"La invenció del 'terrorisme anarquista' respon a la intenció de criminalitzar els moviments populars"

En Joaquim milita a l'organització llibertària Procés Embat i és un activista social i polític implicat al barri de Gràcia. El 28 d'octubre els Mossos d'Esquadra el van detenir acusat de "pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes" Des del primer moment, però, deixa clar que només parla en nom d'ell i no de tot el col·lectiu d'encausades en el cas Pandora, algunes de les quals no estan d'acord a concedir entrevistes als mitjans

En Joaquim té 27 anys, estudia Educació Social i treballa en una residència de salut mental. Milita a l'organització llibertària Procés Embat i és un activista social i polític molt implicat al barri de Gràcia. El 28 d'octubre passat, de matinada, els Mossos d'Esquadra van esbotzar la porta de casa seva, van escorcollar l'habitatge i es van endur objectes personals de totes les persones que hi viuen. A ell, se'l van endur detingut i, posteriorment, el van traslladar a l'Audiència Nacional sota l'acusació de “pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes”. En Joaquim ha decidit fer públic el seu cas i denunciar els que, per ell, són els primers responsables, la Generalitat de Catalunya i el cos dels Mossos d'Esquadra. Relata a la Directa el seu periple policial i judicial i la interpretació política que en fa. Des del primer moment, però, deixa clar que només parla per ell i no per tot el col·lectiu d'encausades, algunes de les quals no estan d'acord a concedir entrevistes als mitjans.

Com et vas llevar el dimecres 28 d'octubre?
Estava dormint. De sobte, a quarts de sis del matí, un grup d'antidisturbis va rebentar la porta, va entrar i ens va retenir, a mi, la meva companya i els meus companys de pis. Tot seguit, van arribar la brigada d'informació i el secretari judicial. Durant cinc o sis hores, es van dedicar a escorcollar tota la casa i a emportar-se ordinadors, mòbils, càmeres... no només les meves, sinó també les de la resta de persones que viuen allà. Sobretot, buscaven textos manuscrits, anotacions d'assemblees... van remenar per tot arreu i ho van deixar tot fora de lloc.

Us van dir per què eren allà?
En cap moment no em van dir que estigués detingut. No va ser fins al migdia que em van fer saber que estava acusat de “pertànyer a una organització terrorista” i em van comunicar la detenció. Tot seguit, em van emmanillar i se'm van endur dins un cotxe dels Mossos d'Esquadra. Vaig preguntar cap on em duien, però no em van respondre. Mirant per la finestra, vaig intuir que anàvem cap al Vallès; ara sé que em van dur a Rubí, però en un primer moment pensava que era Terrassa. Quan vam arribar, em van escorcollar, em van prendre tot el que duia a sobre i em van tancar en un calabós, sol. Allà, hi vaig passar moltes hores.

Què et passava pel cap durant l'espera entre reixes?

"El lloc on estava tancat, fred, gris, on se't priva de qualsevol cosa que et pugui distreure, ja està pensat per fer-te sentir així. Et fa perdre la noció del temps"

Sentiments molt contradictoris entre ells: ràbia, impotència, por. Pensava en la gent que era a fora i em va entrar el neguit de saber què passava. M'assetjava el pensament de la presó.
Vistes les operacions anteriors, era una possibilitat que vaig començar a intentar assimilar, que ja és molt: pot ser que acabi empresonat. El lloc on estava tancat, fred, gris, on se't priva de qualsevol cosa que et pugui distreure, ja està pensat per fer-te sentir així. Et fa perdre la noció del temps. A la tarda, va arribar el meu advocat i vaig començar a saber una mica què passava. Em van comunicar que l'endemà se m'emportarien cap a Madrid. Aquí, torna a entrar en joc l'efecte psicològic de l'aïllament i la desorientació temporal: els minuts et semblen hores. Vaig estar dos dies detingut i semblava que haguessin passat dues setmanes.

