Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme

ny més, les treballadores dels Països Catalans i de tot el món afrontem una Diada Internacional de la Classe Treballadora enmig d’una crisi sistèmica que dura ja massa temps i que, com a classe, fa massa també que en seguim pagant les conseqüències.Les múltiples crisis derivades de la pandèmia provocada per la Covid-19 han posat en relleu els interessos contraposats entre la classe treballadora i la resta de les classes populars, que som la majoria de la població, i els interessos particulars dels poderosos i el gran capital. La patronal està intentant que el cost d’aquesta crisi el pagui la classe treballadora, i els governs faciliten aquests objectius amb una gestió antisocial de la crisi.

Les contradiccions que el capitalisme arrossegava des de la crisi econòmica i financera del 2008 han esclatat sota el brutal impacte de la pandèmia, i el marge per mantenir els beneficis sense tocar els drets socials i polítics de la classe treballadora ha desaparegut completament. La pràctica neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, imposada amb mà de ferro per la Unió Europea, implica que els nostres impostos serviran per rescatar les grans empreses, mentre les nostres condicions materials de vida es degraden a un ritme sense precedents.

La situació d’emergència a la qual ens ha abocat la pandèmia ha posat de relleu que el mercat, com a mecanisme d’articulació de la producció i gestió dels recursos, no ha permès cobrir les necessitats més bàsiques, ni en salut pública ni en cap altre aspecte essencial per a la vida de les persones. Les ajudes temporals impulsades pels diferents governs són només mesures temporals basades majoritàriament en crèdits, amb els corresponents beneficis per a la banca i la soga al coll que suposa per a les treballadores haver-los de tornar. Totes aquestes mesures simplement tiren la pilota endavant, posposen els problemes reals de l’impacte econòmic de la crisi per mantenir l’ordre tant de temps com sigui possible.

L’única solució a llarg termini que garanteix que estarem preparades en situacions semblants és la racionalització i planificació de l’economia, i el repartiment equitatiu del treball. La crisi derivada de la Covid-19 ens obligarà a reconstruir el país, haurem d’assumir sacrificis i treballar conjuntament per recuperar les nostres vides.

Ara és, doncs, el moment de preguntar-nos quin país volem reconstruir: posarem els nostres esforços per reflotar els beneficis de les grans empreses i els bancs, o canviarem el rumb de la societat i construirem un país que tingui els recursos materials necessaris per, d’una banda, garantir pa, sostre i treball a totes les persones i, de l’altra, disposar d’un sistema de salut públic que sigui capaç de fer front a situacions d’emergència que vindran en el futur? 

Només si som capaces de recuperar la sobirania com a poble i exercir efectivament el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques, polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, podrem capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador. Aquesta és la clau de volta per aconseguir les profundes transformacions socials necessàries per posar realment la vida al centre del desenvolupament social, apropiant-nos dels mitjans de producció, qüestionant la propietat privada, eliminant la divisió sexual del treball i la doble jornada per a les dones, garantint la protecció del nostre territori i molt més. Aquesta és la clau: construir una societat socialista i feminista.

Des d’Endavant OSAN fem una crida a tota la classe treballadora dels Països Catalans a sortir aquest Primer de Maig als carrers, a organitzar-se i lluitar per una vida que valgui la pena ser viscuda.

Aquest Primer de Maig, unim-nos i preparem-nos per al que vindrà.

ong>Aquest Primer de Maig, plantem-nos pel socialisme, construïm la Unitat Popular!