lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 18/02/2011

Cinco meses en huelga indefinida contra el bar de l'Auditori

Solidàries amb la vaga
Las trabajadoras se encuentran en huega desde hace más de 165 días, solidarizándose con las despedidas y exigiendo las mismas condiciones laborales para todas.

[Català]

A finals del 2009 les treballadores del servei de Bar, Catering i Cafeteria de l'Auditori portaren a terme una lluita, amb 27 dies de vaga, que aconseguí millorar les condicions laborals i disminuir la precarietat tant comuna en el món de l'hostaleria. Al febrer de l'any passat l'empresa Laietana de Llibreteries SL (LAIE) passa a fer-se càrrec del servei i ataca les treballadores (intentant acomiadar algunes, pagant per sota de les condicions de l'acord, sense entregar les nòmines, sense pagar setmanalment, etc.) per tal d'eliminar les condicions laborals que tant havia costat aconseguir.

Després de quatre mesos d'estira i arronsa entre les treballadores i LAIE, aquesta aprofita el tancament de l'Auditori durant el mes d'agost per acomiadar sense previ avís 9 de les 18 treballadores, i proclama obertament que l'objectiu és destruir les condicions laborals i poder substituir a les companyes per treballadores fixes discontinues amb condicions inferiors.

Davant d'aquesta situació les treballadores que quedaven decidiren posar-se en vaga solidaritzant-se amb les acomiadades. Les exigències són la readmissió de les acomiadades, el manteniment de les condicions laborals i que totes les companyes que vagin a treballar a l'Auditori se'ls pagui i tinguin les mateixes condicions que elles.

I després de més de 5 mesos la vaga indefinida continua: Contractes per hores i contractes verbals (que permeten que per acomiadar-te senzillament t'han de deixar de trucar!), sous miserables, sense indemnitzacions per acomiadaments, sense pagar hores extres, nocturnitats o festius, sense tenir un sou garantit, sense vacances ni baixes remunerades, sense cap seguretat, etc. Aquestes són algunes de les condicions contra les que van lluitar.

Abusen de nosaltres a la feina, quan busquem un pis, o quan comprem tota la merda imbècil i inservible que ens venen a preu d'or que per descomptat no ens cura ni de l'avorriment ni de la tristesa, perquè cada cop estem més boges i més desesperades, i també més soles. Serà per això que en front dels abusos estem tant acostumades a mirar a una altra banda? Serà per això que ens identifiquem més amb els empresaris i els rics, amb els seus cotxes i les seves cases ostentoses i luxoses, que amb altres treballadores, a les que sempre guardem una bona punyalada -mandroses, esquerpes, antipàtiques...-?

Soles contra el món som totalment vulnerables a la voluntat dels empresaris i a la inseguretat i incertesa del mercat. Ens llancen a competir entre nosaltres desbocadament per aconseguir curros de merda, mirem a una altra banda quan acomiaden companyes o bé desnonen veïnes. Terroritzats com estem al xantatge de l'atur i l'exclusió sempre trobem bones excuses que ens disculpen.

És per això que ens sorprèn quan veiem la dignitat d'unes persones que han sigut capaces d'anar totes a una, que han sigut capaces de no tenir excuses, de no abaixar el cap. És per això que apel·lem a la solidaritat amb totes aquelles que ens mostrin un camí diferent a l'habitual, un camí que cridi orgullós el que significa estar juntes, recolzar-nos, respectar-nos, un camí que ens mostri com la comunitat pot vèncer la por i la soledat.

Sota les seves lleis, les seves normes sempre estarem soles davant el perill que facin amb nosaltres el que vulguin. Quan ens organitzem, quan comprenem que els interessos i les necessitats de cada una ho són de totes nosaltres, quan entenem que juntes sempre som més fortes que soles, aleshores podem començar a vèncer la por, la inseguretat, la tristesa, la soledat.


CONCENTRACIÓ DE SUPORT avui divendres 18 de febrer a les 19:45h davant del Bar de L'Auditori de Barcelona.C/Lepant 150-170 metro Marina.


[Castellano]

A finales del 2009 las trabajadoras del servicio de Bar, Catering y Cafetería del Auditorio llevaron a cabo una lucha, con 27 días de huelga, que consiguió mejorar las condiciones laborales y disminuir la precariedad tan común en el mundo de la hostelería. En febrero del año pasado la empresa Laietana de Llibreteries SL (LAIE) pasa a hacerse cargo del servicio y ataca las trabajadoras (intentando despedir algunas, pagando por debajo de las condiciones del acuerdo, sin entregar las nóminas, sin pagar semanalmente, etc.) para eliminar las condiciones laborales que tanto había costado conseguir.

Tras cuatro meses de tira y afloja entre las trabajadoras y LAIE, ésta aprovecha el cierre del Auditori durante el mes de agosto para despedir sin previo aviso 9 de las 18 trabajadoras, y proclama abiertamente que el objetivo es destruir las condiciones laborales y poder sustituir a las compañeras para trabajadoras fijas discontinuas con condiciones inferiores.

Ante esta situación, las trabajadoras que quedaban decidieron ponerse en huelga solidarizándose con las despedidas. Las exigencias son la readmisión de las despedidas, el mantenimiento de las condiciones laborales y que todas las compañeras que vayan a trabajar en el Auditori se les pague y tengan las mismas condiciones que ellas.

Y después de más de 5 meses la huelga indefinida continúa: Contratos por horas y contratos verbales (que permiten que por despedirte sencillamente te tienen que dejar de llamar), sueldos miserables, sin indemnizaciones por despidos, sin pagar horas extras, nocturnidades o festivos, sin tener un sueldo garantizado, sin vacaciones ni bajas remuneradas, sin ninguna seguridad, etc. Estas son algunas de las condiciones contra las que lucharon.

Abusan de nosotros en el trabajo, cuando buscamos un piso, o cuando compramos toda la mierda imbécil e inservible que nos venden a precio de oro que desde luego no nos cura ni del aburrimiento ni de la tristeza, porque cada vez estamos más locas y más desesperadas, y también más solas. ¿Será por eso que frente a los abusos estamos tan acostumbradas a mirar a otro lado? ¿Será por eso que nos identificamos más con los empresarios y los ricos, con sus coches y sus casas ostentosas y lujosas, que con otras trabajadoras, a las que siempre guardamos una buena puñalada-perezosas, ariscas, antipáticas ...?

Solas contra el mundo somos totalmente vulnerables a la voluntad de los empresarios y a la inseguridad e incertidumbre del mercado. Nos lanzan a competir entre nosotros desbocadamente para conseguir curros de mierda, miramos a otro lado cuando despiden compañeras o desahucian vecinas. Aterrorizados como estamos al chantaje del paro y la exclusión siempre encontramos buenas excusas que nos disculpen.

Es por ello que nos sorprende cuando vemos la dignidad de unas personas que han sido capaces de ir todas a una, que han sido capaces de no tener excusas, de no bajar la cabeza. Es por ello que apelamos a la solidaridad con todos los que nos muestren un camino diferente al habitual, un camino que llame orgulloso lo que significa estar juntas, apoyarnos, respetarnos, un camino que nos muestre como la comunidad puede vencer el miedo y la soledad.

Bajo sus leyes, sus normas siempre estaremos solas ante el peligro que hagan con nosotros lo que quieran. Cuando nos organizamos, cuando comprendemos que los intereses y las necesidades de cada una lo son de todas nosotras, cuando entendemos que juntas siempre somos más fuertes que solas, entonces podemos empezar a vencer el miedo, la inseguridad, la tristeza, la soledad.


CONCENTRACIÓ DE SUPORT avui divendres 18 de febrer a les 19:45h davant del Bar de L'Auditori de Barcelona.C/Lepant 150-170 metro Marina.

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal