L'Audiència de Barcelona retorça fins l'absurd uns fets per no condemnar un Mosso d'Esquadra

Els tres magistrats de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Barcelona, s'han cobert de glòria amb una sentència que tira per terra la poca credibilitat de la Sala i empantanega encara més la suposada imparcialitat de la justícia espanyola.
D'uns fets evidents al triple salt mortal dels sense-vergonya per tal de veure allò que s'allunya de tota racionalitat: que la detenció d'un activista pel dret a l'habitatge estava justificada perquè aquest podria, simplement podria, haver fregat amb el braç el casc d'un Mosso d'Esquadra.

La sentència és tan increible que fins i tot la Fiscalia ha recorregut ja al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya clamant per una resposta contundent: «s'interessa la nul•litat de la sentència i que se'n dicti una altra en la que el Tribunal realitzi una nova valoració racional, sense suposicions no basades en els fets provats i en la que s'observin les exigències inherents al dret a obtenir una tutela judicial efectiva i el principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics proclamats en els articles 24 i 9 de la Constitució, condemnant a I.O.S. per un delicte de detenció il•legal».

Des de la representació de l'activista, a càrrec d'Alerta Solidària, hem recorregut en termes similars, afirmant que «només de veure les imatges, podem arribar a la conclusió que la valoració de la prova realitzada pel Tribunal és del tot irracional». A més d'insistir en el vídeo aportat, el recurs recorda els canvis en la versió del Mosso durant tot el procés. En la minuta de la detenció descrivia un cop directe a la pantalla del casc, que va causar-li una sacsejada. En seu judicial, en la fase d'instrucció, el Mosso va assegurar que «Este seflor (en Pere) estava aplaudiendo así brazos arriba y es bastante més alto que yo y aprovecho el momento que pasava yo para darme un golpe de codo en la visera. Entonces yo desequilibré, al notar el golpe, noté que era una agresión. Lo desequilibré, lo agarré y procedimos a su detención». Però finalment, en la vista oral, i sabent ja de l'existència del vídeo, va afirmar: «Yo a este sehor le iba a decir que se apartara de allí para que cesara en su actividad de animar a la resistència y en el momento que me acerco y lo llego a cojer él me da un codazo (...] Y allí lo retengo para dos cosas: para que no me siga pegando o para que no huya que es !o que suelen hacer».

En Pere, barceloní implicat en la lluita per l'habitatge i en l'Esquerra Independentista de la ciutat, era en una concentració contra un desnonament, aquell 16 de desembre de 2019 quan la Brigada Mòbil va actuar com tothom ha pogut veure en les imatges virals d'aquella injustificable detenció. En Pere hauria estat jutjat i potser condemnat pel delicte d'atemptat, com pretenia l'agent 3.0.S., amb TIP 3465. Gràcies a la gravació les tornes van canviar però, pel moment, i un cop més, no prou com per fer justícia i donar, per fi, un cop d'atenció a tots els policies que actuen contra els drets fonamentals d'activistes i manifestants.

Gràcies als magistrats María Isabel Massigoge Galbis, Francisco lavier Molina Gimeno i Marta Forcada Noguera, el missatge que arriba als cossos policials no és cap altra que el de la impunitat. Potser per si ens conformàvem amb les molles, els tres jutges imposen al policia una multa de 500 € i l'obligació de pagar-ne 175 al Pere, com a indemnització, per un simple delicte lleu de lesions, pel dany causat en tirar-lo a terra. Un detall que, lluny de satisfer ningú representa l'insult final d'aquest Tribunal, tan ufà i tan superb.

Barcelona, Països Catalans, 21 de febrer de 2024