La pugna amb el feixisme a Castelló de la Plana

CONTEXT ACTUAL

El proppassat quatre de març, el nom de l’associació juvenil La Cosa Nostra, de Castelló de la Plana, ocupava titulars a múltiples mitjans digitals, escrits i de radiotelevisió, un fet al qual no n’estem massa acostumats. El motiu, uns trenta individus vinculats a l’extrema dreta armats amb barres de ferro, fusta, bats de beisbol, ampolles i pedres havien atacat el local i, entre una dotzena de ferits de diversa consideració, havien enviat un xic de trenta-dos anys a l’UCI, on es trobava ingressat amb pronòstic reservat. Molts dels allí presents en eixe moment no n’érem conscients del que acabava de passar, però amb el transcurs de les hores i la cascada de notícies que anaven apareixent, anàvem comprenent la magnitud del que havia succeït: que una trentena de nazis armats havien vingut a rebentar els assistents a la Magdalena Combativa. Certament, ningú no podia esperar allò. A Castelló sempre hi ha hagut grupuscles nazis i d’extrema dreta que han tingut major o menor grau d’activitat segons l’època, però feia molts anys que no es donaven uns fets de la magnitud d’aquests i cal lligar-los indiscutiblement a l’auge de les tendències reaccionàries i la seua presència a les institucions.

Concentració del 9 d'abril en solidaritat amb les persones agredides a les festes de la Magdalena Insurrecta

El que es pretén explicar és la correlació de forces existent entre l’antifeixisme i els elements més ultres. Podem afirmar sense por a equivocar-nos que l’esquerra -en el sentit més ampli i difús del terme- li té guanyats els espais als feixistes.

Un panorama social arrelat a la identitat de la ciutat

Castelló de la Plana és una ciutat que manté un fort arrelament a la seua cultura i tradicions. Una enorme escultura de Tombatossals —personatge mitològic fill de dues muntanyes que, segons la llegenda, va fundar la ciutat— governa una de les avingudes principals. El club de futbol, el CE Castelló, tot i que fa dècades que viu amb l’ai al cor per la delicada situació econòmica i navega de disgust en disgust per les categories inferiors de la competició, mai no ha perdut el suport del seu veïnat, que respon de manera massiva a les campanyes d’abonaments, de captació de socis, i ompli l’estadi de Castàlia any rere any en una mostra d’incondicionalitat difícil de trobar en altres equips. O la Conlloga, la colla muixeranguera, la més nombrosa i que en millor moment de forma es troba al País Valencià, amb permís de les d’Algemesí. Són només tres exemples —n’hi ha més— de la forta identitat pròpia que manté aquesta ciutat. Això no impedeix que el Partit Popular puga encadenar governabilitats o que Vox haja entrat a l’ajuntament, però açò és quelcom que respon a altres factors que no són objecte d’aquest article.

El que es pretén explicar és la correlació de forces existent entre l’antifeixisme i els elements més ultres. Podem afirmar sense por a equivocar-nos que l’esquerra —en el sentit més ampli i difús del terme— li té guanyats els espais als feixistes. Mentre que aquests últims estan reclosos a un bar i poc més del barri de la Guinea —altament degradat i abandonat per les institucions— els llocs de referència per a la gent antifeixista i d’esquerres es troben al centre neuràlgic de la ciutat. Passejant per aquesta zona podem trobar el bar cooperatiu L’ovella negra, la mateixa Cosa Nostra i nombroses colles formades per gent vinculada, d’una manera o l’altra, al catalanisme, l’independentisme o el teixit cultural més nostrat. Al seu torn, l’espai urbà conformat per adhesius, cartells i pintades, ens demostren la forta presència que aquestes opcions polítiques tenen a la zona i que qualsevol intent dels feixistes de fer-se veure en aquest entorn és ràpidament bandejat. Però aquesta situació no ha caigut del cel i s’ha hagut de conrear amb molt d’esforç.

És precisament des d’aquest teixit des d’on es va organitzar la contramanifestació a Democràcia Nacional (DN) un Nou d’Octubre, triplicant en nombre els feixistes i impedint que muntaren el seu xou amb normalitat

La llarga experiència a generar estructures de contrapoder

Tal com s’ha dit, el feixisme sempre ha tingut presència a la ciutat. A la dècada dels noranta, elements marcadament nazis feien estralls allà on volien. No eren cap moviment organitzat més enllà de la penya ultra de futbol, Frente Orellut, però agredien i perseguien descaradament la gent que consideraven enemiga. Per contra, la gent antifeixista sí que va trobar formes d’organització i de generar espais d’unitat popular des d’on desplegar acció política. A Castelló hi havia força integrants de Maulets la Plana i l’Esquerra Independentista sempre hi ha tingut una presència notable. El moviment autònom va crear l’Ateneu Llibertari i el Maset Blau, centres socials okupats de referència per a molts joves de la ciutat i les comarques del voltant. Ja entrats als 2000 es funda el Casal Popular de Castelló, un local de tres plantes situat al bell mig de la ciutat. Anys més tard es va conformar el col·lectiu antifeixista de base La Cosa Nostra. I el més recent, tot i que ja té uns anys, és la fundació de Barricada Albinegra, el grup antifeixista d’animació del Castelló més nombrós i actiu. Com veiem, en general, sempre ha existit un fort teixit associatiu des d’on parar els peus als nazis quan han intentat reproduir aquest model de generar espais i organitzacions. És precisament des d’aquest teixit des d’on es va organitzar la contramanifestació a Democràcia Nacional (DN) un Nou d’Octubre, triplicant en nombre els feixistes i impedint que muntaren el seu xou amb normalitat. O també des d’on es va assetjar el local de Proyecto Impulso, també promogut per DN i que va acabar tancant per manca de suport.

Cal insistir que la dinamització i vitalitat d’aquesta xarxa associativa és el millor dic de contenció per a impedir la penetració de les idees reaccionàries i la normalització dels seus discursos d’odi

El teixit associatiu com a dic de contenció

Amb tot el que hem exposat, algú podria pensar que la capital de la Plana Alta és un oasi antifeixista, però cal deixar clar que no és així. El feixisme existeix, es deixa veure, tenen representants a l’ajuntament, són el grup d’animació més nombrós a l’estadi de Castàlia, són perillosos, molta gent ha hagut i ha de posar encara el cos per enfrontar-se a ells i se la juga en el seu dia a dia. Però l’antifeixisme sap com organitzar-se. Arrossega l’experiència acumulada de dècades de generar espais de contrapoder per a la classe treballadora i troba en els diversos col·lectius la manera de teixir xarxa i enfortir una estructura des d’on desenvolupar acció sindical, organitzar el moviment feminista i LGTBI, en defensa de la llengua, bastir una oferta d’oci alternatiu al model alimentat pel capitalisme i promoure la cultura pròpia. Cal insistir que la dinamització i vitalitat d’aquesta xarxa associativa és el millor dic de contenció per a impedir la penetració de les idees reaccionàries i la normalització dels seus discursos d’odi, alhora que esdevé l’instrument idoni des d’on poder donar una resposta ràpida i contundent quan els nazis ixen del seu cau i pretenen atemorir la gent que es deixa la pell cada dia per a erradicar de la nostra societat tot allò que ells representen. Ni ho han aconseguit ni ho aconseguiran.

Josep Martí és militant de l’Esquerra Independentista a la Plana

https://tanyada.cat/articles/la-pugna-amb-el-feixisme-a-castello-de-la-plana/