Mossos, Guàrdia Urbana i Guàrdia Civil espanyola en un Festival de la Infància de Barcelona

Catalan

Sortim de l'estació de Plaça Espanya i enfilem cap a Montjuïc, juntament amb un bon grapat de famílies amb mainada que donen fe que estem en període de vacances a les escoles per Nadal. Com cada any, aprofiten per visitar el Festival de la Infància a la Fira de Barcelona.

A l'alçada de les Torres Venecianes, escoltem la música i l'animació de dins el recinte firal barrejada d'un soroll intermitent de sirenes, pròpies de vehicles policials. Un cop a dins, ens trobem al pati tres furgons, corresponents a la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO), a la Unitat de Policia Adminstrativa de la Guàrdia Urbana de Barcelona (UPA, els antiavalots del cos) i una altra corresponent als Grupos de Reserva y Seguridad de la Guàrdia Civil. Donen voltes en un espai envoltat per tanques mentre s'escolten veus infantils que diuen "Atenció, atenció, els parla la policia" barrejades amb rialles. Al costat, un agent de la Guàrdia Urbana a càrrec del micròfon va presentant, un per un, els agents i els gossos que conformen la unitat canina a ritme de cançons de ràdio-fórmula. A l'interior dels pavellons trobem una gran quantitat d'expositors i activitats organitzades per cossos policials i militars, com una pista americana infantil on la canalla va superant diferents obstacles amb una motxilla a l'esquena, en un simulacre d'entrenament militar una mostra de vehicles i motocicletes per part d'agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.

Però la parada que més crida l'atenció, per les seves dimensions i la quantitat d'activitats, és la dels Mossos d'Esquadra. En un estand ple d'agents, la mainada pot posar a prova el seu pols desconnectant "bombes" o fer-se un carnet policial. Com a novetat d'aquest any, l'activitat "posa't l'uniforme" permet a nens i nenes equipar-se amb uniformes reglamentaris: entre el vestuari, destaca l'armilla, el casc i l'escut propis de les unitats antiavalots. En declaracions a aquest mitjà, un treballador d'un estand proper explica com, el primer dia del festival d'enguany, va veure "una nena de 7 o 8 anys acabada de vestir amb tota aquella parafernàlia: el primer que va fer va ser clavar-li un mastegot a un altre nen que tenia al costat".

 Naturalització de la militarització

La sensació durant tot el matí que passem al Festival de la Infància és l'omnipresència de persones uniformades per tot el recinte firal i una actitud molt activa per part de les diferents policies per normalitzar la seva presència entre les més menudes. Parlem amb Toni Àlvarez, membre de la plataforma Desmilitaritzem l'Educació sobre aquesta forta presència de cossos policials i militars en activitats de caràcter infantil. “La naturalització de la militarització a la societat no és res nou, ni tampoc exclusiva d'aquesta fira”. I continua: “Al Saló de l'Ensenyament, que també va adreçat a una població infantil i adolescent, hi trobem expositors similars”.

De fet, des de les primeres edicions del Festival Infantil, i enguany se n'ha celebrat la 51a edició, la presència de l'exèrcit i la policia ha sigut constant. La motivació que hi ha al darrere d'aquests exercicis de “relacions públiques” per part dels uniformats correspon, segons l'educador i activista antibel·licista, a directives “molt ben definides” per part dels diferents cossos “sobre com seduir la societat”. Preguntat sobre quin és el cos que a Catalunya té més presència a les escoles, Àlvarez explica que és per part dels Mossos que es busca una presència més gran: “A principis de setembre hi ha parelles que van a moltes escoles i instituts per oferir una sèrie d'activitats i xerrades. En alguns casos, pràcticament s'han fet amb el monopoli de xerrades i cursets sobre drogues i navegació segura per internet, en detriment d'altres professionals”. Encara així, la presència de policies locals en nuclis urbans també és molt important en activitats destinades a la seguretat vial. L'esforç per normalitzar la presència d'uniformats no només és constant, sinó que no té cap mena de qüestionament institucional, ja que segons ens diu Àlvarez “cap dels partits que ha passat per la Generalitat ha pogut o volgut desmuntar l'engranatge de relacions públiques dels cossos policials i militars per netejar i ensucrar la seva imatge”.

