ePub
pdf
Demagogia: se habla de plaga de fauna salvaje y de sitio a los agricultores valencianos
[Català]
Demagògia: es parla de plaga de fauna salvatge i de setge als agricultors valencians
Personal expert de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana estima la població de senglars segons els animals caçats.
La Federació de caça veu amb grat que la seua afició siga més necessària que mai. “El que vol el caçador, al cap i a la fi, és practicar la seua afició, i n’hi ha molts de senglars”.
La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana prepara una nova normativa que redueix els temps de veda per a la caça de senglars i és més permisiva amb els mètodes de caça, com les esperes nocturnes i la caça amb ganxos. Es tracta de sistemes que assetgen els individus quan es protegeixen en la foscor o que amb els què els empaiten amb gossos fins a punts d’emboscada.
Per a justificar el projecte, es parla d’un perillós augment de la població d’aquests animals, una plaga de fauna salvatge segons la Unió de Llauradors, que ha estat causant d’importants pèrdues en collites. Es parla també de nombrosos accidents de trànsit i, fins i tot, d’atacs a persones amb resultat de mort. No s’aporten dades objectives i, com a referent s’utilitza, precisament, l’evolució del nombre anual de senglars matats per l’activitat de caça (afirmen que ha augmentat any rere any fins als 10.000 individus).
Aquesta demagògica campanya, llançada per a justificar la reforma de la normativa en sentit favorable als interessos del negoci de la caça i contra la protecció dels animals i la natura, no té cap base. Els problemes del camp valencià no provenen dels danys per senglars i conills, sinó de la supeditació històrica a la qual els distints governs espanyols l’han relegada, respecte a les produccions d’altres territoris peninsulars, al si de la Política Agrària Comuna, i d’altres aspectes com la desincentivació generada per l’especulació galopant dels temps de bombolla immobiliària.
Les invasions de espais urbans, de carreteres i altres zones d’ocupació humana no representen un problema de les dimensions d’una plaga. Els senglars, per exemple, han entrat per Collserola als carrer de Barcelona i han arribat a menjar pa de la mà de les persones. Aquestes “invasions” estan causades per la manipulació humana dels seus hàbitats naturals i per la matança sistemàtica dels seus depredadors naturals, com els llops. I la caça és la principal responsable.
La solució d’aquest problema no està en la matança indiscriminada, sinó en mecanismes de control de població com les esterilitzacions i els trasllats o, en últim cas, en recursos com els programes d’indemnitzacions per atacs a cultius. La caça no és la solució, és una forma d’empitjorar més les coses perquè la presencia de persones caçadores als espais naturals implica contaminació amb els vehicles, deixalles i persones, vulneracions sistemàtiques i flagrants de les vedes, matances per sobre dels límits legals o atacs constants a espècies protegides. La caça no és un sistema de regulació de la natura, és una bomba de rellotgeria que la destrueix.
És lamentable que les fonts de la Conselleria quantifiquen el problema en relació amb els individus que el negoci de la caça mata cada any, i que defensen que s’haja d’augmentar eixa xifra. Ara sabem que la pesca intensiva portada a terme per immenses flotes de vaixells ha portat al col·lapse els ecosistemes marins, i ho sabem, entre altres fonts, a través de les amargues queixes de la indústria pesquera perquè els caladors estan buits. Ho estan perquè aquesta indústria els ha destruït, de la mateixa manera que passa amb la fauna quan les batudes de caça són al bosc, matant a tort i a dret.
La justicació de tot plegat està en el negoci. La Conselleria clama per la reconversió de l’aficionat de caça menor a la caça major, el que significa més llicències i més beneficis per a aquest entramat d’empreses d’armes i altres productes, de serveis turístics especialitzats i d’explotació de vedats privats amb més de 2.200 batudes anuals de senglars que, amb la reforma, s’incrementaran. La Federació de Caça, engranatge clau en la defensa d’aquests interessos privats i que fins i tot es postula com un servei públic, pot ser que arribe a demanar subvencions a la caça i l’acabe convertint en altre gran negoci parasitari com els bous.
I aquests negocis no justifiquen la matança en la que es fonamenten. Hi ha alternatives per a viure, per a protegir l’agricultura, per a atraure el turisme, per a generar riquesa a les zones rurals i, per suposat, per a conservar la natura. Hi ha alternatives, i no consisteixen en massacrar milers i milers d’animals cada any.
info@iniciativaanimalist.cat
www.iniciativaanimalista.cat
[Castellano]
Personal experto de la Consejería de Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana estima la población de jabalíes según los animales cazados.
La Federación de caza ve con agrado que su afición sea más necesaria que nunca. "Lo que quiere el cazador, al fin y al cabo, es practicar su afición, y hay muchos de jabalíes ".
La Consejería de Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana prepara una nueva normativa que reduce los tiempos de veda para la caza de jabalíes y es más permisiva con los métodos de caza, como las esperas nocturnas y la caza con ganchos. Se trata de sistemas que asedian los individuos cuando se protegen en la oscuridad o con los que los persiguen con perros hasta puntos de emboscada.
Para justificar el proyecto, se habla de un peligroso aumento de la población de estos animales, una plaga de fauna salvaje según la Unión de Labradores, que ha sido causante de importantes pérdidas en cosechas. Se habla también de numerosos accidentes de tráfico y, incluso, de ataques a personas con resultado de muerte. No se aportan datos objetivas y, como referente se utiliza, precisamente, la evolución del número anual de jabalíes matados por la actividad de caza (afirman que ha aumentado año tras año hasta los 10.000 individuos).
Esta demagógica campaña, lanzada para justificar la reforma la normativa en sentido favorable a los intereses del negocio de la caza y contra la protección de los animales y la naturaleza, no tiene ninguna base. Los problemas del campo valenciano no provienen de los daños por jabalíes y conejos, sino de la supeditación histórica en la que los distintos gobiernos españoles lo han relegado, con respecto a las producciones de otros territorios peninsulares, en el seno de la Política Agraria Común, y otros aspectos como la desincentivación generada por la especulación galopante de los tiempos de burbuja inmobiliaria.
Las invasiones de espacios urbanos, de carreteras y otras zonas de ocupación humana no representan un problema de las dimensiones de una plaga. Los jabalíes, por ejemplo, han entrado por Collserola a calle de Barcelona y han llegado a comer pan de la mano de las personas. Estas "invasiones" están causadas por la manipulación humana de sus hábitats naturales y por la matanza sistemática de los sus depredadores naturales, como los lobos. Y la caza es la principal responsable.
La solución de este problema no está en la matanza indiscriminada, sino en mecanismos de control de población como las esterilizaciones y los traslados o, en último caso, en recursos como los programas de indemnizaciones por ataques a cultivos. La caza no es la solución, es una forma de empeorar más las cosas para que la presencia de personas cazadoras en los espacios naturales implica contaminación con los vehículos, desechos y personas, vulneraciones sistemáticas y flagrantes de las vedas, matanzas por encima de los límites legales o ataques constantes a especies protegidas. La caza no es un sistema de regulación de la naturaleza, es una bomba de relojería que la destruye.
Es lamentable que las fuentes de la Consejería cuantifican el problema en relación con los individuos que el negocio de la caza mata cada año, y que defienden que haya de aumentar esa cifra. Ahora sabemos que la pesca intensiva llevada a cabo por inmensas flotas de barcos ha llevado al colapso los ecosistemas marinos, y lo sabemos, entre otras fuentes, a través de las amargas quejas de la industria pesquera porque los caladeros están vacíos. Lo están porque esta industria los ha destruido, al igual que ocurre con la fauna cuando las batidas de caza son el bosque, matando a diestro y siniestro.
La justicació de todo está en el negocio. La Consejería clama por la reconversión del aficionado de caza menor en la caza mayor, el que significa más licencias y más beneficios para este entramado de empresas de armas y otros productos, de servicios turísticos especializados y de explotación de cotos privados con más de 2.200 batidas anuales de jabalíes que, con la reforma, se incrementarán. La Federación de Caza, engranaje clave en la defensa de estos intereses privados y que incluso se postula como un servicio público, puede que llegue a pedir subvenciones a la caza y la termine convirtiendo en otro gran negocio parasitario como los bueyes.
Y estos negocios no justifican la matanza en la que se fundamentan. Hay alternativas para vivir, para proteger la agricultura, para atraer el turismo, para generar riqueza en las zonas rurales y, por supuesto, para conservar la naturaleza. Hay alternativas, y no consisten en masacrar miles y miles de animales cada año.
