La Audiencia Nacional investiga el acto de homenaje a Laura Riera

[Cat]

El jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Pablo Ruz, ahir va obrir diligències prèvies per investigar l'acte d'homenatge a Laura Riera previst per dissabte coincidint amb el seu alliberament després de 9 anys de presó. Ruz ha sol·licitat uns informes a les forces de seguretat per determinar si la celebració pot incórrer en un delicte d'enaltiment del terrorisme. De fet, des de Ciutadadanos (C's) s'ha acusat el conseller Joan Saura i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de col·laborar amb el terrorisme si no impedeixen l'acte. El portaveu de C's, Jordi Cañas, ha titllat d'"insult" a les víctimes, als seus familiars i als ciutadans catalans i espanyols la celebració d'un acte que, al seu parer, farà "apologia del terrorisme".

Amb la seva petició, Ruz investigarà a instàncies de l'associació Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte. Consegüentment, la fiscalia de l'alt tribunal ha demanat informes al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya per conèixer la naturalesa de la convocatòria, de manera que l'Audiència Nacional espanyola té una bona manera de tirar endavant la seva voluntat d'investigar l'acte. Recordem que el Partit Popular a Catalunya també ha considerat "una vergonya i una indignitat democràtica" l'homenatge de dissabte i ha denunciat la "passivitat" de l'Ajuntament i de la Generalitat. Al seu torn, el consistori barceloní assegura que no ha autoritzat cap acte d'homenatge a Laura Riera.

L'any 2001 Laura Riera va ser detinguda a Terrassa sota l'aplicació de la Llei antiterrorista per la guàrdia civil espanyola i durant cinc dies va ser torturada en un calabós madrileny. La violència va servir perquè firmés uns documents que l'inculpaven de col·laboracionisme amb la banda terrorista i malgrat que durant el judici que es va celebrar el 2004 a l'Audiència Nacional espanyola va desmentir totes les declaracions que l'havien obligat a firmar amb les tortures, ha passat 9 anys a la presó. Ara, el 21 d'agost, dissabte, sortirà en llibertat i el Partit Popular vol evitar tots els actes d'homenatge dins les festes del barri de Gràcia de Barcelona que s'estan preparant.

[Cast]

El juez de la Audiencia Nacional española, Pablo Ruz, ayer abrió diligencias previas para investigar el acto de homenaje a Laura Riera previsto para el sábado coincidiendo con su liberación después de 9 años de prisión. Ruz ha solicitado unos informes a las fuerzas de seguridad para determinar si la celebración puede incurrir en un delito de enaltecimiento al terrorismo. De hecho, desde Ciutadadans (C's)se ha acusado al conseller Joan Saura y al alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de colaborar con el terrorismo si no impiden el acto. El portavoz de C's, Jordi Cañas, ha tildado de "insulto" a las víctimas, a sus familiares y a los ciudadanos catalanes y españoles la celebración de un acto que, a su juicio, hará "apología del terrorismo".

Con su petición, Ruz investigará a instancias de la asociación Dignidad y Justicia que ha solicitado prohibir el acto. Por consiguiente, la fiscalía del alto tribunal ha pedido informes al Departamento de Interior de la Generalidad de Cataluña para conocer la naturaleza de la convocatoria, por lo que la Audiencia Nacional española tiene una buena manera de sacar adelante su voluntad de investigar el acto. Recordemos que el Partido Popular en Cataluña también ha considerado "una vergüenza y una indignidad democrática" el homenaje del sábado y ha denunciado la "pasividad" del Ayuntamiento y de la Generalitat. A su vez, el consistorio barcelonés asegura que no ha autorizado ningún acto de homenaje a Laura Riera.

En 2001 Laura Riera fue detenida en Terrassa bajo la aplicación de la Ley antiterrorista por la guardia civil española y durante cinco días fue torturada en un calabozo madrileño. La violencia sirvió para que firmara unos documentos que la inculpaban de colaboracionismo con la banda terrorista y pese a que durante el juicio que se celebró en 2004 en la Audiencia Nacional española desmintió todas las declaraciones que le habían obligado a firmar con las torturas, ha pasado 9 años en prisión. Ahora, el 21 de agosto, sábado, saldrá en libertad y el Partido Popular quiere evitar todos los actos de homenaje en las fiestas del barrio de Gràcia de Barcelona que se están preparando.