ePub
pdf
Un antidisturbis de la Brimo condemnat a dos anys de presó per atemptar contra un periodista
Un antidisturbis de la Brimo condemnat a dos anys de presó per "atemptar contra la integritat física, de manera gratuïta" d'un periodista de la 'Directa'
Els fets es van produir el 25 de maig del 2016, en la segona nit de protestes contra el desallotjament del Banc Expropiat de la Vila de Gràcia, quan l'agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra Daniel M.C. va trencar un dit al periodista Jesús Rodríguez, a qui haurà d'indemnitzar mentre resta inhabilitat de les seves funcions policials durant el període de la condemna
La secció desena de l’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó Daniel M.C., agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra que va colpejar el periodista de la Directa, Jesús Rodríguez, durant la segona nit de mobilitzacions contra el desallotjament del Banc Expropiat, el 25 de maig de 2016 a la Vila de Gràcia de Barcelona. El tribunal considera que l’agent antiavalots amb targeta d’identificació personal (TIP) 13.516 és l’autor d’un delicte de lesions amb ús d’instrument perillós, amb l’agreujant de valer-se del caràcter públic del seu càrrec. A més, també li imposa la suspensió per l’exercici de la seva activitat policial com a mosso d’esquadra durant els dos anys de condemna, que tal i com preveu la llei no li comportaran la privació de llibertat perquè no té antecedents penals.
Després del judici celebrat els passats 29 i 30 d’abril al Palau de Justícia de Barcelona, els tres magistrats que redacten la sentència consideren fets provats que el policia “amb l’ànim d’atemptar contra la seva integritat física de forma gratuïta, sense que ni ell ni les poques persones que l’envoltaven en aquest lloc de la plaça estiguessin realitzant cap acte hostil, ni violent ni agressiu, mitjançant la defensa que portava a la seva mà esquerra el va colpejar a la mà de manera que li va causar una fractura obliqua de la primera falange de la mà esquerra”.
La sentència és molt dura i no deixa marge de dubte: “No va haver-hi cap excés en una actuació justificada de l’agent, sinó una actuació injustificada, contrària al dret”
Així doncs, en un document de trenta-cinc pàgines desmunten l’estratègia de la defensa de l’agent, que consistia a intentar demostrar que no es podia identificar el policia agressor argumentant que dos dels vídeos aportats a la causa per dos testimonis diferents i gravats des d’angles oposats no eren del mateix moment, així com que els binomis d’antiavalots s’intercanviaven les posicions, extrems que han quedat desacreditats. En canvi, els jutges afirmen que els set periodistes que van testificar durant el judici a petició de les acusacions van “declarar de forma creïble i convincent, sense posar ni treure res diferents del que van veure i escoltar”.
La sentència és molt dura i no deixa marge de dubte: “No es tracta que l’actuació de l’agent no fos proporcional, perquè hauria d’haver utilitzat la defensa d’una altra manera o hauria d’haver colpejat en un altre lloc menys vulnerable del cos. Es tracta que no estava justificat que utilitzarà la seva defensa. No va haver-hi cap excés en una actuació justificada de l’agent, sinó una actuació injustificada, contrària al dret”. Per tot això, el tribunal desestima la petició del mosso de tenir en compte que els fets es van produir en “compliment d’un deure”.
No obstant això, l’Audiència sí que ha descartat el delicte contra els drets fonamentals que demanava l’acusació popular, duta a terme per les advocades Sònia Olivella i Laura Medina en representació del Centre Irídia per la defensa dels drets humans. Sustenta la dedició afirmant que fruit del bullici del moment hi ha un “dubte raonable” que l’acusat sentís els crits de Rodríguez identificant-se com a periodista i afegeix que el redactor d’aquest mitjà no portava el braçalet acreditatiu de premsa –tot i que no és un element d’ús obligatori– ni més enllà del seu telèfon mòbil duia cap càmera fotogràfica o instrument que l’identifiqués com a professional de la comunicació.
L’agent haurà d’abonar a la víctima 7.275 euros en concepte de responsabilitat civil i pagar les costes processals, tot i que encara pot presentar un recurs d’apel·lació al TSJC en un termini de deu dies
En el vessant econòmic, l’agent haurà d’abonar a la víctima 7.275 euros en concepte de responsabilitat civil i pagar les costes processals incloses les de l’acusació particular, exercida per l’Anaïs Franquesa, advocada i codirectora d’Irídia. Tanmateix, la sentència encara no és ferma i la defensa del mosso d’esquadra pot interposar recurs d’apel·lació contra aquesta sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un termini de deu dies.
Des d’Irídia han remés una nota de premsa als mitjans de comunicació on destaquen que “estem davant d’una sentència molt important, que posa fre a la impunitat amb la qual a vegades s’ha agredit a periodistes en l’exercici de la seva activitat professional, fonamental per a garantir la llibertat d’informació”. Finalment, des de l’entitat consideren “una evidència que els actuals mecanismes de control, avaluació, recerca i sanció del cos de Mossos estan obsolets, així com que és necessari realitzar una profunda reforma d’aquests”. Preveuen que les bases d’aquest canvi es fixin en la Comissió d’Estudi sobre models d’Ordre Públic i mecanismes de control que s’hauria d’aprovar pròximament al Parlament de Catalunya, on també esperen que s’abordi “la necessitat de generar un mecanisme independent de control dels cossos policials que complementi els mecanismes interns”.
