lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 24/10/2018

[Cat/Cast] Brians I, un agujero negro del sistema penitenciario catalán

Vicente Almela, Sonia Calvó / Directa.cat
En este centro penitenciario se han suicidado, en régimen de aislamiento, un mínimo de tres personas en los últimos cuatro años

[Català]

Brians I, un forat negre del sistema penitenciari català

Brians I és una de les presons catalanes que ha estat més monitorada per part de les entitats en defensa dels drets humans. En aquest centre penitenciari s’han suïcidat, en règim d’aïllament, un mínim de tres persones en els últims quatre anys: Raquel, Lewys i Gina. Sota el lema No més morts a les presons, l’Associació de Familiars contra la Crueltat Carcerària i diverses entitats denuncien la situació que es viu a les presons catalanes i convoquen una manifestació el pròxim 30 d’octubre per defensar els drets de les persones preses

 L’11 de juny de 1991, el centre penitenciari de Can Brians obria les seves portes al quilòmetre 23 de la carretera de Martorell a Capellades, al municipi de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta era la segona presó que inaugurava l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol –qui dos anys abans havia tallat la cinta del centre penitenciari de Quatre Camins–, des que l’administració autonòmica va assumir les competències en matèria penitenciària l’any 1984. “Construïm presons amb la mateixa preocupació que construïm escoles”, afirmava Pujol durant l’acte de presentació, intentant justificar les crítiques rebudes cap al seu govern pel que fa a la mala situació d’aquests centres de privació de llibertat al Principat, que aleshores tenia una població penitenciaria de 5.200 interns, 2.000 d’ells amuntegats a la presó barcelonina de La Model.

Amb 508 cel·les operatives i una capacitat per 800 interns, Can Brians va costar al Govern català al voltant dels 25 milions d’euros, esdevenint la primera presó de l’Estat espanyol construïda amb un disseny modular i introduint mesures de seguretat aleshores pioneres

Can Brians començava a funcionar pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Amb 508 cel·les operatives i una capacitat per 800 interns, va costar al Govern català 4.000 milions de pessetes (al voltant dels 25 milions d’euros), esdevenint la primera presó de l’Estat espanyol construïda amb un disseny modular i amb les mesures de seguretat més avançades del moment: dues línies d’anella de seguretat, circuit de càmeres de vigilància tancat per tot el centre i un sistema electrònic teledirigit per obrir i tancar les cel·les sense la necessitat d’un funcionari. La presó també comptava amb un mòdul exclusiu per dones –hi havia 406 dones preses a Catalunya en el moment de l’obertura del centre–, que fins aleshores i des de 1983 s’amuntegaven a la presó de Wad-Ras en Barcelona.

La ubicació de Brians, allunyat dels nuclis urbans del Baix Llobregat, dificultava les protestes i concentracions fora del centre, augmentava l’hermetisme i feia pràcticament impossible qualsevol mena de fuga per part dels interns. Aquest model de presó de màxima seguretat fora de les ciutats ja s’havia començat a implementar a l’Estat espanyol des de l’obertura l’any 1978 del centre penitenciari d’Herrera de la Mancha, amb l’objectiu de dissipar les protestes fora de les presons i dificultar l’organització dels interns perquè no es tornarà a repetir una experiència com la de la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL). Per aquest motiu, Institucions Penitenciàries va ubicar en aquest centre als presos que en aquell moment considerava més conflictius, tant en l’àmbit mediàtic com social. Per Can Brians han passat militants de Terra Lliure com Jordi Petit o Núria Cadenas, activistes condemnats per col·laboració amb ETA com Laura Riera o Diego Sánchez, presos socials com “el Vaquilla” o polítics i empresaris condemnats per casos de corrupció, com ara l’exsenador socialista Josep Maria Sala o el financer Javier de la Rosa.


