lahaine.org
Barcelona :: 11/03/2019

La Generalitat de Catalunya pide 4 años de cárcel a un fotoperiodista

David Bou / Directa.cat
Impulsan un manifiesto donde exigen que las profesionales de la información puedan desarrollar su tarea con "normalidad y garantías"

La Generalitat de Catalunya demana 4 anys de presó a un fotoperiodista

 març 11, 2019

El Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans impulsen un manifest on exigeixen que les professionals de la informació puguin desenvolupar la seva tasca amb “normalitat i garanties”

David Bou | @dvdbou
Fotografia de Victor Serri | @_ittos_

El fotoperiodista freelance Isidre García Puntí, que treballa per diferents mitjans de comunicació com els diaris El País o l’Ara, seurà a la banqueta dels acusats el pròxim 26 de març acusat d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un altre de lesions, per uns fets succeïts durant la tercera nit de protestes pel desallotjament del Banc Expropiat la primavera de l’any 2016.

El cas s’ha donat a conèixer dilluns al matí en una roda de premsa al Pati Llimona de la ciutat de Barcelona, que havia estat convocada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans

El cas s’ha donat a conèixer dilluns al matí en una roda de premsa al Centre Cívic Pati Llimona de la ciutat de Barcelona, que havia estat convocada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans. El processat ha parlat davant dels mitjans acompanyat de l’advocada d’Irídia, Laura Medina, el president de l’associació de periodistes i subdirector de Nació Digital, Ferran Casas, i el també fotoperiodista Carles Palacio, detingut per la Policia Nacional espanyola el passat 16 de gener a Girona i acusat de desordres públics.

Les dues entitats han presentat un manifest titulat Per la democràcia i contra la censura, prou atacs als i les professionals de la informació per recollir adhesions i denunciar que en només dos anys han comptabilitzat 55 agressions, amenaces o intimidacions a periodistes i mitjans de comunicació i disset resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que “poden obstaculitzar la feina dels professionals de la informació”.


El taló d’Aquil·les d’un antidisturbis

Isidre García afronta el judici oral al Jutjat penal 5 de Barcelona per la lesió que un mosso d’esquadra de la Brigada Mòbil va patir en el transcurs d’una càrrega efectuada la nit del 25 de maig de 2016 a la plaça Revolució del barri de Gràcia. Segons el relat de la fiscalia i l’acusació particular, a càrrec dels serveis jurídics del Departament d’Interior de la Generalitat en representació legal dels Mossos, García hauria llençat una tanca metàl·lica contra l’agent provocant-li el trencament del taló d’Aquil·les de la cama dreta.

Les acusacions sol·liciten a l’acusat indemnitzacions que oscil·len entre els 40.000 euros de la fiscalia fins als 69.000 de l’advocat de la Generalitat, en concepte de responsabilitat civil

Aquest diagnòstic va provocar que l’antidisturbis estigués cinc dies hospitalitzat i un total de 431 de baixa, requerint tres intervencions quirúrgiques i arrossegant tant seqüeles estètiques –fruit de les cicatrius resultants– com funcionals, per la limitació de la flexió dorsal del seu turmell dret. Finalment, com a conseqüència de les lesions, a l’agent li ha estat declarada la incapacitat permanent total pel seu treball habitual, motiu pel qual les acusacions sol·liciten a l’acusat indemnitzacions que oscil·len entre els 40.000 euros de la fiscalia fins als 69.000 de l’advocat de la Generalitat, en concepte de responsabilitat civil.

Per la seva banda, la defensa del fotoperiodista, exercida per l’advocada penalista Anaïs Franquesa, no està conforme amb el relat de fets expressats pel Ministeri Fiscal i la Generalitat en els seus respectius escrits de conclusions provisionals. En un escrit d’al·legacions presentat al jutjat que ha instruït el cas, Franquesa assegura que Isidre García “en cap moment va efectuar cap llançament de cap tanca, ni va agredir a cap agent dels Mossos d’Esquadra ni a cap altra persona”, sinó que quan va començar la càrrega policial va apartar-se i va començar a córrer, motiu pel qual demanaran la seva lliure absolució.

