Declaren dos mossos per un delicte de fals testimoni i denúncia falsa contra periodistes
Un sergent i un agent de la Brigada Mòbil (BRIMO) compareixen davant el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona acusats de mentir en els casos del periodista de la 'Directa' Jesús Rodríguez i del fotoperiodista Isidre Garcia. L'acció judicial forma part d'una campanya impulsada per Irídia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, Mèdia.cat i Free Press Unlimited
Després que el passat mes de novembre, el jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona acceptés a tràmit la querella, avui, 19 de febrer, un sergent i un agent de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra declaren per denúncia falsa i fals testimoni en els casos del periodista de la Directa Jesús Rodríguez i el fotoperiodista Isidre Garcia. L’acció judicial es va presentar el 28 de setembre, en el marc de la campanya #ProuMentidesPolicials impulsada per Irídia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, Mèdia.cat i Free Press Unlimited.
L’advocada d’Irídia, Sònia Olivella, ha recordat que és la primera vegada que dos agents de Mossos declaren com a investigats “per uns fets tan greus amb què s’ataca el dret a premsa i periodistes”. Olivella considera que el fet que els agents hagin hagut de donar una explicació “és un pas molt importat per garantir els mecanismes de control d’agents”. Per la seva banda, Carme Verdoy del Grup de Periodistes Ramon Barnils insisteix que “no pot ser que surti gratis mentir o donar fals testimoni contra periodistes”, ja que es tracta “no només un atac al periodisme sinó al conjunt de la democràcia”.
Els fets que van motivar el procediment judicial en els dos casos es remunten a la mateixa nit de maig de 2016, durant el quart dia de mobilitzacions contra el desallotjament del centre social okupat Banc Expropiat de la Vila de Gràcia. No obstant això, en el cas de Jesús Rodríguez va ser ell qui va denunciar un mosso i en l’altre procediment va ser Isidre Garcia qui va ser denunciat per un policia. Tots dos agents formaven part del mateix dispositiu i el seu superior jeràrquic era el sergent amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 7828, responsable des de fa anys de nombrosos operatius contra accions de protesta a la via pública.
L’agent que va lesionar el dit de Jesús Rodríguez amb la porra –que mai més ha pogut tornar a flexionar, perdent un 50 % de mobilitat– va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona per un delicte de lesions. Isidre Garcia, acusat per l’agent amb TIP 2208 d’haver-li llençat una tanca, va ser absolt pel Jutjat Penal 5 de Barcelona. Les imatges enregistrades per altres professionals de la informació van ser clau per demostrar la innocència de Garcia, així com per aconseguir una condemna contra el mosso que va lesionar Rodríguez.
Es dona la circumstància que durant el judici pel cas de Jesús Rodríguez, tot i que ja hi havia sentència ferma en el cas de Garcia, l’agent 2208 va repetir que havia estat lesionat pel llançament d’una tanca per part del fotoperiodista i el seu superior amb TIP 7828 va corroborar aquest testimoni; tot sota jurament o promesa de dir la veritat. És per aquesta raó que els querellants atribueixen als dos agents de l’autoritat els delictes de fals testimoni i acusació falsa durant els procediments judicials en què els dos periodistes es van veure involucrats. De la lectura d’ambdues sentències -pel cas de Jesús Rodríguez i pel d’Isidre Garcia-, es pot concloure que tant el superior jeràrquic com el seu subaltern van mentir per encobrir l’actuació il·legal d’un tercer antiavalots i per aconseguir una condemna contra el fotoperiodista a qui acusaven falsament.
Un sergent amb currículum
El sergent 7828 de la BRIMO ha participat d’almenys dos procediments judicials més contra activistes dels quals aquest mitjà té coneixement. L’acusació contra en Carles de Sants, finalment absolt després de ser detingut i empresonat durant les protestes contra l’entrada a presó de Pablo Hasél, només se sustentava en el seu testimoni i el d’un altre agent. Tots dos van detenir en Carles i afirmaven haver-lo pogut identificar perquè portava una jaqueta vermella i es desplaçava sobre uns patins en línia, però durant el judici no van poder demostrar que fos responsable dels fets que se li imputaven. Aquest jove, que regenta una taverna al carrer de Vallespir, assegura que el seu cas va ser un muntatge i que el testimoni del sergent era “pura fabulació”.
El mateix policia, principal valedor del procés judicial contra el veí de Sants, va ser captat per les càmeres de TV3 saludant-se efusivament amb Daniel Esteve, cabdill de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa. Els fets van succeir el 15 de gener de 2019 al barri barceloní de Poble-sec, quan un operatiu de Mossos comandat pel mateix sergent va irrompre en un pis sense ordre judicial. Tot seguit, el dispositiu policial va facilitar que matons de Desokupa –denunciada en múltiples ocasions per comptar entre les seves files amb individus vinculats a l’extrema dreta– desallotgessin il·legalment els joves que ja feia dies que havien entrat al pis. Fonts del mateix departament d’Interior van qualificar l’actuació d’irregular, ja que el personal de Desokupa va retenir i amenaçar les persones desallotjades en connivència amb els agents policials.
D’altra banda, el juny de 2022 la secció setena de l’Audiència de Barcelona va condemnar a quatre anys, un mes i setze dies de presó pels delictes d’atemptat agreujat i desordres públics Oriol Calvo, un jove represaliat per les protestes contra la sentència del procés. Ell assegura que els dos antiavalots que van testificar al judici el van confondre amb una altra persona o van mentir, però el tribunal es va basar exclusivament en el testimoni del mateix sergent 7828 dels Mossos d’Esquadra –així com d’un dels seus subordinats– per condemnar-lo. No consta a l’expedient del cas cap altra prova, ni testifical ni documental, que ratifiqui les paraules dels policies i a hores d’ara la sentència que comportaria l’entrada a la presó de l’independentista ha estat recorreguda.