Una història repleta de denúncies per maltractament i tortura

En els seus 27 anys d’història, el centre penitenciari Can Brians –o Brians I– s’ha caracteritzat sovint per la gran quantitat de denúncies en relació a les tortures, el maltractament i la mort d’alguns presos i preses que es trobaven en règim d’aïllament penitenciari, així com pel polèmic corporativisme entre els sindicats de funcionaris de presó i la direcció del centre. Durant 9 anys, de juliol de 2008 fins setembre de 2017, Brians I va ser dirigida pel psicòleg Joan Carles Navarro. El setembre de 2017, agafà el seu relleu Josep Font, qui fou l’últim director de La Model i anteriorment havia estat director de diversos centres penitenciaris catalans: Quatre Camins (La Roca del Vallès), Puig de les Basses (Figueres) i Lledoners (Manresa). Segons fonts consultades del Departament de Justícia, el relleu en la direcció va ser degut al fet que Navarro havia tingut “una llarga trajectòria” en els centres penitenciaris. Tanmateix, la substitució va coincidir amb el fet que Navarro va viure els últims mesos com a director de Brians I sota l’ombra de denúncies per maltractament, i va haver de comparèixer en el grup de treball sobre Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) al Parlament de Catalunya l’any 2017. Si bé ara ja no és director de Brians I, Navarro està citat a declarar en qualitat de testimoni el pròxim 11 de desembre, per respondre sobre el suïcidi de la interna Raquel E.F. mentre es trobava en règim d’aïllament l’abril de 2015, durant la seva direcció.

Durant el transcurs del grup de treball sobre els DERT al Parlament de Catalunya, Navarro va protagonitzar una forta polèmica amb les entitats socials, acusant-les de pressionar als interns per denunciar situacions falses de tortura i maltractaments dins del centre

Tot i que des del Departament de Justícia asseguren que Navarro és “una persona molt valorada per la direcció general”, no opinen el mateix des d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, ni des de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH). Durant el transcurs del grup de treball sobre els DERT al Parlament de Catalunya, Navarro va protagonitzar una forta polèmica amb les entitats socials, acusant-les de pressionar als interns per denunciar situacions falses de tortura i maltractaments dins del centre. Una de les persones que va patir l’acusació directa de Navarro durant la seva compareixença va ser l’advocat de l’OSPDH Iñaki Rivera, qui visita regularment interns a Brians des que va obrir les seves portes i coneix el centre de primera mà. “Nosaltres fa anys que sabem que Brians és un forat negre on sempre ha regnat la impunitat per part dels funcionaris de la presó i la direcció. Després del motí a la presó de Quatre Camins l’any 2004, estàvem visitant presos que havien estat traslladats allí i alguns d’ells, entre ells José Solís, ens contaven que rebien pallisses per part dels funcionaris després de parlar amb nosaltres. Vam fer públic això i se’ns va prohibir l’entrada a totes les presons catalanes”, explica Rivera en relació al vet interposat a l’Observatori per l’aleshores Secretari d’Institucions Penitenciaries, Albert Batlle, entre els anys 2005 i 2011. Rivera també assegura que durant aquest període va rebre amenaces per part d’alguns funcionaris i que van viure “moments molt tensos on vam passar por”.

Durant la seva compareixença al grup de treball de la cambra catalana, Navarro va reiterar en repetides ocasions que no hi havia maltractaments ni tortura a Brians I, tot i que va reconèixer que s’han obert expedients disciplinaris a alguns funcionaris. Un dels moments més sonats es va produir quan Navarro va recordar el cas de quatre funcionaris que van tapar la cara amb un llençol a una interna que tenia una “crisi d’agitació”, perquè “no passés bacteris en escopir als funcionaris”. “Amb tot el dolor del meu cor vaig haver de posar una sanció als funcionaris”, va reblar Navarro.

