ePub
pdf
La Fiscalia de Castelló demana absoldre l'acusada d'unes pintades de Abascal amb un tir al front
Alerta Solidària considera que, tot i que Subversives Castelló apareix com a signant de les pintades, no és possible acreditar l’autoria
La Fiscalia de Castelló demana absoldre l'acusada d'unes pintades de Santiago Abascal amb un tir al front
Aquest dimecres, 22 de novembre, l'activista que consta com a representant legal del col·lectiu feminista Subversives Castelló passarà pel jutjat acusada d'un delicte d'odi i d'amenaces contra el líder de Vox. Santiago Abascal sol·licita una pena de tres anys de presó i dotze mesos de multa per a l'encausada. La Fiscalia considera les pintades una creació artística protegida pel dret a la llibertat d'expressió
Una activista feminista de Castelló de la Plana, vinculada al col·lectiu Subversives, passarà pels jutjats de Castelló aquest dimecres, 22 de novembre, acusada d’un presumpte delicte d’odi i amenaces al líder de Vox, Santiago Abascal. En l’any 2019, la formació d’extrema dreta es va querellar contra Subversives i l’activista, representant legal del col·lectiu en el registre d’associacions, arran de l’aparició d’unes pintades del rostre d’Abascal amb un tir en el front, signades per “Subversives Castelló”. Per a l’encausada, el president de Vox demana una pena de tres anys de presó i dotze mesos de multa, i per a Subversives sol·licita una multa de cinc anys, la suspensió de l’activitat i la clausura de la seu durant cinc anys, així com la inhabilitació per a obtenir ajudes públiques. La Fiscalia, en canvi, considera que no s’ha incorregut en cap delicte i demana l’absolució.
Les pintades van aparèixer en diverses parets d’immobles del municipi de Castelló mesos després d’una concentració i “besada popular” l’octubre de 2019 en rebuig a una visita de Santiago Abascal a la ciutat, però no es podria establir una data concreta. La mobilització es va convertir en una manifestació, que va partir des de la plaça Peixateria fins a l’avinguda del Mar, a escassos metres del recinte de concerts, fires i mercats on el president de Vox celebrava un míting. Tot i que les manifestants van intentar tallar el trànsit i arribar fins al recinte firal, la Policia Nacional espanyola els va barrar el pas i va identificar de manera aleatòria almenys dos assistents. Ambdós van ser sancionats amb una multa de 601 euros per una suposada infracció greu de desobediència i resistència a l’autoritat, prevista en l’article 36.6 de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa.
Cinc mesos després d’aquests fets i de l’aparició de les pintades als carrers de Castelló, el rostre d’Abascal amb el tir en el front quedava de nou retratat. Aquesta vegada en els carrers de València i sense cap signatura. Així i tot, Vox interposava una nova querella pels delictes d’odi i amenaces i sol·licitava a la Policia Local que investigara els fets. Segons va considerar el partit en un comunicat, les pintades “es realitzen amb l’ànim manifestament deliberat de causar el terror, tant a ell [Santiago Abascal], com als seus integrants i simpatitzats”.
L’equip jurídic d’Alerta Solidària, que dona suport al col·lectiu, defensa que fonamentar l’acusació en el fet que Subversives Castelló apareix com a signant i, per tant, extrapolar la responsabilitat a la seua representant legal, és una actuació “totalment improcedent”. “L’atribució d’un fet a la representant legal d’una organització la preveu el Codi Penal, però en el cas d’empreses i delictes econòmics”, explica Maria Josep Martínez, portaveu d’Alerta Solidària. “I, a més —continua— en aquest cas, no queda acreditada l’autoria. Pot anar signat pel col·lectiu que siga, però no es pot comprovar”, remarca. En la mateixa línia s’expressa una de les portaveus del col·lectiu, Marta, qui fa èmfasi que l’aparició de les mateixes pintades a València prova la impossibilitat d’atribuir-les: “en cap moment s’ha trobat un reconeixement de l’autoria; les podria haver fet qualsevol”.
Dret a la llibertat d’expressió
La Fiscalia comparteix l’argument de la defensa de Subversives. En l’escrit en què demana l’arxivament del cas, al qual ha tingut accés la Directa, fa constar que l’autoria de les pintades “no pot atribuir-se a cap persona […], ni tan sols a la precitada” —en referència a l’activista encausada. “Són diverses persones les que integren els càrrecs de l’associació i es desconeix quantes membres i simpatitzants té”, argumenta. “Evidentment —remarca— és més que probable que la investigada empatitze amb els autors o compartisca el missatge que volien transmetre, però açò és diferent de l’autoria material d’un delicte”. És per això que determina que no es pot acusar d’un delicte d’amenaces ni l’activista ni el col·lectiu.
Però, en el cas hipotètic que les pintades foren atribuïbles, la Fiscalia tampoc considera que s’estiguera cometent un delicte. En relació amb l’acusació d’un presumpte delicte d’odi, el Ministeri Fiscal valora les pintades com a una creació artística protegida pel dret a la llibertat d’expressió. “El dret fonamental a la llibertat d’expressió comprèn, com és lògic, el dret a la llibertat de crítica, també quan la crítica puga desagradar al seu destinatari”, es llegeix en l’escrit de la Fiscalia. I subratlla: “la llibertat d’expressió és vàlida no només per a les idees […] considerades inofensives o indiferents, sinó també per a aquelles que contrarien, xoquen o inquieten l’Estat o una part de la seua població”. Alhora, considera que en els fets denunciats “no s’incita o promou la comissió d’actes violents”.
“La llibertat d’expressió és vàlida no només per a les idees considerades inofensives o indiferents, sinó també per a aquelles que contrarien, xoquen o inquieten l’Estat o una part de la seua població”, defensa la Fiscalia
Els arguments de la Fiscalia i Alerta Solidària no van convèncer el jutge Enrique Mari Farinos, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Castelló, qui ha estimat que els fets han de ser jutjats. Per a la portaveu de Subversives, l’admissió de la querella de Santiago Abascal i la decisió del magistrat d’anar a judici és una mostra de la “complicitat” entre l’extrema dreta i el sistema judicial espanyol. “Denunciem les actuacions de la policia i la justícia espanyola a l’hora d’investigar denúncies sense fonament, i que contrasten amb la impunitat en què queden els atacs de l’extrema dreta”, manifesten en un comunicat difós a través de les xarxes socials.
Per a la portaveu, aquest cas forma part de l’estratègia de l’extrema dreta “d’instrumentalitzar la justícia per perseguir els moviments socials”. “És un intent —continua— de criminalitzar i perseguir el moviment feminista més combatiu”. Aquest estiu Subversives va llançar una campanya per visibilitzar el seu cas i fer una crida a la solidaritat i a l’assistència als actes i concentracions convocades. El passat 4 de novembre, van celebrar una jornada antirepressiva, que es va veure afectada per la nova ordenança d’ocupació de l’espai públic aprovada pel PP i Vox. Per aquest dimecres, a les onze i mitja, han convocat una concentració a les portes dels jutjats de Castelló per donar suport i demanar l’absolució de l’encausada.
