Dictablanda?

9 d'octubre del 2011. Al voltant de les 20:30 hores una vintena de xics i xiques estan contra la paret. Un grup d'hòmens uniformats sense cap identificatiu amb els camals dels pantalons dins d'unes botes militars, amb pistoles al cinturó i amb porres a l'altre costat de la cintura, escorcollen, espenten, colpegen, insulten i filmen amb una càmera. Mentre el grup de jóvens es meneja nerviosament, no tenen més remei que escoltar crits i actes de fanfarroneria i provocació sense poder contestar. Però sobretot la impotència de ser tractats com a delinqüents, sense cap tipus d'explicació. On passa aquesta escena? A Síria? A l'Iran? A altres estats de l'eix del mal? No, aquesta escena passa al bell mig de la ciutat de València. No obstant això, els xics i xiques segur que deuen haver fet alguna cosa: deuen haver trencat mobiliari urbà o deuen haver causat algun aldarull?

No. Vénen d'una manifestació legal, de reivindicar el dret del nostre poble a decidir. Van de festa amb les seues banderes i l'alegria, normal entre la gent jove; de sobte la policia els rodeja i els posa contra la paret davant de l'hotel Astoria.

Han estat seguint-los des que ha acabar la manifestació. L'objectiu: cal “acollonir” estos jóvens d'esquerres i independentistes. El dia no pot acabar sense aquesta intervenció, sense demostrar la seua força, sense fer sentir el seu odi, les seves amenaces i el seu monopoli de la violència, davant d'aquests “rojos” separatistes i, a més, jóvens.

I és que cada vegada queda més clar que estem més a prop del que s’anomena una “dictablanda”: actuacions concretes contra persones concretes, considerades, per les seues idees, enemics del sistema vigent. Un sistema, el capitalista, que porta a la desocupació milions de treballadors i treballadores mentre altres s'omplen les butxaques amb els diners públics (cas Gurtel, Palma Arena, Palau, caixes d'estalvis, etc.). Però és clar, ells no són delinqüents mentre no es demostre davant d'un juí: la gent jove d'esquerres sí són delinqüents per les seues idees i la seva joventut, i han de ser tractats, com cal, per les forces de seguretat.

Cal controlar a aquells que volen canviar aquest sistema podrit. Per tant: repressió i més repressió. Els drets? S'acaben quan comença la intervenció policial. A partir d'ací tot ciutadà o ciutadana és un delinqüent. Ja pots preguntar els motius de per què et paren enmig del carrer... Rebràs diverses respostes ambigües, perquè la veritat no ho diran mai: estàs sent escorcollat per ser d'esquerres i independentista.

La senyora Ana Botella, delegada del govern espanyol, deu estar contenta. Des que ha arribat al càrrec, les forces a les seues ordes han multiplicat les actuacions contra els drets fonamentals: llibertat de reunió, d'expressió, etc. Li donaran una medalla pels serveis prestats. Ah, i a més ella és “d'esquerres” i ens demanarà el vot a la gent d'esquerres.