Roda de premsa de familiars de persones que s’han suïcidat en règim d’aïllament penitenciari acompanyats d’entitats de defensa de drets humans / Sònia Calvó

Segons valora l’advocat i codirector d’Irídia, Andrés García Berrio, “hi ha un problema estructural a totes les presons”. Per ell, “no es tracta d’una presó o una altra estrictament”, però sí que recorda –en referència al període de direcció de Joan Carles Navarro– que hi va haver “anys de deixadesa per part de la direcció del centre, que va permetre obrir espais d’opacitat molt amplis a Brians I”. “La direcció de Navarro va deixar una situació d’impunitat i opacitat, sempre que li explicaves un cas o una possible agressió a un intern, la seva resposta era corporativa i de defensa dels seus funcionaris i no mostrava un interès real en saber què estava passant”, afegeix García Berrio.

És precisament a Brians I on –en els últims quatre anys– un mínim de tres internes s’han suïcidat mentre estaven en règim d’aïllament: Raquel E.F., Lewys Alfaro i Gina Katherine Gómez. La Directa s’ha posat en contacte amb el Departament de Justícia, que ha confirmat que dels vuit suïcidis registrats en població reclusa a Catalunya (persones que poden estar a presó, en ingrés hospitalari, de permís, o en llibertat condicional, entre d’altres) l’any 2017, dos van ser de persones ingressades en departaments especials. Segons la mateixa font, enguany s’han registrat fins al moment quatre suïcidis en població reclusa, dos d’ells en departaments especials.


Les famílies s’organitzen per reclamar que es respectin els drets de les preses

És la primera vegada en molts anys que s’ajunten i s’organitzen col·lectivament familiars de diversos presos i preses. “És imprescindible i necessari la generació d’un moviment social al voltant de la presó que lluiti perquè es defensin els drets de les persones preses i pugui posar sobre la taula com està d’obsolet el sistema penitenciari”, explica l’advocat d’Irídia, Andrés García Berrio. Per això, des de les entitats i l’Associació de Familiars contra la Crueltat Carcerària han llençat un manifest i convoquen a una manifestació el dimarts 30 d’octubre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar “respecte al dret de les persones preses” i “trencar el silenci que envolta les presons”. “És una emergència en matèria de drets humans”, sentencia García Berrio.

Segons xifres del Departament de Justícia, 4 persones s’han suïcidat a les presons catalanes entre gener i juny de 2018 i 11 més han mort per altres causes. Durant els últims 10 anys, 68 persones s’han llevat la vida en algun centre penitenciari català

A principis del passat mes d’agost, Gina Katherine Gómez Gutiérrez es va penjar a la seva cel·la. La interna estava medicada, tenia antecedents psiquiàtrics i havia amenaçat de suïcidar-se. Així i tot, va arribar a passar 74 dies seguits en règim tancat. Raquel E.F. va llevar-se la vida després de sis mesos en règim d’aïllament, el que equivalia a 21 hores al dia sola en una cel·la. Tot i que va avisar en diverses ocasions que “no podia més” i que “volia morir”, Brians I no va activar mai el protocol d’actuació davant de conductes amb risc d’autolesions. L’abril de 2015 es va penjar a la seva cel·la. És per això que, davant d’aquesta situació, des d’Irídia es considera que Brians I i el Departament de Justícia –per tant, la Generalitat de Catalunya– són responsables de la mort de la interna, “per la relació de causalitat entre la conducta administrativa i el dany causat”. El 30 de novembre del 2017, Lewys Alfaro Orraca, de 29 anys, també es va penjar mentre es trobava en règim d’aïllament a la cel·la número 208 de Brians I. Des d’aleshores, la família s’ha quedat immersa en un mar de preguntes que des del centre penitenciari no han contestat. De nou, els impactes psicològics dels Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) es posen en evidència, tal com han denunciat múltiples organitzacions de drets humans.