Com vas viure el procés del trasllat?
L'endemà al migdia, algú em va dir que havia d'entrar dins un cotxe. Em van fer entrar en un furgó dels Mossos que té una cel·la dins. Allà, em vaig trobar amb altres companys detinguts, tots del mateix operatiu. Aquí, tot ja va canviar molt. Primer, ens van dur a les Corts, on ens van fer un reconeixement mèdic, i després a una casa-caserna de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, on vam esperar molta estona, fins que ens van fer pujar a diversos furgons, gàbies amb rodes. Jo anava amb dos companys. El viatge es va fer molt llarg. A les dotze o la una de la nit, vam arribar a una comissaria de la Guàrdia Civil a Tres Cantos (municipi de la comunitat de Madrid, a vint quilòmetres de la capital).
Com passava amb cada moviment que fèiem, ens van tornar a escorcollar.
Quan topàvem amb un nou cos de policia, venien agents de les brigades d'informació encaputxats que ens miraven de manera intimidatòria.

Com va ser el tracte per part dels agents?
El tracte va ser relativament bo, a banda del sistema de detenció en si.
Això és per algun motiu: crec que els agents havien rebut l'ordre de no maltractar-nos. Tampoc no ens van fer cap comentari; a vegades ens feien callar si parlàvem entre nosaltres, però, en general, s'ho prenien com un tràmit. Això, la Guàrdia Civil; la Nacional sí que tenia una actitud més hostil.

Perdona per interrompre't, éreu a la comandància de la Guàrdia Civil...

"Crec que havien rebut l'ordre de no maltractar-nos. Tampoc no ens van fer cap comentari; a vegades ens feien callar, però, en general, s'ho prenien com un tràmit"

Ens van posar a cel·les individuals, però ens podíem comunicar cridant una mica. Vam fer nit allà i, de matinada, ens van despertar, ens van donar esmorzar i ens van ficar en un autobús-presó que ens va dur a l'Audiència Nacional, on vam passar a mans de la Policia Nacional. Altre cop els escorcolls, la burocràcia, els calabossos i la llarga espera. Vam tornar a veure els nostres advocats, que ens van informar de la resposta que hi havia al carrer. Al cap de tres hores, ens van començar a cridar per declarar, un per un.

Què us va preguntar el jutge?
Vaig entrar emmanillat dins una sala on hi havia el jutge, acompanyat de dues persones més, que suposo que devien ser funcionàries. A la dreta, tenia la fiscal, que era la que semblava tenir una actitud més bel·ligerant, i a l'esquerra hi havia l'Andrés, el meu advocat, i una altra companya. El jutge es va limitar a preguntar-me si volia declarar i li vaig respondre que no. Hi havia secret de sumari i ni tan sols el meu advocat tenia coneixement de les causes, fet que feia impossible qualsevol tipus de defensa. Tot el procediment era estrany perquè en tot moment es feia patent que el jutge no sabia gaire de què anava el tema.
Ni s'havia llegit els expedients. L'única actuació va ser la de la fiscal, que bàsicament va transmetre el que deia la informació que havia rebut dels Mossos d'Esquadra. Va intentar convèncer el jutge de la meva “perillositat” pel fet de “ser terrorista” i va demanar el meu ingrés a presó, eludible amb el pagament de 10.000 euros de fiança. L'advocat va sol·licitar que no entrés a presó i va adduir els meus compromisos acadèmics i laborals, a més de comunicar que les meves condicions econòmiques no em permetien pagar una fiança tan alta; el jutge la va rebaixar a 5.000 euros. Després de passar a declarar, ens van tornar a les cel·les. Allà, ens vam assabentar a crits que tots podríem sortir en llibertat si pagàvem una fiança menys el company de la CNT i Acció Llibertària de Sants, que seria empresonat.

Quan vau aconseguir sortir? Com us vau sentir, sabent que un de vosaltres aniria a la presó?
Es van pagar un total de 29.000 euros. Aconseguir els diners i fer els tràmits va comportar unes hores més, fins que, a les sis de la tarda, ens van deixar en llibertat. Va ser una llibertat amarga perquè un de nosaltres es va quedar a dins. Et deixen a la porta del jutjat sense diners, sense res: si no coneixes ningú a Madrid, t'has d'espavilar per tornar a casa. Per sort, a nosaltres, ens esperaven més de 200 persones.
La retrobada va ser molt emotiva. Les hores posteriors, les passes amb una sensació de xoc, a part de no poder deixar de pensar en el company que no tornarà amb la resta. Vam arribar a Barcelona divendres a la nit; tenia la necessitat d'anar a casa i estar amb la meva gent.
 

"Ens enfrontem a un procés llarg, que durarà anys" / Gorka Leiza

Com processes tot el que t'ha passat quan arribes a casa?
Emocionalment, tot és com una muntanya russa: després de tres dies intentant sentir-te fort, de sobte, et relaxes i llavors tornes a caure en el pensament de la presó i el company de Sants. Jo el coneixia de fa temps: no hi tenia una relació directa, però el fet d'haver viscut això junts ha generat vincles molt estrets entre els nou. El primer que vaig fer va ser reconstruir tot el que havia passat. Aquest procés va durar uns quants dies perquè volia llegir el que havia dit la premsa, saber les mobilitzacions que hi havia hagut i contrastar la meva versió amb la dels altres detinguts i amb els companys que ho van veure des de fora.
Em vaig plantejar com havia d'enfocar-ho tot plegat i em vaig reunir amb diversa gent per construir una línia de resposta conjunta, una sèrie d'estratègies que encara no estan del tot definides. Ens enfrontem a un procés llarg, que durarà anys. Amb la resta de detinguts, vam elaborar un comunicat. Dissabte vam convocar un acte al barri per explicar què havia passat; volia transmetre aquesta realitat d'assetjament policial als veïns.

Quina interpretació política fas de l'operació Pandora?
Arran de la crisi financera, comença un cicle de mobilitzacions sense precedents els darrers anys. Diversos moviments comencen a desbordar els límits del que el poder és capaç d'acceptar. El règim es veu qüestionat per molts motius i des de moltes bandes. A partir d'aquí, es posa en marxa el sistema repressiu, que afecta tant els anarquistes empresonats com les encausades per la protesta davant del Parlament o per les vagues generals... A mi mateix, també em demanen cinc anys de presó per una acusació de fer resistència passiva contra el desnonament d'una família al Clot. La llei mordassa és tota una declaració d'intencions: no pensen permetre que es qüestioni el poder, vingui d'on vingui la protesta.
L'operació Pandora és només una altra etapa d'aquest cicle repressiu, a través del qual han traslladat el discurs i les acusacions de terrorisme a les lluites socials.

El terme 'terrorisme anarquista' sembla cosa del segle XIX...

"Per molta gent, és obvi que el 'terrorisme anarquista' no existeix. Només és real en l'àmbit judicial i mediàtic"

Per molta gent, és obvi que el terrorisme anarquista no existeix. Només és real en l'àmbit judicial i mediàtic. La invenció del fenomen respon a una necessitat de criminalitzar determinats sectors dels moviments populars per fer por a la resta. Els poderosos pretenen rentar-se la cara i posar-se la careta de víctimes, quan s'han dedicat a pegar-nos a les manifestacions, a retallar drets socials, a ficar la mà a la caixa...

Creus que, un cop desapareguda ETA, l'Estat espanyol ha desplegat l'aparell antiterrorista contra els moviments socials?
A l'Estat espanyol, sempre s'ha fet política amb el terrorisme. Ara, com que no hi ha cap organització armada, tots els discursos i l'aparell que havien destinat a la creació d'un enemic intern perden la seva raó de ser. Per tant, necessiten crear enemics nous i els han anat a buscar als moviments socials, tant al llibertari com a l'antifeixista, l'obrer o el del 15-M.