Tanmateix, en la interlocutòria d’admissió de proves el magistrat que dictarà sentència no ha admès una prova pericial pròpia essencial per la defensa, aquella on es qüestiona l’origen de les lesions. En canvi, durant la vista sí que declararà la periodista de la Directaque va enregistrar un vídeo del moment de les càrregues on van tenir lloc els fets que ara arriben a judici.


431 vulneracions de drets

Durant la roda de premsa, s’ha afirmat que l’acte i el manifest s’impulsa com a resposta als incidents que s’han recollit en el Mapa de la Censura de l’Observatori de Mitjans i al conjunt de les 431 vulneracions de les llibertats d’expressió i del dret a la informació d’aquests dos darrers anys: a banda de les 55 agressions, amenaces o intimidacions a periodistes i les 17 resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden obstaculitzar la feina dels professionals de la informació; 62 casos de censura a expressions artístiques, acadèmiques o d’altres tipus; 30 casos de persecució de bloggers, comptes de xarxes socials o de periodisme ciutadà, i molts altres episodis componen la llista.

El manifest aclareix que els periodistes “no tenim cap obligació de dur braçalets i armilles fluorescents, no tenim per què anar a les manifestacions marcats com ovelles de ramat tan sols per intentar evitar que els policies ens peguin”

Per aquest motiu el manifest exigeix que els responsables d’Interior dels governs català i espanyol, Miquel Buch i Fernando Grande-Marlaska, “assumeixin les seves responsabilitats pel que fa als atacs a periodistes i prenguin les mesures necessàries perquè no continuïn passant”. En aquesta línia, aclareixen que els periodistes “no tenim cap obligació de dur braçalets i armilles fluorescents, no tenim per què anar a les manifestacions marcats com ovelles de ramat tan sols per intentar evitar que els policies ens peguin”, i asseguren que dur aquests identificatius només té un resultat “distanciar-nos del que passa i facilitar que qui vulgui cometre un delicte o abús de poder pugui saber d’un sol cop d’ull si té testimonis incòmodes a la vora”.

Fins al moment, el manifest ja compta amb gairebé 300 adhesions individuals i col·lectives, al mateix temps que s’ha llençat la proposta de compartir a xarxes socials amb l’etiqueta #atacinfo qualsevol agressió o vulneració que es doni a partir d’ara.

______________________

El fotoperiodista freelance  Isidre García Puntí, que trabaja para diferentes medios de comunicación como los periódicos El País o Ara, sentará en el banquillo de los acusados el próximo 26 de marzo acusado de un delito de atentado contra la autoridad y otro de lesiones, por unos hechos sucedidos durante la tercera noche de protestas por el desalojo del Banc Expropiat la primavera del 2016.

El caso se ha dado a conocer el lunes por la mañana en una rueda de prensa en el Pati Llimona de la ciudad de Barcelona, que había sido convocada por el Grupo de Periodistas Ramon Barnils y el Centro iridia para la Defensa de los Derechos Humanos

El caso se ha dado a conocer el lunes por la mañana en una rueda de prensa en el Centro Cívico Pati Llimona de la ciudad de Barcelona, que había sido convocada por el Grupo de Periodistas Ramon Barnils y el Centro iridia para la Defensa de los Derechos Humanos. El procesado ha hablado ante los medios acompañado de la abogada de iridia, Laura Medina, el presidente de la asociación de periodistas y subdirector de Nación Digital , Ferran Casas, y el también fotoperiodista Carles Palacio , detenido por la Policía Nacional española el pasado 16 de enero en Girona y acusado de desórdenes públicos.

Ambas entidades han presentado un manifiesto titulado Por la democracia y contra la censura, basta de ataques a los profesionales de la información para recoger adhesiones y denunciar que en sólo dos años han contabilizado 55 agresiones, amenazas o intimidaciones a periodistas y medios de comunicación y diecisiete resoluciones judiciales, actuaciones policiales o denuncias que "pueden obstaculizar el trabajo de los profesionales de la información".


El talón de Aquiles de un antidisturbios

Isidre García afronta el juicio oral en el Juzgado penal 5 de Barcelona por la lesión que un mosso de escuadra de la Brigada Móvil sufrió en el transcurso de una carga efectuada la noche del 25 de mayo de 2016 en la plaza Revolución del barrio de gracia. Según el relato de la fiscalía y la acusación particular, a cargo de los servicios jurídicos del Departamento de Interior de la Generalitat en representación legal de los Mossos, García habría tirado una valla metálica contra el agente provocándole la rotura del talón de Aquiles de la pierna derecha.

