Penes de presó per a quatre antifeixistes de València que es van enfrontar a un grup neonazi

El 30 juliol de 2021, quatre antifeixistes es trobaven prop de l’estadi del Mestalla, a València, quan, tal com va informar la Directa, es van topar amb un grup de neonazis vinculats a organitzacions d’ultradreta: la formació política España 2000, el col·lectiu juvenil neonazi Bastión Frontal i Ultra Yomus, el grup d’animació d’extrema dreta del València CF. Segons relaten, “quan els feixistes ens van veure, van començar a proferir insults racistes cap a dos de nosaltres per ser d’origen sud-americà. Arran d’això, la tensió va augmentar i hi va haver una picabaralla de pocs segons”. A continuació, els quatre antifeixistes fugiren corrent fins que, a pocs metres, foren interceptats per dos agents de paisà de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de València, adscrita a la Policia Nacional espanyola. Els retingueren a punta de pistola, tot i que, asseguren, no van oposar cap mena de resistència contra la policia. En aquell moment, només els identificaren i els deixaren anar. Tanmateix, al cap d’uns dies, tots quatre van ser citats i acabaren detinguts durant més de deu hores a la comissaria de Sapadors. El grup de neonazis que va participar en la baralla els havia denunciat.

Tres dels quatre investigats estan acusats d’un presumpte delicte de lesions i de lesions lleus amb agreujant ideològic, mentre que el quart antifeixista, a banda, està acusat d’una segona agressió física a un grup d’extrema dreta, la qual s’hauria comès l’11 de juny de 2022 al carrer Serpis de València. Aquesta acusació és fruit de les declaracions d’un neonazi que, arran de la baralla del 30 de juliol, decideix acudir a comissaria per interposar una denúncia, ja que, assegura, va sofrir una agressió semblant i va poder identificar el presumpte autor. Fa dues setmanes, els encausats rebien la petició de penes de la Fiscalia. Demana quatre anys de presó per a cadascú dels tres acusats dels delictes de lesions i lesions lleu, i sis anys per al quart antifeixista, a més de la inhabilitació per al dret al sufragi el temps que dure la condemna i un total de 10.570 euros en concepte de pena-multa i indemnitzacions. Ara es troben a l’espera de conèixer la data del judici.

“És curiós que, després d’haver patit insults racistes, hàgem sigut nosaltres els assetjats per la policia, encanonats, denunciats i detinguts”, manifesta un dels antifeixistes encausats

Segons denuncien els acusats, els neonazis “compten amb la complicitat de la Brigada d’Informació”, la qual estaria “actuant com a incitadora per a intentar esbiaixar el moviment antifeixista”. “Com a mínim és curiós que, després d’haver patit insults racistes, hàgem sigut nosaltres els assetjats per la policia, encanonats, denunciats i detinguts”, manifesta un dels antifeixistes encausats. Tots quatre han llançat una campanya de difusió i solidaritat sota el nom de “Els 4 antifes de València”, en el marc de la qual aquest dimecres fan públiques les peticions de la Fiscalia i denuncien “l’acarnissament” que estan rebent a través de les xarxes.

Antonio Martínez Albert, María de los Ángeles Murillo Cervantes, Jorge Plaza Vallés i Jesús Manjavacas Alonso són les quatre persones que apareixen com a denunciants. Tal com va publicar aquest mitjà, el valencià Jorge Plaza Vallés, conegut militant en l’entorn ultradretà, treballaria per a l’empresa de desallotjaments extrajudicials Fuera Okupas i és membre de Bastión Frontal. Plaza també formaria part de Juventud Nacional, la secció juvenil d’España 2000, per a qui ha col·laborat com a membre del servei de seguretat en diverses de les seues mobilitzacions.

Jorge Plaza Vallés (el segon d’esquerra a dreta), Antonio Martínez Albert (el tercer d’esquerra a dreta) i Jesús Manjavacas Alonso, amb una dessuadora de División Azul, a la seu d’España 2000 a València|ARXIU

La resta del grup també guarda relació amb España 2000, tal com demostren algunes fotografies d’ells a la porta de la seu de la formació o d’ella junt amb el líder del partit, José Luis Roberto, àlies El Cojo. Segons ha pogut confirmar la Directa, el vincle dels demandants amb España 2000 s’estreteix fins al punt que la seua advocada és María Roberto Ramón, filla de José Luis Roberto, conegut per la seua relació amb el negoci dels prostíbuls i empreses de seguretat com Levantina de Seguridad SL. María Roberto Ramón és membre del despatx d’advocats Roberto & Salazar, que ha defensat neonazis com els detinguts a l’operació Pánzer o ha encapçalat la demanda contra l’exvicepresidenta de la Generalitat Mònica Oltra (Compromís).

L’advocada dels denunciants demana penes de fins a huit anys i tres mesos de presó per als tres dels antifeixistes i catorze anys i tres mesos per a l’antifeixista que també hauria participat en l’agressió en el carrer Serpis, així com un embargament cautelar de 7.600 euros. En concepte de penes-multa i indemnitzacions, exigeix al voltant de 80.000 euros, sumant les peticions per als quatre acusats.

Segons ha pogut verificar ara la Directa, el vincle dels neonazis demandants amb España 2000 s’estreteix fins al punt que la seua advocada és María Roberto Ramón, filla del líder de la formació, Jose Luis Roberto, conegut per la seua relació amb el negoci dels prostíbuls i les empreses de seguretat

Segons manifesta B. T., un dels encausats, “tota aquesta desproporció judicial fa pensar que pare i filla treballen braç a braç amb l’objectiu de veure els antifeixistes entre reixes”. “Haver presenciat —continua— com el moviment antifeixista ha fet recular les organitzacions racistes, xenòfobes i homòfobes com España 2000 arreu del País Valencià, els ha posat entre l’espasa i la paret. Han triat un cap de turc com a condemna exemplar contra totes aquelles que planten cara al feixisme als carrers. Mentrestant, El Cojo i els seus acòlits estan assenyalant públicament per xarxes qui som els encausats amb l’objectiu de crear-nos por, amenaçar-nos i difondre el seu discurs d’odi, com si fórem un trofeu”. En paraules de B. T., després que el 9 d’octubre de 2018 “els antifeixistes demostràrem que estem units contra la seua intolerància, volen intentar vèncer-nos per via judicial”.

Un altre dels quatre encausats, N. A., apunta: “Aquest assenyalament polític des de l’extrema dreta és un motiu més per a anar amb el cap ben alt, perquè tenim la certesa que el nostre deure com a ciutadans i com a antifeixistes és no regalar els carrers a aquesta colla de racistes. No claudicarem”.

Pels delictes d’odi i de lesions, l’acusació demana penes de huit anys i tres mesos de presó per als tres primers i catorze anys i tres mesos per al quart antifeixista, a banda d’uns 80.000 euros en concepte de multes i indemnitzacions, sumant les peticions per als quatre

Per posar en context les declaracions dels acusats, el 9 d’octubre de 2018, l’antifeixisme valencià s’organitzà de manera transversal per tal de donar una resposta unitària als fets de l’any anterior. El 9 d’octubre de 2017 tingué lloc el cas més representatiu dels últims anys de la violència de l’extrema dreta contra persones que exercien el seu dret a manifestar-se. Militants i simpatitzants d’España 2000, Ultras Yomus, Defenem València, Avant i el Grup d’Acció Valencianista (GAV), entre d’altres, sembraren el terror amb insults i amenaces cap a les manifestants que eixiren al carrer per participar en la tradicional manifestació de la vesprada. Agressions, vexacions i humiliacions protagonitzaren aquella jornada de reivindicació, en què la policia, lluny de garantir la seguretat dels manifestants, va deixar que els ultres s’hi acostaren a pocs metres i agrediren participants i periodistes.

Un any després, el que tenia l’objectiu d’atemorir i censurar l’esquerra valenciana va resultar generar un efecte rebot, amb la convocatòria d’una manifestació que desbordà els carrers de València. Va ser el resultat d’un any de treball coordinat entre els col·lectius antifeixistes del País Valencià, que vertebraren el territori valencià amb columnes des d’Alacant, Elx, Gandia, la Ribera, Castelló de la Plana i altres comarques. Els fets remarcaven la consigna que es repetia una vegada i una altra: “Els carrers seran sempre nostres”.

Una vintena d’antifeixistes perseguits

Han passat cinc anys d’aquella manifestació històrica, encara que hi ha hagut més actes i mobilitzacions convocades per l’antifeixisme valencià. Durant aquest temps, la persecució a activistes antifeixistes ha estat ben present. Un exemple són els catorze joves de Pego, que s’enfronten a penes de presó per haver-se mobilitzat contra la presència d’ultres vinculats a Gandiblues. També, fa uns dies jutjaven un veí de Castelló de la Plana, condemnat a 8 mesos de presó per “amenaces” de mort al líder de Vox, Santiago Abascal. Segons defèn l’antifeixista, es tracta “d’un muntatge policial”. A Alacant quatre joves es troben a l’espera d’un judici en què se’ls demana 1.500 euros de multa i tres anys de presó per mobilitzar-se contra un acte de Vox a la Universitat d’Alacant. També està el cas dels tres detinguts durant una concentració antifeixista l’any 2020 en rebuig a una manifestació convocada per España 2000 al barri de Benimaclet.

A aquests se suma la causa contra els quatre antifeixistes de València. Des del carrer fins a les institucions, el feixisme “intenta amarar cada racó”, alerta l’acusatN. A. “Ens trobaran davant —afegeix—, donant la cara per la memòria i dignitat. Som només una peça diminuta enmig de tot l’engranatge de suport, solidaritat i lluita de classe. A cada costat tenim milers d’antifeixistes que ja han demostrat que, quan cal, respondran contra les agressions, la repressió, el xantatge i la censura”.