Màrqueting i precarietat laboral

Malgrat trobar-nos en una fira més que consolidada, amb desenes d'edicions, i ubicada en un espai de titularitat pública, la presència d'entitats dedicades exclusivament a la infància o a alguns aspectes que afecten la mainada, públiques o privades, és minoritària. Tret d'algunes institucions, com el Departament de Benestar i Família, Ensenyament, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència o el Club Super3 –o les de caràcter privat Fundació de l'Hospital Sant Joan de Déu, entre altres–, la majoria d'expositors pertanyen a empreses i marques de productes que fixen en la infància una veta de mercat. Així, ens trobem expositors d'empreses de caire multinacional com Gas Natural o Coca-cola, castells inflables de Chupa-chups, llits elàstics de Sunny Delight, un rocòdrom d'aigua Veri, un hort urbà patrocinat per sopes Knorr o un parc d'aventura amb tirolines de Cacaolat. Tot un exercici de màrqueting destinat als més petits de la família.

Tota aquesta despesa de mitjans en publicitat i màrqueting no té una correspondència amb les condicions laborals del personal que atén els diferents expositors. Preguntades per aquest mitjà, diferents treballadores han explicat que els torns de treball no baixen mai de les nou hores diàries i que l'hora de dinar poques vegades es fa sencera. Si comparem les condicions salarials entre el personal que pertany a organismes públics i els d'empreses privades, la diferència salarial pot arribar al 40% i al 50% en detriment de les treballadores de les empreses privades que en gran part treballen per a empreses subcontractistes. Algunes denuncien, fins i tot, manca de materials bàsics com productes de neteja i estris per endreçar els expositors.    

Castellano

Salimos de la estación de Plaza España y ensartamos hacia Montjuic, junto con un buen puñado de familias con chiquillería que dan fe que estamos en periodo de vacaciones en las escuelas por Navidad. Como cada año, aprovechan para visitar el Festival de la Infancia en la Feria de Barcelona.

A la altura de las Torres Venecianas, escuchamos la música y la animación de dentro del recinto ferial mezclada de un ruido intermitente de sirenas, propias de vehículos policiales. Un poco adentro, nos encontramos en el patio tres furgones, correspondientes a la Brigada Móvil de los Mossos d'Esquadra (BRIMO), a la Unidad de Policía Adminstrativa de la Guardia Urbana de Barcelona (UPA, los antidisturbios del cuerpo) y otra correspondiente a los Grupos de Reserva y Seguridad de la Guardia Civil. Dan vueltas en un espacio rodeado por vallas mientras se escuchan voces infantiles que dicen "Atención, atención, los habla la policía" mezcladas con risas. Al lado, un agente de la Guardia Urbana a cargo del micrófono va presentando, uno por uno, los agentes y los perros que conforman la unidad canina a ritmo de canciones de radio-fórmula. En el interior de los pabellones encontramos una gran cantidad de expositores y actividades organizadas por cuerpos policiales y militares, como una pista americana infantil donde los niños va superando diferentes obstáculos con una mochila a las espaldas, en un simulacro de entrenamiento militar una muestra de vehículos y motocicletas por parte de agentes de la Guardia Civil y Policía Nacional española.

Pero la parada que más llama la atención, por sus dimensiones y la cantidad de actividades, es la de los Mossos d'Esquadra. En un estand lleno de agentes, la chiquillería puede poner a prueba su valor desconectando "bombas" o hacerse un carné policial. Como novedad de este año, la actividad "ponte el uniforme" permite a niños y niñas equiparse con uniformes reglamentarios: entre el vestuario, destaca el chaleco, el casco y el escudo propios de las unidades antidisturbios. En declaraciones a este medio, un trabajador de un estand cercano explica como, el primer día del festival de este año, vio "a una niña de 7 o 8 años acabada de vestir con toda aquella parafernàlia: el primero que hizo fue clavarle un golpe a otro niño que tenía al lado".


Naturalitzación de la militarización

La sensación durante toda la mañana que pasamos al Festival de la Infancia es la omnipresència de personas uniformadas por todo el recinto ferial y una actitud muy activa por parte de las diferentes policías para normalizar su presencia entre las más pequeños. Hablamos con Toni Àlvarez, miembro de la plataforma Desmilitarizamos la Educación sobre esta fuerte presencia de cuerpos policiales y militares en actividades de carácter infantil. “La naturalitzación de la militarización en la sociedad no es nada nuevo, ni tampoco exclusiva de esta feria”. Y continúa: “Al Salón de la Enseñanza, que también va dirigido a una población infantil y adolescente, encontramos expositores similares”.

De hecho, desde las primeras ediciones del Festival Infantil, y este año se ha celebrado la 51en edición, la presencia del ejército y la policía ha sido constante. La motivación que hay detrás de estos ejercicios de “relaciones públicas” por parte de los uniformados corresponde, según el educador y activista antibelicista, a directivas “muy muy definidas” por parte de los diferentes cuerpos “sobre como seducir la sociedad”.

Preguntado sobre cuál es el cuerpo que en Cataluña tiene más presencia en las escuelas, Àlvarez explica que es por parte de los Mossos que se busca una presencia más grande: “A principios de septiembre hay parejas que van a muchas escuelas e institutos para ofrecer una serie de actividades y charlas. En algunos casos, prácticamente se han hecho con el monopolio de charlas y cursillos sobre drogas y navegación segura por internet, en detrimento otros profesionales”. Todavía así, la presencia de policías locales en cascos urbanos también es muy importante en actividades destinadas a la seguridad vial. El esfuerzo para normalizar la presencia de uniformados no sólo es constante, sino que no tiene ningún tipo de cuestionamiento institucional, puesto que según nos dice Àlvarez “ninguno de los partidos que ha pasado por la Generalitat ha podido o querido desmontar el engranaje de relaciones públicas de los cuerpos policiales y militares para limpiar su imagen”.

A pesar de encontrarnos en una feria más que consolidada, con decenas de ediciones, y ubicada en un espacio de titularidad pública, la presencia de entidades dedicadas exclusivamente a la infancia o a algunos aspectos que afectan la chiquillería, públicas o privadas, es minoritaria.
Disparo de algunas instituciones, como el Departamento de Bienestar y Familia, Enseñanza, la Dirección general de Atención a la Infancia y la Adolescencia o el Club Super3 –o las de carácter privado Fundación del Hospital San Juan de Dios, entre otros–, la mayoría de expositores pertenecen a empresas y marcas de productos que fijan en la infancia una veta de mercado. Así, nos encontramos expositores de empresas de cariz multinacional como Gas Natural o Coca-cola, castillos hinchables de Chupa-chups, camas elásticas de Sunny*Delight, un rocódromo de agua Veri, un huerto urbano patrocinado por sopas Knorr o un parque de aventura con tirolines de Cacaolat. Todo un ejercicio de marketing destinado a los más pequeños de la familia.

Todo este gasto de medios en publicidad y marketing no tiene una correspondencia con las condiciones laborales del personal que atiende los diferentes expositores. Preguntadas por este medio, diferentes trabajadoras han explicado que los turnos de trabajo no bajan nunca de las nueve horas diarias y que la hora de comer pocas veces se hace entera. Si comparamos las condiciones salariales entre el personal que pertenece a organismos públicos y los de empresas privadas, la diferencia salarial puede llegar al 40% y al 50% en detrimento de las trabajadoras de las empresas privadas que en gran parte trabajan para emprendidas subcontratistas.
Algunas denuncian, incluso, carencia de materiales básicos como productos de limpieza y enseres para asear los expositores.