Las acusaciones solicitan al acusado indemnizaciones que oscilan entre los 40.000 euros de la fiscalía hasta los 69.000 del abogado de la Generalitat, en concepto de responsabilidad civil

Este diagnóstico provocó que el antidisturbios estuviera cinco días hospitalizado y un total de 431 de baja, requiriendo tres intervenciones quirúrgicas y arrastrando tanto secuelas estéticas -fruto de las cicatrices resultantes- como funcionales, por la limitación de la flexión dorsal de su tobillo derecho . Finalmente, como consecuencia de las lesiones, al agente le ha sido declarada la incapacidad permanente total para su trabajo habitual, por lo que las acusaciones solicitan al acusado indemnizaciones que oscilan entre los 40.000 euros de la fiscalía hasta los 69.000 del abogado de la Generalitat, en concepto de responsabilidad civil.

Por su parte, la defensa del fotoperiodista, ejercida por la abogada penalista Anaïs Franquesa, no está conforme con el relato de hechos expresados por el Ministerio Fiscal y la Generalitat en sus respectivos escritos de conclusiones provisionales. En un escrito de alegaciones presentado en el juzgado que ha instruido el caso, Franquesa asegura que Isidre García "en ningún momento efectuó ningún lanzamiento de ninguna valla, ni agredió a ningún agente de los Mossos ni a ninguna otra persona ", sino que cuando comenzó la carga policial apartarse y comenzó a correr, por lo que pedirán su libre absolución.

Sin embargo, en el auto de admisión de pruebas el magistrado que dictará sentencia no ha admitido una prueba pericial propia esencial para la defensa, aquella donde se cuestiona el origen de las lesiones. En cambio, durante la vista sí declarará la periodista de la Directa que grabó un vídeo del momento de las cargas donde tuvieron lugar los hechos que ahora llegan a juicio.


431 vulneraciones de derechos

Durante la rueda de prensa, se ha afirmado que el acto y el manifiesto se impulsa como respuesta a los incidentes que se han recogido en el Mapa de la Censura del Observatorio de Medios y el conjunto de las 431 vulneraciones de las libertades de expresión y del derecho a la información de estos dos últimos años: aparte de las 55 agresiones, amenazas o intimidaciones a periodistas y las 17 resoluciones judiciales, actuaciones policiales o denuncias que pueden obstaculizar el trabajo de los profesionales de la información ; 62 casos de censura a expresiones artísticas, académicas o de otro tipo; 30 casos de persecución de bloggers , cuentas de redes sociales o de periodismo ciudadano, y muchos otros episodios componen la lista.

El manifiesto aclara que los periodistas "no tenemos ninguna obligación de llevar brazaletes y chalecos fluorescentes, no tenemos por qué ir a las manifestaciones marcados como ovejas de rebaño siquiera para intentar evitar que los policías nos peguen"

Por este motivo el manifiesto exige que los responsables de Interior de los gobiernos catalán y español, Miquel Buch y Fernando Grande-Marlaska, "asuman sus responsabilidades en cuanto a los ataques a periodistas y tomen las medidas necesarias para que no continúen pasando". En esta línea, aclaran que los periodistas "no tenemos ninguna obligación de llevar brazaletes y chalecos fluorescentes, no tenemos por qué ir a las manifestaciones marcados como ovejas de rebaño siquiera para intentar evitar que los policías nos peguen", y aseguran que llevar estos identificativos sólo tiene un resultado "distanciarnos de lo que pasa y facilitar que quien quiera cometer un delito o abuso de poder pueda saber de un solo vistazo si tiene testigos incómodos al lado".

Hasta el momento, el manifiesto ya cuenta con casi 300 adhesiones individuales y colectivas, a la vez que se ha lanzado la propuesta de compartir en redes sociales con la etiqueta #atacinfo cualquier agresión o vulneración que se dé a partir de ahora.

https://directa.cat/la-generalitat-de-catalunya-demana-4-anys-de-preso-a-un-fotoperiodista/

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal