a la de los hombres. En esta línea es imprescindible el trabajo desde los grupos de mujeres específicos, porque esta lucha es personal y se llevará a cabo desde las mujeres (y hombres) por que ningún patriarca nos la hará.
Los hombres tienen una lucha también, pero son las mujeres las más afectadas de forma negativa por la explotación: "si no sufro en mis carnes no lo vivo de la misma manera".

Al mismo tiempo no hay que olvidar que no se puede crear una sociedad de iguales si mujeres y hombres no trabajamos por lo mismo. Más aún si se busca una sociedad anarquista. El anarcofeminisme parece ser la respuesta más revolucionaria porque acepta y trabaja por el cambio profundo y real de la sociedad, destruyendo el cemento más transversal de nuestra sociedad: el patriarcado. Y hacer esto no es buscar una igualdad laboral o una repartición de tareas domésticas, se trata de que las mujeres, pero sobre todo los hombres, se sientan aludidos por la autocrítica y dejen sus privilegios interiorizando la teoría y pasando pues a una práctica real !. Los hombres tienen que hacer necesariamente un análisis de su comportamiento, porque el poder corrompe, y como ostentadores del poder están corrompidos.

Si el patriarcado es una sociedad autoritaria debemos crear identidades autónomas que inoculen la semilla de la rebeldía, finalizó Maria Ángeles García Maroto.

La segunda parte de la tarde estuvo marcada por la participación de publicaciones anarcofeministes con una especial colaboración de RAG (revolutionary anarchafeminist group) desde Irlanda. También asistieron chicas de la difusora Herstory, editoras del Manifiesto Scum comentado, del periódico En Voz Alta, del histórico fanzine Alejandra, así como de Histeria.

[RAG] Colectivo mixto con más de cuatro años de incidencia en Dublin , el resto de España y gran parte de Gran Bretaña, que editan la revista del mismo nombre a partir de los intereses del colectivo y del anterior debate y reflxión de estos temas. Siempre con el objetivo de propagar las ideas anarcofeministas, fuera del colectivo, pero también de cara adentro, con el interés de crear procesos pedagógicos y no de exclusión frente a los posibles problemas surgidos dentro del grupo. Apuestan por una posición "diplomática" para acercarse a los temas y a la gente, pero desde la seguridad de que la opresión no tiene lugar entre ellas.

[HERSTORY] El objetivo de la difusora es distribuir material de mujeres recuperando el valor de muchos textos o gráficos que por el hecho de haber sido creados por mujeres nunca han tenido reconocimiento, con un especial interés por plasmar todas las posturas o grupos no reconocidos por el poder.

El Manifiesto Scum fue elegido como primer texto para editar y publicar gracias al sentimiento de empatía y complicidad que el dolor de Valerie ha suscitado en muchísimas mujeres, y aparte, por la necesidad de dar a este dolor tan visceral fruto de una opresión horrible, un uso político. "Era clave legitimar la experiencia femenina por canales no ortodoxos según las editoras, pero sobre todo de mostrar esta EXPERIENCIA INTENSA".

[EN VEU ALTA] El periódico surge de un colectivo mixto como es la Xarxa Anarquista que en un primer momento gestó el número monográfico sobre aborto, pero la experiencia de este fue muy estimulante, tanto que han empezado a hacer números del periódico que pretende tener una incidencia social, pero sobre todo ser una herramienta necesaria en los movimientos sociales, sobre todo el libertario, que desarrolle un discurso centrándose en la cuestión de género y la potencialidad política de éste.

[HISTERIA] Fanzine surgido en 2002 de la necesidad personal de teorizar y racionalizar lo que se piensa pero con una estrategia clara de incidencia que se ha fortalecido con el tiempo, incluso que ha cambiado de formato para lograr el objetivo de incidencia social que su autora busca. Desde un tiempo hacia aquí Histeria escribe en periódicos locales bajo este apodo.

[ALEJANDRA] Publicación que se edita desde Soria a partir del año 2002 con la intención de moverse desde el ámbito libertario hacia fuera, aunque a posteriori la autora se ha dado cuenta de las grandes carencias que también tiene el movimiento libertario. La publicación siempre se ha planteado tratar asuntos que parecen olvidados y forman parte de la identidad de las mujeres coartadas por el patriarcado: maternidad, educación, relaciones afectivas, etc.

PRÓXIMAS ACTIVIDADES
Viernes 19 de marzo 19,00 h:
Liberación animal, liberación de la tierra y liberación de las mujeres. Natalia, María, Isabella y Clara.
Lugar: Espacio Abierto. C / Violante de Hungría 71, 1 º. (L-5: Plaça de Sants y Badal, L-3: Plaza del Centro)

Sábado 20 de marzo 17,00 h:
Mujeres Libres, ayer y hoy, con Martha Ackelsberg, profesora de Ciencias Políticas y de estudios de la mujer y género, en Smith College de Northampton, MA (EEUU) y autora de Mujeres Libres: el anarquismo y la lucha para la emancipación de las mujeres. También participan compañeras de Mujeres Libres de Extremadura y Madrid.
Lugar: CCCB - Aula 2. C / Montalegre, 5 (L-3: Cataluña ó L-1 y L-2 Universidad).

[Català]

Dissabte 13 de març va celebrar-se el cinquè acte inserit en les Jornades Anarcofeministes que s'han organitzat dins el Centenari de la CNT a Barcelona, aquest cop el tema exposat ha estat el paper de moltes dones com a propagadores de les idees llibertàries en diversos camps.

La tarda va dividir-se en dos seccions, una primera xerrada programada amb Maria Ángeles Garcia Maroto i amb Antonina Rodrigo com a escriptores i propagadores anarquistes de renom i l'altre va composar-se de la presentació de diferents projectes i publicacions anarcofeministes. La tarda, doncs, va estar marcada per la intenció de mostrar com l'anarcofeminisme s'organitza, vehicula, treballa, i sobretot, es comunica.

A pesar de l'inesperada absència d'Antonina Rodrigo, Maria Ángeles Garcia Maroto va cobrir les expectatives de la xerrada amb el desenvolupament del seu pensament anarcofeminista i les experiències que l'han portada fins a desitjar una societat "d'éssers iguals, lliures i RESPONSABLES". Per a Maroto les dones han d'adoptar una posició de resistència en front la societat patriarcal, i aixì ho han fet moltes durant temps, fins i tot abans de Mujeres Libres, tot i que hi hagi la acceptació popular que foren les primeres anarcofeministes. Anteriorment, altres militants de l'anarquisme també havien adoptat actituts i discursos que actualment anomenem anarcofeministes, però d'alguna forma havien fugit del concepte feminista ja que l'assimilaven a les sufragistes burgeses. Alguns exemples són Emma Goldman, Lucy Parson Lola Iturbe o Elizabeth Cady.

El primer cop en que s'usa el concepte anarcofeminista va molt lligat al context revolucionari dels anys 60, que tot i ser incomplert, va assolir certs canvis substancials.

Per tant, què és l'anarcofeminisme va preguntar-se Maroto? L'anarquisme com a doctrina antiautoritària que resisteix la desigualtat ha de ser plenament conscient que la primera opressió entre iguals és el PATRIARCAT. Per tant, resulta absolutament necessari que es vehiculi una lluita subversiva en tots els àmbits de la nostra vida per a desempallegar-nos de la primera i horrible opressió que el patriarcat ens imposa. En aquest punt, i posant les diferències del anarcofeminisme front el feminisme de la igualtat, Maroto va recalcar la importància de no acceptar les "concessions dels poders fàctics" perquè només són això, certa permissivitat per a fagocitar una lluita pel DRET A LES NOSTRES VIDES i aniquilar-la amb falses igualtats.

No hi haurà cap trencament si no som capaces de trencar amb els valors prototipats de gènere i de sexe que predestinen les nostres vides i relacions. Però som conscients les anarcofeministes, diu l'escriptora, que aquesta realitat d'opressió de gènere és present i que per aquesta, les dones comparteixen una idiosincràcia comuna com a oprimides diferent a la dels homes. En aquesta línia és imprescindible el treball des dels grups de dones específics, perquè aquesta lluita és personal i s'ha de dur a terme des de les dones (i els homes) perquè cap patriarca ens la farà.
Els homes tenen una lluita també, però són les dones las més afectades de forma negativa per l'explotació: "si no pateixo en les meves carns no ho visc de la mateixa manera".

Alhora no cal oblidar que no es pot crear una societat d'iguals si done si homes no treballem pel mateix. Més encara si es cerca una societat anarquista. L'anarcofeminisme sembla ser la resposta més revolucionaria perquè accepta i treballa pel canvi profund i real de la societat, destruint el ciment més transversal de la nostra societat: el patriarcat. I fer això no és buscar una igualtat laboral o una repartició de tasques domèstiques, es tracta de que les dones, però sobretot els homes, es sentin culpits per l'autocrítica i deixen els seus privilegis interioritzant la teoria i passant doncs a una pràctica real!!. Els homes han de fer necessariament un anàlisi del seu comportament, perquè el poder corromp, i com a ostentadors del poder estan corrumputs.

Si el patriarcat és una societat autoritària hem de crear identitats autònomes que inoculin la llavor de la rebeldia, va finalitzar Maria Ángeles Garcia Maroto.

La segona part de la tarda va estar marcada per la participació de publicacions anarcofeministes amb una especial col·laboració de RAG (revolutionary anarchafeminist group) des de Irlanda. També van assistir noies de la difusora Herstory, editores del Manifest Scum comentat, del periòdic En Veu Alta, de l'històric fanzine Alejandra, així com d'Histeria.

[RAG]
Col·lectiu mixte amb més de quatre anys d'incidència a Dublin, la resta d'Irlanda i gran part de Gran Bretanya, que editen la revista del mateix nom a partir dels interessos del col·lectiu i de l'anterior debat i reflxió d'aquests temes. Sempre amb l'objectiu de propagar les idees anarcofeministes, fóra del col·lectiu, però també de cara endins, amb l'interés de crear processos pedagògics i no d'exclosió enfront els possibles problemes sorgits dins del grup. Aposten per una posició "diplomàtica" per apropar-se als temes i a la gent, però des de la seguretat que l'opressió no té lloc entre elles.

[HERSTORY]
L'objectiu de la difusora és distribuir material de dones recuperant el valor de molts textos o gràfics que pel fet de haver estat creats per dones mai han tingut reconeixement, amb un especial interès per plasmar totes aquelles postures o grups no reconeguts pel poder.

El Manifest Scum va ser escollit com a primer text per a editar i publicar gràcies al sentiment d'empatia i complicitat que el dolor de Valerie ha soscitat en moltissimes dones, i a banda, per la necessitat de donar a aquest dolor tan visceral fruit d'una opressió horrible, un ús polític. "Era clau legitimar l'experiència femenina per canals no ortodoxos segons les editores, però sobretot de mostrat aquesta EXPERIÈNCIA INTENSA".

[EN VEU ALTA]
El periòdic sorgeix d'un col·lectiu mixta com és la XarxaAnarquista que en un primer moment va gestar el número monogràfic sobre avortament, però l'experiència d'aquest va ser molt engrescadora, tant que han començat a fer números del periòdic que pretén tenir una incidència social, però sobretot ser una eina necessaria en els moviments socials, sobretot el llibertari, que desenvolupi un discurs centrant-se en la qüestió de gènere i la potencialitat politica d'aquest.

[HISTERIA]Fanzine sorgit l'any 2002 de la necessitat personal de teoritzar i racionalitzar el que es pensa però amb una estratègia clara d'incidència que s'ha enfortit amb el temps, inclús que ha canviat de format per assolir l'objectiu d'incidència social que la seva autora busca. D'ençà un temps cap a aquí Histeria escriu en diaris locals sota aquest sobrenom.

[ALEJANDRA] Publicació que s'edita des de Soria a partir de l'any 2002 amb la intenció de moure's des de l'àmbit llibertari cap a fòra, tot i que a posteriori l'autora s'ha adonat de les grans mancances que també té el moviment llibertari. La publicació sempre s'ha plantejat tocar assumptes que semblen oblidats i formen part de l'identitat de les dones coartada pel patriarcat: maternitat, educació, relacions afectives, etc.

PROPERES ACTIVITATS
Divendres 19 de març 19,00 h:
Alliberament animal, alliberament de la terra i alliberament de les dones. Natalia, Maria, Isabella i Clara.
Lloc: Espai Obert. C/Violant d'Hongria 71, 1º. ( L-5: Plaça de Sants i Badal; L-3: Plaça del Centre)

bte 20 de març 17,00 h:
Dones Lliures, ahir i avui, amb Martha Ackelsberg , professora de Ciencies Polítiques i d'estudis de la dona i gènere, a Smith College de Northampton, MA (EEUU) i autora de Mujeres Libres: el anarquismo y la lucha para la emancipación de las mujeres. També participen companyes de Mujeres Libres d'Extremadura i Madrid.
Lloc: CCCB - Aula 2. C/ Montalegre, 5 ( L-3: Catalunya ó L-1 i L-2 Universitat)