CiU, més de dretes que el PP?

[Català]
El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres la Llei de mesures fiscals i financeres gràcies a l'abstenció del PPC. CiU i Joan Laporta –abans de SI, ara diputat no adscrit- van avalar la llei. La normativa és de màxims: inclou la taxa turística, l'euro per recepta, el cànon a les subministradores d'aigua i la reducció d'un 15% de la jornada del personal interí.
Una llei que ha servit per inspirar el govern espanyol. Tant és així que aquest dijous la ministra de Sanitat, Ana Mato, va admetre que no tancava la porta a la possibilitat d'estendre a tot l'Estat mesures per finançar la sanitat com l'euro per recepta farmacèutica aprovada pel Parlament de Catalunya. I aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que el copagament és una qüestió a debatre en el marc del Consell Interterritorial de Sanitat on participen les comunitats autònomes. La reunió tindrà lloc d'aquí a deu dies.
Mato va fer les declaracions després que dimecres el Parlament de Catalunya aprovés l'euro per recepta amb els vots de CiU i PP, una mesura que s'aplicarà a partir de l'1 de juny amb què espera recaptar 180 milions d'euros.
De moment, el portaveu de Izquierda Plural (IU-ICV-CHA) a la Comissió de Sanitat del Congrés, Gaspar Llamazares, ha instat el govern espanyol a posar un recurs d'inconstitucionalitat a la Generalitat per la implantació d'una taxa per recepta. Llamazares creu que el PP ha donat suport a CiU amb la mesura perquè el Ministeri de Sanitat està preparant una taxa per recepta a tot l'Estat que, segons les seves paraules, seria un "espoli al dret a la sanitat".
En funció de la renda
El debat obert a l'Estat arran de la possibilitat que s'acabi aplicant un sistema de copagament sanitari que podria afectar -si tiren endavant propostes com les de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre- els ciutadans en funció de la renda.
Ho ha revelat El País aquest divendres. El rotatiu considera que el govern s'espera a les eleccions andaluses per concretar noves polítiques, però assegura que "la decisió de Catalunya d'aprovar, amb la imprescindible abstenció del PP, el cobrament d'un euro per cada recepta, va desencadenar ahir un intens debat sobre possibles reformes en el finançament de la sanitat".
Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia i expresident de l'Insalud durant el govern de José María Aznar, va plantejar una fórmula diferent a la catalana. Va dir a la Cadena Ser que el que caldria estudiar és una reforma perquè els medicaments es paguin en funció de la renda. A hores d'ara, tots els ciutadans paguen només una petita part de medicines que li recepten els metges de la sanitat pública.
Segons el diari espanyol, "la majoria dels barons autonòmics del PP no veuen amb mals ulls aquesta solució de cobrar més en funció de la renda per alguns serveis, i en especial per les medicines". En aquest sentit, afirma que "cada vegada està més clar que aquesta fórmula, la de l'augment del percentatge dels medicaments que paguen els ciutadans directament i no a través dels impostos, i altres d'augment de taxes, preus públics de tota mena i potser pujades de impostos, es va imposant com a fórmula de retallar el déficit".
L'executiu espanyola comença a suprimir part de les 4.000 empreses públiques de l'Estat
En el marc d'aquesta ofensiva privatitzadora, el govern espanyol ha posat en marxa aquest divendres la primera fase del programa pel què vol suprimir part de les 4.000 empreses públiques de totes les administracions que, segons sosté, en alguns casos tenen una funcionalitat poc clara o no responen als interessos del servei públic.
Al Consell de Ministres d'aquest divendres s'ha aprovat el pla de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial, una reorganització que afecta unes 80 empreses en diferents modalitats. Directament se suprimeixen 24 societats, que representen el 17% del sector empresarial públic.
Que els estudiants universitaris paguin encara més
Una altra de les propostes que el Govern de Mas ha fet al govern espanyol és apujar el cost que els estudiants de les carreres universitàries assumeixen, que ara és del 12-15% i que Antoni Castellà vol apujar al 20%.
