[Libro] La bala que va caure del cel. Crim d'Estat: el cas Fernández Quesada

[Català]
Els anys de la "Transacció" van ser així: les bales queien del cel. Per això són tan importants llibres com aquest de Rosa Burgos, editat per El Garatge. Un treball excel · lent d'investigació que mostra com els crims de l'Estat i els seus servidors solen quedar en uns llimbs de núvols roses i declaracions hipòcrites. El sumari Fernández Quesada va ser sobresegut el 11 de març de 1978 "per falta d'autor conegut."
Un llibre de Rosa Burgos, nou títol de Garatge Negre en l'apartat de NO-FICCIÓ
Un investigació exhaustiva sobre un crim impune, com solen ser-ho els crims d'Estat.
El 12 de desembre de 1977, enmig de la repressió desfermada amb motiu d'una vaga general a Tenerife, la Guàrdia Civil envaeix a trets la Universitat de la Llacuna. Un precís xut acaba amb la vida del jove estudiant Javier Fernández Quesada.
El mateix dia, el Jutjat d'Instrucció n º 2 de la Llacuna s'incoa el sumari 117/77. Tres dies després, al "existir proves suficients" que els trets han estat realitzats per membres de la Guàrdia Civil, cos militar, el Jutjat s'inhibeix a favor de la jurisdicció castrense, on arriben el sumari i les peces de convicció. I allà, militars processant a militars, tot s'estanca, com en la investigació duta a terme al Congrés dels diputats. Pantomima després pantomima: silencis, deformacions, semi-veritats, mentides netes, declaracions calculadament esbiaixades, olor de pestilència: l'Estat i les seves institucions diluint responsabilitats. Al final, res, una bala que va caure del cel.
Aquell any 1977 *
... segon any de "Transacció". Com 1976, any de crims feixistes i policials, crims de terror i repressió ...
El 7 de gener a Xirivella, València, moria José Vicente Casabany, d'un atac cardíac, durant una manifestació d'aquelles en les quals havia de saber controlar fins la respiració. Pocs dies després, i també per un atac de cor, moria amb només 16 anys, Juan Manuel Iglesias, a causa del pànic després de ser perseguit per la policia, a Sestao.
El 23 de gener queia assassinat Arturo Ruiz. Els trets del crim parteixen de feixistes que campegen al seu aire, amb protecció policial. L'escenari és una manifestació pro amnistia a la Plaça d'Espanya, Madrid. Milers de persones reclamen l'amnistia per als presos polítics que encara estan a les presons. El centre de Madrid és un "salt" continu: Sant Bernat, St. Diumenge, Callao, Princesa ... L'endemà, en les protestes per aquest nou crim del feixisme, cau ferida M ª Luz Nájera, amb el rostre destrossat completament per l'impacte d'un pot de fum disparat a boca de canó. Mor l'endemà ... Aquella nit del 24 de gener es produeix la matança dels advocats laboralistes del carrer Atocha.
El feixisme està crescut i s'instal · la dins de l'aparell de l'Estat. Únicament el carrer li respon i li combat.
El 24 de febrer mor, a Cartagena, Pancho Egea, per trets de bales de goma, en el transcurs d'una manifestació obrera.
El 13 de març, mor a Donosti José Luis Aristizabal Lasa, per la mateixa causa que l'anterior: trets de bales de goma de la policia, en el transcurs d'una manifestació pro amnistia.
El 20 de març és apunyalat per ultradretans, a Barcelona, el militant anarquista Ángel Valentí Pérez, en el transcurs d'una manifestació a la Plaça de Sant Jaume.
Un altre cop de pilota de goma mata, el 30 de març, a Donosti, a Isidro Susperregui Aldako, ferit durant una manifestació 15 dies abans.
El mes de maig queda escrit amb sang per a la història d'Euskal Herria. S'inicia amb una setmana de lluita per l'amnistia (no oblidem que, el 1977, segon any de la nostra sagrada Transició queden lluitadors antifranquistes a les presons de la democràcia) i acaba amb cinc morts a causa de les actuacions de la policia i la guàrdia civil. A Errenteria, Rafael Gómez Jáuregui, rep una ràfega de subfusell. En Iruña, José Luis Cano Pérez és rematat a curta distància per un tret al clatell efectuat per un caporal de la policia. Miguel del Caño mor atropellat a l'autovia, en retirar una barricada per ordre de la guàrdia civil. En Ortuella és assassinat, d'un tret al cap i per l'esquena, Manuel Fuentes Taula. L'autor del tret és un guàrdia civil. Luis Santamaría Miquelena mor d'un xoc en sentir els impactes de bala a casa seva. Tancant aquest tràgic mes, el dia 24, de nou a Errenteria, mor Gregorio Maritxalar Aiestaran, ferit de bala a casa 10 dies abans.
L'11 de setembre, en el transcurs de la Diada de Catalunya, mor Carles Gustau Frecher Solana. Una bala de goma li destrossa el cap.
El 20 de setembre mor Juan Peñalver Sandoval, conserge de la revista "El Papus". Un paquet bomba lliurat minuts abans per un ultradretà li explota a les mans.
El 6 d'octubre assassinen a Alacant a Miquel Grau que participa en una enganxada de cartells per la Diada del País València. Un conegut feixista li llança un maó al cap.
El 4 de desembre, en el transcurs d'una manifestació per l'autonomia a Màlaga, mor per trets de la policia Manuel José García Caparrós.
El 12 de desembre, el cicle d'assassinats es tanca on comença aquest escrit: Javier Fernández Quesada, Universitat de La Laguna, Tenerife.
Els anys de la "Transacció" van ser així: les bales queien del cel. Per això són tan importants llibres com aquest de Rosa Burgos, editat per El Garatge. Un treball excel · lent d'investigació que mostra com els crims de l'Estat i els seus servidors solen quedar en uns llimbs de núvols roses i declaracions hipòcrites. El sumari Fernández Quesada va ser sobresegut el 11 de març de 1978 "per falta d'autor conegut."
"M'ha semblat un llibre extraordinari, que gairebé ratlla la gran perfecció. Excel · lent, ben escrit, magníficament enfilat ... i amb la ductilitat necessita una coronació literària. "(José Luis Morales, periodista i escriptor)
---
* Dades recolzats en el llibre d'Alfredo Grimaldos "L'ombra de Franco a la Transició"
[Castellano]
Los años de la "Transacción" fueron así: las balas caían del cielo. Por eso son tan importantes libros como éste de Rosa Burgos, editado por El Garaje. Un trabajo excelente de investigación que muestra cómo los crímenes del Estado y sus servidores suelen quedar en un limbo de nubes rosas y declaraciones hipócritas. El sumario Fernández Quesada fue sobreseído el 11 de marzo de 1978 "por falta de autor conocido."
Un libro de Rosa Burgos, nuevo título de Garaje Negro en el apartado de NO-FICCIÓN
Un investigación exhaustiva sobre un crimen impune, como suelen serlo los crímenes de Estado.
El 12 de diciembre de 1977, en medio de la represión desatada con motivo de una huelga general en Tenerife, la Guardia Civil invade a tiros la Universidad de La Laguna. Un preciso disparo acaba con la vida del joven estudiante Javier Fernández Quesada.
El mismo día, el Juzgado de Instrucción nº2 de La Laguna abre el sumario 117/77. Tres días después, al "existir pruebas suficientes" que los rasgos han sido realizados por miembros de la Guardia Civil, cuerpo militar, el Juzgado se inhibe a favor de la jurisdicción castrense, donde llegan el sumario y las piezas de convicción. Y allí, militares procesando a militares, todo se estanca, como en la investigación llevada a cabo en el Congreso de los diputados. Pantomima después pantomima: silencios, deformaciones, semi-verdades, mentiras limpias, declaraciones calculadamente sesgadas, olor a pestilencia: el Estado y sus instituciones diluyendo responsabilidades. Al final, nada, una bala que cayó del cielo.
Aquel año 1977 *
... segundo año de "Transacción". Como 1976, año de crímenes fascistas y policiales, crímenes de terror y represión ...
El 7 de enero en Xirivella, Valencia, moría José Vicente Casabany, de un ataque cardíaco, durante una manifestación de aquellas en las que había que saber controlar hasta la respiración. Pocos días después, y también por un ataque al corazón, moría con sólo 16 años, Juan Manuel Iglesias, debido al pánico tras ser perseguido por la policía, en Sestao.
El 23 de enero caía asesinado Arturo Ruiz. Los rasgos del crimen parten de fascistas que campean a su aire, con protección policial. El escenario es una manifestación pro amnistía en la Plaza de España, Madrid. Miles de personas reclaman la amnistía para los presos políticos que aún están en las cárceles. El centro de Madrid es un "salto" continuo: San Bernardo, St. Domingo, Callao, Princesa... Al día siguiente, en las protestas por este nuevo crimen del fascismo, cae herida Mª Luz Nájera, con el rostro destrozado completamente por el impacto de un bote de humo disparado a bocajarro. Muere al día siguiente... Aquella noche del 24 de enero se produce la matanza de los abogados laboralistas de la calle Atocha.
El fascismo está crecido y se instala dentro del aparato del Estado. Únicamente la calle le responde y le combate.
El 24 de febrero muere en Cartagena Pancho Egea, por disparos de balas de goma, en el transcurso de una manifestación obrera.
El 13 de marzo, muere en Donosti José Luis Aristizabal Lasa, por la misma causa que el anterior: rasgos de balas de goma de la policía, en el transcurso de una manifestación pro amnistía.
El 20 de marzo es apuñalado por ultraderechistas, en Barcelona, el militante anarquista Ángel Valentín Pérez, en el transcurso de una manifestación en la Plaza de Sant Jaume.
Otra vez de pelota de goma mata, el 30 de marzo, en Donosti, a Isidro Susperregui Aldako, herido durante una manifestación 15 días antes.
El mes de mayo queda escrito con sangre para la historia de Euskal Herria. Se inicia con una semana de lucha por la amnistía (no olvidemos que, en 1977, segundo año de nuestra sagrada Transición quedan luchadores antifranquistas en las cárceles de la democracia) y termina con cinco muertos a causa de las actuaciones de la policía y la Guardia Civil. En Rentería, Rafael Gómez Jáuregui, recibe una ráfaga de subfusil. En Iruña, José Luis Cano Pérez es rematado a corta distancia por un tiro en la nuca efectuado por un cabo de la policía. Miguel del Caño muere atropellado en la autovía, al retirar una barricada por orden de la Guardia Civil. En Ortuella es asesinado, de un disparo en la cabeza y por la espalda, Manuel Fuentes Mesa. El autor del disparo es un guardia civil. Luis Santamaría miquelenos muere de un choque al oír los impactos de bala en su casa. Cerrando este trágico mes, el día 24, de nuevo en Rentería, muere Gregorio Maritxalar Aiestaran, herido de bala en casa 10 días antes.
El 11 de septiembre, en el transcurso de la Diada de Catalunya, muere Carlos Gustavo Frechen Solana. Una bala de goma le destroza la cabeza.
El 20 de septiembre muere Juan Peñalver Sandoval, conserje de la revista "El Papus". Un paquete bomba entregado minutos antes por un ultraderechista le explota en las manos.
El 6 de octubre asesinan a Alicante a Miquel Grau que participa en una pegada de carteles para el Día del País Valencia. Un conocido fascista le lanza un ladrillo en la cabeza.
El 4 de diciembre, en el transcurso de una manifestación por la autonomía en Málaga, muere por disparos de la policía Manuel José García Caparrós.
El 12 de diciembre, el ciclo de asesinatos se cierra donde comienza este escrito: Javier Fernández Quesada, Universidad de La Laguna, Tenerife.
Los años de la "Transacción" fueron así: las balas caían del cielo. Por eso son tan importantes libros como éste de Rosa Burgos, editado por El Garaje. Un trabajo excelente de investigación que muestra cómo los crímenes del Estado y sus servidores suelen quedar en un limbo de nubes rosas y declaraciones hipócritas. El sumario Fernández Quesada fue sobreseído el 11 de marzo de 1978 "por falta de autor conocido."
"Me ha parecido un libro extraordinario, que casi raya la gran perfección. Excelente, bien escrito, magníficamente subido ... y con la ductilidad necesita una coronación literaria." (José Luis Morales, periodista y escritor)
---
* Datos apoyados en el libro de Alfredo Grimaldos "La sombra de Franco en la Transición"