D’esquerra a dreta, Leisy Ruiz i Bárbara Orraca (germana i mare de Lewys Alfaro), Gracia Amo (mare d’Eduard Laratta), Alba Gómez i Elizabeth Hernández (mare i germana de Gina Katherine Gómez)

Des d’Irídia –que ha portat l’acusació dels tres casos– critiquen la manca de protocols de comunicació en el moment d’anunciar a les famílies la defunció de l’intern. “Genera molt dany no saber i no entendre què va passar”, explica l’advocat i codirector de l’entitat. Per això demanen una revisió dels sistemes de control penitenciaris per tenir “la sensació que cada vegada que hi ha una mort a la presó es fa una anàlisi exhaustiva i es fa una rendició de comptes”.

Les entitats recorden la importància de limitar l’aïllament penitenciari a un màxim de 15 dies, tal com recomanen organismes internacionals com les Nacions Unides, ja que a partir d’aquests dies es poden generar danys psicològics irreversibles en els presos i preses. A més, l’aïllament danya a les persones i genera capacitats autodestructives, tal com s’ha demostrat a través d’informes del Mecanisme per la Prevenció de la Tortura del Síndic de Greuges o del Protocol d’Istanbul. A Catalunya hi ha actualment 13 centres penitenciaris, 9 dels quals tenen mòduls DERT. En aquests mòduls, on es troben les cel·les d’aïllament i les sales de contenció mecànica, s’hi han documentat diversos abusos, segons constaten les informacions recollides per entitats com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) mitjançant el Sistema de Registre i Comunicació per la Protecció de víctimes de Violència Institucional (SIRECOVI), el Síndic de Greuges de Catalunya i Irídia.

Segons xifres del Departament de Justícia, 4 persones s’han suïcidat a les presons catalanes entre gener i juny de 2018 i 11 més han mort per altres causes. Durant els últims 10 anys, 68 persones s’han llevat la vida en algun centre penitenciari català. 2013 ha sigut l’any més mortal de l’última dècada, quan 62 persones van morir en presons catalanes per diversos motius, com ara malalties, sobredosi, suïcidi, accidents o agressions. Cal destacar que –segons es publica a les estadístiques de Justícia– hi ha morts “per causa desconeguda”, 4 enguany, 120 en els últims 10 anys.

________________

Brians I, un agujero negro del sistema penitenciario catalán

Brians I es una de las cárceles catalanas que ha sido más monitorizada por parte de las entidades en defensa de los derechos humanos. En este centro penitenciario se han suicidado, en régimen de aislamiento, un mínimo de tres personas en los últimos cuatro años: Raquel, Lewy y Gina . Bajo el lema No más muertes en las cárceles , la Asociación de Familiares contra la Crueldad carcelaria y varias entidades denuncian la situación que se vive en las cárceles catalanas y convocan una manifestación el próximo 30 de octubre para defender los derechos de las personas presas

 El 11 de junio de 1991, el centro penitenciario de Can Brians abría sus puertas en el kilómetro 23 de la carretera de Martorell a Capellades, en el municipio de Sant Esteve Sesrovires. Esta era la segunda cárcel que inauguraba el entonces presidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol -quien dos años antes había cortado la cinta del centro penitenciario de Quatre Camins-, desde que la administración autonómica asumió las competencias en materia penitenciaria el año 1984. "construimos prisiones con la misma preocupación que construimos escuelas", afirmaba Pujol durante el acto de presentación, intentando justificar las críticas recibidas hacia su gobierno con respecto a la mala situación de estos centros de privación de libertad en el Principat, que entonces tenía una población penitenciaria de 5.200 internos, 2.

Con 508 celdas operativas y una capacidad para 800 internos, Can Brians costó al Gobierno catalán en torno a los 25 millones de euros, convirtiéndose en la primera prisión de España construida con un diseño modular e introduciendo medidas de seguridad entonces pioneras

Can Brians comenzaba a funcionar pocos meses antes de la inauguración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Con 508 celdas operativas y una capacidad para 800 internos, costó al Gobierno catalán 4.000 millones de pesetas (alrededor de los 25 millones de euros), convirtiéndose en la primera prisión de España construida con un diseño modular y con las medidas de seguridad más avanzadas del momento: dos líneas de anilla de seguridad, circuito de cámaras de vigilancia cerrado por todo el centro y un sistema electrónico teledirigido para abrir y cerrar las celdas sin la necesidad de un funcionario. La prisión también contaba con un módulo exclusivo para mujeres -había 406 mujeres presas en Cataluña en el momento de la apertura del centro-, que hasta entonces y desde 1983 se amontonaban en la cárcel de Wad- Ras en Barcelona.

