[Cat/Cast]El tribunal critica l'actuació dels Mossos i absol les encausades d'Aturem el Parlament

[Català]
Els mossos desallotgen una de les persones concentrades davant el parc de la Ciutadella el 15 de juny de 2011 JUANFRA ÁLVAREZ

Contundent absolució per les encausades de l'acció Aturem el Parlament. La sala de lo penal de la secció primera de l'Audiència Nacional ha emès aquest matí la sentència en relació als fets que es van produir el 15 de juny de 2011 a l'entorn del parc de la Ciutadella, quan el moviment del 15M va voler aturar els "pressupostos de les retallades" del Parlament de Catalunya. Els jutges Ramón Sáez i Manuela Fernández han considerat que dinou dels vint encausats han de quedar lliures de tota acusació, per entendre que no ha quedat en cap moment demostrat que fossin autors dels delictes que se'ls imputava a partir dels informes pericials presentats pels Mossos d'Esquadra. Només condemna un dels encausats a una pena de quatre dies d'arrest domiciliari –per la pintada a la jaqueta de Montserrat Tura–, que, de fet, en seran tres perquè els magistrats consideren que ja va complir-ne un quan va passar una nit als calabossos.

La sentència no només tomba les proves pericials presentades per la policia catalana, sinó que en qüestiona la seva legalitat i assenyala que les sessions fotogràfiques realitzades pels Mossos –que serveixen com a comparativa fisionòmica, amb l'objectiu de demostrar que manifestants als quals no se'ls veu la cara en les fotografies, són els autors dels il·lícits perseguits– no formen part de l'actual "ordre jurídic". Aquesta apreciació de l'Audiència Nacional es contraposa amb una les pràctiques més habituals de la Divisió d'Informació de la policia catalana, i que ja va ser fruit de la polèmica durant les manifestacions contra el desallotjament de Can Vies.

Ambdós jutges que signen l'absolució detallen una per una la manca de proves que demostrin la participació dels acusats en els fets, i van més enllà assegurant que malgrat que s'hagués demostrat la seva participació, el tipus delictiu "contra les altes institucions de l'Estat" seria molt qüestionable, atenent que les persones encausades estaven fent ús del seu legítim "dret a participar en una manifestació". La sentència, però, té un vot particular del jutge Fernando Grande-Marlaska, que discrepa dels seus companys juristes i considera que alguns dels encausats haurien d'haver estat condemnats per aquest últim delicte. El Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya van anunciar ara fa tres mesos que no recorrerien la sentència en cas d'absolució.

El tribunal critica la actuación de los Mossos y absuelve las encausadas de Paremos el Parlamento
LIBERTADES
JESÚS RODRÍGUEZ / @ ALBERTMARTNEZ | 07/07/2014
Los mossos desalojan una de las personas concentradas frente al parque de la Ciutadella el 15 de junio de 2011 JUANFRA ALVAREZEls mossos desalojan una de las personas concentradas frente al parque de la Ciutadella el 15 de junio de 2011 JUANFRA ALVAREZ
Contundente absolución por las encausadas de la acción Paremos el Parlamento. La sala de lo penal de la sección primera de la Audiencia Nacional ha emitido esta mañana la sentencia en relación a los hechos que se produjeron el 15 de junio de 2011 en el entorno del parque de la Ciutadella, cuando el movimiento del 15M querer detener los "presupuestos de los recortes" del Parlamento de Cataluña. Los jueces Ramón Sáez y Manuela Fernández han considerado que diecinueve de los veinte encausados ​​deben quedar libres de toda acusación, por entender que no ha quedado en ningún momento demostrado que fueran autores de los delitos que se les imputaba a partir de los informes periciales presentados por los Mossos de Escuadra. Sólo condena uno de los encausados ​​a una pena de cuatro días de arresto domiciliario-por la pintada en la chaqueta de Montserrat Tura-, que, de hecho, serán tres porque los magistrados consideran que ya cumplió uno cuando pasó una noche en los calabozos.

La sentencia no sólo tumba las pruebas periciales presentadas por la policía catalana, sino que cuestiona su legalidad y señala que las sesiones fotográficas realizadas por los Mossos-que sirven como comparativa fisonómicos, con el objetivo de demostrar que manifestantes a los que no se les ve la cara en las fotografías, son los autores de los ilícitos perseguidos-no forman parte del actual "orden jurídico". Esta apreciación de la Audiencia Nacional se contrapone con una las prácticas más habituales de la División de Información de la policía catalana, y que ya fue fruto de la polémica durante las manifestaciones contra el desalojo de Can Vies.

Ambos jueces que firman la absolución detallan una por una la falta de pruebas que demuestren la participación de los acusados ​​en los hechos, y van más allá asegurando que a pesar de que se hubiese demostrado su participación, el tipo delictivo "contra las altas instituciones el Estado "sería muy cuestionable, atendiendo que las personas encausadas estaban haciendo uso de su legítimo" derecho a participar en una manifestación ". La sentencia, sin embargo, tiene un voto particular del juez Fernando Grande-Marlaska, que discrepa de sus compañeros juristas y considera que algunos de los encausados ​​deberían haber sido condenados por este último delito. El Parlamento de Cataluña y la Generalidad de Cataluña anunciaron hace tres meses que no recurrirían la sentencia en caso de absolución.