La retòrica antiterrorista es pot transformar en terrorisme d'Estat?
Per mi, terrorista és qui ens condemna a la misèria. Terroristes són els que no paren de decidir sobre la meva vida i m'incriminen quan prenc consciència de la situació i assenyalo les seves responsabilitats. I els primers responsables d'aquest operatiu són la Generalitat de Catalunya i els Mossos d'Esquadra. Sí, és sota les ordres del govern del president Mas que els Mossos han demanat l'autorització a un tribunal d'excepció com l'Audiència Nacional per dur a terme la investigació i no a l'inrevés. Responsabilitat, també, de l'Audiència, hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista. I, en última instància, cal no oblidar el paper còmplice dels mitjans, que han transmès el relat policial de manera acrítica com si fos la realitat.

Aquestes tàctiques de la Generalitat contrasten amb la imatge d'un Artur Mas perseguit per la 'injustícia' dels tribunals espanyols...

"El partit de Mas ens vol fer entendre que l'enemic del poble català resideix a Madrid. En realitat, l'enemic dels drets polítics i socials el tenim tant aquí com allà"

Això ens ha de fer veure quina és la veritable cara de CDC. El partit de Mas ens vol fer entendre que l'enemic del poble català resideix a Madrid. En realitat, l'enemic dels drets polítics i socials el tenim tant aquí com allà: això ho hem de tenir clar. Quan parlem del tema del Procés, hem de saber quin tipus de gent tenim al davant. Des de l'època de Felip Puig a Interior, s'observa un canvi substancial en l'actuació repressiva de la Generalitat. Els Mossos estan descontrolats? En part sí i en part no, perquè segueixen ordres polítiques nascudes d'una estratègia contra els moviments socials que va començar fa uns anys i que encara estem patint.

Quin ha de ser el paper de la societat davant aquests casos?
Veure el rebuig social que han generat tant el cop repressiu que he patit jo com els que s'han emprès contra vaguistes o manifestants d'Aturem el Parlament em fa pensar que hi ha un gruix important de la població que pren consciència del problema. Sobretot, vull donar les gràcies per totes les mostres de suport que he rebut de múltiples esferes. Quan t'enfrontes a una acusació així, ajuda molt veure i sentir aquesta mobilització, aquesta resposta solidària. Et dóna forces per seguir endavant a l'hora de denunciar l'arrel política de tot plegat.

__________________

[Castellano]

Joaquín milita en la organización libertaria Proceso Embat y es un activista social y político implicado en el barrio de Gracia. El 28 de octubre los Mossos lo detuvieron acusado de "pertenencia a organización criminal con fines terroristas" Desde el primer momento, sin embargo, deja claro que sólo habla en nombre de él y no de todo el colectivo de encausadas en el caso Pandora, algunas de las cuales no están de acuerdo en conceder entrevistas a los medios

Joaquín tiene 27 años, estudia Educación Social y trabaja en una residencia de salud mental. Milita en la organización libertaria Procés Embat y es un activista social y político muy implicado en el barrio de Gracia. El 28 de octubre, de madrugada, los Mossos reventaron la puerta de su casa, registraron la vivienda y se llevaron objetos personales de todas las personas que viven en ella. A él, se lo llevaron detenido y, posteriormente, lo trasladaron a la Audiencia Nacional bajo la acusación de "pertenencia a organización criminal con fines terroristas". Joaquín ha decidido hacer público su caso y denunciar los que, para él, son los primeros responsables, la Generalitat de Cataluña y el cuerpo de los Mossos. Relata a la Directa su periplo policial y judicial y la interpretación política que hace. Desde el primer momento, sin embargo, deja claro que sólo habla por él y no por todo el colectivo de encausadas, algunas de las cuales no están de acuerdo en conceder entrevistas a los medios.

Que pasó el miércoles 28 de octubre?
Estaba durmiendo. De repente, a media de la mañana, un grupo de antidisturbios reventó la puerta, entró y nos retuvo, a mí, mi compañera y mis compañeros de piso. A continuación, llegaron la brigada de información y el secretario judicial. Durante cinco o seis horas, se dedicaron a registrar toda la casa y llevarse ordenadores, móviles, cámaras ... no sólo las mías, sino también las del resto de personas que viven allí. Sobre todo, buscaban textos manuscritos, anotaciones de asambleas ... barajaron por todas partes y lo dejaron todo fuera de lugar.

Os dijeron por qué estaban allí?
En ningún momento me dijeron que estuviera detenido. No fue hasta el mediodía que me hicieron saber que estaba acusado de "pertenecer a una organización terrorista" y me comunicaron la detención. Acto seguido, me esposaron y me llevaron en un coche de los Mossos. Pregunté hacia dónde me llevaban, pero no me respondieron. Mirando por la ventana, intuí que íbamos hacia el Vallés; ahora sé que me llevaron a Rubí, pero en un primer momento pensaba que era Terrassa. Cuando llegamos, me registraron, me tomaron todo lo que llevaba encima y me encerraron en un calabozo, solo. Allí, pasé muchas horas.

Qué te pasaba por la cabeza durante la espera entre rejas?

Sentimientos muy contradictorios entre ellos: rabia, impotencia, miedo. Pensaba en la gente que estaba fuera y me entró la inquietud de saber qué pasaba. Me asediaba el pensamiento de la prisión. Vistas las operaciones anteriores, era una posibilidad que empecé a intentar asimilar, que ya es mucho: puede que termine preso. El lugar donde estaba cerrado, frío, gris, donde se te priva de cualquier cosa que te pueda distraer, ya está pensado para hacerte sentir así. Te hace perder la noción del tiempo. Por la tarde, llegó mi abogado y empecé a saber un poco qué pasaba. Me comunicaron que al día siguiente se me llevaba hacia Madrid. Aquí, vuelve a entrar en juego el efecto psicológico del aislamiento y la desorientación temporal: los minutos te parecen horas. Estuve dos días detenido y parecía que hubieran pasado dos semanas.

Cómo viviste el proceso del traslado?
Al día siguiente al mediodía, alguien me dijo que tenía que entrar en un coche. Me hicieron entrar en un furgón de los Mossos que tiene una celda dentro. Allí, me encontré con otros compañeros detenidos, todos del mismo operativo. Aquí, todo ya cambió mucho. Primero, nos llevaron a las Corts, donde nos hicieron un reconocimiento médico, y después en una casa-cuartel de la Guardia Civil en Sant Andreu de la Barca, donde esperamos mucho rato, hasta que nos hicieron subir a varios furgones , jaulas con ruedas. Yo iba con dos compañeros. El viaje se hizo muy largo. A las doce o la una de la noche, llegamos a una comisaría de la Guardia Civil en Tres Cantos (municipio de la comunidad de Madrid, a veinte kilómetros de la capital). Como ocurría con cada movimiento que hacíamos, nos volvieron a registrar. Cuando topábamos con un nuevo cuerpo de policía, venían agentes de las brigadas de información encapuchados que nos miraban de manera intimidatoria.

Como fue el trato por parte de los agentes?
El trato fue relativamente bueno, aparte del sistema de detención en sí. Esto es por algún motivo: creo que los agentes habían recibido la orden de no maltratarnos. Tampoco nos hicieron ningún comentario; a veces nos hacían callar si hablábamos entre nosotros, pero, en general, se lo tomaban como un trámite. Eso, la Guardia Civil; la Nacional sí tenía una actitud más hostil.

Perdona por interrumpirte, estábais en la comandancia de la Guardia Civil ...

Nos pusieron en celdas individuales, pero nos podíamos comunicar gritando un poco. Hicimos noche allí y, de madrugada, nos despertaron, nos dieron desayuno y nos metieron en un autobús-prisión que nos llevó a la Audiencia Nacional, donde pasamos a manos de la Policía Nacional. De nuevo los registros, la burocracia, los calabozos y la larga espera. Volvimos a ver nuestros abogados, que nos informaron de la respuesta que había en la calle. Al cabo de tres horas, nos empezaron a llamar para declarar, uno por uno.

¿Qué os preguntó el juez?
Entré esposado en una sala donde estaba el juez, acompañado de otras dos personas, que supongo que serían funcionarias. A la derecha, tenía la fiscal, que era la que parecía tener una actitud más beligerante, ya la izquierda estaba el Andrés, mi abogado, y otra compañera. El juez se limitó a preguntarme si quería declarar y le respondí que no. Había secreto de sumario y ni siquiera mi abogado tenía conocimiento de las causas, lo que hacía imposible cualquier tipo de defensa. Todo el procedimiento era tan extraño que en todo momento se hacía patente que el juez no sabía muy bien de qué iba el tema. Ni se había leído los expedientes. La única actuación fue la de la fiscal, que básicamente transmitió lo que decía la información que había recibido de los Mossos. Intentó convencer al juez de mi "peligrosidad" por el hecho de "ser terrorista" y pidió mi ingreso en prisión, eludible con el pago de 10.000 euros de fianza. El abogado solicitó que no entrara en prisión y adujo mis compromisos académicos y laborales, además de comunicar que mis condiciones económicas no me permitían pagar una fianza tan alta; el juez la rebajó a 5.000 euros. Después de pasar a declarar, nos volvieron a las celdas. Allí, nos enteramos a gritos que todos podríamos salir en libertad si pagábamos una fianza menos el compañero de la CNT y Acción Libertaria de Sants, que sería encarcelado.

Cuando conseguisteis salir? Como os sentisteis, sabiendo que uno de vosotros iría a la cárcel?
Se pagaron un total de 29.000 euros. Conseguir el dinero y hacer los trámites comportó unas horas más, hasta que, a las seis de la tarde, nos dejaron en libertad. Fue una libertad amarga porque uno de nosotros se quedó dentro. Te dejan en la puerta del juzgado sin dinero, sin nada: si no conoces a nadie en Madrid, tienes que espabilar para volver a casa. Por suerte, a nosotros, nos esperaban más de 200 personas. El reencuentro fue muy emotivo. Las horas posteriores, los pasos con una sensación de choque, aparte de no poder dejar de pensar en el compañero que no volverá con el resto. Llegamos a Barcelona el viernes por la noche; tenía la necesidad de ir a casa y estar con mi gente.
 

Como procesas todo lo que te ha pasado cuando llegas a casa?
Emocionalmente, todo es como una montaña rusa: después de tres días intentando sentirte fuerte, de repente, te relajas y entonces vuelves a caer en el pensamiento de la prisión y el compañero de Sants. Yo lo conocía hace tiempo: no tenía una relación directa, pero el hecho de haber vivido esto juntos ha generado vínculos muy estrechos entre los nueve. Lo primero que hice fue reconstruir todo lo que había pasado. Este proceso duró varios días porque quería leer lo que había dicho la prensa, saber las movilizaciones que había habido y contrastar mi versión con la de los otros detenidos y con los compañeros que lo vieron desde fuera. Me planteé como debía enfocarlo todo y me reuní con diversa gente para construir una línea de respuesta conjunta, una serie de estrategias que aún no están del todo definidas. Nos enfrentamos a un proceso largo, que durará años. Con el resto de detenidos, elaboramos un comunicado. El Sábado convocamos un acto en el barrio para explicar qué había pasado; quería transmitir esta realidad de acoso policial a los vecinos.

Qué interpretación política haces de la operación Pandora?
A raíz de la crisis financiera, comienza un ciclo de movilizaciones sin precedentes en los últimos años. Varios movimientos comienzan a desbordar los límites de lo que el poder es capaz de aceptar. El régimen se ve cuestionado por muchos motivos y desde muchas bandas. A partir de aquí, se pone en marcha el sistema represivo, que afecta tanto a los anarquistas encarcelados como las encausadas por la protesta ante el Parlament o por las huelgas generales ... A mí mismo, también me piden cinco años de prisión por una acusación de hacer resistencia pasiva contra el desahucio de una familia en el Clot. La ley mordaza es toda una declaración de intenciones: no piensan permitir que se cuestione el poder, venga de donde venga la protesta. La operación Pandora es sólo otra etapa de este ciclo represivo, a través del cual han trasladado el discurso y las acusaciones de terrorismo a las luchas sociales.

El término 'terrorismo anarquista' parece cosa del siglo XIX ...
"Para mucha gente, es obvio que el 'terrorismo anarquista' no existe. Sólo es real en el ámbito judicial y mediático"

Para mucha gente, es obvio que el terrorismo anarquista no existe. Sólo es real en el ámbito judicial y mediático. La invención del fenómeno responde a una necesidad de criminalizar determinados sectores de los movimientos populares para asustar al resto. Los poderosos pretenden lavarse la cara y ponerse la careta de víctimas, cuando se han dedicado a pegar a las manifestaciones, a recortar derechos sociales, a meter la mano en la caja ...

¿Crees que, una vez desaparecida ETA, el Estado español ha desplegado el aparato antiterrorista contra los movimientos sociales?
En España, siempre se ha hecho política con el terrorismo. Ahora, como no hay ninguna organización armada, todos los discursos y el aparato que habían destinado a la creación de un enemigo interno pierden su razón de ser. Por lo tanto, necesitan crear enemigos nuevos y los han ido a buscar a los movimientos sociales, tanto al libertario como el antifascista, el obrero o el del 15-M.

La retórica antiterrorista se puede transformar en terrorismo de Estado?
Para mí, terrorista es quien nos condena a la miseria. Terroristas son los que no paran de decidir sobre mi vida y me incriminan cuando tomo conciencia de la situación y señalo sus responsabilidades. Y los primeros responsables de este operativo son la Generalitat de Cataluña y los Mossos. Sí, es bajo las órdenes del gobierno del presidente Mas que los Mossos han pedido la autorización a un tribunal de excepción como la Audiencia Nacional para llevar a cabo la investigación y no al revés. Responsabilidad, también, de la Audiencia, heredera del Tribunal de Orden Público franquista. Y, en última instancia, no hay que olvidar el papel cómplice de los medios, que han transmitido el relato policial de manera acrítica como si fuera la realidad.

Estas tácticas de la Generalitat contrastan con la imagen de un Artur Mas perseguido por la injusticia 'de los tribunales españoles ...
"El partido de Mas nos quiere hacer entender que el enemigo del pueblo catalán reside en Madrid. En realidad, el enemigo de los derechos políticos y sociales lo tenemos tanto aquí como allí"

Esto nos debe hacer ver cuál es la verdadera cara de CDC. El partido de Mas nos quiere hacer entender que el enemigo del pueblo catalán reside en Madrid. En realidad, el enemigo de los derechos políticos y sociales lo tenemos tanto aquí como allí: esto lo tenemos que tener claro. Cuando hablamos del tema del Proces, debemos saber qué tipo de gente tenemos delante. Desde la época de Felip Puig en Interior, se observa un cambio sustancial en la actuación represiva de la Generalitat. ¿Los Mossos están descontrolados? En parte sí y en parte no, porque siguen órdenes políticas nacidas de una estrategia contra los movimientos sociales que comenzó hace unos años y que todavía estamos sufriendo.

Cuál debe ser el papel de la sociedad ante estos casos?
Ver el rechazo social que han generado tanto el golpe represivo que he sufrido yo como los que se han emprendido contra huelguistas o manifestantes de Aturem el Parlament me hace pensar que hay un grueso importante de la población que toma conciencia del problema. Sobre todo, quiero dar las gracias por todas las muestras de apoyo que he recibido de múltiples esferas. Cuando te enfrentas a una acusación así, ayuda mucho ver y sentir esta movilización, esta respuesta solidaria. Te da fuerzas para seguir adelante a la hora de denunciar la raíz política de todo.

Traducido por La Haine

https://directa.cat/invencio-del-terrorisme-anarquista-respon-intencio-de-criminalitzar-certs-sectors-dels-moviments-0