La ubicación de Brians, alejado de los núcleos urbanos del Baix Llobregat, dificultaba las protestas y concentraciones fuera del centro, aumentaba el hermetismo y hacía prácticamente imposible cualquier tipo de fuga por parte de los internos. Este modelo de prisión de máxima seguridad fuera de las ciudades ya se había comenzado a implementar en España desde la apertura en 1978 del centro penitenciario de Herrera de la Mancha , con el objetivo de disipar las protestas fuera de las cárceles y dificultar la organización de los internos para que no se volverá a repetir una experiencia como la de la Coordinadora de Presos en Lucha ( COPEL). Por este motivo, Instituciones Penitenciarias ubicó en este centro a los presos que en ese momento consideraba más conflictivos, tanto en el ámbito mediático como social. Por Can Brians han pasado militantes de Terra Lliure como Jordi Petit o Núria Cadenas , activistas condenados por colaboración con ETA como Laura Riera o Diego Sánchez, presos sociales como "el Vaquilla " o políticos y empresarios condenados por casos de corrupción, tales como el ex senador socialista Josep Maria Sala o el financiero Javier de la Rosa.


Una historia repleta de denuncias por maltrato y tortura

En sus 27 años de historia, el centro penitenciario Can Brians -o Brians I- se ha caracterizado a menudo por la gran cantidad de denuncias en relación a las torturas, el maltrato y la muerte de algunos presos y presas que se encontraban en régimen de aislamiento penitenciario, así como por el polémico corporativismo entre los sindicatos de funcionarios de prisión y la dirección del centro. Durante 9 años, de julio de 2008 hasta septiembre de 2017, Brians I fue dirigida por el psicólogo Juan Carlos Navarro. En septiembre de 2017, cogió su relevo José Font, quien fue el último director de La Modelo y anteriormente había sido director de varios centros penitenciarios catalanes: Quatre Camins (La Roca del Vallès), Puig de les Basses (Figueres) y Lledoners (Manresa). Según fuentes consultadas del Departamento de Justicia, el relevo en la dirección fue debido a que Navarro había tenido "una larga trayectoria" en los centros penitenciarios. Sin embargo, la sustitución coincidió con el hecho de que Navarro vivió los últimos meses como director de Brians I bajo la sombra de denuncias por maltrato, y tuvo que comparecer en el grupo de trabajo sobre Departamentos Especiales de Régimen Cerrado (DERT ) en el Parlamento de Cataluña en el año 2017. Si bien ahora ya no es director de Brians I, Navarro está citado a declarar en calidad de testigo el próximo 11 de diciembre, para responder sobre el suicidio de la interna Raquel EF mientras se encontraba en régimen de aislamiento en abril de 2015, durante su dirección.

Durante el transcurso del grupo de trabajo sobre los DERT el Parlamento de Cataluña, Navarro protagonizó una fuerte polémica con las entidades sociales, acusándolas de presionar a los internos para denunciar situaciones falsas de tortura y malos tratos dentro del centro