[Castellano]
El Parlament de Catalunya aprobó el miércoles la Ley de medidas fiscales y financieras gracias a la abstención del PPC. CiU y Joan Laporta-antes de SI, ahora diputado no adscrito-avalaron la ley. La normativa es de máximos: incluye la tasa turística, el euro por receta, el canon a las suministradoras de agua y la reducción de un 15% de la jornada del personal interino.
Una ley que ha servido para inspirar el gobierno español. Tanto es así que este jueves la ministra de Sanidad, Ana Mato, admitió que no cerraba la puerta a la posibilidad de extender a todo el Estado medidas para financiar la sanidad como el euro por receta farmacéutica aprobada por el Parlament de Catalunya. Y este viernes la vicepresidenta del gobierno español, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmado que el copago es una cuestión a debatir en el marco del Consejo Interterritorial de Sanidad donde participan las comunidades autónomas. La reunión tendrá lugar dentro de diez días.
Mato hizo las declaraciones después de que ayer el Parlament de Catalunya aprobara el euro por receta con los votos de CiU y PP, una medida que se aplicará a partir del 1 de junio con el que espera recaudar 180 millones de euros.
De momento, el portavoz de Izquierda Plural (IU-ICV-CHA) a la Comisión de Sanidad del Congreso, Gaspar Llamazares, ha instado al Gobierno español a poner un recurso de inconstitucionalidad a la Generalitat para la implantación de una tasa por receta . Llamazares cree que el PP ha apoyado a CiU con la medida porque el Ministerio de Sanidad está preparando una tasa por receta en todo el Estado que, según sus palabras, sería un "expolio al derecho a la sanidad".
En función de la renta
El debate abierto en el Estado a raíz de la posibilidad de que se acabe aplicando un sistema de copago sanitario que podría afectar-si salen adelante propuestas como las de la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre-los ciudadanos en función de la renta .
Lo ha revelado El País este viernes. El rotativo considera que el gobierno espera a las elecciones andaluzas para concretar nuevas políticas, pero asegura que "la decisión de Cataluña de aprobar, con la imprescindible abstención del PP, el cobro de un euro por cada receta, desencadenó ayer un intenso debate sobre posibles reformas en la financiación de la sanidad ".
Alberto Núñez Feijóo, presidente de la Xunta de Galicia y ex presidente del Insalud durante el gobierno de José María Aznar, planteó una fórmula diferente a la catalana. Dijo a la Cadena Ser que lo que habría que estudiar es una reforma para que los medicamentos se paguen en función de la renta. A estas alturas, todos los ciudadanos pagan sólo una pequeña parte de medicinas que le recetan los médicos de la sanidad pública.
Según el diario español, "la mayoría de los barones autonómicos del PP no ven con malos ojos esta solución de cobrar más en función de la renta por algunos servicios, y en especial para las medicinas". En este sentido, afirma que "cada vez está más claro que esta fórmula, la del aumento del porcentaje de los medicamentos que pagan los ciudadanos directamente y no a través de los impuestos, y otros de aumento de tasas, precios públicos de todo tipo y quizás subidas de impuestos, se va imponiendo como fórmula de recortar el déficit ".
El ejecutivo español empieza a suprimir parte de las 4.000 empresas públicas del Estado
En el marco de esta ofensiva privatizadora, el gobierno español ha puesto en marcha este viernes la primera fase del programa por el que quiere eliminar parte de las 4.000 empresas públicas de todas las administraciones que, según sostiene, en algunos casos tienen una funcionalidad poco clara o no responden a los intereses del servicio público.
Al Consejo de Ministros de este viernes se ha aprobado el plan de Reestructuración y Racionalización del Sector Público Empresarial, una reorganización que afecta a unas 80 empresas en diferentes modalidades. Directamente se suprimen 24 sociedades, que representan el 17% del sector empresarial público.
Que los estudiantes universitarios paguen aún más
Otra de las propuestas que el Gobierno de Mas ha hecho al gobierno español es subir el coste que los estudiantes de las carreras universitarias asumen, que ahora es del 12-15% y que Antoni Castellà quiere subir al 20%.







