[Cat/Cast] Ante la nueva carta blanca a la impunidad

[Català]

La sentència feta pública avui reitera la capacitat d'actuar amb impunitat per part dels cossos policials. És una vergonya inqüestionable. Del dret o del revés, ens trobem amb la incapacitat, volguda al nostre entendre, inevitable com excusa dels responsables polítics d'Interior, de no poder identificar qui va rebentar l'ull a una veïna de Barcelona, l'Ester, que tot just passava per allà on no hi havia cap mena d'incident, aquella jornada de Vaga General.

En plena era digital, ja va sent hora que l'administració reconegui el que aquesta sentència consolida: que l'estat actual de les coses només afavoreix la impunitat i la violència policial.

Cal que es reconegui d'una vegada que s'està escatimant la demanda simple, legítima i lògica de la societat en pro d'un major control dels abusos policials. Sempre a remolc i sempre a la contra. Cal que aquesta dinàmica canviï d'una vegada!

Va ser una fotografia d'un mosso pel terra la que va desvelar un secret a crits: l'ús del kubotan; i van caler anys per obligar al Departament d'Interior a respectar la seva pròpia normativa per obligar els agents a anar identificats; que aquesta identificació no es respecta encara avui i que als agents de la BRIMO se'ls ha permès logotipar-se amb jeroglífics que només cerquen impossibilitar l'esperit de la norma, és a dir, la seva identificació; que va ser el propi cas Quintana qui va posar sobre la taula la imperiosa necessitat de prohibir les bales de goma; que ara són substituïdes per les bales de foam més potents encara i que no admeten l'excusa de l'efecte rebot; que la Generalitat ha hagut de corregir informes a corre-cuita en diferents casos de violència policial a mesura que la premsa els esmenava; que els advocats a sou de la Generalitat persegueixen amb extrema contundència la dissidència política i escatimen dades i proves per emparar la impunitat policial; que s'instal·len GPS a les furgonetes però que alhora de la veritat resulta que no funcionen... I com ara, que ha estat l'equip jurídic d'Ester Quintana i la col·laboració ciutadana qui ha arrencat amb grans esforços la celebració del judici, i la contrastada acusació contra els agents jutjats que ara el Tribunal ha tombat.

I així fins al límit de veure'ns reclamant a un mur premisses bàsiques com l'aplicació del protocol d'Istambul o encara ara, fer efectiva la bàsica identificació dels agents policials. És el seu deure. No ens en oblidem. Algú ha de respondre per aquesta irresponsabilitat, negligència o, com denunciem nosaltres, connivència i complicitat amb la violència policial.

Som a l'era de la imatge instantània i digital. I la sentència d'avui és un insult a la intel·ligència de tot el poble. I encara més: una amenaça velada. Una ordre no escrita de carta blanca a la contundència del cop de porra i bala de foam.

Compartim la frustració d'Ester Quintana. És un dia que no oblidarem. Però que encarem sense laments i amb renovat esperit de rebel·lia i dignitat. Nosaltres no hem fallat. Seguim i seguirem.

Algú altre sí que haurà de lamentar haver permès aquest nou pas en contra del que hauria de ser la base de tota societat: el control dels aparells de l'estat. Però avui, més clar que mai, constatem que l'abús impera. I el privilegi es manté. Una vegada més, només ens queda el carrer!

Alerta Solidària

Vila de Gràcia, Països Catalans, 27 de maig de 2016

________________

[Castellano]

Traducido por La Haine

La sentencia hecha pública hoy reitera la capacidad de actuar con impunidad por parte de los cuerpos policiales. Es una vergüenza incuestionable. Del derecho o del revés, nos encontramos con la incapacidad, querida a nuestro entender, inevitable como excusa de los responsables políticos de Interior, de no poder identificar quién reventó el ojo a una vecina de Barcelona, Ester, que apenas pasaba por allí donde no había ningún tipo de incidente, esa jornada de Huelga General.

En plena era digital, ya va siendo hora de que la administración reconozca lo que esta sentencia consolida: que el estado actual de las cosas sólo favorece la impunidad y la violencia policial.

Es necesario que se reconozca de una vez que se está escatimando la demanda simple, legítima y lógica de la sociedad en pro de un mayor control de los abusos policiales. Siempre a remolque y siempre a la contra. Es necesario que esta dinámica cambie de una vez!

Fue una fotografía de un mozo la que desveló un secreto a voces: el uso del kubotan; y hubo que años para obligar al Departamento de Interior a respetar su propia normativa para obligar a los agentes a ir identificados; que esta identificación no se respeta aún hoy y que los agentes de la BRIMO se les ha permitido logotipo con jeroglíficos que sólo buscan imposibilitar el espíritu de la norma, es decir, su identificación; que fue el propio caso Quintana quien puso sobre la mesa la imperiosa necesidad de prohibir las balas de goma; que ahora son sustituidas por las balas de foam más potentes todavía y que no admiten la excusa del efecto rebote; que la Generalitat ha tenido que corregir informes a toda prisa en diferentes casos de violencia policial a medida que la prensa los enmendaba; que los abogados a sueldo de la Generalitat persiguen con extrema contundencia la disidencia política y escatiman datos y pruebas para amparar la impunidad policial; que se instalan GPS en las furgonetas pero que a la vez de la verdad resulta que no funcionan ... Y ahora, que ha sido el equipo jurídico de Ester Quintana y la colaboración ciudadana que ha arrancado con grandes esfuerzos la celebración del juicio, y la contrastada acusación contra los agentes juzgados que ahora el Tribunal ha tumbado.

Y así hasta el límite de vernos reclamando a un muro premisas básicas como la aplicación del protocolo de Estambul o aún ahora, hacer efectiva la básica identificación de los agentes policiales. Es su deber. No nos olvidemos. Alguien debe responder por esta irresponsabilidad, negligencia o, como denunciamos nosotros, connivencia y complicidad con la violencia policial.

Estamos en la era de la imagen instantánea y digital. Y la sentencia de hoy es un insulto a la inteligencia de todo el pueblo. Y aún más: una amenaza velada. Una orden no escrita de carta blanca a la contundencia del golpe de porra y bala de foam.

Compartimos la frustración de Ester Quintana. Es un día que no olvidaremos. Pero que encaramos sin lamentos y con renovado espíritu de rebeldía y dignidad. Nosotros no hemos fallado. Seguimos y seguiremos.

Alguien sí deberá lamentar haber permitido este nuevo paso en contra de lo que debería ser la base de toda sociedad: el control de los aparatos del estado. Pero hoy, más claro que nunca, constatamos que el abuso impera. Y el privilegio se mantiene. Una vez más, sólo nos queda la calle!

Alerta Solidària
Vila de Gracia, Països Catalans, 27 de mayo de 2016