Aunque desde el Departamento de Justicia aseguran que Navarro es "una persona muy valorada por la dirección general", no opinan lo mismo desde IRIDIA- Centro para la Defensa de los Derechos Humanos, ni desde el Observatorio del Sistema Penal y derechos Humanos ( OSPDH ). Durante el transcurso del grupo de trabajo sobre los DERT en el Parlament de Catalunya, Navarro protagonizó una fuerte polémica con las entidades sociales, acusándolas de presionar a los internos para denunciar situaciones falsas de tortura y malos tratos dentro del centro. Una de las personas que sufrió la acusación directa de Navarro durante su comparecencia fue el abogado del OSPDH Iñaki Rivera, quien visita regularmente internos en Brians desde que abrió sus puertas y conoce el centro de primera mano. "Nosotros hace años que sabemos que Brians es un agujero negro donde siempre ha reinado la impunidad por parte de los funcionarios de la prisión y la dirección. Tras el motín en la cárcel de Quatre Camins en 2004, estábamos visitando presos que habían sido trasladados allí y algunos de ellos, entre ellos José Solís, Nos contaban que recibían palizas por parte de los funcionarios después de hablar con nosotros. Hicimos público esto y se nos prohibió la entrada a todas las cárceles catalanas ", explica Rivera en relación al veto interpuesto al Observatorio por el entonces Secretario de Instituciones Penitenciarias, Albert Batlle, entre los años 2005 y 2011 . Rivera también asegura que durante este periodo recibió amenazas por parte de algunos funcionarios y que vivieron "momentos muy tensos donde pasamos miedo".

Durante su comparecencia en el grupo de trabajo de la cámara catalana, Navarro reiteró en repetidas ocasiones que no había malos tratos ni tortura en Brians I, aunque reconoció que se han abierto expedientes disciplinarios a algunos funcionarios. Uno de los momentos más sonados se produjo cuando Navarro recordó el caso de cuatro funcionarios que taparon la cara con una sábana a una interna que tenía una "crisis de agitación", para que "no pasara bacterias alescupir a los funcionarios". "Con todo el dolor de mi corazón tuve que poner una sanción a los funcionarios", remachó Navarro.

Rueda de prensa de familiares de personas que se han suicidado en régimen de aislamiento penitenciario acompañados de entidades de defensa de derechos humanos / Sonia Calvó

Según valora el abogado y codirector de IRIDIA, Andrés García Berrio , "hay un problema estructural en todas las cárceles". Para él, "no se trata de una prisión u otra estrictamente", pero sí recuerda -en referencia al periodo de dirección de Juan Carlos Navarro- que hubo "años de dejadez por parte de la dirección del centro, que permitió abrir espacios de opacidad muy amplios en Brians I ". "La dirección de Navarro dejó una situación de impunidad y opacidad, siempre que le contabas un caso o una posible agresión a un interno, su respuesta era corporativa y de defensa de sus funcionarios y no mostraba un interés real en saber qué estaba pasando ", añade García Berrio .

Es precisamente en Brians I donde -en los últimos cuatro años- un mínimo de tres internas se han suicidado mientras estaban en régimen de aislamiento: Raquel EF, Lewy Alfaro y Gina Katherine Gómez. La Directa ha puesto en contacto con el Departamento de Justicia, que confirmó que los ocho suicidios registrados en población reclusa en Cataluña (personas que pueden estar en prisión, en ingreso hospitalario, de permiso, o en libertad condicional, entre otros) el año 2017, dos fueron de personas ingresadas en departamentos especiales. Según la misma fuente, este año se han registrado hasta el momento cuatro suicidios en población reclusa, dos de ellos en departamentos especiales.


Las familias se organizan para reclamar que se respeten los derechos de las presas

Es la primera vez en muchos años que se juntan y se organizan colectivamente familiares de varios presos y presas. "Es imprescindible y necesario la generación de un movimiento social en torno a la prisión que luche para que se defiendan los derechos de las personas presas y pueda poner sobre la mesa como está de obsoleto el sistema penitenciario", explica el abogado de IRIDIA, Andrés García Berrio. Por ello, desde las entidades y la Asociación de Familiares contra la Crueldad carcelarias han lanzado un manifiesto y convocan a una manifestación el martes 30 de octubre en la plaza de Sant Jaume de Barcelona para pedir "respeto al derecho de las personas presas "y" romper el silencio que rodea las cárceles ". "Es una emergencia en materia de derechos humanos", sentencia García Berrio.

Según cifras del Departamento de Justicia, 4 personas se han suicidado en las cárceles catalanas entre enero y junio de 2018 y 11 murieron por otras causas. Durante los últimos 10 años, 68 personas se han quitado la vida en algún centro penitenciario catalán

A principios del pasado mes de agosto, Gina Katherine Gómez Gutiérrez se colgó en su celda. La interna estaba medicada, tenía antecedentes psiquiátricos y había amenazado con suicidarse. Aun así, llegó a pasar 74 días seguidos en régimen cerrado. Raquel EF se quitó la vida después de seis meses en régimen de aislamiento, lo que equivalía a 21 horas al día sola en una celda. Aunque avisó en varias ocasiones que "no podía más" y que "quería morir", Brians I no activó nunca el protocolo de actuación ante conductas con riesgo de autolesiones. En abril de 2015 se colgó en su celda. Es por ello que, ante esta situación, desde IRIDIA se considera que Brians I y el Departamento de Justicia -por tanto, la Generalitat de Catalunya- son responsables de la muerte de la interna, "por la relación de causalidad entre la conducta administrativa y el daño causado". El 30 de noviembre de 2017, Lewy Alfaro Orraca , de 29 años, también se colgó mientras se encontraba en régimen de aislamiento en la celda número 208 de Brians I. Desde entonces, la familia ha quedado inmersa en un mar de preguntas que desde el centro penitenciario no han contestado. De nuevo, los impactos psicológicos de los Departamentos Especiales de Régimen Cerrado ( DERT ) se ponen en evidencia, tal como han denunciado múltiples organizaciones de derechos humanos.

De izquierda a derecha, Leisy Ruiz y Bárbara Orraca (hermana y madre de Lewy Alfaro), Gracia Amo (madre de Eduard Laratta), Alba Gómez y Elizabeth Hernández (madre y hermana de Gina Katherine Gómez)

 Desde IRIDIA -que ha llevado la acusación de los tres casos- critican la falta de protocolos de comunicación en el momento de anunciar a las familias el fallecimiento del interno. "Genera mucho daño no saber y no entender qué pasó", explica el abogado y codirector de la entidad. Por eso piden una revisión de los sistemas de control penitenciarios para tener "la sensación de que cada vez que hay una muerte en prisión se hace un análisis exhaustivo y se hace una rendición de cuentas".

Las entidades recuerdan la importancia de limitar el aislamiento penitenciario a un máximo de 15 días, tal como recomiendan organismos internacionales como las Naciones Unidas, ya que a partir de estos días se pueden generar daños psicológicos irreversibles en los presos y presas. Además, el aislamiento daña a las personas y genera capacidades autodestructivas, tal como se ha demostrado a través de informes del Mecanismo para la Prevención de la Tortura del Defensor del Pueblo o del Protocolo de Estambul. En Cataluña hay actualmente 13 centros penitenciarios, 9 de los cuales tienen módulos DERT . En estos módulos, donde se encuentran las celdas de aislamiento y las salas de contención mecánica, se han documentado varios abusos, según constatan las informaciones recogidas por entidades como el Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos (OSPDH ) mediante el Sistema de Registro y Comunicación por la Protección de víctimas de Violencia Institucional ( SIRECOVI ), el Síndic de Greuges y iridio .

Según cifras del Departamento de Justicia, 4 personas se han suicidado en las cárceles catalanas entre enero y junio de 2018 y 11 murieron por otras causas. Durante los últimos 10 años, 68 personas se han quitado la vida en algún centro penitenciario catalán. 2013 ha sido el año más mortal de la última década, cuando 62 personas murieron en cárceles catalanas por diversos motivos, tales como enfermedades, sobredosis, suicidio, accidentes o agresiones. Cabe destacar que -según se publica en las estadísticas de Justicia- hay muertos "por causa desconocida", 4 este año, 120 en los últimos 10 años.

https://directa.cat/brians-i-un-forat-negre-del-sistema-penitenciari-catala/

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal