Smash capitalism, save the planet! Defensem la terra, defensem la vida!

La continuïtat de la vida dins del planeta Terra està amenaçada: ja no és una qüestió de millor o pitjor qualitat de vida, és una qüestió de vida o mort. I això només pot solucionar-se d’una manera: eliminant el sistema que ens porta a aquesta mort agònica cada cop més accelerada, el capitalisme.

Cal que tinguem clar que no existeix cap possibilitat de ‘capitalisme verd’, ja que aquest sistema de producció té en la seva essència la destrucció de tota la vida que habita el planeta. Això mai no ha estat un obstacle per al manteniment o creixement dels beneficis dels més poderosos, ans al contrari: se n’han beneficiat pel fet de no compatibilitzar-ho com a costos dins dels seus comptes, tot i que sí que hi hagi danys irreversibles.

D’una banda, el sistema capitalista destrueix el territori que explota per treure’n benefici: un lucre econòmic a curt termini i exclusiu per a uns quants, però que té un cost enorme a llarg termini i que patim la gran majoria de la població. L’extracció de recursos naturals, la destrucció d’ecosistemes, la depredació del territori, la contaminació de l’aigua, l’aire i la terra es fan de manera gratuïta per a les empreses mentre som les persones, treballadores, habitants d’aquests territoris, les qui en paguem les conseqüències.

Aquesta destrucció del medi ambient té moltes cares i als Països Catalans en patim moltes: Palma i Barcelona com a grans ports i aeroports d’arribada massiva de consumidors d’una indústria turística, que contaminen l’aigua i l’aire i destrueixen el teixit urbà i social i on se succeeixen projectes d’engrandiment, fins a l’ampliació de la Molina a Coll de Pal; des dels projectes miners als Pallars i als Serrans fins a la construcció o ampliació de carreteres innecessàries a València, al Berguedà o la Selva. I tot això passant per la destrucció del territori mitjançant macrocomplexos turístics, com BCN World o el polígon de les Lloses al Ripollès. I és que, arreu de la nostra nació, la lluita ecologista de les classes populars fa anys que és ben vigent: de Sa Dragonera a Bracons, passant per l’Horta de València, fa dècades que defensem la terra i la vida.

Però també, d’altra banda, el capitalisme provoca l’explotació dels treballadors i treballadores i la precarització de les condicions laborals, amb sous cada cop més baixos i costos de la vida cada cop més alts ―des dels preus dels serveis bàsics a l’externalització de serveis que abans prestava l’Estat, entre altres. A més, aquesta explotació és encara més cruenta en el cas de les dones treballadores, que a banda dels nostres treballs a l’esfera productiva, el patriarcat ens obliga a fer les tasques de reproducció de la vida i de forma gratuïta, a casa.

En aquest sentit, cal tenir clar que la lluita en defensa del medi ambient i del territori va molt més enllà d’una acció individual concreta amb més o menys consciència ecologista: és la lluita col·lectiva social i econòmica contra les grans corporacions i les estructures socioeconòmiques del sistema la que ens permetrà assenyalar els responsables reals d’aquestes morts i destrucció. És així com podem començar a canviar cap a un futur realment existent, amb una lluita feminista i socialista que posi la vida al centre.

I en aquesta lluita cal assenyalar també la complicitat i corresponsabilitat de les administracions en la destrucció de la vida. Ho són quan rescaten corporacions per fer negoci en lloc de destinar pressupostos ―és a dir, els diners de tothom― a serveis bàsics per a la població. Ho són quan supediten pressupostos a ingressos provinents d’operacions que destrueixen el territori. Són plenament responsables quan prioritzen el lucre d’aquestes empreses seguint un model extractiu i destructiu en lloc de fer de dic de contenció i apostar per un model productiu on les persones i els territoris on vivim siguem el més valuós a preservar.

Els protocols signats en l’àmbit internacional no són més que un mercadeig capitalista segons el qual, qui més té, més pot contaminar. Ni afronten ni pal·lien el problema, al contrari, el comercialitzen, com tot el que fan els grans mandataris internacionals, que només mercadegen amb la mort i compren l’agonia a crèdit. Cal tenir-ho clar: el problema de la destrucció del territori no és d’ara; el canvi climàtic va començar amb el capitalisme, que està provocant una nova extinció d’espècies, i és només acabant amb aquest sistema que podrem fer-hi front. Només amb el control social dels sectors estratègics de l’economia es podrà apostar vertaderament per la reconversió ecològica d’aquesta.

La lluita en defensa del clima és la lluita en defensa de la vida i de la terra. És de mínims fer front als projectes que destrueixen la terra, contaminen l’aire i l’aigua, i soterren sota l’asfalt o sota el fum dels creuers els nostres anhels d’una vida digna. Per salvar el planeta, només hi ha un camí: posar fi al sistema capitalista patriarcal que converteix en mort tot allò que cal perquè uns quants s’enriqueixin. La lluita ecologista ha de ser anticapitalista o no serà.

Defensem la terra, defensem la vida! Trenquem amb el capitalisme per salvar el planeta!